Passeu un minut de dos quarts de sis de la tarda.
Aquesta és la sintonia que indiscutiblement fa que connectem
amb la nostra unitat mòbil.
Avui, des de bastant a prop, tenim a Pep Sonyer i a Òscar Abrí
situats al Campus Catalunya per assistir a l'inici,
avui, d'un cicle de conferències, de xerrades,
sota el títol de Nous Imaginaris Culturals.
Qui enceta aquest cicle és ni més ni menys que Agustí Pàniker
i ja us podeu imaginar que el tema d'avui serà Orient,
jo crec que concretament la Índia.
En tot cas, em sembla que el Pep ha pogut parlar amb ell
perquè la conferència comença ja ara a dos quarts de sis.
Mira, si encara hi sou a temps, fins i tot us recomaneu
que apagueu la ràdio i aneu cap allà.
Si no hi sou a temps, escolteu Tarragona Ràdio
que sabreu més o menys de què anirà.
Pep, bona tarda.
Hola, Núria, bona tarda.
És així, això ja ha començat, no?
Doncs sí, sí, ha començat o si no ha començat està a punt de començar
perquè l'hora prevista era dos quarts de sis
i s'ha dit que ja ho són, no tocades.
I en principi, doncs, ara en aquests moments
en Joan Parat, el professor de l'URB,
estarà, doncs, pronunciant, fent la presentació d'aquest cicle
que avui s'enceta i que encara ens acompanyarà uns quants dies més.
No pas en aquestes setmanes, sinó en pròpia de setmanes,
però en qualsevol cas, sobre aquests nous imaginaris culturals
que és el tema de triat, escollit per fer aquest cicle de conferències
d'antropologia.
De fet, són conferències d'antropologia.
Es fan aquí al Campus Catalunya, on som nosaltres,
com m'ho hagués dit molt a la vora d'aquí de la ràdio,
i qui vulgui assistir-hi, doncs, només ha d'arribar fins aquí,
entrar, doncs, al cas de la plaça del Campus
i buscar a l'aula 202.
Puges dues plantes i busques el número 1,
202, i ja estan fent les conferències.
I quan he parlat amb l'Agustín Pàniker
i hem pogut conversar fa alguns minuts,
doncs bé, doni, no, hi havia força públic
entre els assistents, doncs, força gent
i gent molt variada. Hi ha hagut gent jove,
presumint estudiants, a part també gent no tan jove.
Vull dir que hi havia una mica de tot, eh?
Sí, tinguem en compte que aquestes conferències avui comencen,
però es tracta d'un cicle que ens ocuparan
cada dimecres del mes de febrer,
des de dos quarts de sis de la tarda
fins a quarts de nou del vespre,
amb diferents conferenciants i diferents punts de vista.
Doncs sí, perquè, mira, per exemple,
el proper conferenciant és ni més ni menys que el Francesc Torralba,
un home molt conegut per les seves intervencions,
doncs, en diferents programes de TV3,
ella, doncs, vindrà, doncs, a parlar d'aprendre a viure,
el sentit de la vida, o també, per exemple,
a Joan Maria Farigla, que ella parlarà
de l'estat de consciència expandida a la cultura contemporània
a funcions, política i epnopsicologia.
Aquest concepte, doncs, jo, francament, no sé de què va,
però és un concepte que em sembla que és bastant nou.
Avui, Núria, parlaran, doncs, com deies tu,
com comentaves, doncs, bé,
del que és la fascinació per Orient,
és el nom de la conferència d'Agustín Panikar,
i després també hi haurà una segona conferència,
que serà, es diu,
La música clàssica hindú,
una via cap a la meditació i el silenci interior.
En aquest cas, anirà a càrrec de Brachty Das.
Ell és un home que toca el sitar.
El sitar, Núria, és un instrument hindú,
i interpretarà, doncs,
és un home que interpreta habitualment ragas,
aquesta forma musical de l'Índia,
especialment dedicades, doncs, al ioga i a la meditació.
