logo

Arxiu/ARXIU 2010/JA TARDES 2010/


Transcribed podcasts: 418
Time transcribed: 5d 9h 30m 41s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Doncs sí, aquesta setmana visitem la Seu d'Urgell, capital de l'Alt Urgell.
És una ciutat d'uns 14.000 habitants,
que està situada entre els rius Segre i Valira,
al vell mig del Pirineu,
entre el Principat d'Andorra, la Cerdanya i el Palat Sobira.
El Palat Sobira, efectivament.
És dilluns, a més despertant.
Escolta'm, a mirar que avanci la setmana i el ritme de concurs
anirem coneixent la singularitat d'aquesta capital de comarca
de la qual destaca i força la seva capital, la seva catedral,
i del que només s'ha fet ens separen una mica més d'un parell d'hores i mitja.
Coneixerem la catedral, però també ens passejarem pel nucli antic
o centre històric de la Seu.
Ens mourem pels racons dels seus principals carrers i places
i descobrirem algunes cases nobles.
El casc antic és l'escenari natural el primer cap de setmana de juny
del mercat medieval dels Canonges.
El centre històric es transforma, tot retrocedint el passat,
enmig d'un ambient de firaires, mats i personatges medievals
i amb molta, però molta, animació de carrer.
A la Seu podrem viure el passat, però també gaudir del present
en un entorn de natura a través de diverses propostes d'aventura.
Per exemple, el Parc Olímpic del Segre és un important centre d'esports
format per un conjunt de canals d'aigües braves,
però també aigües tranquil·les i de jardins.
Proporciona, de fet, una excepcional oferta lúdica
amb activitats de rafting, piraguisme, open kayak o hidrotrineu.
Les instal·lacions acullen importants competicions internacionals de piraguisme.
També hi ha diferents circuits de BTT que surten del parc,
amb zones adaptades a tots els nivells i a més de mil quilòmetres senyalitzats.
No cal dir que la seu es tanca enclavada a les portes d'Andorra
i us pot servir de punta a llança per accedir a tota l'oferta de neu
i que ens ofereix el País dels Pirineus.
També hi ha, però, un parell d'estacions d'esquí de fons a la mateixa comarca.
En la vessant de muntanya serem a una de les portes del Parc Natural del Cadí Muixeró
i del Parc de l'Alpirineu, el més gran de Catalunya.
La seu d'Urgell es troba situada al vell mig de l'Urgellet,
que és com es denomina la zona més septentrional de la comarca.
Hi trobarem, de fet, una variada i rica biodiversitat.
I encara volem destacar més bones raons per visitar la seu.
Fer-ho durant la fira de Sant Armengol.
I, a més a més, en un any celebra el mil·lenari de l'inici del seu bisbat.
Us en parlarem i descobrirem el futur centre que portarà el seu nom.
També parlarem de les nou escenes del retaule vivent de Sant Armengol.
A veure, però anem a poms perquè aquí hi ha moltes coses per visitar i per conèixer de la seu.
Però una cosa indispensable, ningú marxa de la seu sense haver visitat la catedral.
Aquesta és la primera bona raó per visitar el municipi.
Ens la proposa el cap de l'àrea de turisme de la seu, Carme Galindo.
Carme, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Doncs sí, el primer o l'atractiu més important que tenim a la ciutat és el conjunt catedralici i el centre històric.
La catedral de Santa Maria d'Urgell és d'estil romànic llombard, és del segle XII,
i és l'única que es conserve en el seu estil a tot Catalunya.
Es va anar construint per fases i és una església que està, una catedral que està dedicada a Santa Maria d'Urgell.
Els claustres, Sant Miquel i el Museu de Sosa formen part d'aquest conjunt catedralici.
Els claustres es van construir posteriorment a la catedral, també són d'estil romànic,
i és de forma rectangular.
Hi ha 51 capitells, hi ha motius vegetals o mòrfics i amb figures humanes també.
Sant Miquel és una petita capella que està adossada a la catedral i que la va fer fer construir el bisbe Armengol.
I a l'abscis, és un detall important, hi havia un pantocràtor que actualment es troba a l'almenac.
