Fins demà!
Fins demà!
Tractarem haití des de la perspectiva de la Unió Europea,
perquè s'ha parlat molt aquests dies sobre l'ajut ràpid i massiu
que ha enviat als Estats Units,
que en fi, tots són lluances cap a Obama
per haver sabut reaccionar bé i ràpidament, no?
Ajut humanitari, ajut de col·laboració,
però la Unió Europea sembla que també hi ha posat de la seva part,
no sé si en més o menys mesura.
Doncs sí, la Unió Europea, de fet, també ha col·laborat amb el desastre,
amb intentar pal·liar totes les conseqüències negatives del desastre d'Aití
a través d'ajut econòmic,
que és una cosa que fa en aquests casos,
perquè, de fet, la Unió Europea ja té articulat un mecanisme
que quan es produeixen desastres naturals,
diverses parts del planeta que acaben afectant negativament a la població,
doncs destina diners.
I això és el que ha fet justament amb Aití.
És una de les diferències que, a més,
diu molt de la diferència entre la Unió Europea i els Estats Units, no?
Als Estats Units hi envia l'exèrcit,
la Unió Europea hi envia diners.
Sí, de fet, la Unió Europea, aquest mecanisme,
és un mecanisme que ja l'utilitza des de l'any 93, no?
Des de l'any 93, quan es produeixen catàstrofes de tipus humanitari,
doncs té uns fons per intentar ajudar a solucionar,
en la mesura del possible, les conseqüències,
i són negatives cap a la població.
I no utilitza altres tipus de mitjans,
tot i que, darrerament, també,
a través del que és la política europea de seguretat i defensa,
ja ha actuat també amb alguns desastres naturals
que s'han produït a diverses places de planetes,
enviant també forces militars.
El que passa és que, en el cas d'Aití,
era més lògic que aquestes forces,
si les havia d'enviar algú per donar assistència,
sobretot organitzativa,
doncs ho fes als Estats Units,
que té l'exèrcit allà al costat
i que no s'enviessin les forces civils o militars europees,
que haguessin tardat mesos en arribar a aquella zona.
Aquest ajut que es fa en cas de catàstrofe natural
es fa des de l'any 1993
i està articulat, està escrit en algun lloc,
doncs, en quins casos es considera que s'ha d'actuar
i en quins mitjans?
Sí, de fet, això forma part...
És una part del que és la política de cooperació
i el desenvolupament de la Unió Europea.
La política de cooperació i el desenvolupament,
des de ja fa molts anys,
el que es fa és ajudar al progrés econòmic i social
dels països en vies de desenvolupament,
però quan es tracten de situacions de caràcter estructural,
que hi ha durant el temps,
i per tant es denen una sèrie d'ajuts
per intentar que aquests països progressin adequadament.
El que passa és que hi ha una part,
que és aquestes imponderables,
aquest és un terratrèmol, un huracà, una guerra, etc.,
que requereix d'una actuació ràpida.
I llavors, des de l'any 93,
la Unió Europea el que va fer és,
dins d'aquesta política de cooperació i desenvolupament,
reservar una quantitat fixa, més o menys fixa,
per poder actuar quan hi haguessin situacions puntuals
que afectessin a la població civil negativament.
I a partir d'aquest moment,
el que fa la Unió Europea és crear una oficina,
que s'anomena l'Oficina d'Ajunt Humanitari,
actualment de la Unió Europea,
que, diguem-ne, gestiona tots aquests ajuts.
Això en països, aquestes ajudes vinculades a països
que no són comunitaris, o també dins de països comunitaris,
es fa una distinció o no?
Aquests ajuts en concret són per països extracomunitaris,
de fora de la Unió Europea.
Però, de fet, també la Unió Europea,
dins d'un altre capítol del seu pressupost,
també destina quan es produeixen una part dels diners,
quan es produeixen situacions d'aquest tipus.
Recordo, per exemple, el terratremol a Itàlia,
a la zona de l'Àquila,
que també va portar a terme a la Unió Europea
una acció per intentar, diguem-ne,
solventar els problemes de destrucció d'habitatges,
infraestructures,
i van destinar diners per aquesta zona.
Però no eren justament aquests diners.
