Fa uns quatre anys, més o menys, que Abram s'acomiadava
de la seva trajectòria musical, ho feien amb un macroconcert amb 10.000 persones,
no podia ser d'altra manera el camp de futbol de Berga.
I ara, que fa 20 anys de la creació d'aquesta formació,
han decidit fer una minigira de concerts, suposo que per celebrar-ho,
amb nosaltres el David Rossell i el Titot.
Bona tarda.
Bona tarda.
Una gira que ja ho anunciem passa per Montroig dissabte a partir de les 11.
Al pavelló, al pavelló municipal els trobarem.
El tercer concert de la gira, i el primer que farem a la zona del sud del Principat,
per tant, doncs, bé, esperem...
De fet, a Montroig és un pavelló que ja el tenim apamat,
perquè hi hem tocat, com a mínim, que recordi dues vegades en Brams.
Per tant, serà un retorn, diguem, en terreny conegut.
Tercer concert de la gira, una gira que ha de durar molt,
jo n'he dit minigira, però no sé si teniu previst tots molts concerts.
De fet, va néixer amb aquesta intenció de sonar minigira,
i el que passa és que, bueno, jo crec que acabarem entre els 20-25 concerts,
que fer això durant l'hivern, doncs, per nosaltres és una alegria espectacular, no?
Perquè volíem concentrar-ho en pocs mesos, i en pocs mesos ja ho hem fet,
però, a més a més, s'ha omplert molt, no?
Llavors, és doblement gratificant.
Només 20-25 concerts a l'hivern?
Sí.
Temporada d'estiu no l'ha prevellat?
No, el 5 de juny, o sigui, poden sortir més concerts,
però sempre i quan surtin abans del 5 de juny,
que és el concert que hem fixat com a final de gira,
que el farem a Berga, per Patum, és dissabte a Patum,
i llavors hem dit que aquell seria l'últim,
tornarem a acabar-ho Berga,
encara hi ha alguns concerts,
i em sembla que hi ha 20 concerts lligats,
i n'hi ha 3 o 4 que sé que està a l'oficina d'amanejament amb dansa
per aviar si s'acaben de lligar o no,
i jo crec que 22 o 23 els acabarem fent,
sempre i quan siguin abans del 5 de juny.
Per tant, han sortit potser més dels que teníeu prevista.
S'ha creat expectació? Us ho esperàveu?
De dir, bueno, doncs Bramsa,
estem disposats a celebrar l'aniversari dalt dels escenaris,
i us han començat a trucar, us ho esperàveu, això?
Bueno, crec que la gran sort va ser que,
malgrat que ens va fer molta pena,
ho vam deixar en un moment molt alt, no?
Potser en el millor moment que la banda vivia.
I això també ha fet que hi hagués una expectació, no?
Una expectació i que quan es va anunciar
doncs el que fèiem gira,
doncs hi ha hagut quantitat de pobles i de gent
que s'ha interessat per portar-nos a tocar, no?
El qual és una alegria molt gran
veure que la gent ens recorda,
que té ganes de veure'ns un altre cop,
i jo almenys no m'ho esperava tant,
però és molt gratificant.
No te'n refies, o esperes,
però no te'n refies, diguem, no?
Això és el que deia el Santi, a la careta.
Ho esperes, no?
Però tampoc hi comptes massa.
Però també el que hem descobert
és que Brahms ha crescut
en la seva absència, no?
En el concert de Mallorca
que vam fer,
que va ser el primer,
hi havia molta més gent,
tres vegades més de gent,
que l'últim concert que havíem fet a Mallorca
en el mateix lloc, no?
I exactament aquell dia complies cinc anys
que havíem fet l'últim concert de Mallorca
i hi havia molta més gent.
I en el concert, doncs,
que vam fer la setmana passada
amb el Lins de Rí
també va ser espectacular
i et donaves compte
que hi havia molta gent
que estava allà
que mai havia vist Brahms
perquè tenien 18 anys
i, per tant,
l'últim cop que havien tocat
en tenien 13 o 14
i no havien tingut la possibilitat
de veure-los per qüestió d'edat
i tant mateix
estaven allà
cantant totes les cançons.
O sigui, són pocs concerts
però concentrats i intensos
pel que dieu, no?
Com amb més públic
i amb més intensitat.
