Bona tarda.
Bona tarda, haurem de córrer una mica avui,
perquè torna a haver-hi moltíssimes estrenes, n'hi haurien moltes.
Com és que ens avancem i parlem ara d'estrenes
i deixem la darrera mitja hora?
Doncs perquè les reservem per dos convidats especials.
Ens visitarà Josep Eduard Príncep, gerent d'Ocina les Gavarres,
i també Edmond Rock, que és la director de la pel·lícula
que s'estrena aquesta nit.
S'estrena una pel·lícula, però és que s'enceta
una nova etapa a Ocina les Gavarres.
Una sala, la sala 8, que s'anomena a partir de la sala 8 i mig,
i que estarà dedicada a passar pel·lícules en versió original,
a passar aquell cinema de filmoteca dins el cinema comercial.
Jo crec que és una boníssima aposta d'Ocina les Gavarres.
Ara en parlarem.
Anem a per les estrenes, Esther, abans que vinguin els convidats.
Anem a per les estrenes i comencem per les més comercials de la setmana.
Tenim Green Zone, o la zona verda,
que és una pel·lícula del Greengrass,
del Paul Greengrass, un director que ens ha sorprès
per regents gèneres,
però resulta que és que, a més a més,
d'alguna manera, tot això que fa,
aquest tipus de cinema que se'n diu docodrama,
o fals documental,
o no ben bé fals documental, però sí docodrama,
ve de la seva època en què va ser reporter de guerra.
I llavors no és estrany que faci pel·lícules,
a vegades amb molta acció,
a vegades situades en llocs perillosos i en zones de combat.
La zona verda és el lloc,
és el nom que se'n diu allà on hi havia el palau de Saddam Hussein,
que estava a 10 quilòmetres de la capital d'Irak,
i aleshores allà després s'hi va assentar el govern provisional
encapçalat pels soldats americans que van ocupar el país.
I d'aquí ve aquest nom de la zona verda,
però és que està basada també en un llibre que porta el mateix nom
d'un periodista que es diu Rajiv Chandra Sekharan,
que jo crec que deu ser d'origen hindú,
perquè si no m'estranyen,
que va escriure aquest llibre,
que va ser un llibre que va tenir molt d'èxit
i que d'alguna manera va posar sobre el paper
allò que tots més o menys sabíem,
que les famoses armes de destrucció massiva no existien.
I de fet el fil argumental arrenca d'aquí
perquè el Matt Damon és un oficial americà
que se li encarrega anar a la recerca
de tots aquests amagatalls
on suposadament hi haurà armes de destrucció massiva.
Va passant els dies
i resulta que les armes de destrucció massiva no apareixen
i ell posa això una mica en relleu
i el que fa és una mica posar en contradicció els que el manen.
I és aquella història de sempre
de xocar el sentit del deure
amb el que toca fer en aquell moment,
que a vegades no és exactament el que tocaria,
amb la política i la pràctica,
que a vegades la pràctica i la política s'allunyen
o la ètica més estricta i la política
del que dà bé amb tothom.
i d'alguna manera el que li passa a aquest pobre xicot
és que es troba en una situació difícil.
El Paul Gringras és un home que no vol
que el seu film es revesteixi de crítica política,
quan s'hi podria trobar,
s'hi podria trobar ben bé,
però ell diu que,
recordeu que de fet Paul Gringras
és el director de la saga Burn,
en la qual també estava Matt Damon implicat.
D'alguna manera d'aquí ve la seva relació
i alguna gent diuen que això sembla
una saga Burn 3,
perquè només n'hi ha dos,
que podria ser Burn a l'Iraq.
I sembla que a ell quasi li agrada més
aquesta opció que no l'opció de criticar la guerra.
Per tant, pretén fer una pel·lícula d'acció
i no pas de reflexió.
Una pel·lícula de reflexió, no, la negra,
però abomina una mica del tema polític, no?
Diu que, a veure,
que realment Irak és ara un terreny
en què les pel·lícules d'acció,
doncs ell sap que tenen una mítica
i que poden funcionar
i que la va col·locar allí.
Però de fet està basada en una obra literària,
ja ho hem dit,
i per tant volguer-ho separar.
Això és una cosa molt curiosa, no?
Perquè també ho ha fet la Catherine Bigelow
després que tothom ha vist
que és una pel·lícula
on realment, si no critica,
fa una dissecció molt profunda
del que és un soldat d'aquests
de fortuna, diríem,
doncs després la dona ha dit
que tampoc no volia fer política
després de guanyar els Òscars.
Però bé, deixem-ho així.
Jo penso que amb dues,
més la de Catherine Bigelow,
que hem de dir que torna a estar programada
perquè es va emportar els Òscars
davant dels nassos del seu exmarit,
que de fet l'home per cada veia
anava a dir
no, no, és que hauria de guanyar ella,
i de fet va guanyar ella,
van quedar 3 a 6
i a mi, per dona i per pel·lícula,
ja m'agrada.
O sigui que, dit això...
Representa que hi va haver
el reconeixement de la taquilla,
però a una banda hi ha el reconeixement...
Jo penso que també ho devien dir,
home, ja has guanyat molts calés,
ja pots passar-te 10 anys més
fent el que vulguis, no?
