Doncs sí, un dia més seguim enruta per Basalú,
al poble de la Garrotxa, del que ahir ja coneixíem el Pont Vell
i dos dels llibres que l'han fet conegut arreu del món.
Dos dels llibres del Martí Gironell,
aquest periodista d'aquest municipi de la Garrotxa.
Avui, però, tenim una altra bona raó per visitar Basalú.
He de fet el conjunt dels vestigis jueus del municipi.
Aquesta és la segona bona raó per visitar Basalú.
El migdé, o Bans Jueus, és la proposta que ens fa avui la Maria Fauró,
la cap de l'oficina de turisme.
Maria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Doncs bé, un altre dels fets importants per visitar Basalú
és el trobar i poder visitar el migdé.
És el nom hebreu que reben aquests banys de purificació jueus,
sobretot per la seva singularitat.
Els bans jueus es construeixen a l'època medieval,
es fa sota terra perquè per la seva construcció és bàsic
que rebia aigua d'una font natural
i constitueixen actualment una peça única a l'estat espanyol
i és un dels més ben conservats d'Europa,
que se n'han trobat més o menys uns deu.
Per tant, crec que és un punt importantíssim
i que fa referència a nivell patrimonial
a una peça única, com he dit abans.
La seva funció ve determinada per la puresa de l'aigua, com he dit.
O sigui, estan sota terra perquè necessiten aigua en la filtració natural.
I això ve de la tradició jueva,
que diu que totes les aigües del món són lliures si no les toques.
I, per tant, aquesta puresa que procedeix del riu de l'Eden, del Gangue Den,
un, si es banya amb aquest tipus d'aigua, queda purificat.
Aquesta és l'essència d'aquests banys
que s'han de visitar a través de l'oficina de turisme de Besalú,
que ofereix cada dia quatre visites, dues al matí, dues a la tarda.
Doncs el que ens explica la Maria ens fa bona la frase que dèiem al començament.
De fet, la frase que us explicàvem ahir,
que dèiem que el Museu de Besalú és el propi Besalú.
I en aquest museu, a l'aigua lliure,
una de les parades obligatòries és, sens dubte, el migbé.
Es tracta d'un edifici singular dins el context medieval europeu.
va ser descobert el 1964
i reconegut com a migbé o banys rituals jueus.
La immersió era imprescindible per la purificació espiritual
en determinades circumstàncies,
per exemple, després del part o de la masturació per la dona
o abans del sàbat i del jom quipur per l'home religiós.
La llei a mosaic exigeix que l'aigua sigui natural
i que mani d'una font, un riu, el mar o un estany,
en aquest cas per filtració de l'aigua del riu fluvià.
Hi ha un volum mínim requerit des de 40 saixa,
que és una mesura basada en colzes.
Ai, encetem la primera pregunta d'avui dimarts.
És de retentiva, de memorització,
o si no, mira, de rapidesa a l'hora d'escriure amb el bolígraf i el paper,
perquè sé que molta gent pren notes, eh, mentre fem el concurs.
La Maria ens ha explicat que, segons la tradició jueva,
atenció, totes les aigües del món són lliures,
si no els hi fas, què?
El Pep us dona quatre opcions.
Hi ha uns punts suspensius, eh, s'ha d'omplir el que hi queda,
diguéssim, sobre aquests punts suspensius.
Us donem quatre opcions.
L'A, totes les aigües del món són lliures si no les canalitzes.
Són lliures si no les toques,
són lliures si no són empersonades,
o són lliures si no són tèrboles.
Són respectivament l'A, la B, la C i la D, eh.
L'A, lliures si no les canalitzes,
la B són lliures si no les toques,
la C són lliures si no les són empersonades,
i la D són lliures si no són tèrboles.
977-24-4767,
línia oberta 977-24-4767.
Podeu trucar ara mateix ja al telèfon del directe
de les Ja Tardes de Tarragona Ràdio, de fet.
I recordeu, jo prefereixo pecar de repetir-me
que no que hi hagi problemes.
Us donem quatre opcions.
Penseu-vos-ho abans de contestar,
perquè l'opció que digueu com a primera opció
serà la bona, no serveix rectificar.