Sí, més que res és això, no?
Que gent que ha descobert Brahms
després que el grup
doncs es desfés
doncs
s'ha apamat els discos
a fondo
i no ens havia vist mai en directe, no?
I ara és una oportunitat
i la gent respon, no?
I és això que et trobes
molta gent jove, nova
que coneix molt Brahms
però que no havia pogut mai
veure la banda, no?
I ara doncs
amb aquesta gira
això pot solucionar-se.
Fa molt poquet, eh?
Recordem que el de Montrotja
aquest dissabte
serà el tercer de la gira.
Fa poc doncs
que heu tornat a arrencar
com a Brahms.
Però quines sensacions
ha tingut ja damunt de l'escenari?
Jo pensava que seria
un concert
de nostàlgia, no?
Una mica
que tindria
i però jo
en els dos que portem
en cap moment
he sentit cap
la sensació ha sigut
que la cosa
ha crescut, no?
I de que
l'element de nostàlgia
no hi era
sinó que hi era
diguem que
la mateixa sensació
que si te l'havies d'explicar
segurament no me'n sortiria
de quan fèiem concerts
fa cinc anys, no?
Diguem que...
Com si no hagués passat el temps.
Com si no hagués passat el temps.
Jo recordo també
el primer assaig
que només es va fer estrany
durant la primera mitja hora
i després ja era com si
com si haguéssim assajat
també la setmana anterior
i
hem agafat el fil
d'una manera
que no hi ha hagut
espai per la...
Home, tampoc
havíem passat 10 anys
ni 15 anys
no havíem...
A més, us esteu en contacte, no?
Normalment?
Ens anem veient.
Però tocar, no.
No, jo sí.
El David i jo sí
perquè estem mesclats
i també fem concerts
d'un espectacle
que tenim un detallió
però ho fem ara.
Fa dos anys
no ho fèiem
i en canvi
estàvem en contacte
amb altres persones
del grup, no?
Ens hem...
Ens hem anat veient, diguem, no?
Alguns hem anat fent coses junts
però no hem perdut
del tot el contacte.
I per tu, David,
nostàlgia o no?
No, nostàlgia no.
Jo crec que
em venia molt de gust
igual que a tothom
i nostàlgia no,
al contrari,
alegria
i sorpresa, no?
Una mica
pel que deia el Tito
doncs de veure això
tantes cares noves,
de veure tant jovent
que et deia
nostà, és que l'últim concert
quan el veu feia
tenia 14 anys
i no vaig poder venir, no?
I que era divertit
doncs com sortir
a presentar la banda
a tota una sèrie
de gent nova
que no obstant
coneixen perfectament
la banda
però no l'han pogut veure mai, no?
Jo crec que l'adjectiu
seria una sorpresa
més que agradable, no?
una cosa molt guapa, no?
Molins l'altre dia
crec que tots ens hem quedat
parats de la resposta
del públic
de la gent
de com es cantaven
les cançons
i ens hi vam trobar
com si això
com si no haguéssim marxat mai, no?
Com si fes només
dues setmanes
que havíem acabat de tocar
no sé
Suposo que un dels dubtes
que val tenir
al preparar aquesta gira
de 20 anys
és el repertori
Sí
Què triem?
Ho vam solucionar
fent-ho tot
No
Però quant de temps
durat?