No t'enfadaràs, no?
No t'enfadaràs, doncs vinga, va.
Exactament.
I aleshores, doncs,
un s'ha quedat amb l'Òscar
i l'altre s'ha quedat amb els diners
i bé, ja està bé.
Dir doncs que estem en època, de fet,
però d'això, no?
De pel·lícules de guerra.
Aquest any vam veure
Els Malditos Bastardos,
de fet després hem vist
precisament que ara es torna a posar
la de la Catherine Bigelow
en Tierra Hostil
i avui s'estrena aquesta Green Zone
que també se situa aquí.
Però d'alguna manera
anteriorment Paul Greengrass
ja havia fet
Camino Guantanamo
i Indies Wall
que són dues pel·lícules
molt similars en aquesta
en el sentit del seu plantejament, no?
Aquesta és més ficcionada
però sí que la càmera l'agafa
com si fos un docudrama
i en canvi a Camino Guantanamo
la història de tres xicots
que van ser acusats
de ser terroristes
i van fer cap a Guantanamo
sense més
i llavors expliquen la seva història
i ell combina
el que és realitat
el que ells expliquen
amb una sèrie de ficcions
que va introduint, no?
I després, doncs bé
jo penso que és un director
que en general
ens ha donat molt bons moments
tant quan fa pel·lícules
més dures
com Camino Guantanamo
o Unitet 93
i que per tant
doncs
és una pel·lícula que s'ha de veure
i aquí la deixem
la zona verda
la gran estrena de la setmana
avui tenim
una altra sorpresa
que és Harrison Ford
però
no fa de protagonista
és el productor
i a més a més
ha deixat
com si diguéssim
que un altre
passés al davant
que és en
Brendan Fraser
el de la mòmia
el superaventurer
és una història
basada en un fet real
la pel·lícula es diu
Medides Extraordinàries
i va néixer
perquè de fet
el tema
és un tema d'interès
és una història
d'un pare
que de repent
descobreix
quan està
diríem
en la cresta
de la onada
com a empresari
és un home d'èxit
i totes aquestes coses
que els americans
somien sempre
doncs de sobte
saben
que els seus dos fills
tenen una
una malaltia
incurable
i a partir d'aquí
comença
la recerca
diríem això
no
de com trobar
una solució
en aquesta història
com intentar
salvar la vida
dels fills
sigui com sigui
troben un científic
que és en Harrison Ford
diríem
un metge
no massa
no massa
típic
dintre de
de la medicina
i
comencen a tenir
una relació
per trobar
la manera
de salvar
aquest parell
de criatures
hem de dir
també
que és una altra
pel·lícula
basada
en una
en un llibre
en aquest cas
The Cure
i guanyadora
a més a més
d'un Pulitzer
per la seva escriptora
la Geta Hannan
que va guanyar
a més a més
del Pulitzer
doncs bastants
bastants diners
gràcies
a aquesta pel·lícula
després
comencem ja
amb el cinema espanyol
el cinema espanyol
comença
amb una mena
de sorpresa
bastant
bastant
interessant
que és
que Emilio Aragon
el petit
dels pallassos
de la tele
doncs
s'ha posat
darrere la càmera
i dirigeix
Pájaros de papel
Pájaros de papel
compta
amb Lluís Humà
Carmen Machi
que diríem
sempre
és una garantia
no?
perquè són un parell
d'actors
molt importants
i de què va
doncs va d'una cosa
que de fet
ja s'ha explicat
i bastant
magistralment
en el cinema espanyol
que és
el viaje
a ninguna parte
que feien
José Sacristán
i Juan Diego
del Fernando
Fernández
i també va començar
i també va començar
Gabino Diego
amb aquesta pel·lícula
que explicava
la història
d'una trup
teatral
doncs
aquesta Pájaros de papel
també explica
la història
d'una trup
teatral
i d'alguna manera
el que fa
doncs és
jo suposo
l'Emili Aragon
fer una mena
d'homenatge
a tota la seva família
no?
