Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs aquest és un fenomen, el del lobisme, el dels grups de pressió, dels grups d'interès que també existeix a Europa.
Però Europa el que fa és obrir un registre públic, en el que tu pots accedir, on qui vulgui incidir, qui vulgui anar a parlar amb qui ha de prendre les decisions,
s'ha d'inscriure.
I ha de dir jo soc un grup de pressió i vull anar a parlar amb la comissió o amb el Parlament.
I així és un procés més transparent perquè si es prenen una decisió en un sentit o en l'altre ja se saprà davant-mà...
Qui són els que van a parlar amb aquesta gent.
I a vegades no són les empreses, també són les ONGs,
Moltes ONGs també s'han inscrites com a grups de pressió,
a associacions ecologistes, a associacions de defensa de consumidors...
Fixa't el matís de les paraules, no en diem grups de pressió,
sinó grups d'interès, perquè fan pressió, evidentment,
que diuen, escolta, no sóc jo només,
o sigui, no és la meva empresa farmacèutica que et ve a veure,
tu estic demanant en nom de totes les farmacèutiques de l'Unió Europea,
i clar, volguis que no.
I llavors, avui el que veurem és quantes empreses estan inscrites,
quantes ONGs en aquest registre,
per saber quanta gent està interessada en el que fa la Unió Europea
i vol pressionar.
Interessada o en contra.
O en contra.
Bé, estan interessada...
Perquè normalment com els pressionats que hi ha alguna cosa que no t'és favorable.
Clar, però estàs interessada en que es reguli sempre beneficiant-te tu.
Ah, ah, ah.
Doncs aneu pensant en aquesta xifra, en aquesta dada,
quants grups d'interès poden haver-se inscrit ja a la Comissió Europea,
al Parlament Europeu, per dir-hi, aquí estem nosaltres,
i volem que ens arregleu el tema, que hi ha de la nostra, no?
Aquí està.
S'acostuma a dir.
Un dels temes de pes que has triat avui
són les polítiques que du a terme la Unió Europea
amb una finalitat que jo crec que si algun empresari ens està escoltant,
home, li ha de ser beneficiosa,
reduir els seus costos administratius, el paperam.
Sembla que volen reduir-ho en un 25%,
i això se m'acut ja d'entrada que és un percentatge prou alt.
Sí, de fet, són molts diners.
Aquí el que passa és el següent.
Tu si parles amb un empresari sempre et diuen, no, és que hi ha molta burocràcia, no?
Per fer qualsevol activitat em demanen, no?,
que presenti aquests papers, que presenti aquests documents,
que faci aquestes estadístiques, que presenti també declaracions sobre...
Això també passa a nivell de la Unió Europea,
perquè això aquí en aquest país passa, eh?
A nivell d'Europa també passa, doncs.
També passa, és a dir, perquè moltes vegades el que ha fet la Unió Europea
és obligar els estats també a que les empreses presentin determinada documentació.
Així presentes dobles papers, no?
I a vegades la foto que ve per dos...
O a vegades és la mateixa, no?, però t'obliguen també a la Unió Europea.
Llavors, clar, això són moltes despeses per les empreses.
Les empreses han de gastar molts diners en contractar gent
que es dedica només a omplir papers d'aquest tipus, no?
Llavors la Unió Europea diu, bueno, ara estem en crisi,
hem d'ajudar aquestes empreses.
Com els podem ajudar?
Se pot ajudar, doncs, per exemple, els estats donant ajuts, no?
O rebaixant impostos, però una manera també és rebaixant costos.
A veure, quant et costa complir amb tot el que jo et dic que has de fer
des del punt de vista només burocràtic, no?
Llavors la Unió Europea ha agafat i ha analitzat
quant es gasta un empresari o tots els empresaris d'Europa
per complir amb els requisits que marca la legislació europea
només en temes de burocràcia.
Han fet una mitjana, eh?
A nivell de tot Europa.
De tot Europa.
I han arribat a la conclusió que les empreses
es gasten anualment només per complir la normativa europea
i les lleis nacionals, que apliquen aquesta normativa europea,
124.000 milions d'euros.
Espera't, però sense fer la mitjana, eh? Això en total.
Això és el total.
124.000 milions d'euros tots, totes les empreses.
