Aquest dijous avui és el quart dia que seguim en ruta per la vall d'Asua i el Valllliu, a sort.
Hem fet senderisme, hem parlat de productes autòctons com l'ovella xisqueta
i la carn de vedella bruna ecològica dels Pirineus, els formatges, les rutes literàries
i avui què, Pep, si ja no es deu quedar res?
Doncs em queden encara unes quantes coses.
De fet, avui ens mourem per una de les portes del Parc Nacional d'Aigüestortes
i estem a Sant Maurici. Avui, de fet, anirem a Lleixui.
I trobarem, a banda de l'accés al Parc Nacional, al Museu dels Pastors de la Vall d'Asua.
I és, de fet, la quarta bona proposta, la quarta bona raó per visitar el municipi, Núria, que ens fa com cada dia.
La Yolanda Mas, ella és la coordinadora de Turisme i Esports. Yolanda, bona tarda.
Buenas tardes. Doncs la quarta raó seria perquè a Lleixui, a la Vall d'Asua,
és on es troba una entrada secundària al Parc Nacional d'Aigüestortes i Espanya de Sant Maurici
per la falda del cinc de Montseny i dels espanyes de Mainera.
A Lleixui mateix s'ubica l'oficina d'informació del Parc Nacional,
on s'hi troba el Museu dels Pastors de la Vall d'Asua
i des d'on s'organitzen diverses activitats per viure més de prop
la feina del pastor en plena muntanya.
El Museu dels Pastors de la Vall d'Asua, dels quals en parlava ara la Yolanda,
després d'una breu introducció a les característiques de la Vall,
dels pastors i també de les ovelles, explica en profunditat
les diferents tasques que han de realitzar els pastors durant el cicle anual.
L'objectiu és que el museu no sigui únicament una sala d'exposició d'objectes i panells informatius,
sinó que es converteixi en un projecte dinamitzador del poble de Lleixui i de tota la vall.
Es vol de fet convertir el centre en una mena de part temàtic
que dediqui molta atenció a recordar la forma de treballar i viure dels pastors d'anys enrere,
però també alhora sense oblidar l'evolució que també han experimentat darrerament
i els canvis que han suposat en les noves tecnologies.
Estris de localització via satèl·lit, telefonia mòbil, aixolla mecanitzada,
des del museu s'organitzen sortides continuades als pobles dels pastors.
Podreu descobrir, per exemple, el significat de moltes paraules de l'argot dels pastors,
la croca, l'hubla o amurrià.
Les visites es fan en principi cada dilluns a les 10 del matí,
des del 25 de juny fins al 10 de setembre.
A més a més, si voleu fer de pastor, sí, sí, literalment, fer de pastor, de pastora,
els dies 28 de juliol, 11 i 25 d'agost i 1 de setembre,
podeu agafar el murralet, la bota de vi, el ganxo, el paraigües,
el paraigües sobretot, eh?, i marxar cap a les saleres del Montsen,
lloc on es dona la sal a les ovelles.
No patiu, que si sou una mica despistats com jo, no us perdreu.
Us acompanyaran d'un moment una guia intèrpret i els pastors de la vall.
I coneixereu una mica més aquest antic ofici.
Atenció, que arriba la primera pregunta.
La primera d'avui, eh?
Avui és important, eh? Avui va una consonana, eh?
Doncs ho haurem de pronunciar molt bé, eh? Ho haurem d'ocualitzar.
Prepara't, Pep.
I avui estem donant de moment el número 5.
El número 5 és el que ens queda a Becàni i el que s'emportarà
a qui truqui ara mateix al 977-24-4767.
s'hi encerta la pregunta molt fàcil que venim repetint al llarg de les quatre jornades.
Als peus de quina falda de muntanya es troba el museu?
El museu dels pastors de la vallà.
El museu dels pastors.
Als peus de quina muntanya està?
És una muntanya que ja ha sortit en més d'una ocasió.
Us tenen quatre opcions, no patiu.