Mira, per exemple, si vols, perquè vegis,
perquè facis una idea,
l'any 2008, ja la Unió Europea ja ha donat tots els diners,
i ara ja ha publicat un informe de tot el que es va fer durant aquest any.
I ha publicat un informe on vam fer un rànquing
dels 10 desastres humanitaris més importants
en els que ha actuat la Unió Europea.
I perquè et facis una idea,
dins d'aquests 10 desastres més importants,
hi ha guerres, no?,
com per exemple la que s'està produint a Sudán,
o la que s'està produint a la crisi d'Irak,
o a la guerra del Txat,
o situacions, diguem-ne,
de desfeta absoluta del país,
com la de Somàlia,
o situacions,
o guerres també com la del Congo,
o situacions,
per exemple,
Palestina, no?,
que també és una situació ja de crisi
que s'allarga en el temps,
o Zimbabue,
que va ser una altra situació una mica curiosa,
que va ser també una desfeta del país,
una crisi econòmica molt forta,
que va provocar que la població civil,
doncs, no tingués recursos, no?
Però, igual que hi ha això,
per exemple, tenim el cas de Niamar.
A Niamar, l'any 2008,
hi va haver un cicló,
que també va provocar molts danys,
i molts problemes per a la població civil,
i aquí això també va provocar
que la Unió Europea actués.
El que passa és que m'estàs parlant
de situacions en què la Unió Europea coopera,
i són situacions bastant diverses,
des de catàstrofes naturals,
fins a mals endèmics,
guerres civils o mals endèmics
d'algun país o d'alguna zona,
i a més que ens queden allunyats,
en principi, de la Unió Europea.
Quin interès pot tenir la Unió Europea,
especialment en ajudar,
no sé si fins i tot
és una ajuda gairebé simbòlica,
quan es tracta això,
de problemes endèmics i enquistats,
quin interès té la Unió Europea
en col·laborar, en ajudar aquests països
que ens queden tan lluny, en principi?
A veure, la Unió Europea,
la seva política de cooperació al desenvolupament
és una política que no busca interessos
de tipus ni comercial,
ni d'ajudar els amics, etcètera,
sinó es guia únicament
per intentar que els països
que tenen més problemes de desenvolupament
es puguin desenvolupar adequadament.
I justament la qüestió relacionada
amb tot el que és l'ajut humanitari,
aquí l'únic que es mira és la situació de les víctimes,
la situació real de les persones.
I per tant, el que fa la pròpia Unió Europea
a través d'un centre, diguem-ne,
de seguiment de catàstrofes
és detectar a veure on la població civil
està més desprotegida.
Per tant, tot això està protocolitzat
ja pel que dius d'una oficina
que s'encarrega, un centre que s'encarrega
d'avaluar, de valorar i dir
sí, aquí hi posem diners
amb aquesta quantitat i aquí n'hi posem menys.
T'ho dic perquè, per exemple,
ara a Haití, doncs hi ha hagut aquest terratrèmol,
la situació és catastròfica, no?
Es parla de milers de morts,
però, per exemple, cada dos per tres
per causa d'inundacions a la mateixa Europa
hi ha zones que es declaren zona catastròfica.
Clar, però en aquests casos
els propis països ja ho assumeixen
perquè tenen capacitat econòmica
per fer front a aquest tipus de catàstrofes.
Va, aquí ja no es reclama a Europa,
no es demana ajuda.
No, a vegades la Unió Europea,
dins d'alguns fons que poden tenir
de desenvolupament regional,
dins del propost comunitari,
no es pot donar algun tipus d'ajuts.
Però en aquest cas, el que fa la Comissió Europea
és detectar, doncs, allà hi ha hagut un terratrèmol
o allà hi ha una guerra
on es veu que hi ha cada vegada més desplaçats, no?
I, per tant, viuen en camps
on no hi ha ni recursos sanitaris,
ni aigua, ni aliments, etcètera.
I, per tant, és necessari que de manera urgent
es faci arribar l'ajut allà.
I això és el que fa la Comunitat Europea.
Però una altra de les característiques
d'aquest tipus d'ajuts
de la Comunitat Europea
és que no ho gestionen ells directament,
sinó que la Unió Europea el que té és socis, no?