Llavors ells s'han agafat i han començat a analitzar
sector per sector, norma per norma,
quant li costa a un empresari, no?
Però només complir... És un pli paperassa, eh?
Un pli paperassa.
Aquí no entraria el fet de dir
per complir la normativa europea sobre medi ambient
has de fer una inversió de reconversió de la fàbrica.
No.
No, perquè això...
Aquí no ha més de papers de traït.
Clar, és burocràcia, els costos administratius, no?
Doncs declaració d'IVA, declaració de no sé què,
requisits que han de complir les empreses per poder operar en aquest aspecte.
Llavors tu m'has presentat tota aquesta documentació
que ha d'estar compulsada, que no sé què, que no sé quants.
Doncs s'han agafat i han analitzat tota la normativa europea
i han dit, bueno, és tot això, i això li costa a les empreses
124.000 milions d'euros, que no és poca cosa.
I han decidit que han d'aconseguir, abans de l'any 2012,
reduir aquesta despesa en un 25%.
Com ho fan? Doncs canviant la normativa europea.
Que s'hauran de presentar menys papers.
Clar, exigint a les empreses que presentin menys papers.
I això no anirà en detriment després de...
S'ha d'anar en compte.
Clar.
És a dir, s'ha d'anar en compte.
Però, per exemple, hi ha una cosa, ara s'ha aprovat una directiva,
que és la directiva de serveis, que és una directiva que, per exemple,
canvia la manera de donar autoritzacions per operar,
per oferir un servei determinat.
Abans, per oferir un servei determinat,
tu havies d'omplir un munt de papers,
de presentar un munt de certificats, etcètera,
per acreditar que complies uns requisits determinats.
Ara, tot i que hi ha excepcions,
la regla general és que tu simplement el que fas és una declaració
dient que compleixes tots els requisits
i et guardes la documentació.
I si algun dia ve un inspector, tu l'hi ensenyes.
D'aquesta manera, tu t'estalvies molts tràmits administratius,
que és presentar els papers,
esperar que l'administració et doni una resposta, etcètera.
Diguéssim que t'apliquen al concepte de presumpció d'inocència.
Efectivament.
Abans, no.
Llavors, això en països socialment avançants,
una declaració dient que compleixo els requisits,
comprometo la meva paraula, funciona.
Sí, com l'encaixada de mans.
Aquí està.
Però clar.
En els països mediterranis,
potser aquest tipus d'afirmació no funciona tant.
Però en tot cas, s'aplicarà així a tots els països.
Tots.
S'ha d'aplicar tota la Unió Europea a aquesta manera d'actuar.
Ai, que em sembla que després tindran més feina a fer inspeccions i a multar.
Això suposa per les administracions una transformació absoluta de la seva manera de treballar.
En lloc de tenir molts funcionaris revisant documentació abans de donar l'autorització,
el que es faran és que aquests funcionaris s'hauran de transformar en inspectors.
I aquests senyors el que hauran de fer és després anar a les empreses
si és que sospiten que estan incomplint alguna cosa i demanar-li la documentació.
Ja s'ha començat a implantar aquest sistema de treball?
La directiva de serveis és una directiva que ara mateix acaba d'entrar en vigor
i que, per tant, les normatives estatals s'han hagut d'adaptar amb això.
El que passa és que, per exemple, l'estat espanyol va amb una mica de retard.
Per què?
Perquè ha tardat molt en fer tota la normativa espanyola que serveix per complir aquestes directives
i encara hi ha sospites que hi ha algunes normes espanyoles que no estan prou adaptades.
Però, en principi, ja s'aplica en tot el territori de la Unió Europea.
Però això s'utilitzarà només per als tràmits que tinguin a veure amb la Unió Europea,
no pels tràmits interns del país.
No, no, són pels tràmits interns del país.
Sí?
Sí, sí, sí, efectivament.
És a dir, per exemple, és molt important perquè, per exemple, una empresa,
si pot oferir serveis aquí, després, com que és un mercat únic,
és el mateix mercat, és tot el territori, funciona igual,
tu després podràs oferir serveis als altres països de la Unió Europea.
Llavors, el que es fa és un sistema unificat per, diguem-ne,
autoritzar la prestació de serveis.