perquè doncs
tots
tots pràcticament
han estat
gent del món
de l'espectacle
després
tenim
una altra
pel·lícula
musical
però en aquest cas
no és una pel·lícula
musical
clàssica
és una pel·lícula
de
bueno
ho he dit malament
no és clàssica
però és de música clàssica
es diu El Concierto
no és clàssica
per això
perquè realment
doncs
normalment són
de cantants de rock
i de coses per l'estil
les pel·lícules musicals
i aquesta no
aquesta agradarà
als amants
de la música clàssica
perquè explica
la història
d'un director
d'orquestra
de la Unió Soviètica
de l'orquestra
del Bolsoi
que en un moment donat
renuncia
a separar-se
dels seus músics jueus
quan li demanen
que ho faci
i ell diu que no
perquè són els seus amics
i són els seus músics
i llavors
l'home queda relegat
a ser
el videll
del Bolsoi
però un dia
troba
que conviden
a l'orquestra
a anar a París
i decideix
cridar als seus amics
i d'alguna manera
fer veure
que són
l'orquestra original
que de fet
en el seu moment
ja ho van ser
i d'alguna manera
comencen una història
de suplantació
de personalitat
i de suplantació musical
però que d'alguna manera
acaba
amb un final
feliç
el director
és un director
romanès
de nom difícil
de dir també
Radu
Mialenau
que està lligat
al cinema espanyol
perquè ha estat
ajudant
de direcció
de Fernando Trueva
i que en aquest cas
passa per primer cop
darrere de la càmera
a dirigir
i dir que els problemes
del rodatge
van ser greus
que es va haver de rodar
gairebé
tota Romania
perquè resulta
que bé
que els russos
no estaven gaire
a favor
de deixar-se
la plaça
vermella
per fer les seqüències
que allí tocava fer
i sort
que l'actor principal
que és Alexei Guskov
que és rus
doncs es veu
que va trobar
els fils necessaris
per aconseguir-ho
perquè si no
haguessin hagut de rodar
una pel·lícula russa
pràcticament
tota a Romania
que a vegades
ja passen aquestes coses
i després
l'espectador
no se n'entera
no l'espectador
no se n'entera
això és el més bo
de tot
per això nosaltres ho diem
perquè si n'hi ha algun
que fil aprim
doncs que busqui detalls
a veure si ho troba
m'estàs parlant
de la comèdia
en aquest cas
sí
una miqueta
sí
i perdoneu
el títol és
El concierto
a vegades m'apassiono
tant per l'argument
no s'ha dit
al començament
però eh
sí ho he dit
doncs és El concierto
i és una pel·lícula
que sí
és una mica
d'aquelles pel·lícules
que comencen
amb una miqueta
de regustet amarg
i que acabes
que sents
que t'has menjat
un caramelet
o sigui
ja ho aviso
i a més a més
doncs
en música clàssica
què més voleu
cosa que no es veu
massa sovint
ara ve una mena de biopic
molt recent
d'una història
bastant dura
que vam poder veure
al festival de Sant Sebastià
no es va emportar res
però anava
a secció oficial
i es diu
Flor del Desierto
és una pel·lícula
de Sherry Hoffman
que és una directora
i que explica
la història
d'una noia
que la van casar
als 13 anys
es va
una noia sumalí
s'ha de dir tot
de pastors
filla de pastors nòmades
que es diu
Guaris Dirier
que es va fugar
no havia la fuga
però dramàtica
en un casament
d'aquests pactats
va fugar-se
de Somali
i va arribar
fins a Mogadissi
a casa
d'uns parents llunyans
aquests parents llunyans
tampoc és que li donguessin
masses facilitats
i la van enviar
a fer de minyona
a l'ambaixada
de Londres
allà
va arribar
gairebé
doncs
va superar
l'adolescència
sent
totalment
enalfabeta
fins que un dia
doncs
la van descobrir
i resulta
que ha estat
una
model
de fort
de molt d'èxit
no?
a partir d'aquí
es va escriure un llibre
i evidentment
s'ha fet aquesta pel·lícula
que és una història
doncs això
molt bonica
també de superació
però en aquest cas
autèntica
no hi ha res
d'inventat
i per acabar
tenim
doncs
un documental
que aquesta setmana
en tindrem dos
després n'explicarem
un altre
que és
La bomba del Liceu
d'alguna manera
és un documental
estrany
és un documental
del Carles Balaguer
que és un home
molt acostumat
a fer documentals
sobre temes
complicats
recordem
La casita blanca
Ropi era el vagabundo
de la muerte
i recordem
que també
doncs
és el propietari
del cinema
esmeliès
i la pel·lícula
doncs
el que ens explica
La bomba del Liceu
és precisament
doncs
entorn
aquest fet
de l'explosió
d'aquesta bomba
tot l'ambient
social
l'anarquisme
tot el que es movia
la gent
bé
que utilitzava
el Liceu
com un lloc
gairebé
on anar a lluir-se
i és un documental
que està fet
a base
de moltes
entrevistes
que té
que no és una història
tampoc
dura
en el sentit
que puguem sortir
d'allí deprimits
sinó que està fet
amb un cert sentit
de l'humor
i una certa gràcia
i que és un documental
que jo penso
que també
cal recomanar
perquè
passa molt poc
sovint
que veiem documentals
aquí
als cinemes
les Gavarres
i val la pena
ja està
ja està
poquetes estrenes
poquetes estrenes
escolta
el que no he vist
avui
en quin ordre
en quin ordre
les has comentat
avui no he seguit
cap estratègia
avui
totes a raig
sí
gairebé
perquè estàvem esperant
un convidat
que hi ha arribat
no
sí perquè a tu
et serà una pel·lícula
que es diu
Garbo i l'espia
Garbo i l'espia
sí però aquesta
no l'hem dit
expressament
però aquest es pot veure
no?
