I abans de tancar l'edició d'avui del Ja Tardes,
us volem encara recomanar, en forma d'entrevista,
un altre dels actes de l'agenda per aquesta jornada.
Serà a les vuit del vespre i a l'Ajuntament de Tarragona
quan podreu escoltar una conferència sobre el periodisme exercit als Estats Units
durant l'administració Obama.
De fet, la conferència s'anomena un periodista tarragoní al país d'Obama.
Es pronunciarà a l'Ajuntament de Tarragona,
però després recordem que hi ha un sopar també amb aquest periodista
organitzat per Tercer Milenio, aquest club d'opinió,
que serà el restaurant Les Voltes.
Ell és periodista, és consultor, professor,
consultor de comunicació i governabilitat.
Es diu Gustau Alegret Vallucera, viu a Washington, D.C.,
és a dir, que viu a la capital administrativa dels Estats Units
i avui ens acompanya.
Gustau, què tal? Bona tarda, benvingut.
Com esteu? Bona tarda.
Tot i que fa alguns dies que ets per aquí, Tarragona.
Si vas néixer aquí, Tarragona, és la teva ciutat.
Jo vaig néixer a Tarragona, vaig estudiar a Tarragona
i vaig anar a estudiar la carrera a Barcelona
i aleshores ja em vaig quedar a viure a Barcelona
durant 10 anys, aproximadament,
que va ser quan vaig decidir saltar i anar als Estats Units,
enriquir-me personal i professionalment.
Què vas trobar? La pregunta és obligada.
Què vas trobar als Estats Units a nivell professional
que et va atraure tant com per quedar-t'hi?
Mira, hi ha un repte en el qual jo crec que el sistema educatiu que tenim nosaltres
adoleix, que és el tema de l'idioma.
I per tant, jo no vaig tenir l'oportunitat d'estudiar idiomes quan tocava.
De fet, vaig començar a aprendre anglès als 14 anys
i això és una edat ja molt dolenta per aprendre idiomes.
I per tant, era un repte que jo tenia, marxar a l'estranger
perquè la manera d'aprendre l'idioma és per osmosi, no?
Et submergeixes en un ambient que no és el teu
i que la gent parla idiomes.
I per tant, vaig anar buscant això.
Vaig anar amb la idea d'estudiar, de tornar a la universitat.
Vaig ser acceptat en un programa d'un any
a la Universitat de Georgetown, a Washington.
I aleshores, ja des del moment en què vaig arribar a Washington,
ja tenia ganes de tenir experiència internacional
des del punt de vista laboral.
La meva relació amb RAC1 va començar al novembre
i vaig arribar a l'agost.
I des d'aleshores, novembre del 2007,
i des d'aleshores he estat col·laborant amb ells.
Allà també, com deia ara el Josep,
faig altres coses de consultoria de comunicació i governabilitat
i algunes classes de periodisme i de comunicació política.
Va ser que viatges molt, no?
He viatjat molt i he viatjat pel plaer.
Quan un està allà, ha d'aprofitar.
I Llatinoamèrica és un destí molt atractiu.
Si algú et diu que tens a Nova York quatre hores,
qui no viatja a Nova York, encara que sí,
per passar un cap de setmana?
Són quatre d'anar i quatre de tornada.
Però si hem de sortir d'aquí,
necessitem com a mínim tres o quatre dies
per adaptar-nos als horaris
i per fer el salt de l'Atlàntic.
Doncs clar, quan un està allà,
a Chicago el tens a dues hores en avió,
a Nova York a quatre en autobús,
a Miami dos en avió,
a Los Angeles són cinc hores en vol directe.
Per tant, caram,
qui no aprofita vols interns
per conèixer un país que és molt atractiu?
I vas arribar, crec que al 2007, no?
Per tant, en època Bush,
ara en època Obama,
s'ha notat molt la diferència?
Sí, sí, sí, es nota molt.
Es nota molt perquè
l'administració Bush de sortida
ja era una administració
sense l'autòritas, no?