El concert dura
dues hores i deu
que és el concert més llarg
que hem fet mai
o sigui, representa que ara
el que es podria esperar
a nosaltres
és que, clar
per edat
i per el temps que d'allò
representa que hem d'estar
més cruixits
més atrotinats
i més desgastats
i potser es podria esperar
que féssim un concert
amb moltes
allò
amb versions acústiques
allò quasi
Ja arribarà
Ja arribarà
M'imagino que hi arribarà
però el cert
és que són
dues hores i deu
d'aeròbic
d'un aeròbic
però intens
que si hagués de fer
qualsevol altre
el mateix desgast
fent qualsevol altra cosa
estic absolutament convençut
que el meu cos
no respondria
o sigui
aguanto la intensitat
aquella
de dues hores i deu
d'aeròbic
intens
i a més a més
estar cantant
i estar pendent de tot
i la concentració
i dues hores i deu
sense parar
de
de
diguem de
cantar i rumiar
les lletres
i pensar
hòstia
aviam si tindré
atacs d'amnesia
i estic segur
que tot aquest desgast
d'energia
fent qualsevol
altra activitat
seria impossible
o sigui
jo em veig
incapaç de fotre'm
i està dues hores
deu corrent
per exemple
i en canvi
l'activitat de saltar
i ballar
i vinga
i tornem
i gires
i tombes
i d'allò
el cert és que la tercera cançó
ja estic fet
però em dura
que
després ja
aguanta la resta
si ja està
com que no pots estar més cansat
ja poses el pilot automàtil
d'allò
i va entrant energia
que no se sap ben bé d'on
però
va entrant
i en aquest sentit
la meva preocupació més gran
de dir
hòstia
ho entarem
això
que ho he fet
perquè a més a més
de les dues hores
deu
em sembla que parem
tres o quatre cops
quatre cops
és un volum molt canyero
hi ha quatre moments
en què para la música
que és
que para
i és
ara en farem una altra
i torna a començar
si para durant
cinc segons
o darrere segons
però va tot
absolutament
dues hores i deu
de cançons empalmades
d'una darrere a l'altra
i
perquè precisament
això
què farem al repertori
doncs
fot-li
tot
tot el que es pot
tot el que podem
tot no ho podríem fer
i arrenjaments nous
que en teniu
perquè almenys vosaltres dos
heu passat
durant aquests quatre anys
i abans
fins i tot
em sembla que a l'última època de Brahms
ja teníeu els vostres projectes
paral·lels
heu passat per diverses
experiències musicals
no sé si ara
totes les experiències
fins i tot
diferents
es noten
en aquesta nova posada
en escena
si els arrenjaments
i les cançons
sonen diferent
l'experiència es nota sempre
suposo
que els anys de bagatge
crec que
per tothom són importants
en qualsevol cas
tampoc és que hem
canviat les cançons
el que passa
que sí que els hem fet
una revisió
hem fet revisió
de manera
sobretot
el que s'ha muntat molt
és en concepte d'espectacle
no de tocar les cançons
sinó de dir
vale doncs aquest
farem un bloc d'aquesta manera
i l'empalmarem d'aquest altra
i aquesta la lligarem amb aquesta
diguem que s'ha muntat més
l'espectacle
que no pas
retocar molt les cançons
malgrat que hi ha algunes
que sí
doncs que els hem donat
una mica la volta
ens vam proposar
ens vam proposar no fer-ho
no començava a fer
perquè no tenia massa sentit
el que volíem fer
era cantar les cançons
que la genera es coneixia
i per tant
no tenia massa sentit
fer versions
per fer-ho o descobrir res
però
i ens vam
i vam parlar
vam dir
no ens complicarem la vida
aquí i ara fer versions
estranyes de les cançons
sí que hi ha hagut
una sèrie de cançons
que han tingut
algun tipus d'arranjament diferent
però ha sigut una mica
perquè no ens n'hem pogut estar
ara això ho farem així
perquè ens ve de gust
i
i
se m'ha acudit
que ho podem fer així
pim pam
ho hem muntat
i ja està
que es gaudeix diferent
aquests concerts
que feu ara
sabent
o tenint la intenció
de no tornar a recuperar brams
en plan de
vinga
fem part
per gaudir
i ja està
els viu diferent
en aquest sentit
jo no hi penso
si tornarem o no
o si el que vull ara
és disfrutar-los
i evidentment
després de cinc anys
de no tocar
està clar
que en teníem ganes
i suposo que
era visible
en les nostres cares
quan vam acabar