Rebem la trucada, no? La recollim primer, si et sembla.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola.
Hola, qui ets?
La Natàlia.
Hola, Natàlia.
A veure, que et fem la pregunta i et donem les quatre opcions.
Pensa-t'ho bé, Natàlia, abans de contestar.
Senta que mon pare estava fent si no i no m'ha enterat
i dic, ostres, tu, avui que m'agafen el telèfon.
No pateixis que t'ho repetim, t'ho repetim.
Escolta, Natàlia, estigues molt atenta perquè algun...
No t'adonaré pistes, però baixa.
Molt atenta el que et diré, eh?
La A, Montseny.
La B, Montsant.
La C, Montseny.
I la D, Montserrat.
Estem buscant la muntanya que hi ha, doncs, aquí a la vall d'Àsua
i que té el museu, el Museu dels Pastors, a la falda mateix.
La A, Montseny, la B, Montsant, la C, Montseny i la B, Montserrat.
Natàlia.
Però jo diria la B.
La què, la què? Digue'm, a part de la inicial, digue'm de què.
Montseny?
Natàlia, digue'm la inicial i digue'm de què.
Com, com? La B.
Però de què?
No, no, però és que està dient...
Estàs dient la B de Barcelona, Natàlia.
Sí, sí.
Doncs no, no, ja està.
És que jo me volia assegurar de la lletra.
Dic que no la liem.
No, Natàlia, mira, te poso el cotxe que derrapa.
Mira.
Bueno.
Ho sento, guapeta.
Ho sento.
Tens aportat la corrava electrònica.
Estigues pendent després del concurs, d'acord?
Vale, vale, gràcies.
Gràcies per trucar, gràcies.
Doncs no és la B, eh?
No, no, no.
Ara ho teniu més fàcil.
Si concurseu ara, doncs la Natàlia us ho ha deixat una mica més...
Més facilet, només amb tres opcions i heu estat atents.
Aquesta estaria més a la vora, diguéssim, molt més a la vora.
Molt, molt més a la vora.
9, 7, 7, 24, 47, 67.
Estem buscant una muntanya, de fet.
Una muntanya als peus de la qual...
Hola.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, qui ets?
L'Angelina Bronat.
Angelina, que sento plos per aquí al darrere.
Sí.
Estàs ben acompanyada, no?
Està aquí parlant i cridant i això.
Bueno.
Què és la neta?
La neta, la neta.
Com es diu, que no ho sé mai?
Joana.
Joana, sí que és veritat, no me'n recordo mai.
Hola, Joana.
Bé.
Angelina.
Digue'm.
Es repetirà les opcions, eh?
Sí.
L'A al Montseny, la B al Montsant, la C al Montseny i la D al Montserrat.
L'A al Montseny.
No, Angelina, no.
No, no, mira, que derrapa el cotxe una altra vegada.
No, no.
Corré.
Gràcies.
Gràcies, Angelina.
Gràcies, ho sento.
Adéu, adéu.
No, no, no.
Ho hem anat dient aquests dies i és subtil.
Aquest també es tenia més a prop, eh?
Aquest també es tenia més a prop.
Ara sí que ho teniu molt fàcil, ara no us podeu queixar.
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Qui ets?
Soc la Montserrat.
Què més?
Montserrat.
Quina Montserrat?
Montserrat Moragues.
Ah, és que m'ho has de dir, Montse, que truquen moltes Montserrats aquí, eh?
Ah, perdó, perdó.
Mira, avui s'haurà de preguntar tot la Montserrat.
Imagina't, eh, si en truquen.
Montserrat, atenta.
La A, Montseny, la B, Montseny, la C, Montseny i la D, Montserrat.
La C, Montseny.
Ai, molt bé, molt bé.
Molt bé, gràcies.
Montserrat, espera't, espera't.
Espera't, no pengis, que t'agafaré fora de línia, t'agafaré el telèfon.
Per si et toqués, doncs que et trucaríem divendres.
Molt bé, moltes gràcies.