I al Museu de Sosa hi ha moltes peces que són procedents de tot el bisbe d'Urgell,
són peces romàniques, gòtiques, renaixentistes i també n'hi ha de barroques.
I d'aquestes en podem destacar el célebre Beatus de Liébana, dels que només n'hi ha 25 en tot el món,
el retaule gòtic de la Verge de la Vella de la Conca, que és la peça més important que hi ha al museu,
i l'urna de Sant Armengol.
I després tindríem tot el que és el centre històric, que val la pena donar-hi un tomb,
i passejar i descobrir molts racons molt bonics, molts interessants.
I hi ha punts molt importants, hi ha dos eixos principals, que són el carrer Major i el carrer Canonges,
són carrers porticats, i estan plens de diferents elements d'interès, com comentava.
I a més s'hi celebra tots els dimarts i tots els dissabtes un mercat setmanal que és mil·lenari.
Dins del que seria el centre històric potser podríem destacar les mesures de baladeria
i diverses cases gòtiques que tenen força importància, com per exemple la Casa del Peregrí.
Però bé, el que sí que és bonic, és interessant i és molt agradable,
és donar un tomb per tot el que és el centre històric,
perquè es poden descobrir racons molt bonics i amb molt interès i molta història.
La capital, l'ha fet la Catedral de la Seu, anomenada també Catedral de Santa Maria d'Urgell,
o Catedral d'Urgell, com explicava la Carme,
és de fet l'única catedral romànica de Catalunya
i està considerada com un exemplar únic dins el romànic català.
El seu entorn monumental inclou el claustre, amb capitells vellament esculpits,
el Museu d'Iossassà, que acoll una important col·lecció d'art medieval,
i l'església de Sant Miquel, romànica i del segle XI.
S'organitzen visites a tot el conjunt catedralici.
Al Museu d'Iossassà podeu admirar una importanta col·lecció d'obres d'art,
del romànic al barroc, una de les peces més venerades a la seu,
però és l'Urna de Plata de Sant Armengol, de l'any 1755.
I entre les peces més destacades també hi podem trobar
la butlla del papa Silvestre II, és de l'any 1001.
Diverses pintures murals romàniques i una gran col·lecció
d'orfebreria gòtica, renaixentista i barroca.
Moltíssima informació la que tenim acumulada fins ara, molta, molta, molta.
Els collins m'han perdent nota, eh?
Vam perdent nota i llavors ho tindran fàcil, eh?
Primera pregunta.
El premi s'ho vol, eh?
L'hotel per dues persones amb esmorzar inclòs.
L'hotel Andrea, vull dir que està molt bé.
Mireu-ho si podeu.
Visiteu l'hotel Andrea al Facebook del programa
o busqueu-ho simplement a Google i veureu que val la pena.
Ara us en parlarem també de l'hotel.
Però anem a la pregunta.
Primera pregunta de la setmana també del dia,
el número 1 d'aquesta setmana.
M'heu de contestar quina peça,
de la qual només n'hi ha 25 en tot el món,
es conserva al Museu Diocesà de la Seu?
Ens ho ha dit la Carme.
Recordeu?
La capa de l'àrea de turisme, la Carme Galindo,
ens ho ha explicat ella.
Hi ha una peça que es conserva al Museu Diocesà de la Seu
i dir la particularitat, bé, entre moltes altres coses,
que només n'hi ha 25 com aquesta peça en tot el món.
Què és aquesta peça?
I com sempre tornem quatre possibilitats,
per tant, a les quatre n'hi ha només una tesla bona.
La primera, la A, atenció, un Pantocrator.
La B, un Beatus de Lliébana.
La C, retaula gòtic de la Verge de Vella de la Conca.
I la D, l'urna de Sant Armengol.
977-24-47-67.
No patiu que recordarem aquestes quatre possibilitats.
Pistes no en donem, això sí que és veritat.
Però vaja, truqueu, 977-24-47-67.
Truqueu, participeu i us emporteu el número 1
en el sorteig que farem divendres.
Un sorteig per passar un cap de setmana a la Seu d'Urgent.
Primera trucada. Bona tarda.
Núria, bona tarda.
Dora.
Ara que va a la ràdio.
Baixa la ràdio, Dora, baixa la ràdio.
La Dora, eh.
Bueno, i el Josep també, bona tarda.