el concert de Molins
crec
que tothom estava
supercontent
de reviure un altre cop
una nit així
i que malgrat
semblava que no passés el temps
evidentment
hi havia hagut
un espai de cinc anys
que clar
l'enyorança
es fa més gran
més gran
i llavors
quan tens el premi
doncs
és molt guapo
i
bàsicament
això
no
amb l'altre
no hi penses
sí
amb l'altre
no hi penses
jo ara penso
en el concert
que tenia a Montroig
i després
pensaré
en el següent
i ja està
jo aniré fent així
potser l'últim
sembla futbolista
sembla futbolista
però és veritat
suposo que en tot cas
això vindrà
quan vingui l'últim
i quan acabi
l'últim concert
que pensi
i ara què
i ara què
jo crec que ens fotrà
més que l'altra vegada
sí
jo crec que ara
perquè haureu d'esperar
els 40
potser
el 40 aniversari
sí
ara serà
però bueno
quan em demanen
si després farem res més
jo
el que és cert
és que no tenim
res previst
diguem
o sigui que això
no forma part
no és cap globus
onda per dir
si funciona
l'any que ve
no sé què
simplement
no ens ho hem plantejat
però de la mateixa manera
que no vull dir
que no farem res més
tampoc vull dir
que farem res més
simplement
no ho sé
home
teniu cobert
el coquet musical
amb els altres projectes
que teniu en mans
sí
feina l'anem fent
i anem fent coses
i hem pogut seguir
vivint
de la música
i sent
doncs
per ara encara
som professionals d'això
i anem fent cançons
i anem
tirant endavant projectes
i el fet de començar
a coses noves
també és una cosa
que genera
molta il·lusió
i també
que et porta
hòsties
però bueno
ja et dic
ara no és una cosa
que ens plantejem
i m'imagino
que si arriba un moment
ens ho plantejarem
i ja decidirem
si us demano
quina és la cançó
més representativa
d'Abrams
d'aquests 20 anys
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
que estigui
que estigui pendent
de mirar
és aquesta
la que van dir
jo crec que n'hi ha
diverses
sí
és que depèn
perquè
possiblement
a cada persona
clar
són 10 discos
que vam fer
i
no sé
en funció també
de l'època
de la gent
que ens vingui a veure
si és de la gent
de la primera època
o dels últims
doncs
tindrà alguna cançó
que
que li
que li
doncs despertarà més
a mi no
perquè això seria
com fer-me triar
entre els fills
no
quin és
quin és el fill preferit
o quin d'allò
també depèn
del moment
no
no t'ho sabria dir
no no
no en mulles
tampoc
no és que no
és que és impossible
crec
és el que et diu
que hi ha
tant salt generacional
hi ha tants anys
de discos
que
cadascú s'ha fet
seva una
i a vegades
en un concert
una triomfa molt més
i en el següent
triomfa molt més
una altra
i no saps ben bé
el per què
senzillament
és així
i aquella cançó
que ara que la torneu a fer
dieu
ostres
grinyola
ha perdut vigència
ja no som això
això ho hem arreglat
va doncs ja està
això no ha sigut problema
hem fet algun petit canvi
amb les lletres
el dit tot
per readaptar
alguna cançó
i ficar-la al dia
alguna cançó
que
que no havia perdut vigència
però sí
que posava
exemples obsolets
i llavors
doncs vam
fer un petit retoc
també perquè no fos dit
que fèiem exactament
el mateix
que d'allò
jo vull donar
una dada curiosa
sembla una tonteria
però escolta
està bé de dir-ho
ja que més tenim la informació
esteu fent aquesta gira
dels 20 anys
uns 20-25 concerts
de moment
tenen els brams
fins al juny
dèieu només
amb el mateix
catxet
de la gira
que vau fer
l'any 2004
això li vam dir
al manager
que va ser
un tracte
el dia que vam decidir
tornar a fer els concerts
vam fer un sopar
i vam portar-hi
el Jordi Escobet
que és
el manager nostre
però
diguem que no és
una persona estranya
a més a més
és manager
perquè
va començar
sent manager nostre
i ara
té una empresa
de management
però vull dir
hi ha una relació
que ha sigut
sempre un més del grup
i li vam dir
que un dels trac
que era una condició
imprescindible
portar el mateix
catxet
que l'última gira
que vam fer
l'any 2004
perquè
volíem que
quedés clar
que no fèiem això
per fer calés
ni per dir
bé, aquests
com que amb el que fan
doncs els hi va