Entre les mesures que, per exemple, ara hi ha previstes en aquest pla d'acció
de la Comissió Europea per reduir costos, per estalviar,
hi ha coses com, per exemple, no?
Ara els hotels i hostals tenen l'obligació de facilitar una informació estadística
de tota l'ocupació que tenen, no?
Doncs, i de qui ha anat, etcètera.
Doncs, ara aquesta obligació es vol retirar.
Doncs, mira, feina que s'estalvien a l'hotel i, per tant, diners que s'estalvien.
O, per exemple, no?
Simplificar tot el que són els balanços i els comptes de resultats, no?
O, per exemple, ara hi ha unes normes de comptabilitat que són bastant complexes
i llavors el que es dirà és que les empreses de menys de 10 treballadors
aquestes normes de comptabilitat s'han de simplificar també.
Perquè, és a dir, una empresa gran sí que ha de tenir una comptabilitat,
diguem-ne, molt detallada, però una petita no cal que la tingui tan detallada,
no cal, perquè a més necessiten programes molt complexos de gestió de comptabilitat.
Bé, doncs, això simplificarà també el funcionament de les empreses
i els farà estalviar-se diners.
O, per exemple, una altra cosa.
Les factures electròniques, per declarar l'IVA,
doncs, només es poden utilitzar en casos molt, molt puntuals.
Doncs, el que es farà és ampliar la possibilitat d'utilitzar factures electròniques
i, per tant, això també és menys paperassa.
Si és una factura electrònica, no cal fer després tota una sèrie de documentació anexa,
fer tot allò, piles de papers, etcètera.
Perquè això no existeix cap manera de fer-ho, doncs, molt més fàcil a digital,
o sigui, que la Unió Europea, o cada país a través de fons europeu,
en aquest cas, perquè és la Unió Europea qui demana tots aquests tràmits,
ajudi, faci de gestor, en certa manera, d'aquestes empreses.
Se m'acuta a nivell particular el que s'ha arribat a simplificar,
la declaració de la renda.
A veure, la idea...
Fins al punt que, en fi, ja no cal que estiguis a pandèmia
que ho encarreguis a un gestor segons com, t'arriba l'esborrany,
ho fan per tu, t'arriba l'esborrany, tu dones la conformitat.
No hi ha cap servei així.
La idea és anar avançant en aquest camí,
sobretot en el món de les empreses,
que té molt a veure amb el que és el mercat comunitari, no?
Però la cosa ha d'anar a poc a poc, no?
Perquè les diferències també entre els estats són molt grans,
la capacitat de gestió també és molt diferent,
segons quins estats tenen més capacitat de gestió
perquè són més avançats que d'altres, etcètera.
I, per tant, hi ha països que estan molt avançats en aquest àmbit
i hi ha altres que els hi hagueren molt de camí per recórrer.
Ara el que fa la Unió Europea és dir, a veure,
del que jo dic als estats que han d'exigir
per poder operar aquestes empreses,
què podem no exigir, no?
O com ho podem fer perquè no es gastin tant de diners
i tant de temps en omplir paperassa?
I ja ho han identificat i ho comencen a aplicar.
I el programa que ha fet
i el pla que tenen en aquests moments
és que la idea és que al final
aproximadament es puguin estalviar
uns 40.000 milions d'euros les empreses.
Correspon amb aquest 25%.
Més del 25%.
Ell, amb el pla que ha fet,
és que si es porta a terme tot el que ells han previst,
és que s'estalvii aproximadament un 33%.
I això, aquest estalvi,
ha de ser efectiu ja amb aquestes xifres l'any 2012.
Sí.
Ara es comença.
Clar, és a dir, per exemple,
ja s'han canviat moltes normatives europees
per reduir la pressió sobre les empreses,
des del punt de vista de documents.
I encara s'han de fer molts canvis en les normatives.
Per tant, algunes coses són previsions,
però la Comissió Europea el que farà
és fer propostes de noves normes
que simplifiquen els tràmits
i ara haurà de ser el Consell i el Parlament Europeu
qui ho haurà d'aprovar i això.
La Comissió, de moment,
ha estudiat el tema,
ha plantejat solucions
i ara la decisió l'haurà de prendre
el Consell i el Parlament Europeu.
