Aquests dies la programació de Tarragona Ràdio
i en especial als Ja Tardes l'hem tingut ofercida d'entrevistes musicals
i és que molts són els protagonistes a nivell musical
que passen per Tarragona també per fer-nos gaudir en aquestes festes de Santa Tic.
La música de tota mena, des de pop-rock independent fins a música jamaicana,
però realment, certament la proposta que tindrà lloc a la Rambla Nova.
Estem parlant d'un concert revival, per entendre'ns,
un concert especial de 50 anys de música a Tarragona
que ha fet que 5 formacions tarragonines
que tocaven bàsicament els anys 60, 70 i 80
es tornin a unir per celebrar tots junts
per oferir-vos un concert, com dèiem, molt especial.
Tenim algun representant d'aquestes formacions
i ells mateixos es presentaran. A veure, nois, qui sou?
Bueno, doncs en primer lloc Ramon Domènech, cantant
i el que va formar, junt amb els meus companys, el grup WR,
l'OSWR. Jo m'ha dit Josep Ramon Domènech Ferrer,
tothom me coneix per Ramonet a Tarragona
i jo des dels 10 anys fins ara, que en tinc 62,
encara estic en actiu i farem això
perquè ens hem reunit amb aquests companys
i ho hem decidit fer.
Ara parlarem amb profunditat de com és que surt aquesta iniciativa,
que és prou interessant.
WR està doblement representat també pel Ramon i pel Manel, no?
Doncs sí.
Manel, com et dius? Explica, explica, que la gent t'identifiqui.
Bueno, em van dir Manel Rodríguez Verdejo.
I bueno, vam formar part ja des de l'inici del grup
i fins ara, doncs, bueno...
El Ramon és vocalista de WR.
Manel, tu què fas?
Bueno, toco el baix.
El baix.
Sí? I el Ramon és el vocalista, eh?
Tots el cantant.
No, toco la guitarra rítmica amb ells.
Guitarra, baix...
I escolta, sou els WR, això m'ha quedat clar.
I encara quatre formacions més.
Bueno, jo soc Joan Muñiz, el baixista dels Espejos.
Van començar la nostra vida musical amb el conjunt Batidores.
Van començar l'any 1967 al 68.
Llavors, el 68, van agrupar tots tots,
en Jordi Freixa, en Magint Burlanes i Josep Maria Puerta
i un servidor del 1968 al 1971
que, bueno, es va tallar una mica el servei militar.
O sigui, els grups que actuareu,
vaja, a partir de dos quarts de 12 demà a la Rambla Nova,
sereu, a veure, que no em deixi ningú, eh?
Toni en grup, Espejos, Trebols, Elvis 21 i WR.
És així?
Exacte, molt bé.
Us coneixeu tots?
Sí, sí.
A més, ens fa molta alegria de poder reunir-nos tots
perquè aquest any és una vida especial.
Molt bé.
Només per veure'ns, no?,
perquè feia molts anys que no ens havíem vist.
Sí, sí.
Bé, i com va sortir tot això?
Perquè, clar, alguns, com el Ramon,
sí que s'hi han dedicat a la música,
però els altres heu portat una vida totalment diferent.
Com se us va acudir?
En Ced, vinga, tornem-nos-ho a ajuntar.
Vinga, Manel.
Bé, això és una iniciativa que no és d'ara.
Ja feia temps, jo, que tenia ganes de celebrar un acte
de commemoració d'aquests 50 anys,
perquè relativament fa 50 anys que el grup doble refunciona.
El que passa és que l'any, diguem, 75-76,
cadascú va agafar una altra direcció.
Perquè una cosa que teniu en comú és que tots els grups sou...
vau néixer als anys 60.
Sí.
Després alguns van allargar més i altres menys, no?
Suposo, però als anys 60, sou de la quinta.
Llavors cadascú va anar per la nostra banda,
com el Ramon, que va anar amb la principal de la Bisbal,
l'orquestra de la Caravana...
Xavier Cugat, l'última orquestra que va anar
va anar de cantant amb Xavier Cugat.
Sí, és que tu has continuat, Ramon.
I a part vaig estar en el 75 i 76,
que va ser quan jo a més me'n vaig apartar
banyant al Festival de Benidorm, a participar.
A tu ha sigut fàcil enredar-te per tornar a fer el projecte.
Sí, perquè jo estic encara actualment cantant a Salou
al Jardín de les Delícies, jo.
Però Manel i els altres, què?
Bé, jo vaig continuar ja amb grups de Tarragona,
però de Salou, diguem, amb el Vicente Serrano, Jesús Moreno,
una sèrie de grups.
