Música
Ara és el moment
Necessito cremar aquest present
I tornar aquell nen
Descubri el món
Tot i que ja porta una considerable trajectòria musical,
nosaltres avui coneixem i us presentem també
el cantautor de Terrassa, Litus. Litus, bona tarda.
Bona tarda.
No acabes de començar amb això de la música?
No, ja m'agradaria.
Sí, t'agradaria començar ara?
Sí, perquè ara em sap greu.
Em sap greu, dic, hòstia, fa 10 anys,
però ben impartit, suposo.
I tant, i tant, no m'ha passat la merda bé.
I ara signes aquest projecte musical a Nou
amb un treball discogràfic que es diu
Maleta de Pedres, i dic Nou
perquè el signes per primera vegada amb el teu nom?
Projecte personal?
No, és el primer disc en català
com a Litus.
N'he fet dos, però eren en castellà.
Aquest és un disc especial,
perquè és un disc de rareses,
en el que recupero cançons de diferents èpoques,
diferents projectes,
i una mena de reivindicació d'un repertori que estava allà,
que portava la maleta i que m'aniria molt de gust recuperar.
Maleta de Pedres, és el nom que li has donat.
Tot i així, no tenim la sensació d'un disc feixuc, no pesa.
No, no, el contrari.
Jo crec que el que la cançó vol explicar en concret és que a vegades acumulem pors, inseguretats a la maleta,
i que cal fer-les fora.
Jo el que he fet és fer fora aquestes coses.
Ara, de moment, tinc la maleta buida i la vull omplir de coses noves.
Aquesta és la intenció.
I fins ara, si mires enrere i ens has de fer un currículum allò escurçadet i resumit,
amb quines etapes et quedes?
Ho dic perquè la gent et vegi ubicant una mica, eh?
Home, jo estic molt content de la candidatura als Goya,
ara en parlarem, sí,
del surt del primer disc, no?
Crec que va ser una molt bona manera d'acabar el primer disc,
és a dir, el surt del cielo, com la cançó.
I tinc molt bon record d'aquesta època.
També tinc molt bon record dels Mutis,
un grup amb el que vaig començar aquests fa 10 anys.
I, en fi, també he volgut recuperar cançons d'aquella època
i reversionar-les i revisar-les.
No ho sé, hi ha hagut molts bons moments, la veritat.
Has composat per altres artistes, també, no?
Doncs sí, de fet, la cançó de Maleta de Pedres,
que dóna títol a aquest disc,
és una cançó que vaig fer amb els Festa Fotra fa uns anyets.
Hi ha diversos casos en el disc de cançons
que venen d'aquí, que venen d'allà,
de projectes diferents i èpoques diferents.
i estic molt content perquè juntes el que dius tu no pesen
i tampoc es fa un disc estrany, sinó que, curiosament,
és el disc més litos que he fet, diguéssim.
Sí? En quin sentit? En sentit personal?
Sí, o musicalment, no ho sé, la gent més propera,
tothom està d'acord amb això, no?
Que és el disc més personal.
I estic molt content, molt content que hagi acabat així aquest disc.
És un disc en què hi trobarem més cançons de tot una miqueta?
Un amalgama d'estils?
Vol dir perquè llegir per aquí,
després, si vols, escoltem que fins i tot hi ha un tema,
que és un bolero.
Sí, jo sempre he jugat amb el bolero,
és un estil que m'agrada molt.
i sí, el bolero és del Teatre de Garrilla,
la cançó que dona títol a la cançó que fan servir pel seu espectacle.
I és un bolero d'en Sebastià Sobrina,
l'ex guitarrista i compositor de Ja t'ho diré.
I, en fi, em va fer molta gràcia
perquè estàvem buscant un cantant de boleros català
i em van trucar a mi.
Estic molt content, sóc el nou cantant de boleros.
Un nou moncho, no?
Exacte.
Molt bé.
Un idó.
Escolta, i com es porta això d'aquest nomènim pels Goya?
Doncs va ser molt maco, molt maco,
perquè va ser com un premi, no?
Encara que no vaig guanyar el Goya,
però el fet que la cançó arribés als Goya
per mi va ser molt important.
Estem parlant d'una cançó que formava part de la pel·lícula,
de la banda sonora de la pel·lícula
Carlitos y el campo de los sueños.
Exacte.
És la primera vegada que feies
o que una cançó t'aquest Goya en banda sonora,
la primera col·laboració en el cinema?
Doncs sí, sí, sí.
La vas composar especialment per la pel·li?
No, era una cançó que obria el meu disc.
L'Emilio Aragón,
que és el que tenia la productora Globomedia
i el que estàvem preparant aquesta pel·lícula,
el portava al cotxe, al disc,
i li va agradar molt aquesta cançó.
i van decidir incloure la cançó,
però amb petits canvis,
perquè la lletra n'és més amb la pel·lícula.
I bé, com a experiència?
Molt bé, molt bé.
Recordo amb molta alegria
l'estreno de la pel·lícula Madrid
i poder sentir la teva cançó
allà a la gran pantalla,
va ser un moment molt maco.