I serà avui aquí, també,
serà el segon conferenciant.
I, tot plegat, ho organitza, d'una banda,
el Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social
d'aquí de la Universitat de Rubí de Virgili,
ho fan conjuntament amb l'Associació d'Antropologia,
de fet, l'Institut Tarragonès d'Antropologia,
i també el GRIP.
El GRIP és el grup de recerca sobre imaginaris culturals
i és, de fet, pertany a la Generalitat de Catalunya,
en organitzar, doncs, aquest cicle que, justament, avui comença.
I que serà, jo crec que serà molt interessant,
que aprendrem moltes coses.
Perquè us feu una idea,
el que busca aquest grup de recerca és això,
treballen buscant, cercant,
què fa que entenguem el món d'una manera o d'una altra,
les diferents cultures,
i no només el món que ens envolta,
sinó la pròpia concepció de l'individu,
de la persona respecte al món.
Per tant, aquí hi entra filosofia,
és un grup intercultural, interdisciplinar, que es diu,
hi entra filosofia, religió, antropologia,
fins i tot ciències de la salut,
de tot una miqueta.
Efectivament.
Qui és Agustín Pàniker?
Pep, perquè, a veure, el seu pare sona molt, no?
Salvador Pàniker, penso que estan a la part.
Doncs estan en la línia, si més no,
perquè tots dos tenen, si més no, en comú,
que són grans pensadors, això ho tenen en comú,
i també, doncs, que tenen uns avantpassats
que són de l'Índia,
una avantpassada pròpia, crec que és l'avi, eh?
El pare de Soba del Pàniker,
l'avi, per tant, d'Agustín Pàniker,
crec que era de l'Índia,
ell ens ho explicarà molt bé,
i llavors, doncs, això,
tenen aquest lligam, aquesta connexió amb l'Índia,
i també la descoberta, doncs,
que els ha permès fer el lloc de...
el viatge per retrobar-se els orígens
i retrobar-se, doncs, els seus antics aparencs a l'Índia, no?
i llavors, tenen un lligam molt estret en l'Índia.
Ell és editor, és escriptor, també,
i és especialitzat en la cultura de l'Índia,
així de clar,
és, com deies, fill de filòsof de Soba del Pàniker,
i és autor de diverses publicacions,
diversos llibres, com, per exemple,
el jeianisme,
també indica, potser, aquest és més conegut,
indica, que quan es va publicar,
doncs, va tenir molt de resò mediàtic,
és un llibre que,
perdó, un subtítol que diu
Una descolonització intel·lectual,
reflexions sobre la història,
l'enologia, la política de religió al sud d'Àsia.
És un llibre que se'n va parlar molt,
com va sortir,
i, en fi, doncs, n'ha escrit molts altres, també,
vull dir que és un home, diguéssim,
molt involucrat amb el coneixement
i també gran difusor, doncs, això,
del coneixement, no només de l'Índia,
sinó també, doncs, des d'aquí,
vull dir que és un gran pensador, diguéssim.
De fet, tot això ja ens ho destacava,
bé, Agustín Pànic,
que és qui enceta aquest cicle de conferències,
però ens destacava el Felip Caudet,
que està en aquest grup de recerca
i, per tant, és un dels organitzadors.
Ell ens parlava d'aquest cicle de conferències
i deia, home, encara que tractem temes
que poden semblar una mica esotèrics,
perquè la darrera sessió està dedicat,
per exemple, a la carta astral,
o a temes així més esotèrics,
deia, és que tothom que ve a impartir conferència
té un currículum de primer ordre,
de primera línia, és gent que sap,
que ha fet una recerca i que sap de què parla.
Doncs, mira, el punt d'últim dia es parlarà
de la dimensió esotèrica de la realitat,
vindrà el Vicente Merlo,
que també és un home molt conegut,
i es parlarà també de la carta astral,
el mapa de vida, entre cometes,
i la seva interpretació,
que anirà a càrrec de Josep Guàs.