aquesta es pot veure
o sinó les Gavarres
a partir d'avui
que es fa
es fa l'estrena
no només d'aquesta pel·lícula
sinó d'una sala
la sala 8
que ja existeix
es comparteix
en sala 8 i mig
i allí passaran
pel·lícules d'autor
i pel·lícules
en versió original
tenim el director
de Garbo i l'espia
que és la primera projecció
la que estrena
la sala 8 i mig
l'en Montrock
amb nosaltres
en Mont, bona tarda
hola, molt bona tarda
a veure, a veure on tinc
amb quin micròfon
torna'm a dir
aquí, hola
molt bona tarda
alí, clar
en fi, felicitats
per ser
per tenir
l'honor
en certa manera
d'estrenar aquesta sala
que per Tarragona
jo crec que és un
un punt i a part
és un valor afegit
ara en parlarem
amb el Josep Eduard Príncep
el gerent
sí, és fantàstic
jo deia
Garbo
m'ha donat moltíssimes sorpreses
però un dels grans plers
ara en aquest moment
determinat
és poder estar aquí
i poder portar
un tipus de programació
una mica diferent
però crec
que necessari
en la pantalla gran
i poder apropar
doncs un tipus
també de cinema
interessantíssim
que s'està fent
en el públic de Tarragona
jo crec que en altres ciutats
catalanes
i altres capitals catalanes
està funcionant molt bé
aquest tipus de programació
i poder ser
doncs el punt de partida
de Tarragona
d'això
doncs és un grandíssim plaer
arriba però no
no és estrena mundial
eh
Garbo Lestia
ja la tens més que estrenada
no?
sí
portem 14 setmanes
ininterrompudes
a Madrid i a Barcelona
cosa que també és
una altra gran satisfacció
perquè normalment
les pel·lícules
no duren tant
i portem això
vam estar
8 setmanes a Girona
hem estat 4 setmanes a Lleida
Terrassa
3 setmanes també
a Vilanova
Sant Feliu del Llobregat
ara estem també
a Sitges
bé avui és una pel·lícula
que ha anat viatjant
a part d'aquí
evidentment
Madrid
Valladolid
una mica
per tota Espanya
i també doncs
molt de cara a l'estranger
estem a punt d'estrena
a les Estats Units
també a Anglaterra
França
i bé
i aquest any
viatjarà a tots els continents
tenim 37 festivals
Alemanya
com tenia
molt dins per temàtica
que hauria de quadrar
Alemanya no tenim estrena
confirmada encara
o sigui tenim moltes ofertes
de canals de televisió
però en cinemes
encara no la tenim confirmada
però espero que acabi caient
algun dia d'aquests
Garbo Lestia
només us dono 4 dades
perquè ens situem
és una pel·lícula documental
de l'any 2009
es va emportar justament
aquest l'any passat
el Goya
el millor documental
i això dins del seu gènere
doncs tracta
el tema
es podria relacionar
amb la segona guerra mundial
nazisme
espionatge
i és que és la vida
d'un espia
l'estranger
em sembla que fins i tot
l'ha vista
i s'ha documentat
a la mesa perfectament
amb tots els agents
jo com que encara no tenia
la sala 8 i mig
jo feia molts viatges
a Barcelona
ara no em podré escapar
de casa
m'hauré de buscar
una altra excusa
jo em dèiem
em vaig als Verdi
i em tancava allà
i ara ja no cal
hem de dir que
aquesta iniciativa
de fet
sí que a Girona
per exemple
no et món que tu ets
la sala
la sala Trifó
és una iniciativa
semblant aquesta
però és mig pública
no també
en canvi aquí
jo diria que ara
estem a la cua de Barcelona
en el sentit
que som
la següent capital
catalana
que té
una sala
doncs
de cinema
normal i corrent
que ha pres
la iniciativa
de tenir una versió
original
o sigui
que bueno
que és la iniciativa
privada
en aquest cas
que s'arrisca
i que penso
que s'ha de lluar
molt
i ara que entra
el Josep
que encara s'ha de posar
els cascos
que deu venir
de parcar
perquè porteu
tota la tarda
de bolos
sí, sí, home
és un plaer
poder parlar
una mica
del que t'agrada
i en aquest cas
presentar la pel·lícula
i si no
vegem
vull dir que
que és una iniciativa
molt lluable
i que jo espero
que s'acabi
provant rentable
perquè jo dic
és com si diguessis
a les llibreries
no pot haver-hi
llibres de poesia
perquè la gent
només llegeix
el John Grisham
dic vale
encara que la majoria
de la gent
vagi a comprar
el John Grisham
hi ha fins i tot
el Pablo Neruda
que ven moltíssim
i que és poeta
llavors dic
jo crec que en el cinema
és una mica el mateix
vull dir que
encara que la pel·lícula
del Paul Gringras
d'aquesta setmana
o l'avatar
continuaran fent
els millors números
de tots
que hi hagi la possibilitat
d'un tipus de públic
que pugui descobrir
un cinema diferent
interessant
i apassionant
doncs que és el que farà
la sala 8 i mitja
a partir d'ara
la setmana que ve
programa Amunt
que és una pel·lícula
que a mi em sembla
extraordinària
després veint de l'UP
i continuaran programant així
jo crec que és una oportunitat
magnífica
per tota la gent d'aquí
de Tarragona
i Rodalies
per acostar-se
a un cinema
importantíssim
i que després
és el que acaba
marcant una mica
també la línia
del que farà
després el cinema
més comercial
a vegades
si us sembla
aparquem un momentet
aquesta pel·lícula