És a dir, ell el que fa és anar a veure
quines són les associacions
o els organismes que actuen sobre el terreny allà
perquè ja tenen una certa experiència
i financia les seves activitats.
Per exemple, en el cas d'AIT,
no?, la Unió Europea ja ha fet públic
a qui està donant aquests primers diners
per fer front a la catàstrofe humanitària
que s'ha plantejat allà.
Estem parlant d'ONGs?
Estem parlant d'ONGs en alguns casos
i estem parlant també d'organismes de Nacions Unides
com el Programa Mundial d'Aliments
o UNICEF, per exemple.
Llavors, per exemple, en el cas d'AIT,
ja han donat diners a, per exemple,
metges del món, no?
Han donat diners també a la Creu Roja finlandesa
i a la Creu Roja alemana.
Han donat també diners a Oxfam del Regne Unit,
al Programa Mundial d'Aliments
i tots aquests diners que han donat ja en un primer moment
ascendeixen a la quantitat de 30 milions d'euros.
No.
Sí, en aquests moments la més ràpida són 30 milions d'euros.
És que veig una altra xifra aquí.
Sí, veus la xifra de 130?
Sí, que em semblava molt bé.
Clar, perquè 30 és el que han donat ja en aquests moments
per part el primer cop, no?
Primer van donar 3 milions d'euros,
després van donar 27
i ja s'han compromett a donar fins a 130.
L'únic que estan fent en aquests moments és articular.
Però aquest 130 no és tot.
De moment ja, en aquests moments,
la Unió Europea ja ha decidit que destinarà a Haití
per intentar solucionar totes les conseqüències negatives
del terratrèmol
aproximadament 400 milions d'euros.
D'aquests 400, en realitat, 200 ja els tenia preparats per Haití,
perquè Haití és un dels països més pobres del món
i, per tant, ja es donava ajut humanitari.
El que s'ha fet és donar 200 més
o assignar 200 més
dels que estaven inicialment previstos,
tenint en compte aquest terratrèmol.
També, per exemple, una de les ONGs
que ha trebut ajut
de la Unió Europea,
que és curiós perquè a vegades
no hi pensa en aquestes coses,
és una associació que es diu
Telecoms Sense Fronteres,
que és una ONG
que el que farà és intentar restablir ràpidament
tots els sistemes de comunicacions telefòniques,
dins del país.
És molt important, això,
perquè en aquests moments
cal que entre els propis equips d'ajut,
entre la pròpia població civil
i les entitats governatives
puguin comunicar-se.
I en aquests moments,
com a conseqüència del terratrèmol,
tota la xarxa de telecomunicacions,
telefòniques, televisió, ràdio, etc.,
s'ha vist afectada
i, clar, això afecta també
la reconstrucció del país.
Tant en aquest tema com en altres temes,
a vegades m'he plantejat la qüestió
i ara que ho treus t'ho plantejo.
Hi ha després un seguiment
de com es gestionen aquests diners?
La Unió Europea diu,
mira, a aquestes organitzacions,
a aquestes associacions o ONGs
que treballen in situ,
us donem aquesta quantitat de diners.
Hi ha un seguiment
d'en què es gasten els diners
i com es gestiona?
Sí, sí, la Unió Europea
cada any després fa un informe
de tots els diners,
com s'han gestionat, etc.,
i valora l'actuació d'aquestes ONGs
perquè, si no han actuat adequadament
en el futur,
quan es produeixi
algun altre tipus de catàstrofe,
doncs no hi comptaran amb ells
i, per tant, els donarà els diners.
S'envia ajuda humana, voluntaris?
Sí, aquesta és una altra perspectiva
perquè, de fet,
l'actuació de la Unió Europea
no és l'única que fan els europeus.
Això s'ha de sumar a les actuacions
que facin directament els estats
i aquí sí que els estats
s'acostumen a enviar
bé ajut humanitari,
amb medicines, aliments
o determinades mantes, roba
o aparells tecnològics,
però també persones,
poden anar a bombers, metges, etc.
Però això, en tot cas,
no està coordinat per la Unió Europea.
Sí, el que fa la Unió Europea
és una altra cosa.
Els estats decideixen enviar
tot aquest ajut,
però perquè això no es faci
de manera desorganitzada,
el que fan tots els estats
és coordinar-se.