Doncs tot això és el passat de Litus,
el seu present és aquest treball
que ens veia presentar avui,
que es diu Amaleta de Pedres,
i que per cert, no ho hem dit
i ho recordarem després,
el podreu veure,
escoltar en directe,
aquest dissabte a la Bequeria.
Exacte.
Com ets en directe?
Com serà el concert?
Vindràs amb més gent?
Sí, començarem el concert
en banda,
amb Pepe Curioni Baix,
Pablo Belli de la bateria,
i en Jordi Belza de la guitarra i les veus.
Després hi haurà una part central
que em quedaré amb el Jordi,
farem un moment més íntim
i acabarem
ensenint les naus,
tornant amb la banda,
farem alguna versió,
farem la...
La meva faceta més roquera,
que també la tinc.
Per tant, no només repassaràs aquest treball,
sinó l'anterior també?
Sí, farem una barreja
dels tres discurs.
Però no vindràs, per exemple,
acompanyat amb la Bet,
amb qui estàs cantant aquest tema
que escoltem de fons.
Parles de les col·laboracions
de la Maleta de Pedres.
Doncs la Bet és molt maco,
perquè aquesta cançó
l'hem fet en directe
diverses vegades
i em feia molta il·lusió,
ja que la tornàvem a gravar,
perquè és una traducció
de la cançó que va sortir a la pel·lícula,
em feia molta il·lusió
que ella hi col·laborés,
perquè sempre que l'havíem feta
la cançó agafava un aire diferent,
una energia diferent
i, en fi,
tenim molt bona amistat des de fa anys.
De fet, ara ha gravat una cançó meva
en el disc nou que està preparant,
Temps de Canvis,
que també surt en aquest disc.
I, en fi,
fa molts anys que ens coneixem amb la Bet
i em fa molt il·lusió que hagi col·laborat.
També hi ha en Joan Eloi Vila,
que ell no vol que ho digui,
però jo ho dic,
que és el guitarrista del Buenafuentes.
No sé, ja és a tothom, em sembla, no?
Aleshores no vol que ho digui.
Ja se sap.
No, bé, digue-ho tu, digue-ho tu,
que jo no ho puc dir.
Doncs ja ho dic.
I que ha fet un arranjament
per una cançó dels Mutis,
que es diu Aquesta Casa,
i, en fi,
s'hi va ficar tant en aquest arranjament,
ho va fer tan bé,
s'hi va posar tant d'ànima
que, en fi,
l'hem fitxat,
l'hem fitxat per presentar
els directes d'aquest maleta de pedres.
Per presentar-los?
Sí, sí, l'hem fitxat a la banda,
ara forma part de...
Ah, vindrà, doncs, també, si en...
Sí, sí, ve a la gira de presentació.
És que el dir per presentar
fa una mica de mestres cerimònies,
d'això, bueno, o què?
De moment no li posem micro,
perquè és molt perillós,
el Joan Eloi, el micro.
Però a poc a poc, poc a poc...
Senyora Sultan.
Exacte, exacte.
Escolta, com te sents
o què t'agrada més,
on t'hi trobes més còmode?
Fent de compositor,
fins i tot sabent que tu interpretarà
algú altre,
o interpretant?
Doncs, cada cosa...
D'entrada,
a mi el que més m'agrada
és fer cançons.
M'encantaria poder fer...
poder viure de fer cançons
als demés.
Estar que jo a casa,
amb les pantufles,
fer cançons, enviar-les...
I ja anireu vosaltres, eh?
I anirà a fer quilòmetres un altre.
Tot i així,
fa molts anys que estic rodant
i també és la meva...
el meu modus vivendi.
També m'agrada molt el directe
i m'agrada molt cantar i...
En fi...
I a vegades no et passa
que et composes una cançó
i dius, ara em sap greu
que donar-la en aquest sentit.
Doncs, podria passar,
però no, no.
Sempre...
O he fet cançons a mida
per l'artista que me les demanava,
o en el cas de la Bet,
que sí que era una cançó
que jo tenia allà, no?
El calaix i una cançó molt especial
que no sabia quan gravar-la.
Ara ha arribat el seu moment
perquè la gravo en aquest disc
i ella també la grava.
Però amb la Bet és diferent
perquè ja ens coneixem més.
Jo sé...
Ella coneix el meu estil
i em fa molta il·lusió
que canti aquesta cançó.
De fet,
la vaig anar a sentir l'altre dia.
En principi jo havia de fer algun coro
i em va fer molta il·lusió
sentir-la produïda i feta
per altres persones.
Jo no havia tingut res a veure
en la gravació.
Em va encantar,
em vaig emocionar
i vaig dir
no vull fer coros,
vull que es quedi així.
Ja està, és teva i ves fent.
Tal qual.
Per on aniràs?
Per on et portarà
aquest nou disc?
Doncs ara anem a Tarragona,
com has dit.
Després anirem a Barcelona,
Girona,
Vic,
El Pens,
Hospitalet,
Rubí,
Terrassa...
En fi,
tenim molta feina a fer encara.
El juny ens anem a Alemanya,
curiosament.
O non, que ho sabeu?
Ho teniu concretat.