que ha estrenat
a la sala 8 i mig
Garbo i l'espia
perquè tenim ja
el Josep Eduard Príncep
a què saludem
hola
bona nit
bona nit
felicitats
gràcies
felicitats
perquè sabem
que això era un projecte
en què t'havies encaparrat
de dir ostres
jo he d'oferir
a Tarragona
la possibilitat
de veure cinema d'autor
cinema d'aquest
de filmoteca
que n'hi diem
i te n'ha sortit
a vegades és que ha costat
i al final
l'han definit
com
ja era hora
torna pipes
com com
ja era hora
torna pipes
torna pipes
ho agafem per torna
això deu ser molt de Girona
això de torna pipes
jo no ho havia sentit mai
jo no ho havia sentit mai
això és gironic
però no
torna pipes
és una frase
ho vam dir
ja al final
tant d'insistir
i ho fiques tan bé
que no podem dir que no
i a part que l'empresa
estava també volcada
amb el tema
però feien falta
potser uns elements
que fessin que tot funcionés bé
i un principal
ja que vingués a presentar-la
a l'Edmond
quina filosofia segueix la sala
perquè ja hem començat
per això original subtitulada
i em sembla que la teva
amb aquest idioma
està rodada
en anglès
en anglès
llavors sí que quadra
ja comencem amb el moment
anglès
alemany i tot
sí de fet
això és un altre tema a part
és una pel·lícula 100% catalana
però en el català
com a llenguatge
és només un 20%
quina és la filosofia
Josep Eduard
de la sala 8 i mig
que de fet serà la sala 8
que ningú es pensi
que ho construït res estrany
no la filosofia serà
fer versions originals
fer també documentals
com el de Garbo
que comencem per aquest
i sobretot
donar un valor afegit
a les sales
que és el que buscàvem
des de feia molts anys
i per fi ho hem aconseguit
pel·lícules de recent estrena
pel·lícules més o menys
modernes
o grans clàssics
us plantejeu també?
com a molt
volem
tractar
d'un any
no sé
no més
per tant
estrenes recents
sí recents
tampoc d'estrena
perquè costa vegades
aconseguir-les
però sí
de reestrena actual
i cicles clàssics
no?
ho dic perquè
el del vuit i mig
s'ha de fer l'inni
i dius
per què no una retrospectiva?
per això original
el que m'agradaria molt a veure a mi
és el Padrino
i no sé si existeix la còpia encara
això ho hem de preguntar
perquè
jo crec que sí
jo crec que
i que a més a més
la gent vostra
del cine
són els fans
nombres 1
del Padrino
s'han fet moltes sessions
sí
sí
crec que la teniu
molt a la vora
sí
per tant
jo recordo
és una pista bona
tu t'ho pregunta
tu pregunta
que jo em penso
que està en algun calaix
Puiggeda
perquè Puiggeda
està mossegant
jo recordo
que quan
cinemes Òscars
es deia en aquell moment
va començar aquí a Tarragona
el centre de Tarragona
quan van estrenar el Padrino 3
van passar l'1 i 2
jo sempre ho recordo
com una fita
cinèfila
d'aquelles
de tancar-se
i no sortir
i va ser genial
no sé quin any devia ser
vull dir que encara
a veure si ho podrem
recuperar tot això
a veure a veure
us plantegeu cicles doncs
Josep Eduard
de moment no
però això són il·lusions
que també estan
saps que sempre estirem més la corda
ara que ja teniu això
vinga
ara més
se'm demanes més
dependrà de la gent
suposo no
perquè clar
ara és la gent
qui ha d'anar al cinema
la gent que ha de deixar
de queixar-se
i dir
oi és que a Tarragona
no fan el cinema que volem
i començar a anar al cinema
com una cosa normalitzada
no
i bé
doncs ara
s'ha d'anar al multiplex
s'ha d'anar a la multisala
s'ha d'agafar el cotxe
doncs s'ha d'agafar
l'autobús també
això ho hem de dir
perquè la gent a Tarragona
no agafa l'autobús
i amb el 97
para davant dels cinemes
no que sí?
o sigui que això està
a més els horaris
per tornar
almenys jo amb aquests
m'he fixat
estan bastant quadrats
amb tal com acaben
les sessions
sí és que vam parlar
amb l'MT per quadrar els horaris
o sigui que està pensat
ah molt bé
fes-nos una més cartellera ràpida
Josep del que teniu
ja programat fins ara
avui estreneu amb Garbo i l'Espia
sí
la setmana que ve
seguirem amb Munt
i la següent serà Indelup
són les tres que farem
aquest mes de març
quins horaris us plantegeu?
tot el dia
només aquesta tarda
sí, tota la tarda
totes les sessions
les quatre sessions de tarda
i tant
com una pel·lícula més
però això vol dir
que Garbo i l'Espia
només el podem veure avui?
no
tota la setmana
les quatre sessions
ah m'estàs parlant
de ell tota la setmana
avui el dia
avui el dia
avui el dia
avui el dia
avui el dia
avui el dia
avui l'important
és que està l'Edmon aquí
i l'he presentat la pel·lícula
i això és l'interessant
i després farem un col·loqui
després de veure la pel·lícula
i està tot un convidat
a més a més
o sigui que
a quina hora
a quina hora
va que encara hi som
a tret d'arribar-hi
avui a les deu
a les deu
sí, encara podeu
encara hi podeu arribar
no ho sé
i ara potser
podríem parlar de la pel·lícula
perquè penso que és una pel·lícula
que dona per parlar-ne
i molt
jo no sé
escolta Edmon
què és Garbo?