I bé, això és el que respecta a mi.
Després això ja va anar desapareixent,
jo ho vaig deixar una temporada.
Bé, amb el Ramon vam tornar una altra vegada,
que vam fer un altre grup, que es deia Josep Ramon i gent d'aquí.
Que vam estar una temporada llarga entre el Gales de Salou
i l'Amadeus de Salou.
Sí, és veritat.
Però molt de temps.
I bé, també va arribar un punt en què cadascú tenia unes altres iniciatives
i així va quedar la cosa.
I ara per això es volem tornar a trobar, retrobar, és millor dit,
i poder oferir a la gent nostra, que es coneix de l'època,
aquells moments que vam disfrutar d'an.
Joana, a vosaltres us ha passat igual?
Que teniu algú que estava ja vinculat a la música,
que no ho heu acabat de deixar mai del tot?
No, no, no ho han deixat mai del tot.
Ha sigut el Jordi Freixa i Magí Morlanes.
el Jordi Freixa era Jordi Català amb l'orquestra Paper de Tornesol.
Llavors ells van lluitar per la cançó catalana.
I jo vaig ser un dels components dels Espejos
que fa 37 anys que no tocava.
Jordi Porta, ai, perdó, Josep Maria Porta,
per problemes tècnics i personals,
doncs ho va deixar córrer i ho ha deixat.
O sigui, tothom té el seu grup amb aquestes cinc formacions.
Sempre hi ha algú que més o menys ha mantingut l'espurna.
I a partir d'aquí han redat els altres.
Però qui fa la primera telefonada?
A qui se li acudeix, vinga, per Santa Tecla,
per què no ens ajuntem tots?
Perquè ajuntar un grup ja té mèrit,
però cinc i muntar tot això és molt fèri.
És una mica difícil.
Sí, aquesta iniciativa jo la volia fer amb els actuals doble R,
perquè són uns nois que han conservat el nom,
ho fan molt bé, molt bé,
jo estic satisferit igual que el Ramon,
que ja ho ha dit reiteradament moltes vegades,
han aconseguit continuar amb el nom.
I això és un orgull per a nosaltres.
O sigui, el doble R no ha parat mai.
Són un conjunt que són dels més punters,
el nom de doble R encara funciona,
el que passa és que dels components que anem aquest dia,
actuarem avui, no hi ha ningú.
I ells segueixen i ho fan molt, molt bé.
I la idea que jo tenia era d'anar amb els doble R actuals
i llavors entre mig poder anunciar aquests 50 anys del doble R
i tindre una actuació dels antics amb una mitja part, diguem,
com a recordatori.
Però això es veu que va quedar,
de lo dicho a lo hecho, com se diu vulgarment,
va quedar amb una incògnita.
Però bé, això ho vaig transmetre jo al representant
per poder fer això
i crec que d'aquí va néixer la iniciativa
que fossin tots els grups de Tarragona per fer-ho.
Mira, doncs està bé,
perquè lo teu era una proposta menys ambiciosa
i ara ha sortit un monstru.
Sí, sí, sí.
I, escolta, o sigui, vau proposar vosaltres, eh?
La vostra representant ho va proposar a l'Ajuntament.
Sí, sí, sí.
L'Ajuntament encantat, suposo.
És una cosa que va molt a menys.
Jo ja no puc parlar perquè ja no hi era jo.
Val, val, val.
Les converses.
Bueno, hi ha un dels components dels trèvols que no està aquí,
que és en Rebassó, que també està posat...
Ell és representant d'això, és representant
i ell, doncs, ha sigut el que ha mogut tot a les fitxes
per poder-ho fer-ho.
Ara, entre nosaltres, ell me va trucar a mi,
Manel, Ramon, et suposo que...
I el Jordi Freixa també va estar encombrat amb això,
amb el Fernando també.
I, bueno, ells van trucar tots.
Van fer una gran trucada.
Jo només veig un punt que ha faltat,
de quan se va dir a quan ho fem,
faltava una miqueta més per polir-ho ben bé,
més temps per ensajar més temps.
Quan us ho van dir,
quant de temps heu tingut per preparar el bolo de demà?
Més i mig, no?
Sí, més o menys, però és que jo...
És molt poc?
Molt poc.
És que jo, doncs, tinc...
Poc.
Jo, per exemple, en el meu cas, el del Ramonet,
jo tinc una perruqueria a Tarragona
que estic tot el dia a la perruqueria.
La nit me'n vaig a cantar al Jardín de les Delícies,
haig de dormir una miqueta
i després puguem ensajar amb ells, vull dir que...
Quin ritme d'assajos ha portat aquest mes?
Doncs això, Manel, és el que porta al...