Tenim vuit ciutats confirmades.
És curiositat, ja m'he de això, eh?
Sí,
et dic-les que sé pronunciar el nom.
Sé Colònia,
Bonn,
Berlín,
Berlín...
El de més,
no sé com es diu.
Però vaja, que fas gira.
Els dos friends friends.
Els dos friends friends.
No ho sé,
no sé com es diu.
Escolta, però com et surt una gira
per a Alemanya?
Doncs mira,
a través de la Universitat Ramon Llull
va sortir l'oportunitat de presentar el disc en català.
També hi ha una cançó del disc,
que és un poema d'en Joan Margarit.
Jo, de fet, tinc un espectacle de poesies musicades per mi.
Llavors, doncs, farem una petita conferència
de música catalana i de poesia catalana
i després tocarem.
Molt bé, molt bé.
Pregunta una mica filosòfica, de base.
No t'espantis.
Què creus que aporta la teva música
a tot el panorama de música en català?
Quin és el punt diferent?
Doncs no ho sé.
Jo crec que la música que jo faig
no conec a ningú més a Catalunya que la faci.
No sé si això és bo o és dolent, però no...
Quina música diries que fas?
Quins referents et poses?
Jo crec que hi ha uns referents
que sí que els té molta gent.
Evidentment, Beatles estan allà.
Serrat està allà.
Horka Drexler està...
Molta gent.
però potser agafo una part
que no agafa ningú.
Soc una mena de cantautor
que neda entre el bolero, si vols.
No hi ha ningú de la meva edat
que faci boleros, per exemple.
I per altra banda,
tinc un punt roquer, castellà també.
Nedo entre aquestes dues aigües.
Les lletres importants, suposo, no?
Sí, sí, sí.
Les lletres...
També és una part...
No sé, és que em costa...
Què vols que t'expliqui de les meves lletres?
Jo ja sé que és difícil, eh?
Quan us preguntem aquestes coses,
sobretot pels que ho feu allò...
Com te diríem, el punt d'honestedat, no?
De dir, la típica frase d'això és el que em surt.
Jo crec que...
Francament, crec que soc una mena d'artista underground català
que no he parat de tocar a Catalunya
i encara que amb els primers discos en castellà,
però que no he parat de tocar
i crec que és el moment de treure el cap i dir
hola, porto...
De reivindicar-te.
Porto vuit anys tocant sense parar.
Em dic Litus, hola, què tal?
Clar, és el punt d'inflexió en la teva carrera, no?
El fet que ara signis els discos amb el teu nom,
amb el teu projecte.
Exacte.
Doncs Litus, sona molt bé.
De fet, es nota, suposo, el bagatge aquest musical.
Es nota que no és un primer treball.
Sona molt bé.
Té un puntet diferent que jo encara no he sabut identificar,
però quan l'identifiqui te trucaré
o t'enviaré un mail i t'ho diré.
Sona molt xulo.
En directe és això, formació clàssica de baixa, bateria,
dues guitarres, dues veus...
Exacte, exacte.
Aquí a Tarragona vindrem així,
tinc un altre format que és a triu,
però en fi, com que estem a Tarragona,
que vinguin i que farem un concert rockero...
Fato, que hi hagi fato.
Un petit avançament del que podrem escoltar dissabte a la baqueria
és el que ara ens interpretaràs tu, només la guitarra.
Té nom, la guitarra?
Doncs es diu Betty Blue.
Betty Blue? No, Betty Blue, Betty Blue.
Molt bé, molt xula.
Doncs, escolta, quan vulguis, si et sembla,
ja amb aquest tema que ens interpretes,
ja tanquem l'entrevista.
Jo ja t'acomiado i convidem a tothom dissabte a la baqueria.
Doncs vinga, som-hi.
Quin tema ens faràs? Explica'ns.
Us faré el sud del cel.
Avui us haureu de conformar amb el Litus,
perquè la Bet no ha pogut venir a cantar-la a mi.
Ja en tenim prou, som-hi, doncs.
El sud del cel.
de com arriba, giren a mà dreta,
hi ha una casa blanca
que és el pitjor.
Amb paios i gitanos,
gent d'arreu i enlloc,
que van cantant cançons
perquè no se'ls repremi el cor.
sense respostes,
només preguntes que van mirant,
sense mirar com fan les enveges.
al sud del cel i vaig trobar els teus ulls
de llits, color, macondos
i res hi ha estat a més.
Res hi ha estat a més.
Perquè ara és tot
si un dia arribes
preguntar-ho per a mi.
Un Déu heretja
es torna a boig
el dia que va arribar
a la meva casa blanca
i li tornar-la fent.
Em va regalar el regal
que ara jo et regalo
a tu amiga fugaz
per ajudar-te a no oblidar
les noves albes
durant turistes
que marxaran
amb nostàlgia
per als records
que mai no viuran.
Al sud del cel
hi vaig trobar els teus ulls
de llits, color, macondos
i res hi ha estat a més
i res hi ha estat a més
res hi ha estat a més
per a què ara és tot
si un dia arribes
preguntar per a mi.
per a mi.
Per a mi.
per a mi.
Per a mi.