és un putiner que tenia sort
perquè sembla que
no ho pot fer pitjor
i tot li acaba sortint
més o menys bé
és un home que compleix
els seus objectius
o realment és el més gran espia
de la història
de la humanitat
a veure
què era aquest home?
era un gran seductor
era un gran seductor
i un meravellós
una persona
que tenia una meravellosa capacitat
de sobreposar-se
a les situacions
més extremes
i en aquest sentit
doncs
que va poder fer
les coses també
o sigui
va crear uns personatges
se'ls va creure
els va escriure
i els va interpretar també
doncs
que va tenir l'èxit
que va tenir
però espia no ho era
o sigui
es considera un gran espia
al segle XX
però és un espia
que no va espiar mai
o sigui
els espies s'espien
se'n van al front
agafen secrets
i tot això
ell era un espia
d'escriptori
o sigui
que ell
transmetia informació
com si estigués espiant
però l'estava
recollint
d'on pogués
o se l'estava inventant
directament
llavors és clar
és un home
ple de paradoxes
perquè és el gran espia
que no va espiar mai
és el gran agent doble
que de fet
no va fer mai
un doble joc
què hauria fet
amb internet
Garbo?
perquè això
ja hauria estat
no?
hauria sigut
molt diferent
jo crec que la història
ara
ara hi ha moltes coses
que són impossibles
de reescriure
actualitzades
perquè realment
els mitjans de comunicació
han permès
que se reescrigui
una mica tot
i amb una manera
molt diferent
de com es feien abans
les coses
de la mateixa manera
que no et pots imaginar
ara una guerra
com les guerres helèniques
doncs tampoc
et pots imaginar
un espia
ara en el segle XXI
com era la zona guerra mundial
i el fet
que hi hagi els GPS
i la capacitat aterriador
això fa que moltes coses
que Garbo podia fer servir
per enganyar els nazis
ara no ho podria fer
perquè una mica
el que feia ell
era intoxicar
una mica
les informacions
clar
això amb internet
està servit
és molt fàcil
per això t'ho comentava
sí
i el que passa
és que llavors
tenies l'avantatge
que a més a més
podia desaparèixer
sense deixar rastre
físicament
cosa que també és exactament
el mateix que passa
per internet
el que passa per internet
si tu busques
on es genera
acabes trobant l'ordinador
acabes trobant la persona
acabes trobant alguna cosa
i en una cosa tan capdalt
com canviar el curs de la història
com estar enganyant
l'altaplana major
del comandament nazi
etc
suposo que ara
s'hauria portat
més a les últimes conseqüències
coses que llavors
l'únic que podien fer
era enviar un avió
de l'Ufbafe
sobrevolar
les zones on estava
tirar fotos
i veure que el que els estava
deien en Pujol
coincidia amb les informacions
que ells tenien de l'aire
o que els altres agents
que hi havia allà
els donaven informacions
molt semblants
a les que deia el Pujol
el que passa
que clar
no tenien la possibilitat
que tindrien ara
realment de posar-se
sota la camisa
de les persones
llavors amb aquesta història
suposo que es constata
allò que diem sempre
que la realitat
supera la ficció
vull dir
vas trobar
on ho vas trobar
aquesta meravella
que et va cridar
a fer una pel·lícula
doncs la veritat
és que és
totalment cert
o sigui em va arribar
en forma de guió
i de fet
una de les primeres coses
quan em vaig llegir el guió
és que no m'ho creia
perquè en el guió
hi ha Isaac i la cuesta
també no?
sí
l'Isaac i jo
o sigui
el guió va venir
de la Maria Herbera
era la filla
de la primera dona
del Joan Pujol
de l'Araceli González
o sigui la dona catalana
no perdona
la filla de la veïna
la filla de la veïna
de la primera dona
del Joan Pujol
exacte
la filla de la veïna
així que comença a ser xarxa
llavors clar
ella diu
era de l'Ugo
o és de l'Ugo
i diu clar
la taula de Nadal
sempre parlem
de la història de la veïna
del seu marit
i del que van fer
a la segona guerra mundial
etcètera
i com és que encara
ningú n'hagi parlat
llavors a partir d'aquí
clar
tota la informació
que ella tenia
era informació
de primera mà
i tot el que deia
era veritat
però quan vaig investigar
una que més
vaig veure que hi havia
coses que encara
eren més increïbles
i més inversemblants
que ella no havia fet servir
per tal de
no
omplir massa la cosa
llavors clar
jo quan veig tot això
dic clar
una mica el que dius tu
si això
ho tractes
com a ficció
ho has de rebaixar
perquè una de les primeres
regles de la ficció
és que ha de ser
versemblant
i és tan increïble
la història del Pujol
que no és versemblant
en canvi
el documental
pots explicar la veritat
sigui o no sigui versemblant
això ho has explicat
en un documental
perquè és una pel·lícula
que així que va avançant
dius qui dona més
això no pot ser
i et vas anant
vas anant al·lucinant
per moments
què m'estan dient
aquesta gent
com pot ser
exacte
ara que entreu a parlar
dels contactes
hi ha familiars
de Joan Pujol
vius i has contactat
i t'han explicat
moltes coses
sí sí
teníem
teníem més de 700 hores
gravades
entrevistes