Val, sí, això ja es posa en funcionament.
Dius que ja la directiva de serveis
ja està en funcionament,
tot i que Espanya porta retard.
vol dir que les administracions de cada país
s'han de posar les piles
en el sentit que han de conèixer
la nova normativa.
S'ho posarà una transformació
de tot el que és la manera de funcionar
de les administracions nacionals.
Però jo crec que és en benefici de les empreses.
Jo crec que moltes vegades
els empresaris, les petites i mitjans empreses,
tenen raó quan diuen
que estan ofegats
per la pressió de l'administració en moltes coses.
I, per tant, aquest tipus de notícies
són unes bones notícies pels empresaris.
Són molts milions d'euros
els que s'estalviaran.
I no només són diners, és temps, no?
I tu creus que realment
arribaran a aconseguir aquest objectiu?
Home, en aquests moments
ells ja en calculen
que aproximadament
ja han aconseguit reduir els costos
en 7.000 milions d'euros.
7.000 és ja pràcticament
una quarta part del que estava previst, no?
Doncs jo crec que ho podrien aconseguir.
Ara, també depèn
que el Consell i el Parlament Europeu
es posin les piles
i canviïn la normativa
que li proposa la comissió.
Que podria ser
que no es posessin les piles
i al final no es fessin
totes aquestes transformacions.
Suposo que hi ha altres iniciatives
i si no hi són,
aniran sortint
al llarg d'aquest any
donada la crisi, no?
Per afavorir
les empreses
que s'obren empreses
i la seva estabilitat.
Clar.
Suposo que els propers dies
s'aniran veient
normatives d'aquest tipus.
Cada vegada hi ha més normes, no?
Això forma part d'un pla més ampli
que de fet era un pla
que era el que es deia
legislar millor, no?
Era un pla que era
per millorar la legislació
de la Unió Europea
i una de les qüestions
era simplificar
tràmits administratius, no?
Però també hi ha altres qüestions
que també
han de tenir present
i que és, per exemple,
sentir més a la ciutadania
i a les empreses
a l'hora de legislar,
controlar millor
l'aplicació del dret
de la Unió Europea
i totes aquestes coses
també beneficiarà
a tots els ciutadans
i a les empreses.
Doncs, si et sembla,
deixem aquí el tema del dia.
El podem deixar per avui.
Sí, perquè hem de parlar
de quant cobren les dones
en els països
de la Unió Europea.
Recordem que dilluns passat,
el dia 8,
era el Dia Internacional
de la Dona
i ja vam fer un esment, no?,
de quin és el paper
de la dona
en qüestió de percentatges
dins l'engranatge
de la Unió Europea,
però avui volem saber
de les dones
que formem part
dels diferents països
que integrem la Unió Europea,
doncs, allò que es diu sempre,
si està quantificat realment,
si hi ha estadístiques,
és un clam popular, no?
és que la dona
cobra menys
que un home
per desenvolupar
la mateixa feina.
Sí.
La Unió Europea
també s'hi ha fixat, no?
La Comissió ha fet estudis,
ha fet estudis,
ha reconegut que hi ha
una certa dificultat
per poder fer un estudi
d'aquest tipus,
perquè és molt difícil
analitzar situacions
en diversos països,
amb sous que podien ser
de feines semblants,
però una realitat
no és la mateixa, etcètera,
i per tant,
diu, home,
la primera cosa
que haurien de fer
és intentar unificar
quins són els criteris
per fer aquest tipus d'estudis.
Però tot i així,
ha fet estudis
i ja ha arribat
a una conclusió.
I la conclusió és que,
una cosa que més o menys
tothom ja sap, no?,
i és que les dones
per la mateixa feina
en aquests moments
encara cobren
menys diners que els homes.
Sabem quina quantitat menys?
Sí, de fet,
guanyen per terme mig
un 18% menys que els homes.
Un 18% menys.
És a dir,
això traduït en xifres,
diguem-ne,
més de...
Quan guanyen per hora de treball,
diríem que, per exemple,
per cada euro
que guanya un home
per desenvolupar una feina,
per la mateixa feina
la dona guanya 82 cèntims.
Molt bé.
És a dir...
Escolta,
que s'han tingut en compte
diferents feines
de diferents categories,
diferents nivells.