Cada quan heu anat quedant?
Bueno, hem intentat fer el millor possible per...
És que no heu quedat gaire, eh?
La festa ho requereix, no quedarà malament, quedarà molt bé.
Ja estem segurs d'això.
I el que es tracta és de no fer una competició musical,
no es tracta d'això.
Es tracta de participar en un acte recordatori
d'aquests 50 anys de música
i és aquesta la finalitat, no hi ha res més.
No és una competició de grups.
Una amistat.
I tant, una amistat molt lluny.
I fer recordar la gent de la nostra edat.
Sí, senyor.
Doncs aquests temps tants bonits que eren.
Quin tipus de música fèieu?
Tots més o menys la mateixa tipus de música?
Indefinida.
És indefinida.
La música, l'estil era indefinit.
Podríem fer igual, si anàvem a una festa major,
fèiem un passo doble, com uns balsos mexicans,
com un tango, com l'últim que havia sortit...
No té res dins, per exemple.
Vull dir, era una música molt variada
en la qual disfrutava molt a la festa major
perquè ballaven grans i petits.
I això és el bonic d'una festa.
Això ho feia tothom, eh?
Tots els regols...
Normalment sí.
Normalment, tots els grups que actuaven per aquí,
si anàvem a les festes majors,
era tota classe de música.
No dia unes diferències.
El Jordi també ho està fent ara, encara.
Home, sí, sí.
El Jordi sí que és igual,
amb l'orquestra fan-fan-xou.
Sí, sí, sí.
I quin repertori però ens heu preparat per demà,
per demà a la nit?
Perquè això sí que treu tenir ja la llista de cançons tancades,
no?
Això, suposo que cadascú tindrà el seu, no?
Sí.
Digueu-me alguna cançó que sonarà.
Nosaltres, per exemple,
vam gravar un disco l'any 1966,
que va tindre un èxit a nivell provincial
i fora de la província també,
que va ser una cançó que es diu Maldita,
i entre elles hi ha Sevilla Bonita,
i després hi havia septiembre
i aquestes botes són pagant.
Es potes, sí.
I aquesta de Maldita no sé què va donar,
però anàvem, que sé jo,
per dir-te alguna cosa,
Sant Carlos de la Ràpita o Tortosa,
la Rosalera,
i posàvem de gom a gom la sala.
No, és una cançó que se la feien repetir
igual dues i tres vegades en una nit.
Igual que la Sevilla Bonita,
una altra vegada, vull dir que...
Sí, aquestes no faltaran, eh?
Aquestes segur que no faltaran.
evidentment són les...
I les botes és la versió de...
Són les que més pagaven per la...
I esperem que no plogui
per no posar-nos les botes,
per això de veritat, eh?
Demanem a Santa Tecla que no plogui.
T'ho imagina't,
una vegada que us reuniu,
no, no, no, no.
No, no plogui.
No, a més a més,
aquestes cançons,
com el ràdio antiguament,
doncs bueno,
doncs hi havia un programa
que es deia el disco dedicado,
i sol·licitaven aquestes cançons
molt traient de bé.
Vull dir,
és una cançó que no parava,
no parava per la ràdio.
I els Espejos,
que tocaran més o menys?
Bueno, els Espejos,
tocarem unes versions
que fa molts anys també,
els anys 60,
però els tocarem
i els cantarem en català.
Per exemple,
digue'ns títols,
a veure, cançò,
a veure,
alguna, alguna,
alguna,
alguna dels mòduls,
Elvis i Beatles.
Molt bé.
I, bueno,
la despedida serà
amb una cosa,
una cançó molt tradicional
a Tarragona,
i és una sorpresa.
Molt bé.
Què estareu?
M'imagino
quant de temps,
mitja hora a l'escenari,
i llavors a un ratet cadascun.
Ho poso,
se pot allargar cinc minuts,
o no,
vull dir,
quan estiguis dalt,
la gent també tindrà molt
que veure,
millor si t'hi diuen la gent
o altra,
doncs la tindràs de fer,
no ho sé.
Però vaja,
que no sortireu barrejats,
no fareu res conjunt?
Podem fer-ho,
quan estem dalt,
tenim per fer-ho,
o sigui...
I ganes,
jo crec que ganes tindrem.
Això és únic.
Jo m'imagino
un final de festa xulo,
ja amb tots dalt de l'escenari,
no?,
i fent alguna cosa conjunta.
Abans a fer,
potser cantaves La Bamba
o Satisfèixen,
això dins,
s'ho posaven tots,
un fer un solo de guitarra
d'un grup,
l'altre el feia de l'altre,
i fer participar la gent
a veure si podem.