No pengis, fins ara.
Bona tarda.
Bona tarda, gràcies a Montserrat.
La Montserrat té tota la raó, eh?
De fet, és a Montseny.
Montseny és aquesta muntanya de la qual us hem parlat aquests dies
i que és, home, a la falda d'aquest museu dels pastors de la Vall d'Àsua
del qual us estem parlant avui.
Home, Montseny no és, el Montseny està més, diguéssim, cap a Barcelona
i el Montseny tampoc perd una mica al costat.
Aquí, per l'última del Priorat, el Montseny, terra de bons vins.
I, naturalment, Montserrat tampoc.
Montserrat serà, en qualsevol cas, una altra cosa, no?
La muntanya, bé, la pàtria de Catalunya.
Montseny, Núria, Montseny.
Sí, ha acabat amb ENT.
Això mateix.
Hem buscat d'alguna muntanya molt bonica, eh?
De fet, sí, sí.
Doncs, escolta, Pep, jo giro full, ja, ja tinc les dades de la Montserrat.
Li he donat el número 5.
Ho dic perquè ara el proper número que donarem és el número 6.
Doncs sí, el número 6 que ens portarà a parlar, home,
d'una comarca, la que ens ocupa,
la comarca de la qual sort n'és la capital,
el Pallars Sobirà,
que l'agraçat tradicionalment podria dir una comarca
agrícola i ramadera, tradicionalment, si més no, eh?
Al Museu dels Pastors podreu comprovar
que en l'apartat festiu se segueix bàsicament aquest cicle.
Els Aplecs se celebraven al maig abans de xollar i marcar els ramats.
Això, abans d'adorn-los a l'alta muntanya,
les fires de festa s'inauguraven a la tardor,
coincidint amb la baixada del Bestià.
Les festes majors tenien lloc durant l'hivern,
perquè era quan pràcticament no hi havia feina.
D'uns anys en salt,
les festes majors s'han traslladat a l'estiu,
que és quan hi ha més afluència de visitants.
També recentment s'han creat algunes activitats noves,
com el ral·li gastronòmic de la Xicoia.
I pel que fa al calendari iltúrgic,
se celebra de manera important el Carnestoltes
amb les seves calderades,
la passa o el deliciós farcit de carnaval.
També hi ha una festa relacionada amb l'arribada de l'estiu.
Són les famoses falles d'isil de l'Ins.
I també tornant al món dels pastors,
es sembla que el relleu generacional està garantit.
L'any passat es va inaugurar,
es va crear a Opallars,
la primera escola d'agricultors i pastors de Catalunya.
A l'abril es tornaran a iniciar els cursos
després de l'èxit de la primera tongada.
L'objectiu d'aquesta escola és garantir
el relleu generacional de les explotacions remaderes de muntanya
mitjançant la incorporació de joves en aquesta activitat,
la gestió sostenible de les finques
i la dinamització del sector
per fer-ho viable també econòmicament.
I també es vol de retruc dignificar la professió de pastor
i facilitar eina-sa per la seva organització.
L'escola de FEFO forma part del projecte Gripia
impulsat per l'associació Rurbans i l'empresa Muntanyes
i que compta de fet amb el suport de la Generalitat i l'Audiòria Europea.
Es basa en el model d'escoles de pastors
que també tenen Astúries i el País Basc.
Durant cinc mesos, un de teoria i quatre de pràctiques,
es formen pastors d'ovelles, vaques, cabres, eugues i burros
per tal que treballin en les explotacions de la comarca.
Veus que bé?
Home!
Hi ha demanda, eh?
Està molt bé que ensenyi en l'ofici, perquè clar...
I l'altre dia fent un documental a la tele...
A la tele?
A la tele?
Fent un documental parlant d'això, d'aquesta escola.
Atenció, segona pregunta, segona pregunta d'avui.
Dúria?
És molt fàcil, l'hem dit avui, però és que ja va sortir en programes anteriors.
Fàcil, fàcil.