Vull dir que, sí,
una mica també d'aquest vessant,
però és que tot va lligat,
en certa manera,
a través d'aquests nous imaginaris culturals,
doncs això, fan que,
antropològicament parlant,
vegin aquesta connexió
entre aquests diferents mons,
però que entre ells també tenen punts de connexió,
com també hi ha punts de connexió
entre Orient i Occident,
salvant les seves maldiferències,
això ens ho explicava l'Agustín Pani,
que ara ho podrem escoltar,
però ja ens deia això,
doncs que salvant les seves maldiferències,
i també, sense voler generalitzar massa,
doncs hi ha molts punts de connexió
que fa bé que no siguem tan diferents,
en el fons,
tot i que en la pràctica,
doncs hi ha moltes diferències,
i en alguns casos,
doncs són, podríem dir que insalvables,
però vull dir que hi ha molts punts de connexió,
i precisament això,
també el que fa interessant,
doncs, és acostar aquesta cultura,
aquesta manera de ser,
doncs aquí, doncs, a Occident,
on som nosaltres.
Ell m'ha explicat, per exemple,
que si agafes un bitllet de 10 rupies,
això m'ha dit ara a Fonsa,
no podem escoltar-ho,
però m'ha dit que està estudiant
amb 14 alfabets diferents,
alfabets que no llengües,
vull dir que és aquest gran amalgama
de realitats que conviuen en aquest país,
que ja he parlat d'un país
que sembla més enllà d'un continent,
per la gran diversitat de realitats
que hi conviuen,
i que això, precisament,
que sigui un lloc molt atractiu,
que té un gran magnetisme,
perquè ells que hi van,
per ell ho ha estat així,
però diu que,
per exemple,
si vas com a turista,
doncs que convé conèixer molt
el que és l'Índia rural,
que, de fet,
l'Índia rural,
estaríem parlant
que són gairebé tres quartes parts
del territori,
doncs que això,
que són a rural,
no conformar-se només
amb les grans ciutats,
on també impera el consumisme,
com aquí,
tot i que també allà
que està bastant més espiritual,
però vull dir que
és convenient,
molt convenient,
conèixer aquesta Índia
més rural,
del dia a dia,
de la gent,
de les pautes,
de llevar-se al matí
i fer un cert ritual,
d'arribar al vespre
i intentar estar en harmonia
amb el que t'envolta,
no només amb les persones,
sinó també amb els objectes,
amb els animals,
amb la natura,
en fi,
amb tot plegat.
Molt interessant,
crec que és justament això,
poder obrir el ventall,
obrir una mica la consciència,
la ment,
i que hem tingut
aquestes noves percepcions,
aquests inputs,
que en definitiu
el que podem fer
és enriquir-nos una mica més,
a conèixer.
Parlant amb Agustín Pàniker,
ja veig que tu també
has quedat fascinat per Orient.
De fet, sí,
m'ha explicat coses.
O sigui que no,
la veritat,
no he anat mai a l'Índia,
però mira,
em va mingut ganes,
m'ha picat el cuquet.
Saps, per cert,
que hi ha una sèrie molt famosa
a l'Índia,
ara no et sé dir el nom,
però això buscant informació
ho he trobat,
perquè recrea històries,
històries que s'expliquen
en una publicació,
en un llibre,
que s'anomena
el Mahabhartha,
no sé si ho dic bé,
imagina que aquí fessin
una sèrie televisiva,
saben també els diferents,
però basada en la Bíblia,
t'ho imagines?
Sí, clar.
Doncs mira,
tu imagina't una sèrie televisiva
que es fes aquí
i que les històries
que s'expliquessin
són els diferents versicles
de la Bíblia,
doncs allà,
això mateix,
arrasen audiència,
d'acord?
Aquí no sé com aniria,
però allà,
en qualsevol cas,
arrasen audiència.
Però ho fan tipus Bollywood,
ho sabem, això o no?
No, no és tipus Bollywood,
no va per aquí la cosa,
és molt de,
com t'ho diria?