Hola, Dora, escolta'm una cosa.
Saps que el Serrat treu un nou disc o no?
Ho sabies?
Que sé què?
Sí, que el Serrat treu un nou disc.
Home, ja heu escoltat.
Molt bé, molt bé.
No és la cançó que m'agrada molt,
però com que m'agrada a ell, m'agrada tot.
Però n'hi ha una en especial que la Núria ja ho sap.
Ja ho sé, ja ho sé, però no em volíem abusar avui ja, ja ho sé.
Ja, home, ja, ja.
Hem pensat en tu, eh, Dora,
quan hem sentit que el Serrat treia disc, hem pensat en tu.
Que sàpia malaguai.
Molt bé.
Molt bé, Dora, repeteixo les opcions, eh, les quatre opcions.
Sí, digues, digues.
La A, un pantocràtor.
La B, un beatus de Liébana.
La C, un retable gòtic de la verge d'Avella de la Conca.
O la D, l'urna de Sant Armengol.
Sí, un beatus de Liébana.
Ostres.
Ja, mira, mira.
Molt bé, molt bé, molt bé.
És el cotxe, el cotxe que tenim sempre,
que no està gaire bé de motor,
però et servirà per arribar a la seu d'Urgell.
Dora, molt bé.
I hi ha natació en por hora apuntant,
i pim-pani, pim-pani, no acabava les frases.
I bueno, bueno, bueno.
Escolta, has visitat mai la seu, Dora?
Mira, allí és on jo he passat mi primera juventud.
Ah, sí?
De mis primers de los...
Espera-te, que te lo digo bien.
Has festejat a la seu o no?
Desde los 15 hasta los 20 años.
Ah, mira, mira, mira.
Home, la seu d'Urgell era capellans, militars i monja.
De fet, sí.
Bueno, en canvi, això ha canviat una miqueta.
Ha canviat una miqueta.
Oh, i tinc molt bon record.
El que passa és que està tan canviat ja que bueno, ja...
Quan és l'última vegada?
Però l'antic queda ahí, però vull dir que s'ha fet molt gran.
I quan és l'última vegada que hi has anat, Dora?
Que fa molt.
A la seu d'Urgell, quan hem anat a Andorra,
sempre parem allà, doncs ja fa anys, sí, sí, sí.
O ja fa...
Puf!
Que xulo!
Ara vam a la Rolot, paràvem a la seu d'Urgell
i allà anàvem cap a Andorra.
Molt bé, Dora, molt bé, molt bé.
I recordes aquells anys clars que dels 15 als 20 anys
és una edat fantàstica?
L'has de recordar molt de carinyo.
O ja veiem un palàs anant allà a baix
que toca abans d'arribar al riu,
que no com una espècie de rambla.
Sí.
Que parlo de molts anys, eh?
Que jo ara tinc 68.
Però escolta, en què anaves a festejar?
Tu per allà o no?
Jo treballava.
Però a festejar...
Treballava a Barcelona
i anava amb ella a la seu d'Urgell
a passar...
a passar...
Bueno, cada cap de setmana.
No em contestarà, no m'ho he dit.
No, no t'ho dirà, deixa-la, deixa-la.
Diu el Josep que si anaves a festejar.
A festejar?
Home, algun soldadet sempre caia per allà
perquè n'hi havia molts.
Algun que hi ha, algun que hi ha.
Algun soldadet.
Dora, escolta, ja que aprofitant això,
digue'ns un raconet,
un racó que a tu t'agradés molt de la seu.
A mi de la seu m'agraden molt els porxos
que hi ha, els porxos que hi havia
a les botiguetes allà
o en un...
Ayer tocat a la catedral de la seu d'Urgell.
Molt bé.
Molt bé, molt bé.
Molt bé, bueno, mira.
I allà al costat està al parador de turisme també.
Molt bé.
Ostres, te veiem molt posada en el tema.
Molt bé, Dora.
Home, és que hi he estat.
Hi he estat anant cada cap de setmana.
Ja t'ho dic a l'estiu, tot l'estiu allà, mira.
Vols donar recorç amb algú de la seu o no?
Escolta, t'ho explico ja tot.
Jo cuidava d'un nen
i llavors, mira, passejant amunt i avall
amb els soldadets.