Jo crec que tenia tota l'autoritat democràtica,
però hauria perdut això
que és immaterial,
que dona
l'haver-se guanyat a pols, no?
Jo crec que ell es va guanyar
perdre-ho a pols, no?
Que no tenia l'autoritat.
L'autòritas aquesta.
I per tant, l'administració Bush
ja estava de sortida.
era evident que hi havia una necessitat d'un canvi
i per tant,
l'arribada de Barack Obama
és un aire nou.
És un aire nou perquè
Barack Obama
no és
una persona que vingui
d'una nissaga tradicional
de Washington
i per tant va trencar molts esquemes.
Va trencar també esquemes
des del món de vista
de les barreres racials.
No abundarem
perquè és un tema
molt explicat, oi?
Però
ell és una persona
que va començar de molt avall, no?
I amb moltes dificultats,
treballant molt
als suburbis de Chicago,
amb tota la part social
que ell té,
guanyant-se les garrafes,
per dir-ho d'una manera plenera,
amb el seu dia a dia.
És una persona
molt intel·ligent,
d'una oratòria brillant,
molt atractiva,
que realment
t'encandila, no?
Només sentir-lo
en badaleix.
Jo recordo haver-lo sentit
el setembre-octubre
del 2007.
Ell era un dels set candidats,
o precandidats,
per dir-ho més concretament,
demòcrates,
i ell va venir a Washington
en els tours
que ja feien els precandidats
demòcrates
per postular-se
a la presidència dels Estats Units,
o com a mínim
a la cursa presidencial.
I amb un amic
que tenia allà,
doncs em diu,
escolta'm,
què ve un senador
d'Illinois,
que és negre,
que és molt atractiu,
que té molta tirada
i està aixecant el vol,
i per què no l'anem a veure?
I a mi,
tota la política americana
m'atreia,
i vaig dir,
doncs som-hi,
per què no?
Veurem com és un mítin,
veurem el tipus de cartells,
guardo encara
un dels cartells
de suport a Obama
d'aquell mítin,
oi?
I ja en aquell moment
vaig pensar,
caram,
a Catalunya
no tenim polítics així,
oi?
Això seria un altre debat,
i molt llarg.
Sí,
no vull obrir,
i sé que les comparacions
no són bones,
oi?
Cada país
té la seva idiosincràcia
i els sistemes
són diferents
i tots tenen coses
positives i negatives,
oi?
Però realment
Barack Obama
és una figura
molt atractiva
i que ha revolucionat
una miqueta
la fe en la política.
Gustau,
fins a quin punt
se diu la realitat
amb la imatge
que tenim aquí
sobre la importància
de la comunicació,
no només dels mitjans,
sinó de tota la comunicació
a nivell política
als Estats Units.
Per exemple,
pensem en sèries
que aquí han arribat
com l'Ala Oeste
de la Casa Blanca,
en què es dona
moltíssima rellevància
al que és la comunicació
política,
no?
Realment és així
i els mitjans,
a més,
tenen un paper
més poderós,
potser que no pas aquí?
Jo crec que sí,
jo crec que els mitjans,
no diria que els mitjans
de comunicació allà
són independents,
però sí són més independents
que els nostres.
És una percepció
que jo tinc.
I després,
fixem-nos en una cosa,
la Constitució
nord-americana,
la primera esmena,
defensa la llibertat
d'expressió.
I dintre
d'aquesta primera esmena
hi ha tota la llibertat
dels mitjans
a expressar
les seves opinions
i a exercir
la funció
que tenen
de quart poder.
I el quart poder
és real.
I allà el periodisme
és una professió
molt respectada
i molt tinguda en compte.
I per tant,
els periodistes
pregunten,
els periodistes
respecten
qui mana,
però fonamentalment
els periodistes
exerceixen aquest
balanç de poder
i de transparència
necessària.
És molt important.