Sí, efectivament.
El que passa és que,
ja et dic,
la pròpia Unió Europea
reconeix que això
és difícil de valorar,
però sí que es denota
i que, a més a més,
aquesta diferència
és una diferència mitjana.
Hi ha països
on pràcticament
no hi ha diferència,
però hi ha països
de la Unió Europea,
tot i que no han dit
quins són,
on aquestes diferències
són molt més grans,
que no el 18%.
És a dir,
que aquí tenim un camí
per recórrer
i la pròpia Comissió Europea
ha dit,
home,
doncs podríem fer coses,
no?
Podríem fer coses...
Què podríem fer?
Doncs, bueno,
proposen mesures,
diguem-ne,
de tipus coercitiu,
és a dir,
obligar a fer determinades coses,
però també proposa
pactes socials.
Llavors,
des d'aquesta perspectiva,
doncs,
proposa,
per exemple,
parlar amb els empresaris,
etcètera,
per conscienciar-los,
no?
Que això tu dius,
home,
això em fa fer això...
Que et paren unes colònies.
No sé què aconseguirem,
no?
El que passa és que si tu,
per exemple,
fas plans
en els que tu
estableixes
ajuts
per millorar
aquesta situació,
doncs,
i s'acullen les empreses,
doncs,
diguem-ne,
estàs potenciant això.
Vols dir,
si li pagues més
a les teves treballadores,
si els hi puges el sou
a les teves treballadores,
tindràs aquests ajuts.
Per exemple,
no?
O, per exemple,
hi ha una cosa
que és curiosa,
però que és una experiència francesa
que ara es vol traslladar
a tota la Unió Europea.
I és que a la Unió França
han tret una iniciativa
que és molt interessant,
que és la de l'etiqueta
de gènere.
Etiqueta?
Sí.
Com l'etiqueta
de producte ecològic
o biodegradable
o tot això.
Efectivament.
Llavors,
això què vol dir?
Doncs,
que si les empreses
compleixen determinats requisits
en el tracte
de les dones treballadores
i, per tant,
doncs,
d'igual salari,
de tenir en compte
també determinades
especificitats
perquè puguin,
diguem-ne,
conciliar la vida familiar
i laboral,
etcètera,
l'Estat
li donarà una etiqueta
que podrà posar
en els seus productes
dient que respecten
les dones.
Gràcies.
Sí, sí,
és com l'etiqueta
que et diu
l'empresa aquesta
respecte al medi ambient.
Clar.
Doncs,
igual amb les...
Aquestes etiquetes
que és una cosa
que algú diu
són una xurrada.
Bueno,
són una xurrada
perquè el consumidor
pot decidir premiar
a una empresa
que es comporta
d'aquesta determinada manera.
Doncs,
escolta,
jo no sé,
però si anem a un supermercat
encara cada vegada
hi ha més homes
als supermercats,
això és evident.
Sí,
però sempre compren el mateix.
Van a les...
Els snacks,
no,
els snacks
i les porqueries.
Bueno,
però...
Per tant,
tu m'estàs dient
que la compra...
Així que l'apartat de snacks
no triomfaria,
això de l'etiqueta...
No complaria,
però...
L'etiqueta woman.
Però, clar,
és a dir,
jo crec que,
per exemple,
una dona,
quan va comprar,
potser podria tenir present
aquest tipus d'etiquetes,
no?
I a vegades,
de la mateixa manera...
Solidaritat de gènere.
Aquí està.
Llavors,
és una iniciativa
que si s'explica
a nivell europeu
també podria tenir ressò
i potser a una empresa
li interessa
tenir una imatge
d'empresa respectuosa
amb les dones,
no?
Però respectuosa
amb les dones
vol dir que els tracta
igual que els homes,
que m'explicaràs
que tampoc hauria de ser
una cosa excepcional,
no?
Però, bueno,
veient aquest tipus
d'estadístiques
arribem a la conclusió
que el tracte
moltes vegades
no és igual,
no?
Són mesures
per la igualtat
de gèneres
en aquest cas
que ja s'han començat
a...
S'estan estudiant encara,
eh?
Sí.
Per què dius
encara no hi ha res decidit?
No,
aquestes iniciatives
en països europeus
i a veure quins
se'n poden aplicar.
