Donem pas a la primera entrevista del programa d'avui, del Ja Tardes,
una entrevista que ja us avisàvem, jo crec que ens obligarà a posar-nos
fins a certs punts seriosos, perquè parlarem sobre la situació,
no només econòmica, que també, i especialment,
situació de vidus i vidues aquí a Catalunya.
Ho farem amb conversa amb la presidenta de l'Associació Catalana
en defensa de les vidues, vidus, orfes i pensionistes,
la Mària Josepa Alós, que, a més, ens ha fet saber
que aquesta associació a nivell de Catalunya té la seva seu central aquí a Tarragona.
Mària Josepa, bona tarda.
Bona tarda a tothom.
És veritat que ens hem de posar seriosos amb aquesta entrevista?
El tema és preocupant i, en diria més, patètic.
L'excusa de tenir-vos aquí, tot i que no ens cal excusa,
però la idea que vingueu ens ve donada per una notícia.
Dimecres passat, en roda de premsa, vau fer públic la vostra disconformitat,
perquè creieu que s'està incomplint, per part del govern,
una nova llei de pensions que es va aprovar el juny de 2008.
En definitiva, podríem resumir, dient que us van prometre pujar les pensions
i no ho han fet.
No, no, és més que una promesa.
És molt més seriós que això.
Això és una llei, clar.
És una llei aprovada per el govern, per els diputats, per la...
És molt més seriós que no una simple promesa.
I com dieu vosaltres...
És un incompliment de llei.
Es va aprovar fins i tot sense cap vot en contra, eh?
Això mateix.
La voluntat hi era.
I sembla que no s'ha dut a terme aquesta augmenta en les pensions.
Parlem de xifres, Maria Josep, perquè ens fa una idea, eh?
Sí.
En quant s'havia d'augmentar?
Un 18% de la base reguladora.
I...
De passar del 52% que es cobra ara al 70% de la base reguladora.
Què és això?
Igual te faig explicar massa coses, eh?
Però clar, tot aquest tema me ve de fora i jo crec que molta gent també.
Què vol dir la base reguladora?
Per entendre la manera més fàcil, eh?
Perquè clar, hi ha una gran majoria de persones, és que són persones d'edat,
amb, bueno, la estructura familiar, diguéssim, la típica, com hem conegut els nostres pares i les nostres àvies, no?
Moltes d'aquestes dones, doncs, no les deixaven ni treballar, no?
Hi havia una època en aquest país que fins i tot o tenia de firmar el pare o el marit l'autorització de treballar.
Llavors, bueno, una vegada mort més sovint el marit, la base reguladora és, per exemple, ho farem més fàcil, no?
Si el marit cobrava 600 euros, doncs, automàticament, a morir-se ell, ells cobraven la meitat.
És a dir, que automàticament cols en una bolsa de pobresa, perquè amb 300 i escaig euros, qui pot sobreviure?
Llavors, això ha sigut la nostra batalla des de fa 11 anys, no només de la SEBOB, l'associació que represento,
sinó que diverses associacions de tot l'estat espanyol.
I, per fi, després de batallar, després de competir a l'esquena, que sí que teniu raó, la raó, la sabem que la tenim,
però, per fi, a través d'un diputat de Convergència que és molt tossut i que des del principi ens va tindre en compte,
perquè això també va ser una odissea, per fi es vota aquesta lei.
I vau aconseguir que fos no el 52%, no la meitat, sinó el 70%.
Què passa? Faig un petit incís. Què passa amb les dones que treballen?
Quina és la base reguladora?
És la mateixa.
És la mateixa, però llavors ja treuen un 15% més.
Cosa que no fan, per exemple, amb els senyors, que queden viudos, però amb això no ens hi posarem.
Perquè, clar, són companys de fatiga.
I ja tracta diferent, si ets vidua que si ets vidu?
Sí, sí, sí.
I suposem que desfavoridor pels homes.
Els homes és menys.
Afavorits els homes.
Afavorits els homes.
Afavorits els homes.
Sí, sí, sí.
Si són, bueno, una vegada l'home és pensionista també i la dona ha cotitzat tota la seva vida,
ell cobrarà la totalitat de la seva pensió més el 52% de la dona.
I si la seva dona no treballava, que ha costat-me passant?
Llavors no, a veure, això depèn de cada matrimoni, no?
I, clar, ara estem passant un pas endavant i, a veure, fins i tot jo estic una mica parada,
que no veig moviments perquè ara fins i tot estan pensant erradicar la pensió de viudetat.
No a les persones que ho percebim.
A veure, la senyora que cobra la seva pensió de viudetat avui, que no tremoli, que no li treuran, és un dret adquirit.
però ja estan fent projeccions de treure les pensions de viudetat.
I no veig cap moviment de cap associació de dones.
Tenim un concepte de, mira, no em passarà o no sé, o no s'assabenten o...
Però això és molt i molt greu.
És molt i molt greu perquè jo crec que s'ha fet un error des de la base
a considerar la viudetat com persona i no com nucli familiar.
Independentment que sigui el matrimoni tradicional o que sigui parella de fet, etcètera, etcètera.
Jo crec que estem en una època que la gent pot decidir.
Saps què passa?
Que en aquests 11 anys que porteu batallant han canviat moltíssim, suposo,
el tipus d'habidu o d'habidua.
És el que deies, avui dia convivim amb dones que vivien, que no treballaven,
que no els deixaven treballar i vivien del sostén del seu marit.
Convivim amb aquest perfil i convivim amb parelles que sí, que treballen tots dos
i que per tant ja és diferent.
Sí, sí, però hi ha una cosa també que és molt diferent.
És que avui cada parella de joves està endeutada.
Tothom paga la hipoteca.
I paga ja tenint en compte que són dos.
Tu que ets una noia jove, amb tota la il·lusió, els dos treballen,
i decidiu fer el nucli familiar.
Digue-li X o Y, segons...
M'és igual, com si són dues persones del mateix sexe.
És igual.
Tothom té dret a voler conviure i a voler fer la vida en conjunt.
Amb papers o amb papers només endavant de l'Ajuntament.
És igual.
Hi ha un paper que certifica que hi ha una parella que viu en conjunt.
I hi ha criatures i hi ha una hipoteca.
No només te quedes sense una entrada de diners,
però, a més a més, és que no podràs pagar,
se't derrumbarà tota la teva vida,
tant a nivell sentimental que a nivell econòmic.
Encara serà pitjor del que tenim ara.
I això ningú diu res.
A més a més, te faria una altra pregunta.
quantes dones estan a l'atur?
Que està el mercat tan ampli
que les dones cobren el mateix salari per la mateixa feina?
si encara hi ha una diferència d'un 27%.
A veure, són irracionalitats.
Tocant de peu a terra.
Dos i dos fan quatre...
A veure, la comptabilitat la pots vaquillar.
Però les matemàtiques és una ciència exacta.