I la Casa Blanca
amb l'administració Obama
ja durant la campanya
i la precampanya
ja van demostrar
que eren conscients
de la importància
de la transparència,
d'arribar directament
a la gent
i superar els mitjans,
de comunicar
qualsevol decisió
i a les rodes de premsa
que he pogut assistir
a la Casa Blanca
veus com els periodistes
amb respecte
pregunten
però pregunten
amb incisió
i pregunten
amb contundència
i si el polític
no els contesta,
en aquest cas
el president,
ells no han deixat
el micro
i repregunten.
Sovint veus
rodes de premsa
aquí
a casa nostra
i jo
personalment
lamento
que no hi hagi
una consciència clara
del paper
que juga el periodista
en aquella roda de premsa
i respecte
del polític
pel periodista,
respecte
en les respostes
que hi ha
i respecte
en què et deixin
preguntar
i repreguntar.
Aquest joc
és molt necessari
per una democràcia
i una democràcia
és una democràcia
forta
quan aquest balanç
existeix
i s'evidencia.
Com és el dia a dia
d'Obama?
Imagino que cada dia
és diferent
però una mica
és un home
que al matí
anà molt
que quan ell
es lleva
per exemple
hi ha moltes coses
a Europa
que ja han passat
perquè hi ha
diferència horària.
Mira,
una de les coses
que em va sorprendre
molt
jo m'aixeco amb la ràdio
jo soc una persona
que adoro la ràdio
i m'encanta la ràdio
i per tant al matí
hi ha gent que opta
per la televisió
jo necessito la ràdio
entre les coses
perquè un es va movent
entre la cuina
la dutxa
el lavabo
i per tant
la ràdio
sempre la pots portar
amb tu
i la tele
en canvi no
a no ser
que tinguis 40
i una cada cantonada
aleshores
una de les coses
que més em va sorprendre
és que els americans
m'atinen molt
i un dia
a dos quarts de vuit
del matí
George Bush
estava fent una roda
de premsa
amb unes declaracions
i la ràdio
connectava en directe
algú s'imagina
aquí una roda de premsa
del president Montilla
a dos quarts de vuit
del matí
amb l'objectiu
que en aquest cas
era evident
per per de Bush
d'entrar
en els principals
programes informatius
del matí
jo no me l'imagino
i no sé
si hi hauria
alguns mitjans
segur que el col·legi
de periodistes
protestaria
segur que hi hauria
periodistes
que dirien
caramba
aquesta hora del matí
fem una mica
de més tard
prenem-se un calma
doncs allà
m'atinen molt
i moltes de les coses
a les dotze
ja han passat
a no ser
que sigui
una roda de premsa
com les que
ens va acostumar
en els primers
sis, vuit mesos
a Barack Obama
rodes de premsa
mediàtiques
que feien
a les vuit
del vespre
també per arribar
a les llars
d'una manera directa
i aleshores
les grans caderes
les retransmetien
totes senceres
però
amb això
responia una miqueta
com és el dia a dia
d'Obama
el dia a dia d'Obama
primer és transparent
perquè tothom
perquè tothom sap
què fa en qualsevol moment
el sistema de seguiment
de la premsa
del president
és una tradició
gairebé
incabrantable
i per tant
el president
constantment
està fent coses
i constantment
la premsa
sap què està fent
i hi ha coses
que estan obertes
als mitjans
i hi ha coses
que no
però sigui el que sigui
la gent sap
què està fent
en aquell moment
i una anècdota
això passa dissabtes
i diumenges
el diumenge
al president
li agrada molt jugar golf
això no és una cosa
que potser se sàpiga molt
però ell se'n va jugar golf
i quan el president marxa
el pool de premsa
el pool és el conjunt
de mitjans seleccionats
entre els mateixos periodistes
d'acord amb la Casa Blanca
doncs
un de ràdio
un de televisió
un d'agència
un fotògraf
i un càmera
i llavors
aquells es comprometen
a distribuir
i a explicar
què passa
segueixen sempre
24 hores
el president
i llavors
hi ha uns torns
i l'agència
France Pres
sap que dimarts
i dijous
i el dia tal
doncs li toca
i tothom es fia
dels companys
doncs
el president
un dissabte al matí
va decidir
que volia anar a veure
com jugava a futbol
la seva filla
i no va dir res
i va marxar
doncs
allò va crear
un rebombori
a la premsa
fins al punt
que el Washington Post
va publicar un article
dient que Barack Obama
havia trencat
una tradició
de seguiment
del president
perquè el president
havia decidit
no informar
el pool de mitjans
que sempre estan allà
de guàrdia
que ell anava
a veure un partit
i tornava
perquè el pool
quan se'n va assabentar
se'n va anar
al camp de futbol
i ell ja havia marxat
o sigui
perquè veieu
el nivell de seguiment
no?
