Ara, escoltàvem aquesta proposta d'esport i oci,
la Buffet Pic Run, per exemple,
és una de les opcions que teniu per dissabte.
Això sí, us heu de desplaçar a Tortosa.
Però per als qui us agrada un altre tipus d'oci,
als qui us agrada la festa,
però amb aquella etiqueta, no?,
que és la solidaritat.
Podeu ser solidaris amb Nicaragua,
és el que ens proposa la ONG, la Cuculmeca,
una ONG fundada a Fincada Tarragona
i avui tenim ocasió de parlar sobre aquesta festa solidària
i sobre la mateixa ONG
amb dues de les seves responsables.
Maria Roig, n'és la presidenta.
Maria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I Aure Bojan és vocal, vocal d'activitats.
De todo un poco.
O sigui, sí que para todo.
Sí.
I és que és el que passa a les ONGs, no?,
que us heu de fer una mica entre tots, entre tots.
Bueno, però no estamos nosotras soles.
Hi ha molta gent,
el que passa que cadascú s'ocupa d'una cosa.
Bueno, te parlarem en castellà, eh?
Que lo paso molt malament.
Fes, fes, fes.
Vale.
Entonces, cada una s'ocupa de su historia,
de su parcelilla,
y a donde uno no llega,
pues allí estamos todos colaborando, sin problema.
La Cuculmeca va néixer, si no ho tinc mal entesa,
el 2001, arran dels efectes de l'Urocamich,
que és quan, home, Nicaragua necessitava, no?,
era el crit d'ajuda internacional.
Bé, el 2001 és la primera referència,
però la Cuculmeca no es funda fins a l'any següent, el 2002.
El 2001, des de Tarragona,
es va muntar una comissió de solidaritat,
en la qual es van recollir ajudes,
i es van enviar les aportacions que es havien recollit
per ajudar la gent que havia patit les conseqüències de l'huracà,
i arrel d'això coneixem la Cuculmeca,
que és una ONG que està treballant al nord de Nicaragua,
el departament de Ginoteca,
i bé, li fem arribar aquestes aportacions,
perquè la idea de la gent que ho ha recollit a Tarragona
era no fer-ho a través de governs,
ni a través d'entitats així supranacionals,
sinó col·laborar directament amb ONGs
que ofereixin garanties que arribava a les persones damnificades.
Arrel d'això, comencem a tindre una certa relació,
primer només de coneixença,
i després ells al cap d'un temps ens demanen
si els podem ajudar en un projecte que teníem d'escola,
i ens comencem a implicar una colla d'amics,
cap de les dues som sòcies,
sí que som fundadores,
perquè estem implicades des del principi,
però no estàvem en llocs de responsabilitat en aquest moment.
En aquell moment una companya que es diu Esmeralda,
que és d'allà de Nicaragua,
va ser la primera presidenta
i la que va començar una mica amb l'ONG
i una altra companya que es diu Alicia,
i a través d'elles vam conèixer l'ONG,
ens vam implicar més,
i a partir d'aquell moment ens vam constituir aquí a Tarragona
i hem anat presentant projectes,
sobretot en el camp relacionat amb l'educació.
Per tant, el punt de partida seria això,
el fet que hi suposo que molta gent es va volcar
quan no hi ha cap mig,
molta gent, però després vau ser uns quants,
ja no tants, els que vau dir
anem a continuar,
anem a continuar ajudant a Nicaragua
i ho fem a través de la Cuculmeca.
Doncs sí, nosaltres,
la nostra ONG
és una ONG una mica diferent de la resta,
o sigui, hi ha grans ONGs que ho fan molt bé
i fan moltes aportacions i fan molt de treball,
però nosaltres el que fem és que treballem només amb la Cuculmeca,
vull dir, amb aquesta ONG,
fem una mica de delegació al nord d'una ONG del surt.
I llavors sí que hem vist que hi ha gent
que potser no s'implicaria en una ONG gran
que una mica la seva solidaritat queda...
no sap molt bé on va parar
o no ho coneix de primera mà.
En canvi, amb una ONG així petita
és fàcil conèixer de primera mà
el que es fa, el que no es fa,
on s'arriba, on van a parar els diners,
què s'ha fet amb aquells diners...
I hi ha molta gent que a nivell d'amistat
o a nivell de coneixença
li expliques el projecte, li agrada
i s'apunta a aquest projecte.