i de tot
per poder fer la pel·lícula
que al final
surt poquíssima cosa
de tot això
i surten minuts
només
però hi havia
sí o sí
la seva germana
Helena
que està viva
viu a Barcelona
93 anys
i els seus fills
que durant 40 anys
es van pensar
que el seu pare
estava mort
i que el van descobrir
un dia
en un programa
Luis de l'Olmo
que l'estaven entrevistant
i que no només
no estava mort
sinó que era
un dels grans herois
de la zona guerra mundial
la seva família
de Venezuela
que no tenia ni idea
que tenia una família
a Espanya
ni res del que havia fet
ni que estaven tots vius
ni que ell era
el que era
llavors sí
tots tots
hem parlat amb tots
i amb tots ells
vull dir
acabes creant aquesta mena
de gran trencaclosques
que quan poses
totes les peces junts
i us
bueno
doncs una gran història
fa la impressió
que tu deus haver passat bé
filmant i fent la pel·lícula
però també amb tot el treball previ
però jo voldria saber una cosa
com es fa això
a veure
perquè tu tens un guió
inicial
després resulta que
deus anar a buscar
totes les fonts documentals
fas les entrevistes
tens la gran idea
que vull que ens expliquis
perquè això no es veu
en els documentals
que és agafar el cinema
de l'època
i posar-lo
i a vegades no saps
si és el cinema
o és el documental
perquè és allò que dèiem
que la realitat supera ficció
i llavors tens 700 hores
i llavors què fas
et menges el guió que has fet
el fas de nou
què fas
te'l menges
o sigui
jo dic
el guió d'un documental
o sigui
hi ha una cosa
que és la història
que em va arribar
de la Maria Herbera
aquesta història
que em va arribar
de la Maria Herbera
l'Isaqui
i jo ens tanquem
un mes a casa de l'Isaqui
i el transformem
en un nou guió
que és el punt de partida
del documental
i en aquest punt de partida
llavors tu comences
a investigar
del 2004 al 2007
passes investigant
buscant
personatges
persones
material etc
del 2007
quan et trobes més o menys
preparat a la investigació
dius va
doncs ara em poso a rodar
i quan comences a rodar
clar
tot el que tu tens previst
després de 3 anys
de treballar
canvia tot
perquè les persones
no et diuen
el que vols que et diguin
el material que trobes
no és el material
que esperaves trobar
moltes vegades
i et van reconduint
per nous camins
amb la qual cosa
clar
el guió és un esquelet
però a partir d'aquí
tota la carn
i tot això és nova
i has de reaccionar
perquè és una obra
que s'està creant
a mesura que l'estàs fent
en una pel·lícula de ficció
tens uns planos
per fer la casa
interpreta els planos
fas la casa
i ja està
i la vens al propietari
i a la gent que vagi
que la disfurti
en un documental
no
l'has d'anar fent
has d'anar trobant les coses
i anar-les a creant
a mesurar
i com et desfas
de les línies argumentals
que t'agradarien molt seguir
i no toquen
perquè clar
si no explicaries
faries no sé què
faries 25 hores de cinema
no?
doncs
és el més difícil de tot
t'he de confessar
o sigui
que diuen
què és el més difícil
això?
m'he de concernir
a una hora i mitja
i he deixat
totes aquestes coses
que em semblen
apassionants
i meravelloses fora
coses que m'agradaria
que hi fossin
no els tinc
perquè no els he trobat
i no me'ls puc inventar
perquè és un documental
llavors
no hi són
no els he sabut trobar
queden fora
encara que siguin
molt interessants
però no es poden explicar
i després coses
interessantíssimes
les primeres versions
a dues hores i mitja
etcètera
que dius
clar
dius
tot això
ho vull explicar
però si expliques això
acabes colmant la paciència
d'alguna forma
i dius
hora i mitja
em sembla un bon format
per veure
i no t'han quedat ganes
d'agafar una altra
alguna de les línies
i fer una altra proposta
i tant i tant
sí o sí
per exemple
la història de la seva dona
de l'Araceli González
que és un personatge clau
perquè no està tractat
a la pel·lícula
i el Tomás Harris
el seu oficial cas
un cop està a l'MI 5
també està passat de puntetes
llavors bé
hi ha moltes coses
que tens la consolació
pensant
quan surti el DVD
ho posaré com a extras
el DVD
en els quatre discos
és el que té el DVD
però després també
clar
però dius
aquí
pots fer
moltes coses
paral·leles
a la que has fet
i que tindrien
com a mínim
el mateix interès
pensaves que hi hauria
el reconeixement de premis
Gaudís
Goyes
i comptava o no?
no
no
ha estat una sorpresa
és una cosa
que fa moltíssima il·lusió
perquè tu tens l'esperança
sempre quan fas una pel·lícula
que arribarà
el major nombre de gent possible
que agradarà a tothom
que encantarà a tothom
etc.
llavors la realitat
és que fas la pel·lícula
i arriba més o menys
una gent
més o menys altres
però amb Garbo
que l'hem soplat
les expectatives
en el sentit
que tot el que esperàvem
està passant
esperàvem que anés molt bé
molt bé
doncs ha anat molt bé
hem batut tots els rècords
de taquilla
a Espanya
després de la pelota basca
és el documental
més vist d'aquesta dècada
etc.