Molt de doctrina, vaja.
De doctrina,
però també molt de la pauta diària,
de la vida,
del dia a dia,
de la pauta d'anar fent,
diguéssim,
anar fent, en fi.
Déu-n'hi-do,
escolta,
ja tinc ganes d'escoltar
Agustín Pàniker,
no és que no m'agrada
el que tu m'expliques,
però clar,
puguem-ho explicar ell.
No, però clar,
jo parlo,
jo parlo,
jo parlo,
de segona mà,
que millor que podem fer,
sí, sí,
és escoltar
que ens ha explicat
l'Agustín Pàniker,
a escoltar-lo en directe.
Sembla que l'escoltem,
per tant, Núria.
Sí, som-hi.
Doncs vinga,
Agustín Pàniker.
Agustín Pàniker,
molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què ens ha vingut a explicar
avui aquí a Tarragona?
Una mica la història
de la fascinació
que Occident ha tingut
per Orient,
per la Índia en concret,
que és la meva especialitat,
però en general
per Àsia i per Orient.
Aquesta és la història d'avui.
Diria que hi ha punts de connexió,
més potser dels que ens pensem
sovint entre Orient i Occident.
Sí, d'entrada
que semblen uns a priori
i en realitat
són més relliscosos
del que semblen
aquests conceptes.
I s'associen unes idees,
uns valors,
uns estereotips,
uns clixés
a cada un d'aquests conceptes
que a mi m'agrada
una mica escarbar
i veure que hi ha al darrere.
Però evidentment
que n'hi ha
com a tots
tots els hemisferis
de la humanitat
i amb punts en comú
i punts de diferència.
Efectivament.
Avui ens parlarà
de la música de l'Índia.
Què podem aprendre?
Què ens pot aportar
nosaltres com a occidentals
la música de l'Índia?
Escoltant la música de l'Índia,
què podem aprendre?
Bé, això ho parlarà més
amb actidàs
de la música,
no és la meva especialitat.
Jo parlaré més
de la fascinació
filosòfica
cultural
cultural
per orient.
Però bé,
davant de la pregunta
de la música,
en concret,
podem aprendre molt,
podem gaudir
de la música
de l'Índia.
Podem entendre o no,
però vull dir,
la música
jo no penso
que s'hagi d'entendre.
Es pot gaudir
o no.
hi ha gent
que qualsevol escala
o qualsevol
melodia
o paràmetres estètics
que no encaixen
els que tenen
no els sap apreciar,
però bé,
això ja dependrà
més de cadascú.
Segurament
parlem d'una realitat
molt complexa
no molt gran,
segons comina bastable,
molt diversa.
Molt diversa.
I imagina't
que amb això
cada dia
morint
fiquem nosaltres
el Japó
o el Yemen
o Indonèsia
o el Kazajistan.
Vull dir,
són universos
molt,
molt,
molt diferents.
Si tu li preguntes
a un japonès
què és ell,
mai dirà
que és un oriental,
dirà que és un japonès.
O un dels rilanca,
mai dirà
que és un oriental,
dirà que és un rilanquès
o singalès,
no?
Per tant,
aquest concepte
orient
realment
és enorme
i és una creació
d'Occident,
vull dir,
té tota una sèrie
de valors,
de connotacions.
Com va ser el seu retrobament
amb els seus orígens
de l'Índia?
Bé,
això va ser
un viatge
que vaig fer
als 20 anys
a l'Índia,
el viatge
a la recerca
una mica
dels orígens
dels meus avantpassats
per la part paterna,
per la part materna,
jo soc molt català,
i des de llavors,
des d'aquell viatge
fa ja uns quants anys,
em va fascinar,
jo soc un dels fascinats,
no tant potser per Orient,
sinó per una Índia
molt tangible,
no?
Molt de terra
i aigua
o de carn
i ossos,
que sempre m'ha fascinat,
i he anat tornant,
he estudiat,
he après,
m'he meravellat,
he viatjat,
i torno constantment,
cada any,
cada any a l'Índia.