La mare de Cuculmeca, doncs, està a Nicaragua mateix?
Sí, a Ginotega mateix, al nord de Nicaragua.
I només hi ha aquesta delegació tarragonina
arreu del món o n'hi ha d'altres?
No, a veure, com a delegació sí,
com a contactes i com a gent
que treballa amb Cuculmeca n'hi ha més.
Hi ha altres ONGs aquí a Espanya,
per exemple, Engenyes Sense Fronteres
ha treballat molt amb ells,
també UNICEF ha treballat amb ells,
a nivell d'Europa tenen molta relació
amb una organització que es diu
Sol d'Injert a Bèlgica i també a Alemanya,
vull dir, però que es digui en Cuculmeca
només som la gent de Tarragona.
Què us uneix personalment a vosaltres dos amb Nicaragua?
Per què Nicaragua i no alguna altra causa,
quan hi ha tantíssimes causes al món?
Bueno, a veure, lo de Nicaragua fue por casualidad,
fue porque apareció por aquí una persona,
que era la Esmeralda,
que era una persona que vino de Nicaragua,
y bueno, un poco nos lió, no sé,
nosotros a través de Alicia, que la conocía,
pues hicimos una reunión un día,
y por qué no ayudamos a esta gente,
pues por qué no, y qué se puede hacer,
bueno, pues vamos a empezar a trabajar,
qué haremos, pues unas cenas solidarias,
y vamos a preparar algún proyecto,
pedir subvenciones, en donde podíamos ir,
que de este tabla María más que yo,
y fue por Nicaragua como pudo ser otro sitio,
pero es que nos coincidió,
y luego además, como los proyectos
están relacionados con la educación,
a nosotros pues ya nos cogió un poco la parte sensible,
y bueno, porque estamos muy implicados,
hay muchos maestros allí,
y bueno, pues podía haber sido otra cosa, eh?
¿Cuánta gent sou ahora?
A Cuculmeca, Tarragona.
A nivell d'associats, entre 85 i 90 persones.
Participant tothom més o menys activament,
o hi ha associats d'aquells de...
sense cap manera d'expectiva, eh?
D'escolta, jo m'associo, però no vinc gaire.
Doncs mira, és curiós,
perquè l'altre dia ho parlàvem d'això,
i sí que al llarg de l'any fem nosaltres,
el que fem és normalment una reunió mensual,
de la Junta Directiva, però oberta a la resta de socis,
i evidentment no venen tots els socis a la reunió,
però sí que és veritat que des del principi
vam començar a fer una festa anual,
vull dir que aquesta és la novena vegada que la fem,
i en el moment de la festa, jo et diria
que si no el 100%, el 95% dels socis s'implica,
i s'implica molt.
no només en acudir a la festa, sinó en l'organització,
fer coses i tal.
A més, potser és la cara més visible de la Cuculmec aquí a Tarragona,
no? És la festa.
És quan sortiu al carrer i dieu, escolta,
que hem estat tot l'any treballant des de darrere,
sapigueu que existim,
i participeu tots, encara que no us vulgueu associar a l'ONG,
escolta, veniu tots i participeu d'alguna manera.
Sí, sí, sí.
És que, a més, a veure, la festa, si quieres tener el cuento más...
Ara, espera, espera, ui, és que tengo un montón de cosas que hablar,
que preguntaros.
Pues pregunta'nos, pregunta'nos.
A veure, més preguntes.
Bé, d'aquests de vuitantena de persones, d'associats,
quantes dones i quants homes?
Doncs no els tenim contats.
És que m'ha fa més que és una cosa de dones, això, no?
No, no, no t'ho creguis.
Val, val.
El que passa és que les dones són més xerraires que els homes,
i això sí que és veritat.
A veure, jo no ho sé,
perquè no ho hem comptat mai,
però jo diria que quasi, quasi el 50%.
Hi ha molts socis que és familiar, vull dir,
a veure, en el meu cas estem el meu home i jo,
i després els meus fills no estan associats
perquè no estan treballant i no guanyen diners
i no fan aportacions,
però el dia de la festa també col·laboren,
penjant cartells, recollint no sé què,
ajudant-nos a servir al bar,
amb el que sigui necessari.
I amb la resta de famílies
o de persones que estem associades
també passa una miqueta això, no?