És que va sortir en més d'un programa.
Com es diu el ral·li gastronòmic?
Per ser més exactes, com es va dir l'any passat, el 2009,
quan es va fer al voltant de l'Ovella Xisqueta.
Us ho diem perquè l'edició d'enguany podria variar.
És un ral·li gastronòmic.
Cada any representa que es gira al voltant d'un producte.
Un producte, sí, sí.
I el de l'any 2009, com es va dir?
El ral·li gastronòmic, ho acabem de dir també, eh?
977-24-4767.
977-24-4667.
En joc un allotjament rural per dues persones a Cal Anton,
al municipi de Pujalt, en parlant de la Vall d'Àsua,
un municipi bonic, 30 habitants, 1.100 metres d'altura,
un entorn magnífic, també un circuit d'hípica.
Ah, anar a cavall, anar a cavall.
Gentilesa, d'hípica sort, i entraràs per el Museu dels Papallones de Catalunya.
Bona tarda.
Hola, sóc la Maria del Carme.
Maria del Carme, a veure si avui hi ha sort, eh?
No l'alguis.
Escoltem que la davant la seria.
Ah, clar.
Però serà avançat.
No serveix, eh, per aquesta.
El Carme.
Me'n catxin que aquesta no sé si la sé, eh?
Bueno, provem-ho, dona, provem-ho, que ho hem dit, ho hem dit.
Estem buscant com es deia el ràl·li gastronòmic que van fer l'any passat al voltant de l'ovella
Xisqueta, però vaja, com es deia el ràl·li gastronòmic.
El Pep et dóna quatre opcions.
Mira, quatre opcions, eh, la A, xicota, la B, xiveca, la C, xisqueta, la D, xicolla.
Pensa-t'ho, pensa-t'ho, pensa-t'ho.
A veure...
Si vols tornem a repetir.
Xicota.
A veure, això, no ho sé, espera't, a veure.
Se celebra l'hivern, això?
Bona pregunta.
Però la pregunta la fem nosaltres, no...
Carme, que...
Per què ho dius, per què ho dius, això?
Perquè aquesta paraula de xicolla ho has nombrat.
Ah.
I és una festa que es fa a l'hivern.
Ah.
Sí.
Bueno.
Xicota, xiveca, xisqueta, xicolla.
Tu què tens?
A veure, a què m'estàs preguntant?
Clar.
Hem de ser cap el concurs, no?
M'he dit un líquid.
A veure, centrem-nos, Mari Carme.
M'he dit un líquid, però m'aclaro't.
No, no.
Es que te'n vas fer una pregunta.
No estàs mal liada, no estàs mal liada.
No he preguntat per la...
Pels concursos aquests que es van fer dels pastors?
No, no.
Et preguntem pel rali gastronòmic.
Ah, gastronòmic.
Com una fira gastronòmica, per entendre'ns.
Ostres, ara m'aliava.
Xicota, xiveca, xisqueta, xicolla.
T'agués com una cabra, tu.
Vinga, posa'm.
Bueno, a veure, torna-hi.
Va, va.
Xicota, xicota, eh?
L'A, xiveca, la B.
xisqueta, la C, xicolla, la D.
La xicolla aquesta, doncs va.
Ai, quin patir, quin patir, per favor,
Mari Carme, que bé.
Ja està, perfecte, perfecte.
Et prometo que mai he fet un cacau
que no m'aclarava.
Per a mi, al final s'ha arribat en el llibre d'arribar,
que és la resposta correcta.
Has seguit la intuïció, molt bé, Mari Carme.
Número 5?
6.
Atenta demà al concurs.
Mari Carme, tinc el teu telèfon, potser ja,
d'altres edicions.
Sí, sí, el tinc.
Ja el tinc, doncs. Moltes gràcies, número 6.
Gràcies, adéu-deu-deu.
Podríem canviar la modalitat de concurs, Núria.
A partir d'ara, en contra de les preguntes,
desfàgim els soñons i nosaltres
en resposta a les preguntes, que no guanyem res, jo.