Recomanaria a tothom
que hi baixi
doncs conèixer també
l'Índia més rural,
potser?
Sens dubte,
sens dubte,
aquells que viatgin a l'Índia
i només baixin
de ciutat en ciutat,
de gran ciutat,
que són horroroses,
tot sigui dit,
tenen,
com moltes de les grans ciutats
del món,
no és que les de l'Índia
siguin,
però per la pobresa,
pel soroll,
per la contaminació,
per la pudor,
per tota una sèrie
de condicionants,
les ciutats índies
no són el paradigma
de la bellesa,
de el que una espera,
de gaudir estèticament,
si això no es combina
amb poblets,
amb muntanyes,
amb reserves naturals,
amb platges,
llavors el viatge a l'Índia
pot ser molt dur,
pot ser fins i tot,
sí, mentalment,
pot viatjar molt lluny,
però físicament
pot ser esgotador,
i em torna més cansat
de com va marxar.
Per tant,
jo recomano molt
entrar a l'Índia rural,
a la dels petits poblets,
l'Índia que va un tempo
amb una velocitat
molt més,
això és clar,
el problema és que això
amb un viatge organitzat
no et porta en aquesta Índia,
això ha de sortir
dels circuits,
i es fa de fer una mica
pel seu compte,
però això és molt fàcil
a l'Índia,
un agafa un taxi
i diu
porti'm tres dies
per aquí
a veure uns poblets
i gaudir
d'una altra Índia.
La forma de viure
l'espiritualitat
de l'Índia
també és molt diversa,
és a dir,
que a vegades
també fins i tot
es podria arribar
a sorprendre
com la viuen
en certs aspectes.
Efectivament,
aquí has dit
una cosa ben certa,
perquè tendim
a pensar
en un tipus
d'espiritualitat
i que a més
els Índis
són tan espirituals
que arribarem a la Índia
i els trobarem
tots a l'habitant
i això no és
el que una es troba
quan arriba a Nova Delhi
o a Bombay,
no?
I en canvi
sí que efectivament
hi ha moltes formes
d'espiritualitat
a la Índia,
molt diverses,
i potser
hi ha algunes
que són ascètiques,
unes altres
són devocionals,
unes són inclús,
bé,
més sapiencials,
unes són inclús
al comerç
i fer diners,
això pot ser espiritual
també a la Índia.
Hi ha moltes formes
d'espiritualitat
i sorprèn
qui viatja allà
i s'està una setmaneta
difícilment
pugui
captar,
a més de que n'hi ha
moltes religions
i moltes tradicions,
hi ha l'Islam,
hi ha el cristianisme,
hi ha el budisme,
els sikhs,
els jaïns,
no?
A part de la majoria hindús.
I molts llenguatges
també,
no?
Llenguatges,
com a mínim
n'hi ha 120.
Dic com a mínim
perquè efectivament
els experts
no es posen d'acord
entre què és una llengua
i què és un dialecte.
En últim terme
és una qüestió estretament
política.
Qui té un diccionari
darrere
o qui té una real
acadèmia
o qui té un partit
o que té un estat
que els recolza,
això és una llengua
i qui no ho té
probablement sigui un dialecte.
I a la Índia
no se sap
quantes,
però només per veure
gràficament
la diversitat
amb una moneda,
amb un bitllet
de 10 rupies,
que seria l'equivalent
de 10 euros
aquí,
està escrit
amb 14 alfabets,
no 14 llengües,
14 alfabets.
Si agafem un de 10 euros
o de 5 o de 50,
ho veurem en dos.
El grec
i l'alfabet llatí.
Potser algun dia
introduirà en el cidílic
el dia que Bulgària
o Sèrbia
entri dins de la zona euro.
Però com a màxim
a Europa
en tindrem 3 o 4,
a l'Índia
ja en té 14
i en podria tenir més.
Alfabets,
em refereixo.