no fa gaire
per cert
no fa gaire
no sé si dies o mesos
però el president
Zapatero va ser
i no
crec que es podria
ser també l'acte
que ell va
bé
va dirigir
els mitjans de comunicació
no sé si
fins a quin punt
es podien fer preguntes
o no relacionades
amb segons quins temes
com va anar?
sí
a veure
allò va crear
molt rebombori
perquè
Zapatero arribava
als Estats Units
convidat per Obama
i jo crec que era bo
pel país
per Espanya
per la projecció
pel mateix Zapatero
que en aquell moment
no passava
tampoc passa ara
però això és una opinió
més personal
per hores bones
aleshores
Zapatero arriba
als Estats Units
a Espanya
hi ha un nivell d'atur
que s'apropa al 20%
els sindicats
estan amenaçant
amb una vaga general
l'oposició
i els agents socials
estan revoltats
o sigui, hi ha una maró de fons
les borses estan caient
hi ha una maró de fons
molt important
el país està en una situació
molt complicada
i el president del govern
arriba a Washington
se'n va a l'esmorzar d'oració
convidat per Obama
participa
després es va reunir
amb la cambra de comerç
després es va reunir
amb altres persones
una agenda complerta
i a la tarda tenia un acte
on participava
convidat per un think tank
uns centres aquests
de creació d'opinió
en el que el president
parlava de les relacions
transatlàntiques
aleshores
durant tot el dia
i tenint el context
que acabo d'explicar
el president no es va sotmetre
en cap moment
a les preguntes dels periodistes
era com una mena
de passarela
de moda
en el que ell anava fent actes
la gent
el podia filmar
però no se li podia preguntar
bueno
personalment
jo crec que
va ser una errada
d'estratègia
de la Moncloa
el que Moncloa
és conscient
que hi ha una situació
al país
i en comptes
afavorir la feina
dels periodistes
que això és el que han de fer
els responsables de comunicació
de tot arreu
de l'Ajuntament
de Valls
de Tarragona
o de Salou
de la Generalitat
i del Govern
de qualsevol país
no teníem oportunitat
de preguntar
bueno
jo vaig
a seure'm a la sala
i vaig a escoltar
i en el moment
en què et donen
l'entorn de preguntes
jo aixeco la mà
igual que ho van fer
tres persones més
amb la mala fortuna
que vaig ser el primer
a preguntar
perquè el moderador
em va dir
vostè
doncs
en aquell moment
agafes el micròfon
i dius
escolti
sé que no toca
perquè jo li preguntaré
una cosa
de política interna
en un context
en què ell ha vingut
a parlar
de relacions transatlàntiques
però la meva feina
és aquesta
i els ciutadans
del meu país
el que volen
és saber
què pensa el president
de tot allò
que estan patint
no del que ha vingut
a fer Washington
que allò
pot tenir
una importància relativa
encara que sigui
molt important
jo com a periodista
jutjo
i decideixo
i jo
vaig fer la pregunta
quina pregunta vaig fer
una pregunta complicada
perquè li vaig repassar
tot això
davant de tothom
en un fòrum
en què ell anava a lluir-se
aleshores
el president
home
durant la pregunta
jo vaig veure la seva cara
i la cara
de sorpresa
de molts dels presents
molts dels presents
gent important
de Washington
i molts empresaris
importants
d'Espanya
que acompanyaven
el president espanyol
aleshores
en aquell moment
l'únic que pots fer
és fer la pregunta
i mirar de ser
molt professional
què va passar
que la Moncloa