Llavors, clar, hi ha gent gran,
jo també hi ha pares de socis
que són molt grans,
però també volen posar el seu granet de sorra
i també els agrada vindre aquell dia a treure el cap.
És una associació també pels membres que sou,
com a molt familiar,
en el sentit que funciona el boca-orella, no?
Jo et conec a tu, jo hi soc, doncs vine a tu també.
Sí, sí.
Sí, no? Fa aquesta impressió.
La resta d'associats, doncs també,
és Nicaragua com hauria pogut ser alguna altra causa?
Sí, segurament sí.
El que passa és que l'ONG,
la Cuculmeca d'allà,
ens va oferir unes garanties,
que potser també ofereixen altres,
però amb la diferència d'aquesta la vam conèixer
i ens va agradar,
i potser una altra potser...
Us van explicar en què invertien els diners que venien d'aquí,
ho vau veure sobre...
Ho hem vist, ho hem vist,
ho hem vist,
l'embris créixer,
hem vist el que han anat fent,
hem vist els resultats,
alguns dels socis han anat allà,
vull dir, a veure,
tenim algú de Nicaragua,
de l'Esmeralda,
perquè tenen els familiars,
hi van a algun viatge,
però també altres socis han aprofitat
de les seves vacances per anar-hi,
la coordinadora de la Cucurmeca de Nicaragua
ha vingut algun...
no cada any,
però quasi cada any,
passa per aquí a veure'ns
i ens posa una miqueta al dia,
i bueno,
ja vull dir que les...
encara que a vegades no funcionen
el tercer món,
els mitjans de comunicació
tan bé com voldríem,
però Déu-n'hi-do del que funciona,
i és fàcil veure els resultats
i veure el que s'està fent
i apreciar-ho,
vull dir,
no perquè t'ho expliqui ningú,
sinó perquè tu mateix
ho pots veure.
En definitiva és el que busquem
molts dels ciutadans,
que dius,
jo sí que voldria ser solidari,
però és que m'agradaria ser solidari
cara a cara,
no simplement donar uns diners
que ja puc suposar de bona fe
que aniran a parar amb bones mans,
vull que aquells diners serveixin
per alguna cosa,
vull que serveixin per comprar
un bolígraf d'una escola
a Nicaragua,
no a vegades és això el que busquem.
És que aquí sabemos
dónde están,
y como ya digo,
lo que ha dicho María,
que han ido varios socios
en vacaciones,
este año van cuatro o cinco también,
y entonces pues vienen aquí,
nos lo cuentan,
nos traen películas,
nos traen fotografías,
o sea que,
a ver,
nosotros estamos enterados
y además lo vamos siguiendo,
el proyecto.
Y bueno.
Ara,
després us parlaré
per projectes
i per la situació actual
a Nicaragua,
a veure què considereu vosaltres,
que com està la situació,
que és el que es necessita,
però Áurea,
que et veig amb el cartell
i amb ganes d'explicar-nos
què fareu dissabte.
A veure,
la part més festiva,
dissabte des de les vuit del vespre
al Passeig de les Palmeres,
novena festa solidària.
Vale.
Què vais a fer?
A veure,
en la fiesta tenemos
el menjar típic,
que és el gallo pinto,
el arroz con la salsa de tomate
y la carne,
que és buenísimo.
Y los frijoles.
Y los frijoles, eso.
Luego tenemos un mercader,
un mercadillo solidario,
que esto,
a veure,
lo que se vende allí
es aportación de los socios
y de los amigos de los socios
y de los padres de los socios
y de todo lo que se ha enterado.
Allí hay libros,
allí hay cajitas,
allí hay cerámica,
hay un montón de cosas.
Per tant,
primera crida que fem a tothom.
Tothom que tingui alguna cosa
per casa,
que sigui en bon estat,
susceptible de poder-se vendre,
que els ho porti.
Sí.
Si em permet,
Lauria,
amb aquest apartat,
no només els socis,
sinó que hi ha d'altres
de gent professionals
de Tarragona
que tenen botigues,
que també ens donen
un cop de mà amb això
i volem aprofitar
que ens deixis parlar aquí a la ràdio
per agrair a l'Abacus,
a la Ruta de la Seda,
a la Mirona,
que ens han aportat
no només aquest any,
sinó altres anys,
coses pel mercat d'ed solidari.
La Ruta de la Seda
ens dona unes coses estupendes,
l'Abacus també col·labora
i, bueno,
és el moment d'agrair-los
aquesta aportació que ens fan.