No,
de totes formes
ho estudiarem,
això.
Clar que sí.
A veure,
va,
sent sent dolenta,
què és el pitjor que pot passar,
a part de la pluja?
Què és el que li teniu més por?
Perquè jo m'imagino
aquells de vosaltres
que fa temps que no toqueu
l'instrument...
Jo poso el so.
El so,
ja saps que,
tu com a professional
que també ets,
ara mateix ens ballà
amb un auricular,
al millor fa un moment,
però també el so,
que clar,
quan són cinc grups,
quan un porta una taula de so,
sap les cançons
que fa cada grup,
i llavors sap
quan ha de pujar
un instrument
o ha de pujar
la veu d'un o de l'altre,
i aquí és l'únic por
que tinc jo
que no vagi ben coordinat,
però jo crec que avui en dia
per el que veig
pels barris
que van posant
equips de música,
veig que normalment
va bé,
o sigui,
esperem que tot vagi bé
per aquest costat.
Això sí que és veritat,
que té el punt de delicat
de dir que em senti bé,
no?,
per poder calibrar on estic.
Sobretot la pluja,
que no plogui.
I que no es trinqui
cap corda a la guitarra
mentre vist la cançó.
Bé,
doncs mala sort.
Bé,
i a partir d'aquí què?
Què teniu pensat
de fer més enllà d'això?
No ho sabem,
no ho sabem.
És que aquí el que s'ha de,
avui ho parlava jo allà
a la pelucaria,
s'ha de fomentar
aquí a Tarragona mateix,
que si jo,
tant dames i vells
que hi he anat,
i no he pogut entrar
a veure-ho,
com allò que fan
del cirque allà dalt
a l'antic escorxador,
tenint una plaça
de toros,
que ja no es diu
plaça de toros,
se diu ara...
Arena.
Tarra,
Arena.
Exacte.
Tenint una cosa així,
el que han de fer la gent
és que perquè nosaltres
puguem fer aquestes coses
que estem intentant fer,
que a la plaça aquesta,
que tindrem llocs
per anar a tocar,
no?
És a dir,
muchachos,
però comenceu a la Rambla,
que no és poca cosa,
eh?
Oh,
la Rambla és un gran escenari.
Sí, senyor.
Home,
jo als vuit anys
vaig cantar Granada a la Rambla
i em va presentar
el senyor Josep Maria Terrassa,
amb vuit anyets,
davant del motoclub.
Déu-n'hi-do.
Molt bé.
Déu-n'hi-do.
Així fa anys.
Jo crec que us quedareu
amb el cuquet,
us agradarà tant,
tant, tant,
tant tornar,
que a partir d'aquí
ja us veig la propera,
com a mínim la propera Santa Tecla,
ja,
amb un altre escenari.
Ojalá.
Crec que sí.
A part d'això,
qui es vulguin portar
també un record
d'aquesta nit a casa,
que gran és una persona...
Sí, bueno,
vull mencionar una cosa
que no havíem parlat,
però és que amb el grup doble R
sentim la falta
d'un dels components,
el Joan Chispita,
Joan Gabaldà,
que el xiquet,
doncs, bueno,
va morir.
I, bueno,
nosaltres continuem,
la vida continua.
Home,
és una bona...
Chispita era tot un personatge.
Una bona dedicatòria
que li podeu fer a la mà.
Chispita a Tarragona
era un personatge
perquè era un noi
que era baixet,
molt baixet.
Precisament,
demà sortiran unes imatges
d'un DVD
que s'ha muntat
d'aquella forma,
com s'ha pogut,
perquè, clar,
en aquella època
no hi havia imatges
com ara, no?,
de vídeos i...
hi havia unes pel·lículetes
de cine
i rebuscant per casa
vaig trobar
una cinteta petita
i, bueno...
I ho has passat a DVD,
has fet un muntatge?
Sí, sí,
o sigui,
que no tenia res a veure
amb l'actuació del grup.
Era un ensaig
en un lloc molt antic
d'aquí de l'Avinguda de Navarra
que anava ballant-se allà
i d'aquesta cinta
he mirat
de treure el màxim profit
per acompanyar
les cançons
que estan gravades
amb aquest DVD
que l'han muntat
com a record del grup
i que el posarem
a disposició del públic
demà.
Molt bé, és un record...
No, perdona,
no demà,
o sigui,
el públic avui mateix,
a la nit.
Avui, és avui.
El que li agrada
tindre un record del conjunt
doncs ho podrem portar
les cançons del doble R
de l'any 66
amb imatges.
És el que dèiem
que serà el record físic, no?
Que molta gent
voldrà llavors tenir a casa.