no va encaixar
massa bé
aquella pregunta
jo accepto
una crítica
que és
en un context
com aquell
aquesta pregunta
no encaixava
en el perfil
d'acte
perquè ella havia
vingut a parlar
de relacions
transatlàntiques
i de seguretat
accepto
la crítica
però jo he de fer
la meva feina
perquè els oients
els quals jo
em dec
esperen
que jo faci
la feina
ben feta
si jo no faig
aquella pregunta
no li pot fer
li podria haver fet
un altre company
però si cap company
fa la pregunta
la premsa
no està fent
bé la seva feina
és allò que dèiem abans
el balanç
per tant
vaig rebre queixes
de la Monclo
vaig rebre queixes
de l'ambaixada
jo sé que algú
m'ha posat el Sant Benet
mira aquest no és dels nostres
o si és dels nostres
jo soc dels meus oients
i jo soc
una persona
que crec que el periodisme
té una funció
per tant
a partir d'aquí
parlem el que vulgueu
però aquesta és la realitat
per tant
jo crec que sí
que hi ha gent
a determinades posicions
administratives
que ha d'aprendre
a respectar els mitjans
i en aquest context
vaig escriure un article
en què vaig voler
explicar
paraula per paraula
el que jo havia preguntat
sempre des del respecte
jo vaig parlar
al president
com a senyor president
i tot
amb dades
i puntualitzant molt bé
i respectant-lo
com a president
perquè em va agradar
dir o no
aquest senyor
és el president d'Espanya
ho expliques molt bé
al teu blog
diari
diari de Washington
tot junt
punt
blogspot
punt com
això i altres
altres vivències
home és que faria moltes preguntes
eh Gustau
però vaja
avui ho explicaràs
a Tarragona
a les 8-9 vespre
en aquesta conferència
parlars d'això
d'un periodista tarragoní
al país d'Obama
m'imagino que
amb moltes més coses
per dir
moltíssimes més
jo abans que marxessis
Gustau
sí que et voldria preguntar
un diari de referència
suposo que és difícil
triar-ne un
però si volem estar
assabentats
de manera fiable
del que passa
als Estats Units
mira jo tinc dos
dos diaris
de referència
que a mi m'agraden molt
un que no el llegeixo
és el Financial Times
quan estava a Barcelona
i treballava a Barcelona
diuen
que no el llegeix ningú
tothom el té de referència
però no el llegeix ningú
perquè no l'entenen
jo crec que
el Financial Times
és un diari que marca
tendència
i marca opinió
jo sí el fullejava
i el llegia a Barcelona
no amb la freqüència
que m'hauria agradat
però sí que crec
que és un diari
que s'ha de tenir en compte
i un diari que jo rebo
cada dia
el qual cada dia
m'impressiona
i cada dia m'agrada
és el New York Times
jo crec que és un diari
dels que en queden pocs
probablement
el Washington Post també
el que passa és que
el Washington Post
és un diari
que també té una part
molt local
i en canvi
el New York Times
l'ascendència que té
i el prestigi internacional
que té
crec que
és un mitjà
que s'ha de tenir en compte
i s'ha de fullejar
sigui per internet
o sigui en paper
Gustau
a la Greta
gràcies per acompanyar-nos
a Tarragona Ràdio
els de tardes
i en fi
que vagi molt bé
aquesta conferència
la tornada
suposo que serà aviat
cap a Washington
el divendres
si el núvol de cendre
ens ho permet
és que t'ho anava a dir
perquè està la cosa
una mica enrere
ara mateix
creuem els dits
Gustau
moltíssimes gràcies
i bon viatge de tornada
a vosaltres
gràcies
Gràcies