com els hi va
doncs ara volen tornar
a fer brams
per fer una mica
de calàs
i d'això
jo crec que això
és el primer
que es diu
dels grups
que tornen al cap
d'un temps
i com que no volíem
que fos dit això
perquè no és veritat
doncs vam dir
mira, no volem cobrar
més que l'última gira
que
sabeu que dient això
ara us estaran trucant
ara us trucarà més gent
tothom que escolti
l'entrevista
us cauran trucades
perquè tenir brams
a preu de 2004
que el truqui d'en vell
i que ells
una condició era aquesta
i l'altre
l'altre que demostra
que no vam fer això
per fer calés
i d'això
és que si haguéssim volgut
fer calés
no hauríem fet
la gira a l'hivern
sinó que l'hauríem fet
a l'estiu
i bé hem pogut fer
totes les festes
un circuit
bé hem pogut fer
tens en comptes
de 25 concerts
50
però nosaltres
el que volíem
era fer concerts
i pujar a l'escenari
i passar-nos-ho bé
doncs parlem de present
i de futur
quins altres projectes
teniu entre mans
ja que esteu aquí
a nivell personal
o sigui
quan a la juny
acabem amb aquesta gira
de brams
on els podrem veure
amb quins projectes
seguirem treballant
amb el que hem seguit
sempre
que és en mesclat
que és la banda
que també compartim
i que
sempre hi hem dedicat
molts esforços
malgrat que sempre està
a la segona banda
per tots
i això també s'ha vist
afectada
i llavors
pel meu cantó
jo segueixo un deb
fent el que anem fent
presentant aquest potent disc
fent la gira
dels 10 anys
i projectem
el Tito
dels acústics
que aquest any
també ens ho estem passant
molt bé
fent això
i bueno
bàsicament això
Tito el dijous
paella
continua?
no
continua
però jo no hi soc
m'ho vaig traspassar
perquè tenia masses
passa que van petxat
de paella
sí
o sigui
pots fer molta feina
però el dissabte a la nit
o has d'estar en un poble
o has d'estar en un altre
i per tant
vaig haver de triar
llavors
jo ara tinc dos projectes
que els tinc tots dos
en fase I més D
diguem
un és el
que estic amb
el projecte amb el David
que és un espectacle
que es diu
l'esca el pecat
estem fent
concerts
i també estem fent cançons noves
enregistrant-les
no necessàriament
amb el format que fem
que és un format acústic
sinó
doncs
amb tota una banda
amb tots els instruments
però és un
és un procés d'investigació
és com un taller de cançons
en actiu
diguem
estem fent cançons
estem fent reversions
de cançons que havíem fet
i les estem provant
però és un taller
itinerant
o sigui
anem fent el taller
i alhora
anem fent que la gent
vegi les cançons
aviam com respon
i tal
per fer-ne
ja veurem què en fem
però
estem
almenys
com a mínim
ja estem fent els concerts
i la gira aquesta
que és una gira
per sales petites
i per casals
i llavors
tinc l'altre projecte
que és ara mateix
que vam
suspendre la tota activitat
i ara està en procés
també d'ahir més d'est
estem treballant
amb les cançons
buscant noves sonoritats
i nou d'allò
i en funció del resultat
d'aquest procés
d'investigació
i desenvolupament
decidirem
què en fem
molt bé
abans de tancar l'entrevista
que em permeteu
una pregunta política
i tant
sé que és un tema
que amb altres
es pot atractar
que segurament
el teniu amastegat
i reflexionat
el tema vagaries
que està d'actualitat
com ho veieu
de quina manera
us afecta
jo crec que
a mi no m'afecta
però ho veig fatal
diguem
estem parlant
de Catalunya Central
jo ho veig fatal
perquè
capital a Berga
no no
és Manresa
és Manresa
per sort
només faltaria
que sobre
fos Berga
ara li ha sortit
la
l'avena
Manresa
però en definitiva
jo ho veig malament
per diversos aspectes
per un cantó
perquè l'únic que s'ha fet
ha sigut agafar
de les quatre províncies
tres
i partir-les amb dos
que és
la província de Tarragona
que ha quedat partida
entre
el camp de Tarragona
i les Terres de l'Ebre
la província de Lleida
que ha quedat partida
entre Lleida i Pirineus
la província de Barcelona
ha quedat partida
entre Barcelona
i la Catalunya Central
l'única excepció
és la comarca
del Solsonès
que ha passat
de la província de Lleida
a la Catalunya Central