Per tant, si l'enceteu perfecte,
si no, us convidarem a trucar un altre dia
i no donem pistes.
I si ja teniu un número per aquesta setmana,
ja no podeu tornar a participar.
No, mai n'hem donat, mai.
Cap dia, ni un, ni el primer.
Bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Ai, qui ets, qui ets?
Cèlia, hola, Cèlia.
Escolta, Cèlia, a mi no em salutes, no?
Tu també, tu també.
I com que coneixem el Núria de tants anys, ja?
Hola, Cèlia, bona tarda.
Bona tarda, ara ens contestarem a tu,
ara ens farem el 8 o la Núria.
Però el Pep ja el coneixes, també, no?
O no ho coneixem mai?
També, també, que quan un dia em vas sentir que trucava,
i em vas dir, bon, un, eh?
Espera, espera, espera.
T'ho no repetir, això?
Com has dit, això?
Jo vaig trucar els dies aquells dels entrades del Nino Bravo
i quan me va trucar l'entrada estava tan contenta
que vas dir, vaja, vaja, picant.
El Pep és així, és espontani, és així, és el que té.
Escolta'm, Cèlia, es repressa les opcions a la...
I per què?
Mira, ho ha dit la Maria, eh?
De fet, la Maria Foro ho ha dit, eh?
La A, totes les aigües del món són lliures si no les canalitzes.
La B, són lliures si no les toques.
La C, són lliures si no són empersonades.
O la D, són lliures si no són tèrboles.
Pensa tu, Cèlia, pensa tu.
I si convé, t'ho tornem a repetir.
Doncs mira, sincerament, com dieu,
he apuntat 50.000 coses, 12 anys o no sé què,
però això no ho he apuntat.
Però, bueno, jo potser diria la C.
La què, la què?
Dóna'm una...
Empresonades.
Empresonades?
Si no tornem a trucar, això, rai.
Doncs no, hauràs de tornar a trucar, Cèlia, ho sento.
Doncs bueno, ho sento.
Gràcies, avui ja no puc tornar a trucar, no?
Avui ja no, avui ja no.
Mira, te poso el cotxe que derrapa,
que fa una mica de ràbia, però bueno, és el que hi ha.
Cèlia, una abraçada, que vagi bé.
Molt bé, gràcies, adeu, adeu.
Doncs mira, que aquí hi ha el dia més fàcil, eh?
La Cèlia pot tornar a trucar demà, eh?
Si no l'encerteu a la primera, podeu tornar a trucar, no el mateix dia,
si no, mira, doncs l'endemà, sense problema.
T'hi tenim trucada, t'hi tenim trucada, bona tarda.
Hola, bona tarda.
El teu nom?
Maria del Carme.
Hola, Maria del Carme.
Què? Com estem?
Com va això?
Bé.
Estàs concentrada?
Estic concentrada, sí, com el deia apuntada.
Doncs mira, t'ho hem posat fàcil perquè de quatre n'hi ha una que no ho és,
que ja ho saps.
Repeteixo les opcions.
Però repeteixes o no?
Sí, sí, mira, la A són lliures si no les canalitzes,
la B són lliures si no les toques,
la C són lliures si no són empersonades
i la B són lliures si no són tèrmoles.
La segona, la B, si no les toques.
I què vol dir això de tocar les aigües?
Que te'n vas cap a la saló.
Que te'n vas cap a la saló.
Que te'n vas cap a la saló.
Que sí, que sí.
Me'n vaig si em toca.
Bueno, però el primer pas ja l'has fet.
Ja tens el motor del cotxe engegat.
Maria i Carme, perfecte.
Escolta, tens el número 3 pels sortets.
El número 3?
Sí.
Escolta, i fem una cosa, no pengis perquè t'agafaré les dades.
t'agafaré el telèfon per si et toqués.
Sí?
Ah, val, val, val.
No pengis.
No sé ben bé si el tinc, prefereixo agafar-te'l per si cas.
Tu no pengis, eh?
Fins ara, Maria i Carme.
Té moltes res a la Maria i Carme,
perquè efectivament la Maria Faura ens ha explicat
que totes les aigües del món són lliures.