La Comissió Europea
s'ha compromès
a fer un pla d'acció
abans que finalitzi l'any,
no?
I aquest pla d'acció
inclourà mesures
legislatives
per promocionar
la igualtat
de gènere,
no?
La igualtat entre home
i home.
I què m'explicaves
abans que hem fet
a Alemanya
una mena de calculadora?
Sí,
els alemanys
s'han inventat
un software,
no?
Que calcula
les diferències
de salaris,
no?
Llavors,
entre gent
que desenvolupa
la mateixa feina,
on diu,
bueno,
tampoc és una cosa
tan excepcional,
bueno,
han inventat això
i el que fan
és oferir a les empreses
aquesta eina tecnològica
perquè puguin calcular
si realment
ells estan complint
amb això
o no estan complint.
Suposo que deu incloure
un formulari
per realment detectar,
determinar
si la teva feina
és equivalent,
és igual,
no?
A la del teu company
i llavors poder calcular.
Clar,
tu imagines,
si per exemple
això ho posen
a les empreses
i els sindicats
de les empreses
tenen accés
als resultats
d'aquestes estadístiques
els sindicats
podrien pressionar
l'empresa.
Si s'agafa això
com a model oficial
diguéssim
que la Unió Europea
digui
aquesta és l'eina,
la calculadora
que ha de servir
per mesurar
si sí o si no,
és veritat,
pot ser una eina.
Llavors són eines
que no són a vegades,
no obligues a ningú,
no estàs forçant a ningú
a fer això,
però sí que ajudes
a prendre consciència
i a donar eines
als altres
perquè pressionin
a qui ha d'adoptar
la decisió
perquè això sigui així.
Doncs mira,
parlant de pressió,
Alfonso,
arribem a tanquem,
fem el cercle del programa
i abans de tancar-lo
tornem al començament
a descobrir
quina és la dada del dia.
Quants grups d'interès,
grups de pressió,
lobbies,
dieu-li com vulgueu,
estan acreditats
a la Comissió Europea,
al Parlament Europeu,
per tal de defensar
els seus interessos?
Quants estan allí
posant el dit
a la llaga
i dir,
ei,
trucar a la porta,
no?
Jo vull parlar.
En el registre
de la Comissió Europea
en aquests moments
hi han inscrits
2.606 grups d'interès.
No pensava que serien més.
Home, 2.600,
són molts.
Però estem parlant
de tota Europa.
De tota Europa.
Però, bueno,
de gent agrupada,
o de pressa agrupada.
És a dir,
no són persones individuals,
si són representants
d'interès econòmics,
socials,
mediambientals,
etcètera.
I no sé si és massa
preguntar-te
quin és el que té més pes,
si ho sabem.
És difícil,
és difícil.
Ara,
en el llistat,
si vols un dia
en parlem en detall
d'aquest llistat,
d'aquest llistat,
perquè hi ha grans multinacionals
i hi ha petits
agrupacions ecològiques,
per exemple,
d'una comarca,
etcètera.
I al Parlament Europeu,
al Registre del Parlament Europeu,
hi ha menys apuntats.
Són 1.805 grups de pressió.
És a dir,
més a la comissió
que al Parlament.
I aquí s'hi pot apuntar
tothom,
que tingui alguna reivindicació
que estigui associat?
Sí, sí, sí.
Qualsevol associació,
qualsevol col·lectiu,
etcètera,
es pot inscriure lliurement.
De fet,
es pot fer una inscripció online.
Cedir a les pressions
d'aquests grups
ha de tenir una justificació,
però també no?
Sí,
però bueno,
és que hi ha moltes grups
que tenen gent diferent,
que tenen interessos
tan diferents.
Pensa una cosa,
que a més,
quan tu t'inscrius,
també et fos treure un passi
per poder entrar lliurement
a la seu de la comissió
i del Parlament Europeu
per poder anar a parlar parlamentaris.
Doncs,
munt-ho ja una associació.
Mira,
si t'hi vols fer,
Alfons,
te fas de l'associació
del Ja Tardes
i ens n'anem d'excurrir a Brussel·les.
Doncs vinga,
cap a Brussel·les.
Alfons González,
moltes gràcies.
A vosaltres,
adeu.