Ara sí, anem a parlar de teatre, tal com us anunciàvem en el sumari.
El grup de teatre en fa patir són els propers protagonistes de la mostra de teatre jove.
Els toca representació avui, a dos quarts de deu, al Teatre Metropol.
Presenten una obra que es diu Bodevil i que l'assigna Hugo Marcos.
El Marc és un dels membres del grup de teatre en fa patir.
Marc, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Explica'ns, home, el que ara també ens deies, no?, a fora de micròfon.
Qui és Hugo Marcos? D'on heu tret a aquesta obra, Bodevil?
Sí, Hugo Marcos és un autor argentí que es dedica principalment a escriure Bodevils.
Un Bodevil és una comèdia d'enredos, d'equivocacions, de conflictes amorosos.
Normalment és per un membre elevat d'actors i en aquest cas, aquesta obra que fem que es diu Bodevil,
som bons actors, i bé, i això.
L'heu triat expressament pel gènere i per la quantitat d'actors que hi poden sortir?
Sí, exacte.
Clar, com que nosaltres som un grup molt nombrós, doncs sempre hem de buscar una obra on hi hagi bastants personatges.
I bé, vam llegir aquesta, ens va agradar, vam trobar que era divertida i bé, al final vam decidir aquesta.
El grup de teatre en fa patir, no és nou, tot i que jo diria que sou relativament joves. Quina trajectòria porteu?
Bé, l'hem passat, vam estrenar la primera obra, que també era en Bodevil, del mateix autor,
i vam fer una gira de 12 bolos arreu de Tarragona, dels pobles i això, i bé, aquesta és la nostra segona obra.
Molt bé, ja heu triat el mateix autor i el mateix gènere, no us arrisqueu, eh?
Bé, jo crec que, bé, com que som bastant nous, bastant novatos, doncs vam decidir fer una mica,
ja que la primera havia anat molt bé, doncs seguir, almenys amb la segona, amb aquest gènere.
Però de cara a la tercera sí que ja volem fer un canvi una mica dràstic, sí.
Com és, d'on sortiu com a grup de teatre? Perquè, clar, de més tantíssimes persones, dius que sou 11 actors i actius.
Sí, amb aquestes som 11 actors, però al grup som 13.
Hi ha dos actors, doncs que aquesta obra van decidir no sortir, per moltes personals,
però som 13 actors, i clar, buscar una obra amb tanta gent és tan complicat.
No és habitual un grup de teatre, diria jo, a no ser que estigui vinculat amb un centre formatiu, eh?
No és habitual un grup de teatre amb tanta gent.
Hem tingut molta sort, hem tingut molta sort, i arran de l'ex que vam tindre amb la primera,
doncs també ens han trucat molts actors d'aquí de la zona que volien participar amb nosaltres,
i bé, estem molt contents, de veritat.
De què va aquest Bodevil?
Doncs no vull desvalar molt, perquè és bastant sorpresa.
És un Bodevil, però és molt diferent a la primera obra que vam fer l'any passat.
Sí.
És a dir, és que, clar, a veure què puc dir que no...
A veure, jo et dic el que almenys ja està escrit en el tríptic, eh?
En el programa, que això, clar, ho tindrà tothom.
Es tracta de, sembla, teatre dins del teatre, no?
S'està preparant una obra de teatre?
Sí, sí, és...
Bé, la gent això no ho sabrà, ho sabrà a la veritat de l'obra,
però si comença que estem fent com un assaig,
i després, bé, parem l'obra,
i els conflictes que hi ha a l'obra
estan també a la vida real.
Llavors, al final, tornem a començar amb la mateixa obra,
però amb tots els conflictes que hi havia al principi, però amb reals.
És a dir, bé, no ho vull desvalar gaire, però més o menys és això, sí.
Més o menys ja ho hem entès, però tot això amb clau d'humor,
que ningú us pensi que perquè us dieu em fa patir, com és que us dieu em fa patir?
Mira, és una història...
Mira, un dia ens vam sobre tots, i a veure com ens diem, perquè, clar, som de Constantí,
som el grup de teatre de Constantí,
i un dia passant pensant, i no sé qui es va posar a cantar la cançó dels Pets,
però Constantí em fa patir,
i mira, i no sé qui va dir,
ah, es podríem dir grup de teatre em fa patir.