Que surt el gènere.
Sí, molt.
Sí, vull dir,
no és allò que dius al final,
ostres, ara què em faig
d'aquestes caixes plenes de coses
que no he pogut vendre?
No, tot va sortint.
Sí, quasi tot,
quasi tot.
A lo mejor sobra algo,
pero no,
y ahí, a ver,
ho guardem per l'any que ve.
Clar,
és el que ha de dir.
Mercadet solidari,
també durant tot el vespre,
des de les 8?
Sí,
bueno,
el mercadet suposo
que començarà una mica abans,
penso que a partir de les 6
ja està,
el mercadet,
val.
després tenim el servei de bar,
precios popularísimos,
y luego tenemos venta de camisetas
y toda esta historia,
y luego lo más importante
es que tenemos música.
A ver,
te voy a decir los grupos
que van a actuar,
que son
Defectos Secundarios
de Arriondas,
Asturias,
son 5 chavalas
que tocan de maravilla.
¿De Asturias?
De Asturias vienen.
Es que ya somos famosos,
tenemos lista de espera
de un año para otro.
Luego tenemos a Movimento,
que Movimento es de Payaresos,
y ahí pues hay muchos amigos nuestros
que forman parte.
Y además,
el líder de Payaresos,
que es el Suso,
es el que lo organiza
todo lo de la música.
Entonces,
bueno,
este año tocan ellos,
que también nos hace muchísima gracia.
Luego está el extracto de lúpulo
de Tarragona,
que es muy conocido
por la gente joven.
Claro,
lo que pasa es que yo ya se me ha pasado
un poco la rozpa
de estas cosas,
pero bueno.
Y luego está Caso Cerrado,
que son de vals,
y nos han dicho
que son buenísimos también.
Y luego me parece
que también tocarán
De Feos Experiencia,
Experiencias,
que son, bueno,
cuatro que tocan muy bien,
muy bien, muy bien,
pero que no se han puesto
en el cartel.
O sea,
que aunque la gente vea
los carteles,
que sepa,
que hay colaboraciones.
Y bueno,
y que venga aquí la gente
a comprar si quieren.
Sí,
porque tenemos la opción
de simplemente
anar por allí,
passejar,
escolta,
consumir,
como que va a hacer
una cerveza
en un otro lugar,
en una terrassa,
os consumeixen a vosotros,
fan el tomet
y mira,
ya han a hacer
o nos pueden comprar
una camiseta o una gorra.
Y si nos queremos
quedar al sopar,
¿caldrá reservar etiquet?
¿caldrá comprarlo antes?
Lo compramos allí,
o sea,
lo vendemos allí
y además,
ya te digo,
son unos precios baratísimos,
además luego tenemos
postre también,
o sea,
que unas tartas
que hacemos nosotros,
que ya te digo,
con una cervecita
o con lo que se quiera,
que tenemos de todo,
que es un bar muy surtido.
Muy completito.
Y además,
a precios muy populares,
de verdad,
como sabemos que lo que viene,
la mayoría,
viene mucha gente,
y vienen gente de todas las edades,
pero además luego,
para la música,
siempre vienen gente muy joven,
¿no?
Y entonces,
bueno,
hay de todo,
pero la gente joven
es la que nos arrasa
y entonces,
pues la gente joven
no tiene mucho dinero.
Y bueno.
Tota aquesta feinada
per arribar a unes xifres,
per exemple,
l'any passat em consta
que a la festa
vau recaudar 2.000 euros.
Sí.
¿Ya es eso?
Jo ho trobo poquet,
¿eh?
Sí,
lo que pasa que...
Potser heu de pujar els preus.
Sí,
pero mira,
es que aparte
de lo que podamos mandarles para allá,
creo que es muy importante
que la gente nos conozca.
Y yo creo que la fiesta
tiene estas dos vertientes.
Una,
de todo lo que podamos recaudar,
que de verdad
que lo necesitan muchísimo
y con poco aquí,
allí hacen muchísimo.
Sí,
és que 2.000 euros
aquí semblen poca cosa,
però després allà
potser sí que...
Hace mucha cosa
y luego lo segundo
es que la gente
sepa que estamos,
algunos se nos afilian.
Luego,
a ver,
es que
tenemos que hacerlo,
tenemos que hacerlo
porque es una labor
que estamos haciendo
y ya ha de conocerse.