I com es coordinen?
A través de la pròpia Unió Europea,
que rep tota la informació
del que estan disposats
a enviar als estats
i el que fan és organitzar-la
perquè arribin de manera desgraonada,
etc.
perquè allà també hi hagi
el suport logístic adequat
per poder rebre aquest ajut.
El que passa és que això també
és en el món ideal.
Pensem que estem en situacions
de crisi molt fortes
i, per tant,
moltes vegades
aquesta coordinació logística
no sempre dona bons resultats.
I quan arribes allà sobre el terreny
et trobes situacions
que són diferents
de les que tu t'havies plantejat.
Déu-n'hi-do.
Si comparem les xifres,
amb l'aportació que en fan
als Estats Units,
estem molt lluny.
No només en el tema d'IT,
si vols tu,
en el que és la xifra
que es destina a accions humanitàries.
En aquests moments,
el que destina la Unió Europea
a ajut humanitari
més el que destinen
els Estats membres
de manera individual,
que és el que hauríem de sumar,
és equivalent
al que en aquests moments
també està destinant
Estats Units
també a ajut humanitària,
en caràcter general.
Però hi ha una altra dada
que és curiosa.
Si això,
el que fem és sumar-ho
als programes
de cooperació
i de desenvolupament,
aquí la Unió Europea
és líder absolut.
Perquè Estats Units,
en canvi,
no té pràcticament
programes de cooperació
i de desenvolupament.
Ells donen ajut humanitari
i, en tot cas,
assistència tècnica
de tot tipus
als països
que ells consideren
que han d'ajudar,
però no per motius
d'ajudar-los
a desenvolupar-se,
sinó perquè són socis,
perquè són països
que interessen
que siguin amics
per altres qüestions
estratègiques
o de tipus militar.
I, en canvi,
la Unió Europea
aquest tipus d'aproximació
no la fa.
En què consisteixen
aquests programes?
És com un full de ruta,
com una planificació?
Sí, de fet,
el que es fa és
hi ha uns objectius
de com ha de ser
aquesta política
i, a partir d'aquests objectius,
s'estableixen
diversos programes.
Poden ser, per exemple,
una de les coses
que hi ha en aquests moments
que està portant a terme
la Unió Europea
dins del que és
la política de cooperació
i el desenvolupament
és tot el relacionat
amb el Programa Mundial
d'Aliments
i la Seguretat Alimentària,
és a dir,
assegurar que la població
que no té
accés directe
als aliments
el puguin tenir.
I, després,
no només tenir els aliments
perquè els envies els aliments,
sinó també
donar-los els recursos
perquè ells mateixos
puguin conrear terres
a través de donar-los llavors,
els estris, etcètera.
Això es tradueix
en treballs de camp,
suposo.
Clar.
O sigui,
projecte d'obrir
deu escoles
a tal àrea.
Efectivament,
i això també
la Unió Europea
moltes vegades
ho fa a través
d'ONGs.
El que fa és
obre un concurs públic
i les ONGs
plantegen els seus programes
i la Unió Europea
reparteix els diners
entre les ONGs
perquè després
les facin sobre el terreny.
Però aquestes ONGs
han de respectar
tota una sèrie
de requisits
que demana
la Unió Europea
perquè se li pugui donar
els diners.
I després també
reben controls
financers
i sobre l'actuació
sobre el terreny
bastant forts.
Recordo, per exemple,
aquest estiu
vaig tenir l'oportunitat
de conèixer
alguna ONG
que havia rebut ajuts
de la Unió Europea
a Ecuador
i quasi quan s'estava
finalitzant el programa
hi van anar
persones experts
de la Unió Europea
per veure sobre el terreny
què havia fet
aquesta ONG
i després
quan van finalitzar
el programa
els van obligar
a que persones experts
externs a la ONG
fessin tot un informe
en què es valorés
els resultats finals
tenint en compte
quines eren
les previsions inicials.
I ara era un gran projecte
amb molts diners destinats
o no?
Home,
no recordo ara
la quantitat exacta
però jo que per exemple
estava allà
amb una altra ONG
més petita
era sense cap mena de dubte
la ONG
aquesta que rebia diners
de la Unió Europea
que movia més diners
de la zona.