per tant
ha sigut una mica
un nyapa
en aquest sentit
l'altre error gran
és voler fer capitals
quan no hi ha cap mena
necessitat
de fer capitals
i l'únic que aconsegueix
és que la gent
se t'empreni
perquè tots els serveis
que hi han d'haver
a un cap de vegueria
haurien d'estar
a qualsevol capital
de comarca
i qualsevol capital
de comarca
hauria de tenir
els
els aments
per poder
fer que ningú
s'hagués de desplaçar
ni cap cap de vegueria
ni cap capital
de província
ni un lloc
sinó que l'administració
hauria d'estar
prou descentralitzada
com per poder aconseguir
i una vegueria
no necessita
un palau presidencial
sinó que l'administració
té prou instal·lacions
com per poder fer
reunions itinerants
del Consell de Begueria
això per un cantó
per l'altre
no soluciona
el problema
de la Vall d'Aran
perquè segueixen
emprenyats com a velles
perquè la Vall d'Aran
és un país
que forma part d'Occitània
amb una altra llengua
i una altra cultura
i per tant
hauria de tenir
un règim
més especial
que no pas
el que se li dona
dintre la Begueria
dels Pirineus
i l'altre
no haver resolt
el tema
de la Begueria
del Penedès
que són quatre comarques
que tots quatre
volien formar
part de la Begueria
del Penedès
que és la Noi
i el Penedès
i el Garraf
i que se'ls ha negat
la possibilitat
de fer-ho
i a part
és que això
tampoc ha comportat
la desaparició immediata
de les diputacions
que es veurà
ja aviam què es fa
i en qualsevol cas
només serveix
per multiplicar
els funcionaris
la gent que cobra
sense saber
ben bé
quina feina fa
no ho salvem
per allò
no ho salvem
per allò
què t'ha semblat?
tu content
pel tema de Manresa
ja ho he dit tot
tu almenys
pel tema de Manresa
content?
bueno
mentre no els hi dongui
una verga
jo ja estava content
David Roser
i tot
Brams
que tornen als escenaris
per fer aquesta minigira
en certa manera emotiva
per celebrar
el 20è aniversari
d'acabant formar-se
els Brams
els tindrem
aquest dissabte
a Montroig
a partir de les 11
al pavelló municipal
alguna cosa a dir
abans de marxar?
res
que esperem
doncs
que la gent
en fi
vagi amb molta energia
que els garantim
doncs
que nosaltres
no
que no estàs tan mal
ens han fet vells
però no és no de gens
i
en fi
que estem molt contents
de
de poder
tornar a fer això
perquè l'emoció
que se sent
a dalt de l'escenari
és una cosa
que em sap greu
però
perquè representa
que la meva feina
és convertir emocions
en paraules
perquè la gent
no pugui entendre
i malgrat tot
he fracassat
en aquest sentit
i soc incapaç
d'explicar
tot el que passa
a dalt de l'escenari
la transmutació
el canvi de dimensió
que és
que es perd
la noció
de l'espai
del temps
i que tot
és un món
en el que
passen coses fantàstiques
i que soc incapaç
d'explicar
doncs això
ho podeu comprovar
ja us dic dissabte
a les 11
a Montroig
el poble municipal
David Tito
gràcies
a vosaltres
adéu
entre la major
lucritat del món
que desgufarà
del tròpic
un moci
de revolució
i els amuntecarem
a la plaça
com una foguera
de Sant Joan
que il·luminarà
la cara
dels països
catalans
els carrers
s'han anat
omplint
de gent
que per fi
té rostre
i els balcons
són ben florits
d'emocions
i roses roges
d'emocions
d'emocions
d'emocions
d'emocions
veïners
i gegants
i fins tot una
enxaneta
ens ha promès
que ens baixarà
la lluna
aquest cop no s'enfondrà
el somni
entre la major
lucritat del món
cadascú
que escofarà
del tròpic
un moci
de revolució
i els amuntecarem
a la plaça
com una foguera
de Sant Joan
que il·luminarà
la cara
dels països
catalans
avui just
arremeix
la pau
llops
i sangoneres
fugen
i els nouvinguts
els palaus
dels poderosos
s'aixoplugen
el futur
que ens ha descrit
avui el somni
a tots i totes
es titula
com el nostre cric
visca el poble
visca el poble
aquest cop no s'enfondrà
el somni
entre la major
lucritat del món
cadascú farà
del propi
un pocí
de revolució
i els amuntecarem
a la plaça
com una foguera
de Sant Joan
que il·luminarà
la cara
dels països
catalans
i els països
i els països
i els països
i els països