Doncs dic, Dora...
Que bé que t'ho montaves, nena.
Dora, Dora, que ens estan escoltant de la seu.
Dic, si vols donar recorç amb algú d'aquella època,
tu mateixa, eh?
Ai, Déu meu, senyor.
Feina rai, no?
Jo el que sé que teníem al costat un convent de monja
i a cada dematí les campanes tocaven, tocaven
i es feien de ser de despertador.
Que xulo.
I pots passar molt de fred.
Fa fred a la seu, eh?
Quan fa fred.
Bueno, però nosaltres anàvem a l'estiu, eh?
Tot l'estiu allí, i bé, els caps de setmana,
però bueno, llavors hi havia les ximenees aquestes
que hi ha una llenya al foc i ja està.
I ja està.
I calentet.
I quan és jove no se té de fred, nena.
Ah, això és veritat.
Se té molta calor.
Gràcies, guapa.
Adéu, adéu.
Algú s'ha fet caia que n'hi havia molts.
Oh, clar, si n'hi havia molts, és normal que algú caigui, no?
Escolta'm, per cert, Núria.
Que no, que no espereu, encara no espereu.
Espereu, fem-ho bé.
Afortunadament, eh?
Que d'Ora Rioja ha respost correctament la pregunta,
aquest Beatus de Líbana.
Alguns ja en podíem parlar, eh?
Del Beatus de Líbana, perquè és una passada.
Home, tenim, sí, sí.
N'hi ha 25 en tot el món i un és a la seu d'Urgell.
El Pantocràtor, per cert,
es conserva el Museu Nacional d'Art de Catalunya,
el Manat, però també és originari de la seu.
Seguim endavant?
Som-hi.
De fet, a seguida passant a la següent pregunta,
estigueu atents, que per a mi s'ho val i força, eh?
Ara en faig.
Però parlem, vols que parlem del superobsec i del regal que tenim?
Home, home, i tant, i tant.
Doncs vireu, la Dora té un número 1
pel sorteig que farem a divendres.
Un sorteig, un regal que podem oferir gentilesa de l'establiment,
que ara us direm.
Es tracta d'una nit d'hotel amb esmorzar inclòs
per a dues persones a un emblemàtic hotel
de la capital de l'Alt Urgell.
Doncs és l'hotel Andria,
un hotel fundat a finals del segle XIX
i reformat l'any 2003.
Per tant, trobarà pràcticament tot nou.
Està regentat per la quarta generació
de la família Peguera Sort.
És un negoci familiar, doncs.
Estarem com a casa.
Doncs sí, situat en un edifici d'estil modernista
en el qual es combina la tradició i la història
amb la professionalitat i el confort.
Acollidores habitacions,
per exemple, es podríem proposar també,
si aneu de cara al bon temps, un sopar al jardí,
un esmorzar a la terrassa
o molts raconets que trobareu al llarg de l'hotel
plens d'antiguitats i petits detalls.
Tot això farà de la vostra estada a l'Hotel Andria
que es converteixi en una cosa molt especial.
El restaurant a més en més a l'Hotel Andria
ens ofereix una cuina saborosa i clàssica
amb ribets casolans,
basada, però, en receptes tradicionals
de la cuina catalana, convenientment
adaptades als nous temps
i elaborades amb cura per la propietària.
I mira, cal destacar els arrossos de muntanya
i els guisats, especialment un que es diu
el de gall roig.
Un guisat de gall roig,
que és un gall roig.
De l'Urgell.
De la comarca, eh?
De la comarca, eh?
El fan, sí, justament és això,
el fan amb galls de corral
que crien ells mateixos,
de criar-se pròpia, Déu-n'hi-do.
Entreu a l'hotel, Andria,
i veureu que...
Home, estic impressionant.
Ara estic veient imatges de la terrasseta
amb unes vistes magnífiques,
de l'Urgell, en fi, una passada, eh?
Un premi que està molt bé.
Doncs busquem encara un segon participant,
un número dos per als sorteig de divendres.
I anem a la segona pregunta.
I anem a la segona pregunta.
Estigueu atents, agafeu paper i llapis
i comenceu a apuntar.