És que clar, jo ho entenc, en sé que parlem
del ràli gastronòmic, en sé que tornem cap
al curs de pastors, no?
I clar, l'Americana deia, al final, què m'heu preguntat?
Què? Xiveca no era, no?
No era ràli... No, no, xiveca no.
Xiveca no. Xicota tampoc, eh?
Xisqueta, no, és l'ovella, xisqueta,
però el ràli gastronòmic es va dir la Xicolla l'any passat.
I aquest any en parlarem, eh? També té bona pinta.
Per cert, Núria, fem
una nova pregunta, et sembla?
La pregunta que es pot contestar a través del correu electrònic?
Doncs sí, perquè és que no he pogut trucar
per telèfon o perquè és que no he pogut
trucar-nos en directe
o no he pogut o no he volgut
o, en fi, es fa una mica d'escarafall trucar
al telèfon del directe. Tenim una pregunta
que es pot respondre a través del correu electrònic, a través d'internet.
Estiqueu molt atents perquè us hem...
En primer lloc, heu d'entrar al web de Calenton.
Calenton és l'allotjament rural
on us regalem aquest cap de setmana.
És a
www.calenton.com
www.calenton.com
Obriu l'apartat de fotografies
que trobareu en aquest web
i veureu que en una de les instantànies
hi ha una antiga pica de pedra.
Una antiga pica de pedra.
A l'interior d'aquesta pica hi ha un parell de gallines
de palla, semblen, eh?
Gallines de palla, sembla.
Treu un embarbussament. Una pica de pedra amb gallines de palla.
Una pica de pedra, gallines de palla.
Doncs això, eh?
Busqueu la gallina de pedra, la pica de pedra...
Ui, ja...
La pica de pedra, la gallina de palla.
Ja m'has liat, Núria.
La gallina de pedra, la pica de pedra, la gallina de palla.
Busqueu-les i...
Però això no és la pregunta, eh?
No.
La pregunta és...
La pregunta és, al darrere, o sigui, al darrere d'aquesta pica de pedra
amb gallines de palla, hi ha uns plats penjats a la paret.
Uns plats.
Quants?
Busqueu la pica de pedra.
Dins les gallines de palla, darrere hi ha plats penjats?
Quants?
Quants?
Sí, sembla una divina, ja.
La resposta és concreta, eh?
De fet, voleu accedir-hi fàcil?
Entreu, si sou al Facebook o sou del Facebook, podeu buscar Ja Tardes.
i ara mateix tenim linkat al web d'aquest allotjament rural de Calenton
i podeu accedir directament, eh?
Ja veureu que és molt fàcil.
Quants plats hi ha a la paret?
Sí.
Respostes a...
Respostes?
Ah, Ja Tardes, ara no sé bé què en deies.
Ja Tardes arroba tarragonaradio.cat
I teniu el temps fins ara a les 4 de la tarda, podeu-ne enviar en correu
o a la tarda, un per persona.
No l'envieu, perquè si l'envieu més d'un, només n'agafarem un.
Un per persona és resposta.
Poseu el telèfon de contacte, la resposta correcta.
I diré, si tot està com Déu mana, doncs demà entraré al sorteig també.
Tanquem aquí el concurs en ruta.
Demà ens hi tornem a posar, ja amb el nom del guanyador, entre altres coses,
amb l'entrevista també al regidor de turisme, el Josep Maria Lledós,
que li demanarem les claus de la vall.
Doncs ja mateix.
Que ens ha convidat a casa seva.
Com era la frase de l'alcalde que ens va dir la setmana passada, te recordes?
Mai tant?
Mai tant.
Mai tant, eh?
Mai tant.
Mai tant que demà no poguéssim parlar amb Josep Maria Lledós.
Mai tant que demà no poguéssim parlar amb ell, eh?
Sí, sí, és una frase que s'utilitza allà, el Pallars, eh?
És una frase pallarenca.