Sí, ja dic,
l'única falta
és el Joan.
Una cosa vull
que no se m'escapi
com que el Joan no hi és,
pobrec.
Es pot escoltar des de dalt.
Doncs vindrà el meu fill
que es diu
Oscar Domènech,
porta,
i que és bateria
d'un grup que ell té
de Tarragona
que es diu Chicanos.
I tindrà la satisfacció
de tindre'l amb mi.
Però escolta,
això serà tot un esdeveniment, eh?
I tant.
Això serà molt xulo.
Què us han dit
la gent dels altres grups?
Ens falta Elvis 21,
Toni en grup
i qui més en falta per aquí?
Els trebols també.
Sí, l'Elvis.
No, l'Elvis ja està mencionat.
Els trebols, potser.
Els trebols també.
Què us han dit?
Com ho porten ells?
Ilusionats,
com nosaltres.
A tope.
Ilusió a tope.
I deu haver gent
amb qui feia temps
que no us vèieu?
Mare de Déu.
Bueno, jo veig
en vell...
Doncs sí.
En vell ni el coneixia,
ni els coneixia.
I això és que va...
I els trebols posi
el Joan Bru,
que és un guitarrista
molt bo d'aquí a Tarragona.
El Toni.
El Toni.
El Toni.
Jo fa molts anys
que no el veig,
ni el Joan Bru ni el Toni.
Molt macos tots.
Joan Bru van fer l'Emili junts,
però des de llavors,
dos o tres cops
després d'acabar l'Emili
i llavors ja
vaig perdre la pista.
No he parat mai
a Joan Bru també de tocar.
També.
És el que diem,
potser la gràcia de tot plegat
és que almenys
hi ha un component
de cada grup
que ha seguit en actiu.
i a partir d'aquí
ha arrossegat els altres,
no?
Perquè si ningú
hagués tocat l'instrument
des de 50 anys
a saber.
No?
I aquí,
quan que hi ha un que has tirat
almenys...
Sí,
és que jo tinc problemes
en reconèixer els companys
perquè, clar,
és que resulta
que no és el públic
quan anaves a tocar
la gent de la sala.
És que,
a més a més,
jo treballava en una empresa
que era Caixa Tarragona.
Estava davant del públic
i, bueno,
i en aquella època,
doncs, bueno,
la clientela
l'haves de conèixer
d'alguna forma també
i feia unes confusions
que a vegades saludava
amb una persona
que pensava que era aquella
i després no ho era,
vull dir.
Bueno, això també serà xulo
que us vindrà a veure
molta gent...
Ah, jo em penso que sí,
els companys de la Caixa.
Que us ha conegut després,
després de l'època.
A mi m'han trucat un munt
i aquests dies
passejant per Tarragona,
que jo soc molt tarragoní
i m'agrada molt anar
a les festes de Tarragona.
A mi els companys de la Caixa
m'han ajudat molt.
Doncs que tothom
toqueu el doble,
toqueu a la rambla,
doncs clar.
I què vau aconseguit?
Ja trobar-vos tots junts
per fer un sopar
o prendre alguna cosa?
No, però ho parlarem
aquesta nit
i ja l'anirem a fer
i bé bé.
Ja m'agradaria
posar un micròfon a mi
allà quan feu el sopar.
Aquesta nit el bonic serà...
Per això ja estàs invitada.
Aquesta nit el bonic serà
serà la trobada,
l'abraçada forta
amb tots els companys,
oi?
I veure aquells que eren solters
i ara estan caçats.
Ara, ara, ara.
I són avis.
Són avis també.
I podran dir,
mira, aquests són els culpables.
Serà un xoc,
serà un xoc aquesta nit
per vosaltres i per molta gent.
Serà un xoc.
Això serà lo maco.
Pogués abraçar's tots fort.
Ramon Domènech,
Manel Rodríguez i Joan Muñiz.
Escolteu,
moltíssimes gràcies per venir,
que a més és això,
que tots teniu,
a part que esteu amoïnats
per allò d'aquesta nit,
ja aneu una mica atabalats,
tots teniu feina
i heu vingut aquí,
hem passat una estoneta.
I això ho hem de repetir,
ho hem de repetir amb més gent,
passar el concert d'aquesta nit
perquè m'expliqueu com us ha anat.
Això ho hem passat molt bé
al teu costat.
Moltes gràcies.
Molta merda.
També ho dèieu a l'època?
Sí, sí.
Ho dèieu també, sí?
Sí, sí, sí.
Doncs això, molta merda.
Això vol dir molta sort.
Gràcies, companys.
Una abraçada.
Vinga, adeu.