En la primera pregunta us parlàvem de la catedral,
però ara ens mourem ben a la vora,
pel casc antic.
I és que al centre històric
trobareu bàsicament dues grans artèries,
els carrers Major i el carrer Canonges.
Són, de fet, carrers aportigàs,
com us explicava la Dora,
i com també ens deia la Carme a la introducció.
Pel carrer Major,
que conserva encara un cert regust senyorial,
veurem el casal gòtic de Cal Serrano,
un edifici del segle XIV
construït damunt d'una de les portes
de la ciutat romana.
I si enfilem el carrer Major,
el carrer Major amunt,
passarem per davant del cal Don Llorenç
i pel cal Tarragona.
Cal què?
Tarragona, Tarragona, sí, sí.
Cal Tarragona?
Cal Tarragona.
Són pensions d'il·lustres patricis urgellencs.
És, de fet, un gravat,
si aneu a Cal Tarragona,
veureu un gravat o motiu esculpit
d'aquesta casa senyorial,
on hi trobarem, de fet, representada
una creu de Sant Jordi, de Sant Andreu.
s'hi celebra un mercat medieval
que és mil·lenari.
També hi trobareu molts racons
i cases d'interès històric,
com la del Pala Grí,
que és d'estil còtic.
I també l'escenari natural
a principis del mes de juny
del mercat medieval dels Canonges.
Durant aquests dies,
el casc antic es transforma
tot retrocedint al passat,
enmig d'un ambient de firaires,
mags i personatges medievals,
que trobareu actuant
per diversos carrers, places
i també molta animació.
I si passegeu pel casc antic de la seu,
fareu una gran descoberta.
No us ho perdeu.
Torneva a tenir molta informació
sobre la taula
i ara la segona pregunta d'avui,
la que li donarà algú al número 2.
Estem buscant estils, estils artístics.
Ens sabríeu dir
quin és el ventall d'estils artístics
que trobem al Museu d'Iossassà?
N'hem anomenat molts, eh?
Busquem concretament
els que trobem al Museu d'Iossassà.
No es faci d'aquesta o no?
No.
No?
No.
No diguis que no es faci,
que no truca ningú.
No, per allà hi ha quatre opcions.
Una és la bona,
de quatre una és la bona,
per tant, ja podeu trucar, eh?
977-24-4767.
Línia oberta, ara sí,
i el PEM mentrestant
us adona les quatre opcions.
Estem buscant els estils artístics,
el ventall d'estils artístics
que trobem al Museu d'Iossassà.
Ho han dit, de fet,
ho han dit fa una estoneta, eh?
L'anunciat, però mireu.
L'A del gòtic al renaixement,
la B del renaixement al barroc,
la C del romànic al barroc
i la D del romànic al gòtic.
No, és que són valents?
I tant, no, no, no.
És que el premi s'ho val, eh?
Es val molta valentia.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, guapíssima, guapíssima,
com et dius?
Guapíssima.
Em dic Laura Reves.
Laura, no t'ho veu de molt jove,
ara és quan no,
quan em dius que tens 40 anys.
Quants anys tens, Laura?
40, no.
Bueno, tinc 12.
Ah, així, sí, ja vaig bé, ja vaig bé.
Vale.
Hola, Laura.
Hola.
Hola, què tal, Laura?
Està atenta a l'anunciat?
Sí.
Sí?
Repeteixo, repeteixo.
Te la repeteixo, eh, les opcions.
Mira, la A del gòtic al renaixement,
la B del renaixement al barroc,
la C del romànic al barroc
i la D del romànic al gòtic.
Vale.
És la D del gòtic al romànic.
Bueno, dic jo.
No, Laura, no.
La C, la C.
No pots canviar, no pots canviar, Laura,
no pots canviar.
No pots canviar.
No.
Ai, ho sento molt.
És que només deixem dir una opció
i si no l'encertes malament rai.
Me sap greu, Laura.
Laura, deixeu-vos fer una pregunta
que vols respondre per correu del trànic.
Pots seguir concursant, si vols, eh?
I durant la setmana també.
Demà pots tornar a trucar, eh?
D'acord.
M'agradaria.
Gràcies, moltíssima.
Gràcies.
Ai, quin greu.
Quin greu.
No, no, no, no.
No era aquesta, no era aquesta.