A parte de que
si conseguimos
unas aportaciones,
o sea,
de algunos organismos oficiales
tienen que saber
que bueno,
que nosotros
lo estamos empleando bien
y que además
estamos dando a conocer
nuestra obra.
Us nodriu, suposo,
dels associats
que deben pagar
una quota anual
o mensual?
Anual.
Anual, sí.
Us nodriu també
del petit pessic
de la Festa Solidària
i també de subvencions,
suposo, no?
Sí,
bueno,
les subvencions
per projectes determinats,
eh?
Llavors,
nosaltres,
la festa
per nosaltres
és molt important,
però no és
la nostra
major font
d'ingressos.
A veure,
els 2.000 euros
són nets,
vull dir,
una vegada
ja ha pagat
totes les despeses.
Llavors,
sí que procurem
sobretot
pels músics.
Els músics,
la veritat
és que des del principi
que van començar
la mateixa festa
en la nostra,
a la Cuculmeca
hi ha gent que toca
i hi ha gent
que està relacionada
amb el món
de la música
i llavors
de seguit
vam tenir
possibilitats
que gent
vingués a tocar,
no?
I a la gent
que ve a tocar
li has d'oferir
com a mínim
que toqui,
no dic
amb les millors
condicions,
perquè tampoc
ho podem oferir,
però sí
amb unes condicions dignes.
Vull dir,
que ells venen
sense cobrar res,
venen
i fan la seva feina
i la fan molt de gust
i a més a més
cada any
es tracta de l'úplo,
per exemple,
és la tercera vegada
que col·labora
que col·labora
amb les festes
de Cuculmeca
i sempre ens diu
compteu sempre
amb nosaltres,
vull dir,
hi ha altres grups
que aquest any
no han pogut
però altres anys
han vingut
i ens diuen
sempre que feu
ens ho dieu
i si estem lliures
vindrem,
vull dir,
llavors,
clar,
com a mínim,
amb aquesta gent
els hi has de donar
una base
bona
perquè puguin tocar,
per tant,
una de les despeses
grosses que tenim
per la festa
és la part musical.
L'equip de so.
L'equip de so.
Que si,
vull dir,
des de la ràdio
s'entén perfectament
que és una part molt cara
i de totes maneres
la gent que ens ho fa
ens ho fa
també solidàriament
i a un preu.
Però quins contactes
teniu vosaltres?
Escolta,
que uns feu els pastissos,
els altres,
l'equip de so
ve de preu,
els músics,
però si teniu
un munt de contactes,
teniu una xarxa social
fantàstica.
I además,
quan l'expliques bé
a la gent
el que estàs fent
i que no és una tonteria
que estàs fent molt
com molt poquet,
la gent és que col·labora,
és que hi ha molt bona gent
al món.
I la gent jove
és que la gent jove
haig de ser a casa el sombrero.
A veure,
quines coses hi ha
per fer a Nicaragua?
Si després de parlar
de la festa
entrem,
si us sembla,
en els projectes que hi ha.
Abans de tancar la festa,
en la part dels agraïments
a l'Ajuntament de Tarragona
que ens dona l'espai,
ens dona l'escenari,
ens dona
una mica
la possibilitat
de fer-la,
que és el més important
de tot.
Però també
el complex educatiu
de Tarragona,
de la laboral,
que ens deixa
cada any
la seva cuina
i el seu personal
per preparar el sopar.
És un altre contacte
del que estem molt orgullosos
de tenir
i que també
des de qui
li volem agrair.
És la feina
que hi ha al darrere
tot això,
la feina
de trucar,
de fer difusió,
de vinga va
que de mi parlem.
No la pots ni imaginar.
I el que no
ens cobra
les meses
que ens deixa.
El Jofred.
El Jofred
que ens escolta
molt bé.
Ens ho deixàvem.
No ens deixa
les cadires,
les meses,
bueno,
les meses
per nosaltres,
per serveis
perquè
hi ha que menjar
el plat,
així que amb la mà,
no?
Però...
Si és un sopar
a peu dret,
eh?
Però bo,
bo.
I saps què passa?
Que quan ven,
com se fa allí
en la laboral,
ven uns contenedors
que estan totalmente
higiènics,
esterilizats,
i a més
se manté el calor,
o sigui,
està molt bé,
molt bé.