Ah, per tant
estava una mica justificat
tant de control
i tant de...
Sí, sí,
de fet, clar,
jo crec que a més
són diners públics
i que com a tals
el que s'ha de garantir
és que aquests diners
s'enverteixin adequadament.
Bueno, parlant de diners
d'on treu els diners
de la Unió Europea
per això?
Doncs del seu propi pressupost.
Aquí no hi ha diners
que aporten la gent
voluntàriament
com podem fer nosaltres ara
que financem
el que fem és
quan les ONGs
ens presenten
comptes corrents
perquè nosaltres fem ingressos.
No, aquí la Unió Europea
el que fa és reservar
una part del seu pressupost
a ajut humanitari
i després
a mesura que es van plantejant
o que es van presentant
catàstrofes
que poden ser guerres
o que poden ser terratrèmols
o ciclons
o el que sigui
o pluges torrencials
doncs va donant
aquests diners.
Hem parlat alguna vegada
de com es gestiona
no com es gestiona
com es recapta
el pressupost
de la Unió Europea
qui paga
i com paga
cadascú
a la Unió Europea
em sembla que no ho hem tractat mai.
Però és curiós
perquè la Unió Europea
no es financia
com es financia
en la resta d'organitzacions.
Les organitzacions
es financia
en base als diners
que li donen els estats.
és a dir, a França
li tocaria el 20%
del pressupost
a Espanya el 10%
al Regne Unit
el 20%
etc.
I llavors
el que fa cada país
és pagar.
No, la Unió Europea
no fa això.
La Unió Europea
té recursos propis
com té un estat.
Llavors hi ha una sèrie
de diners
d'impostos
que nosaltres paguem
que van directament
al pressupost comunitari.
Val, és un impost afegit.
Per exemple,
com ho sabem,
ja no paguem.
L'IVA
és un impost
que essencialment
se'n va
al pressupost comunitari.
La majoria,
la gran part de l'IVA
és per pagar
el pressupost comunitari.
Dius la gran part,
però això què vol dir?
Que depèn de l'IVA
de quins productes?
No,
perquè hi ha una part
que se la queda
dels estats,
una part petita,
però la part grossa
de l'IVA
va al pressupost comunitari.
Per aquest motiu,
si t'hi fixes,
a tota Europa
es paga
més o menys
el mateix IVA.
Perquè la Unió Europea
el que fa és fixar
un topall mínim
i màxim de l'IVA
i l'Estat
és qui decideix
dins d'aquests límits
quan es paga d'IVA
i per això
un Estat no pot dir lliurement
ara trec l'IVA
d'aquest producte.
No,
és que tu no ho pots fer
perquè la Unió Europea
ha marcat unes mans
que diuen
que aquests productes
pagaran IVA
i pagaran un IVA
entre això
i això altre.
I amb això
ja se sostenta?
Aquesta és una part,
una part important,
pensa que d'IVA
ara no recordo.
El paguem per tot, no?
100%,
sí, clar,
és l'impost del valor afegit
que és sobre el producte final
que tu estàs comprant, no?
I per tant
jo crec que és un 16%,
ara un 18%,
ara no recordo ben bé
perquè ja està.
Depèn del producte
perquè si abans era un 12%
però em sembla que va pagar.
Sí, abans hi havia diversos tipus d'IVA
que era el de productes de luxe,
el mitjà
i després de determinats productes
com per exemple
material escolar, etcètera
i que pagaven un IVA
diguem-ne reduït, no?
Ara
crec que només hi ha dos tipus d'IVA
ja no hi ha el de luxe
i han unificat el de luxe
i el normal
però això
que ho saben més
són els especialistes
en finances, no?
Aquesta és la part grossa
pensa que
si tothom paga un 17%
o un 18%
de tots els moviments
econòmics dins d'Europa
són molts diners.