977 24 47 67.
977 24 47 67.
Quins estils artístics trobem al Museu Diocesà?
Del gòtic al renaixement, la A, del renaixement al barroc, la B, del romànic al barroc, la C, i la que ens ha dit la Laura?
Del romànic al gòtic.
Que no donis pistes.
Ah, no, però...
No, que no donis pistes en el sentit que...
Bona tarda.
Ja està, som-hi.
Hola, bones tardes.
Mària Dolors Brull.
Sí, sí, sí.
Ja ens coneixem, ja ens coneixem a les veus.
Mare de Déu, la Dora, sembla que m'hi trobi ja, per aquí, per la seu.
Per la seu, eh?
Mare de Déu.
Fa gafaganes, eh?
Que ben explicat, eh?
Sí, sí, sí.
Mària Dolors, a veure, que el Pep et repeteix les opcions que no costa res, i així...
He apuntat un munt, i aquestes no, mira, jo ja t'ho dic la C.
Vinga.
Quina, quina?
La C.
Vinga, aquí, un ventall d'apuntament.
De romànic al gòtic.
La C.
La C, eh?
Doncs sí, vinga, sí.
Sí, Mare de Déu, sí.
Sí.
Aquesta és la que té l'única.
Número 2, Mare de Déu, te'n vas cap a la seu, també.
Com?
Que te'n vas cap a la seu, també, que tens el número 2?
Ah, vale, molt bé, gràcies.
Molt bé, molt bé.
Adéu.
Posa dos, se n'anem la Dora i jo.
Mira, heu estat les dues contentes.
Posa el bus d'acord, mira, si guanya l'una o l'altra, us ho compartiu, ja està, no hi ha problema.
Això mateix, això ho farem.
Gràcies, Mare Dolors.
Adéu, gràcies.
Una abraçada, adéu.
L'encera, efectivament, era el romànic al got, del romànic al barroc.
Era la C, i em sap greu, eh?
Si la Laura encara ens està escoltant, sap greu, però són les normes, sempre ho fem així, no donem pistes,
i la primera opció que dieu, doncs, és la que és bona, però això sempre us demaneu que aneu amb compte.
Pel cas de la Laura, per a aquells que us heu quedat, doncs, amb ganes de participar i no ha pogut agafar línia, no patiu,
perquè cada dia a les 6 de la tarda repetim i podeu anar trucant.
Ho podeu continuar intentant i fins i tot dijous...
I a més a més, als dijous, us fem una pregunta que es pot respondre per correu electrònic,
és a dir, que no cal que passeu vergonya i truqueu, perquè és que us fa vergonya parlar per la ràdio,
doncs li podem enviar un correu electrònic, ja us direm la pregunta al mateix dijous,
i la podeu respondre fins l'endemà, fins al divendres, vull dir que no hi ha problema, no hi ha excusa per no participar.
Per cert, volem més informació de la seu, a banda de la que ens ha donat la Torra Rioja?
Perdó, la Torra està molt informada, eh?
La Torra està molt informada.
Si volem més informació sobre la seu, podeu visitar el web de la pàgina de Turisme,
de l'Ajuntament, és www.turismaseu.com, www.turismaseu.com.
I si voleu entrar, doncs, a la web de l'hotel Andrea, i entreu, i veureu quina passada, eh?
Jo t'hi veig a tu també, Núria, per allà la seu, mira.
Sí, amb soldadets, també.
No, t'hi veig fent ràfting, eh, per allà, al Parc del Segre, sí, sí, t'hi veig.
T'has de posar un tratge de neoprè per fer ràfting, no cal, no?
Depèn de l'època, l'any sí, eh, seria recomanable.
Si és un tratge de neoprè, sí, sí.
Però vull dir que, mira, t'hi veig, eh, m'hi veig a mi mateix, també.
És que la seu, tots aquests esports d'aventura, que aquí diries,
ai, no m'atreveixo, tu fan fàcil, sembla que sigui el pa de cada dia.
Sí, sí.
T'ho fan molt fàcil i molt senzill, i s'ha de provar, s'ha de provar.
Demà crec que en parlarem, eh, demà, mira, si no vaig a re, demà en parlem, eh, del Parc Olímpic del Segre.