Si no les toques, si no les toques,
és el que ens diuen en aquesta tradició del migbé.
I el que us hem explicat, el que ens deia la Maria Faura avui,
com a segona bona roba per visitar aquest municipi,
el de Bassadó,
visitar aquest impressionant banxes jueus
del municipi de la Garrotxa.
Ja us hem explicat aquests dies que són ben singulars,
perquè es tracta d'un dels més importants
descoberts a la península ibèrica
i que han estat de conservació també
un dels més importants a nivell d'Europa,
fins i tot estan molt ben conservats
i, en fi, van ser descoberts.
Ara podeu visitar el migbé de Bassadó.
Seguim en Rudo i us hem d'explicar ara
que el migbé no és a pas l'únic vestigi
a Saferdita de Bassadó l'any 1264.
Exactament el dia 4 d'octubre,
Jaume I, el conqueridor,
va atorgar un privilegi a la comunitat jueva de Bassadó
per poder construir la sinagoga o Xola Juedorum.
La sinagoga era, de fet, l'edifici públic més important
de la joeria, centre de la vida,
on es feia oració, es lleixia i explicava la Torà
i altres textos bíblics.
De fet, a la sinagoga es guardava el rotlle de la Torà.
I en els documents atrobats
es relaciona constantment la sinagoga de Bassadó
amb la plaça dels jueus,
ja que, en fet, la situa en algun indret de la mateixa
o molt propera a la plaça.
Diverses intervencions arqueològiques
han anat descobrint la singularitat
de l'antic temple jueu,
tot i que encara guarden molts secrets.
La sinagoga té gairebé tots els murs
que delimitaven el descobert
i, per completar el dibuix, però,
cal localitzar dues canals de clavegaram similars
a les que ja s'havien trobat
a la part més alta del jaciment.
Aquests canals travessen literalment la sinagoga
i queden en estrats superiors.
Els arqueòlegs estudien com posar-les al descobert
per contrastar que a sota hi ha més restes
encara de la sinagoga,
com unes possibles escales d'accés.
I per saber-ho tot a la sinagoga i del mig B,
heu de visitar el centre d'interpretació
del Call Jueu de Bassadó,
un local situat a la mateixa plaça dels jueus.
El centre disposa de diversos plafons explicatius
sobre el Call de Besalú,
informació sobre Cfatabor,
poble germanat,
i també té una petita sala
on s'hi poden veure un audiovisual didàctic
sobre el patrimoni arquitectònic d'aquest barri jueu.
La qual actua, de fet, també com a oficina d'informació turística
i és el punt de partida dels visites guiades
i inclou un punt de venda de productes a temàtica jueva.
Arriba la segona pregunta.
Ai, aquí, perquè em sembla que ho has dit molt ràpid, Núria,
i has passat molt de puntetes per sobre de la resposta
i no sé si tindran allò, si hauran apuntat, eh?
És que hem donat molta informació en molt poc temps, eh, Pep?
D'això es tracta.
Informació molt, molt interessant.
Però si en sabrem de cosa de Bassadó, eh?
No, jo crec que ho he dit bé,
perquè jo fins i tot me'n recordo.
No, no, si ho has dit bé, eh?
Ho has dit bé, però el que passa és que ho has dit molt ràpid.
Ah.
Llavors quan apuntes, quan apuntes...
Clar, has de tenir el llapis molt esmolat, eh?
Vinga, va, la pregunta és
Qui va atorgar un privilegi a la comunitat jueva de Basalú
permetent-los construir la sinagoga?
Que sense aquest privilegi, doncs, no podien.
No, no, no, no hauríem pogut, eh?
Doncs hi van dir, vinga, va, sí, feu la sinagoga,
que us donem per aquí.
Atenció, quatre possibilitats.
La A, Bernat Tallaferro.
La B, Francesc Cambó i Batlle.
La C, Jaume I Conqueridor.
I la D, Abba Comtesa Regent.
9, 7, 7, 24, 47, 67.
Acabem d'obrir línies de nou.
I us emplacem a trucar
a portar-vos el número 4
pels sorteig que farem divendres.