L'altra part del pressupost
ve via
aranzels
que és
la quantitat econòmica
que es paga
quan un producte
que ve de fora
de la Unió Europea
entra dins de la Unió Europea
a les fronteres
allà hi ha les aduanes
doncs
fan pagar
un aranzel
doncs aquests aranzels
tots els aranzels
que es recapten
en el que són
les fronteres exteriors
de la Unió Europea
de productes
que venen de l'estranger
van també directament
al pressupost comunitari
aquestes són
les dues principals
els fons
econòmiques
d'Europa
del pressupost comunitari
doncs mira
això no ho sabíem
pensàvem que funcionava
en plan d'això
d'aportacions
de cada país
com un tribut
és que això
saps per què es va fer així
perquè
si tu li dius
a cada país
tu has de pagar
el 10
el 20
el 30%
i un país
no paga
doncs llavors
això pot ofegar
l'organització
i això és el que
per exemple
fa Estats Units
amb Nacions Unides
Estats Units
no li agrada
a la ONU
perquè fa moltes coses
que van contra
de la seva política
nacional
i els seus interessos
estratègics
però clar
no es pot carregar
a la ONU
quedaria molt malament
fa una cosa
diguem-ne que és
més civilina
que consisteix
en que no paga
la seva part
de la quota
del pressupost
de la ONU
i la seva part
de quota
és molt important
però com pot no pagar
això no és una comunitat
de veïns
estem parlant de l'ONU
de fet no deixem
de ser tots uns veïns
som els veïns del món
habitem el món
i som els veïns del món
doncs decideix no pagar
però atenció
fa una cosa
que encara és
més intel·ligent
i és
en les propis
normes de la ONU
s'estableix
que si passats uns anys
tu no has pagat
la ONU
et pot suspendre
en els teus drets
com a membre
de l'organització
i per tant
no podries votar
al Consell de Seguretat
de Nacions Unides
per exemple
etc.
Llavors Estats Units
el que fa és
apurar
fins a l'últim moment
i llavors
sempre acaba pagant
abans
que li imposin
aquest tipus de sanció
de tal manera
que sempre paga
crec que són
amb 4 o amb 5 anys
de retard
la seva part del pressupost
i mentrestant
clar
les propostes
no poden tirar endavant
perquè no hi ha
la ONU
de fet
si fos una empresa
en aquests moments
la ONU
s'hauria de declarar
en concurs de creadors
perquè
deu molts diners
deu molts diners
en relació
a tot el que ha de fer
perquè
el principal donant
de la ONU
que és Estats Units
que aporta
pràcticament
la meitat
del pressupost
de l'organització
no paga en temps
clar
tu imagina't
que això passés
a la Unió Europea
doncs seria el caos
dins de la Unió Europea
i ara els francesos
els espanyols
diuen
ah mira
com que estàs aprovant
normes que a mi no m'agraden
doncs jo no pago
la meva part de pressupost
en fons
l'organització
què passa és que l'IVA
primer passa pel govern estatal
i després també hi ha Europa
i no hi ha hagut mai cap problema econòmic
d'algun trapitxer
no
en aquest aspecte
sí va tot bé
perquè a més els Estats
en aquest aspecte
també tenen una part
diguem-ne delicada
i és que tu penses
que els Estats
també reben ajuts
de la Unió Europea
clar
per tant
si tu no em pagues
jo no em pago
jo no et pago a tu
i per tant
així és una manera
també
de fer que els Estats
compleixin
Alfons
ens hem quedat sense temps
ha sigut un tema
molt apassionant
que durant molt més de si
molt més del que em pensava
dius
l'ajut
l'ajut humanitari
que destina la Unió Europea
a catàstrofes
i concretament
a la d'AIT
i acabem amb una xifra
una dada global
que ens parla
dels diners dels euros
que destina
del pressupost comunitari
destinat a l'ajut humanitari
almenys l'any 2008
quants diners
es van
avui t'ho fem al revés
jo et dic el titular
i tu em dius la xifra
doncs la xifra són
938.748 euros
quasi un milió d'euros
que va destinar la Unió Europea
l'any 2008
a ajut humanitari
efectivament
està bé
sí
sempre
està bé
sempre podria ser més
passa que està bé
el que diem sempre
segons com estigui gestionat
jo crec que això
ho gestionen bé
jo crec que aquest cop
sí que
tot és millorable
i en l'ajut humanitari
hi ha hagut alguns problemes
que si vols
un altre dia
en podem parlar
però jo crec que gestiona prou bé
doncs avui aplaudim