Per tant,
és un sopar
no a lo hipi,
que diríem,
sinó
fet de restauració,
per entendre.
No, no,
està bé
i a més
ens ho fan molt bé,
molt bé.
I a més
sempre tenim,
està la Leo,
que és una dona
de Nicaragua
que està implicada
també.
Vam,
és que hi ha molta gent
que ens dona un cop de mà,
eh?
Perquè si no,
seria impossible.
Quan de temps
porteu preparant
aquesta festa?
A veure,
nosaltres normalment
la primera trobada
la fem al març
i llavors
al principi
ens reunim
cada 15 dies
i al final
l'últim mes i mig
ens reunim
totes les setmanes
i cada setmana
anem distribuint tasques
i la setmana
quotient
repassem
a veure
si s'han complert
els deures
i tornem a donar
tasques
per la setmana
següent.
I després,
doncs, bueno,
ja t'he dit
que amb la festa
s'implica
moltíssima gent
i ja després
de tants anys
a fer-la,
doncs, bueno,
cadascú sap
la part
que li toca.
La part
de fa un parell
d'anys
que comptem
també
amb un
company vostre
que també
ens ha acompanyat
alguna vegada
amb la música,
no sé si el coneixes
musicalment,
el Patxata Falla,
que és el que ens fa,
ens ajuda
a fer la difusió,
vull dir,
clar,
anem estirant
una mica
de tot el que coneixem
i del que coneixem
traiem tot el millor
que podem treure.
Molt bé,
així funciona
en un ONG
casolana.
Sí, casolana.
Sí, no, no,
que té el mèrit,
de tenir aquest punt
casolà tangible,
que el pots tocar.
Parlàvem abans
això dels mil projectes
que hi ha per fer
a Nicaragua,
digueu-me'n alguns
que vosaltres
sapigueu que estiguin
en marxa.
Em sembla que es basen
els projectes
de Cuculmeca
en qüestions
d'educació,
qüestions socials,
bàsicament.
Sí,
la Cuculmeca
toca més camps,
o sigui,
la Cuculmeca
és una associació
que el que fa
és
educació,
però també fa
participació ciutadana,
també fa
ecologia
i també
vull dir,
intenta
crear xarxes
en la qual
la gent
per ell mateix
pugui anar
superant
tota la
pobresa
que hi ha allí.
però nosaltres
sempre ens hem centrat
més en el tema
educatiu,
vull dir,
nosaltres som conscients
que aquí a Tarragona
no som una gran ONG,
som una ONG petita,
tot i que participem
amb la coordinadora
d'ONGs de Tarragona
i també estem
al Consell Municipal
de Cooperació
de Tarragona,
de l'Ajuntament
de Tarragona,
però sí que
no pretenem
tampoc
abarcar més
de lo que
podem,
de lo que
podem,
vull dir,
nosaltres no som
professionals ningú,
cadascú té
la nostra feina
i tenim altres coses
que fer a part
de l'ONG,
llavors hi dediquem
tot el temps
que podem,
però sempre
des d'un punt de vista
no professional,
i llavors
baix d'aquest punt de vista
tot i que l'ONG
abarca més coses
i té projectes
en molts àmbits
nosaltres sempre
hem tirat
per la vessant educativa.