després
o sigui
el festival que s'ha presentat
o per a dir que s'ha presentat
l'ha guanyat
vull dir
vam anar a Sevilla
a guanyar
millor documental europeu
jo he dit els dos més últims
diríem
però és veritat
en teniu molt més
i els pots dir
i a partir d'ara
millor pel·lícula documental europea
que és la primera vegada
que es veia la pel·lícula
a Sevilla
que és un festival d'escena europeu
era l'única pel·lícula espanyola
era un jurat internacional
no hi havia ningú espanyol
i ens van premiar nosaltres
com a millor pel·lícula documental
de l'any a Europa
llavors
va passar ja directament
a Amsterdam
que és el festival més prestigiós
de les documentals
allà no vam guanyar
però vam quedar segones
darrere d'una altra pel·lícula
es deia Colony
però nosaltres
vam quedar segones
és com el canç dels documentals
per entendre'ns
i després ja va haver-hi
els que ho diuen
que no només vam donar
millor documental
sinó millor guió
cosa que és sorprenent
per un documental
esperes millor muntatge
millor música
per l'esforç que vau fer
de destriar
que és el que ens deies
sí, però és per el Joan Pujol
és ell el que va escriure
de la seva pròpia vida
quin any va morir el Joan Pujol?
va morir
la primera o la seva nova vegada?
la segona
la de veritat
la de veritat
el 88
el 88
o sigui clar
no el vau poder arribar a conèixer
perquè si no
hi hauria estat una cosa increïble
tant de bo
i documents d'ell
en quedaven
a part de la gent
que el va conèixer
hi ha un programa
meravellós
de l'Espina
és una identitat
que es pot trobar
fins i tot
si entrem a TV3CAT
a la carta
allà hi és
una identitat
de 60 minuts d'ell
hi havia un Àngel Casa Show
que també sortia
coses d'informatius
entrevistes a la televisió
venezolana
anglesa
etcètera
hi havia tota una sèrie de coses
que de fet també posarem
en el DVD
i que en algun dels muntatges
hi havia sigut
però que al final
van acabar caient
pel que et deien
perquè no li mitja
i no per l'anècdota
de tenir el Joan Pujol
dient alguna cosa
era per mi necessari
com per treure altres coses
que m'interessaven més
llavors a vegades
la presència
no és el més important
a l'hora d'explicar una història
i una altra cosa
potser hi ha que hi ha
l'última no
perquè bé que anem
una mica de temps
però a mi m'agradaria
saber per què
en moment determinat
un senyor
que és productor
de pel·lícules
com el Perfumer
o les maletes
de Tulsa Lóper
que bé
que diríem
que té una història
de producció important
de com a 20 anys
i de pel·lícules reconegudes
en sec diu
jo vull fer cinema
per què passa això
és que tothom
vol fer cinema
al final o què?
no home
jo crec que tots
fem cinema
siguis productor
siguis muntador
ho dic per allò del cuquet
que sembla que tothom
els actors
tothom acaba tenint ganes
d'estar darrere la càmera
depèn
vull dir depèn
jo crec que
el cinema és una
de les coses meravelloses
que dic
és un gran treball en equip
i que
el que està darrere la càmera
pren unes decisions
però vull dir
però no els pot prendre mai sol
i necessita un equip
molt creatiu
al seu darrere
en el meu cas
vull dir jo dic
la pel·lícula
considero que el muntador
de la pel·lícula
és tan creador com jo
perquè ja estava un any
amb ell
amb tot el material
que teníem
i allà
és on es va escriure
el reportatge sí que té aquest pes
que dius tu
molt creativament
molt
vull dir
sobretot si tens un tipus
de documental
com el nostre
que va més enllà
del reportatge
de pla contra pla
i vas una mica
per explicar una història
d'emocions
sentiments i història
però sí
però en aquest sentit
aviam
contestant-te molt breument
em vaig enamorar de la història
i jo sempre com a productor
i aquesta nit
se n'enamorarà tothom
ja ho veuràs
tant de bo
tant de bo
sempre com a productor
penso qui és el millor director
però aquí ja n'hi vaig pensar
dir que aquesta és meva
m'agrada molt
l'he de fer
molt bé
endavant
estem parlant d'aquesta història
la història de Joan Pujol
de Garbo i l'Espia
que serà la que aquesta nit
a partir de les 10
enceti
la nova sala
d'Ocina les Gavarres
una sala dedicada
al cinema d'autor
al cinema en versió original
la sala 8 i mig
anem a estar parlant
amb el director
de l'estrena d'avui
de Garbo i l'Espia
l'Edmond Rock
Edmond moltíssimes gràcies
felicitats
perquè això té molt bona pinta
moltíssimes gràcies a vosaltres
i un plaer estar aquí
Josep Eduard Príncep
Gerendo Cina les Gavarres
felicitats també
per la part que et toca
estarem al cas
de les diferents pel·lícules
que aneu projectant
aquesta nit t'espero
les 10
allà ens veiem
Esther Ferrer
moltes gràcies
fins i tot
Andres
adéu
adéu