Llavors, mira, doncs va, doncs sí, i mira,
aquesta va ser la història.
Val, val, així queda més que justificat,
i això no vol dir que feu drames, eh?
No, no, no, no.
La veritat és que patim molt, eh, per això,
perquè, ja et dic, amb tanta gent,
assajar uns o persones que ningú falti i tal,
és molt complicat.
Oh, clar.
Vull dir-ho, no, sempre hi ha algú que està malalt,
o que té algun problema personal,
o que té alguna cosa, i és molt complicat.
Vull dir que patim molt,
però després el resultat és molt reconfrontant.
De fet, ja teniu local on assajar, teniu una seu...
Sí, per això, bé, de fet, per això vam anar a Constantí,
perquè aquí a Tarragona,
al principi volíem estar aquí a Tarragona,
però aquí a Tarragona no ens oferien cap local,
ens van dir que no tenien res.
Llavors, un dels membres del grup és de Constantí,
i ja m'he dit, oh, podríem anar a Constantí,
que tenen un teatre petitet i tal i qual,
vam anar a parlar amb l'assentiment
i, molt bé, ens van oferir un teatre gratuït,
a canvi, doncs, que representem l'obra a Constantí
pel poble, també gratuïta.
Vull dir que, perfecte.
Molt bé, un bon intercanvi.
Marc, ja falta molt poquet,
i esteu al Metropol ja, que van assajar.
No sé si teniu un passe previ,
el passe general abans de l'estrena.
Doncs, mira, la veritat és que el volíem fer,
però hi ha gent que treballa fins a les vuit dels actors,
hi ha tres actors que surten a les vuit
i amb prou feines podem fer un passe general.
Potser farem algun trosset de l'obra,
el més complicat,
però un passe general ja el vam fer ahir a la nit
i va sortir prou bé, la veritat.
I ara, segur que esteu pendents de la llum, del soc,
que tampoc deu portar moltes complicacions
pel tipus d'obra que és, no?
No, no, perquè normalment passa en un pis,
llavors hi ha l'lum fixa, l'um general,
i la veritat és que no és molt complicat
el tema de les llums.
Digue'ns algun tros de l'obra,
o una frase o un moment de l'obra
que sigui xulo,
perquè la gent que ens està escoltant
després quan vingui a veure-us, doncs, digui,
mira, això és el que m'he dit.
Bé, jo soc,
es podria dir que soc el protagonista,
però no per això tinc ni més paper que els altres.
Però jo soc, estic entremig d'un lío amorós
entre dues noies,
i, bé, és una de les parts més gracioses que hi ha de l'obra,
és el lío amorós entre jo i les dues noies.
Val, ens quedem, doncs, amb aquest trosset de l'obra.
No vull dir molt, perquè així la gent vindrà a veure.
Tranquil, tranquil.
Escolta, què pot passar, què pot sortir malament?
No és que ho vulgui, eh?
A veure...
Però quin és el punt feble que ara mateix
a hores de l'estrena teniu?
El que sempre recalco molt als assajos
és que un modi vil ha d'entrar molt ritme,
des de principi a fi.
O sigui, no pot decaure l'obra en cap moment.
Sempre ha de tenir un ritme.
És a dir, si algú surt per una porta,
ha d'entrar a l'altra, per l'altra, de seguit,
no pot haver ni dos segons que no passi res.
Llavors, jo crec que és el més complicat dels modi vil.
És que tot tingui ritme, que ningú pari en cap moment,
i bé, jo crec que això és el més complicat, un modi vil.
Clar, per fer l'efecte còmic, no?
Exacte, exacte.
Bueno, Marc, escolta, que res,
ja ens has posat la mel a la boca
i ja tenim ganes de veure aquest body vil
d'Ugo Marcos, a càrrec del grup de teatre
en Fa Pati, aquesta nit a dos quarts de deu,
al Teatre Metropol,
una altra de les representacions
dins la mostra de teatre jove.
Molta merda, Marc.
Moltes gràcies.
És el que es toca dir.
Una abraçada.
Adéu.
Gràcies a tu.
Merci.