En aquest moment
tenim
un projecte
que vam acabar
un molt maco
l'any passat
que es diu
Progedes
que era
desenvolupament
per a l'educació
que era
portar una mica
més enllà
el que sempre
ha fet la Cuculmeca
que és
donar educació
als nens
que estan fora
del sistema
o sigui
els nens
que estan fora
del sistema
la Ginoteca
té un ventall
d'edat
de nens
de
una franja
d'edat
molt jove
i
amb una
població
molt dispersa
vull dir
hi ha
molta població
que està
en zones rurals
en què
no arriba
a les escoles
o arriben
només
a un nivell
molt baix
llavors
a partir dels
7 o 8
anys
surten
del sistema
més del 50%
dels nens
i acaben
treballant
a les plantacions
de cafè
es casa
molt jove
es tenen els fills
molt joves
hi ha moltes famílies
només amb la mare
i els nens
vull dir
molt d'estructurar
tot
llavors el que fa
la Cuculmeca
és intentar
que ells aprenguin
a ajudar-se
a si mateixos
i llavors
vam treballar molt
amb aquest projecte
projecte
que va durar
que va durar 4 anys
i jo penso
que va ser
molt maco
i que
tant la universitat
com l'Ajuntament
de Tarragona
ens van donar
suport
amb aquest projecte
amb diferents edicions
en el qual
a través de la xarxa
que hi ha pública
és
perquè
és qui realment
ha de donar
l'educació
i no l'has d'intentar
suplir
però sí
el que va fer
la Cuculmeca
és donar suport
amb aquesta xarxa
pública
a nivell
de recolzar els mestres
a nivell
de recolzar
el material
i també
de recolzar els pares
i recolzar els nens
a procurar
que no sortissin
del sistema
i si ja havien sortit
que hi tornessin a entrar
això és
va ser un projecte
que
ells ja havien començat
a nivell
primer
més petit
amb plantacions
de cafè
que a través
d'acords
amb propietaris
de cafetals
i fent-ho
llavors directament
la Cuculmeca
donaven l'educació
per a aquests nens
però després
això
es va fer
amb un acord
amb el Departament
d'Educació
del Govern
de Nicaragua
i amb una xarxa
més àmplia
i a més a més
abarcant dos departaments
el de Ginotega
i el de Matagalpa
que és del costat
de Ginotega
a la part més
més rural
de Matagalpa
ja ens hem una mica
la idea
la radiografia
almenys
d'aquest projecte
educatiu
i després
aquest any
a l'últim guiar
que estem ara
hem donat
un pas més
i ara
s'estan analitzant
tenen un projecte
d'anàlisi
de resultats
perquè Nicaragua
està en aquest moment
intentant
fer una reforma educativa
i una reforma educativa
en la qual
es va alcomtar
no fer una reforma educativa
des de dalt
sinó que es va alcomtar
les experiències
que s'han portat a terme
amb experiències
que han tingut èxit
i l'experiència
de la Cuculmeca
nosaltres pensem
que ha tingut èxit
i llavors
és un projecte petit
en aquest moment
no és un projecte gran
sinó un projecte petit
que aquest altre
que t'estava explicant
no col·laborà
amb només nosaltres
sinó que
s'arrabien
subvencions
d'altra gent
d'altres organitzacions
en canvi
i aquest
l'està portant
des de Tarragona
només
que és
un projecte
amb grups
petits
que estan analitzant
les seves necessitats
estan fent
demanant
el que volen
vull dir
nosaltres pensem
que hem de tenir això
i és que
aquestes resultats
és el que s'està
intentant
que amb la reforma educativa
s'hi tinguin en compte
i jo quan el vaig veure
quan ens el van explicar
que volien fer aquest projecte
vaig pensar
aquest projecte és la lluna
però és una lluna
que hem d'estar
intentant
a veure
si la podem aconseguir
Està bé la situació
a Nicaragua
com perquè hi puguin actuar
ONGs
com perquè hi pugui haver projectes
hi ha receptivitat
en aquest sentit
hi ha hagut alguna dificultat
o sigui
hi ha hagut problemes
a l'inici
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
la
i la
Cuculmeca
com altres
també va rebre
una mica
aquest
com podríem dir
sí
no
aquest
divórs
sí que va haver
una mica
entre
el govern
i les ONGs
el que passa
és que jo penso
que s'ha reconduït
i jo penso
que la Cuculmeca
a nivell
d'educació
té molt de prestigi
dintre
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
en
l'organització
de
treball
a nivell
mundial
ha treballat
en projectes
molt grans
i penso
que té
tant
suficient prestigi
com que
per el que
diu
se l'escoltin
i li facin
cas
a veure
a veure si
és veritat
i a veure si
podem
alçar la veu
des d'aquí
Tarragona
i participar
d'aquesta
manera
amb els
projectes
educatius
en què esteu
ficats
la Cuculmeca
a Nicaragua
recordeu
festa solidària
novena edició
aquest cap de setmana
de la Cuculmeca
festa solidària
amb Nicaragua
a veure que m'aclareixi
a les 8 del vespre
a partir de les 8 del vespre
el passeig
de les palmeres
de Tarragona
amb música
amb sopar
típic
de Nicaragua
amb servei
de bar
Mercadet
Mercadet
Mercadet
i amb alegria
i amb moltes ganes
de passar-nos-ho bé
Aurea Bujani
i Maria Roig
moltíssimes gràcies
que vagi molt bé
a tu
i gràcies