En joc hi ha una nit d'hotel amb esmorzar
i fins i tot amb sopar inclòs a Basalú
en un hotel de 4 estrelles.
Hotel Comte Tallaferro, eh?
Poca broma.
Estem parlant d'un hotel impressionant.
Si el podeu localitzar a la pàgina d'internet
Hotel Comte Tallaferro
veureu que està a la mateixa plaça
de l'abadia del municipi
amb un edifici, doncs, cinc bar,
un edifici històric.
I, a més a més, de la nit d'hotel
per dues persones amb esmorzar
també teniu un sopar a l'Apsis Restaurant.
La gent dirà serà el grup Calparent.
9-7-7-24-47-67.
Us estem preguntant
qui va atorgar un privilegi
a la comunitat jueva de Basalú
per poder construir la sinagoga.
I us donem quatre possibilitats.
Una és la bona.
N'hi ha quatre?
Una és la bona.
La A, Bernat Tallaferro.
La B, Francesc Cambó i Batlla.
La C, Jaume I el Conqueridor.
I la B, Ava Comtesa Regent.
Bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Qui ets?
Soc una tocalla teva.
Tocalla?
Sí, això vol dir que et dius Núria, també, eh?
Sí.
I de cognom...
Vilella.
Val, Núria.
Hola, Núria Vilella.
Hola, carinyo.
Feia temps que no parlàvem, no?
Sí.
Ah, és que això...
T'agrada viatjar, Núria?
Sí.
Sí?
Home, faig, em puc.
Bé, doncs, mira, aquí podries fer molt, eh?
Si et toques el viatge.
Perquè ja només t'hauries d'espavilar per anar cap a Besalú.
Després hi ha un cop allà i tot fet.
Ja m'espavilaré.
Doncs vinga, Núria, primer hem de contestar la pregunta.
No, no, primer m'ha de saludar a mi, que tampoc m'ha de saludar.
Ai, és que jo estic més a prop del telèfon.
És que a mi no em saludeu, Núria, no em dieu res.
Em teniu aquí a la dona.
Hola.
Cuideu-me'l, cuideu-me'l, el Pep.
Hola, Núria, què tal?
Hola, molt bé.
Ah, jo m'alegro, eh?
Va, Pep, però pateix les quatre opcions, va.
Núria, atenta, eh?
Són quatre opcions, una és la dona.
La A, Bernat Tallaferro.
La B, Francesca Amboi Batlla.
La C, Jaume I el Conqueridor.
I la D, Ava, Comtesa, Regent.
Jaume I el Conqueridor.
Molt bé, però molt bé, escolta.
Molt bé.
I ho dius sorpresa?
No, no, i tant, molt bé.
Sí, és que en bon salve-nos una parida.
Has pres apunts, Núria, o ja ho tenies més o menys al cap,
però ho mires, és el primer que t'ha vingut.
No, m'ho he pensat ara.
Doncs perfecte, has tingut bona intuïció, en tot cas.
Núria, hi tens el número 4 pels sorteig que farem divendres.
Molt bé.
Que et portarà sort el número 4?
Eh?
T'aportarà sort el número 4?
Sí, sí.
Bueno, no pengis, Núria, que t'agafaré les dades,
t'agafaré el telèfon.
D'acord? Un momentet.
Doncs sí, la Núria té raó, eh?
Jaume, el Conqueridor, ho ha dit la Núria,
ho hem dit a l'anunciat abans.
Per cert, hi havia una mica de trampa, eh?
Perquè la número D, la abacomtesa regent,
home, no era qui va atorgar els privilegis
a la Comunitat Jova de Barcelona,
però sí que és l'única dona que va governar Barcelona.
Va ser la mort del seu espòs,
Miró primer el jove, l'any 927,
i es va ocupar de la política comptal
fins a la majoria d'edat dels seus fills.
Doncs també era un personatge històric d'aquest municipi,
com també la resta, eh?
Bernat Allaferro i Francesc Amboi Batlle
també són personatges històrics de Barcelona.
El que passa que és Jaume I, el Conqueridor,
que va atorgar aquest privilegi
per poder construir la sinagoga del municipi.