Per tant,
això més que un país
és un continent
i s'assembla més
a la Unió Europea
que no a un país.
No sé si ho fa
l'espiritualitat,
la manera de pensar,
la manera de fer el dia a dia,
però quan apareix
una novetat
no substitueix l'anterior,
és a dir,
que s'incropora.
Sí,
això tens molta raó,
és una característica
de la Índia.
Pot absorbir molt
les novetats
sense que això
faci desapareixer
els sediments,
el pòsit anterior.
Per tant,
trobem tot tipus
de cultures,
de formes
de religiositat,
una mica barrejat,
tenen una facilitat
per incorporar
sense eliminar.
No troben contradicció
en coses que,
potser amb una ment
més quadriculada
com la d'Europa,
considerem incompatible.
Ells no,
poden compaginar
amb bastanta facilitat,
sorprenent facilitat,
punts de vista,
sensibilitats,
a vegades molt diferents.
Per què?
perquè no eliminen
l'anterior.
Un pot ser un físic atòmic
i tenir una ment
molt racional
i molt científica
i començar el dia
fent unes
puges,
que és el culte,
amb unes divinitats
de fang
que té a casa seva.
Aquí això
ho trobaríem
contradictori,
no?
Allà no,
tenen aquesta facilitat
per compaginar.
Què no ha d'aprendre,
per tant,
què diria que podríem
aprendre
de la manera de fer
i de viure
i de pensar,
no sé.
Bé,
aquest punt
que acabo d'esmentar
penso que és
una cosa interessant
a aprendre,
no?
Aquesta espècie
de pluralisme
epistemològic
o filosòfic,
eh?
La capacitat
d'acceptar
diferents llenguatges,
ser políglotes,
no en el sentit
llingüístic
estrictes,
sinó
poder enfocar
la realitat.
La nostra vida
és de diferents angles
sent que això
sigui incompatible.
Aquesta flexibilitat,
aquesta dubtilitat,
jo crec que és una cosa
que els indis
ens poden ensenyar.
I és com es veu
de nosaltres?
Ells,
igual que nosaltres
els veiem amb ells,
plens d'estereotips
i de clixés,
és veritat
que ens coneixen més.
Occident
és conegut
perquè ha colonitzat
a mig món
i la Índia
va ser colònia britànica
durant 200 anys.
Per tant,
els còdics,
els valors,
la llengua,
molts elements
de la cultura europea
estan molt més
familiaritzats
als indis,
inclús m'atreviria a dir
en certes qüestions
inclús més als indis
que no a vegades
als ibèrics.
Per tant,
ens coneixen
a nivell general
més,
millor que nosaltres
amb ells,
per aquests
vincles històrics,
però al mateix temps
també estava
la imatge
d'Occident
plena d'estereotips
i de positius
o negatius,
vull dir,
les dues coses
barrejades.
Allà també ha arribat
el consumisme,
també ha arribat
i ha arribat
d'en força,
diguéssim,
allà fa alguns anys.
Com conviuen
aquestes diferents realitats
les ciutats
més consumistes
amb les zones
més rurals?
Com convia tot plegat?
Com viuen allà
a l'Índia,
bé,
com a tot arreu,
en aquest sentit
jo no veig
una gran diferència.
El consumisme
no és un valor
estrictament occidental,
potser aquí
s'ha exagerat
pels contextos
econòmics
i socials
determinats
i creiem
que és una
característica
bona o dolenta
d'Occident,
però el consumir
vens
és una cosa
comú.
El que seria
el consumisme
estrictament,
vull dir,
aquesta idea
que el consumir
ens farà més feliços,
aquest parany,
aquesta gran mentida
potser més moderna
i més contemporània
i que a Occident
certament
està molt estesa,
això també
el trobem a l'Índia,
evidentment,
el trobem a l'Índia,
potser tenen més facilitat
de compaginar-ho
amb valors tradicionals,
com deia una mica abans,
però també
és clar
que es crea
una gran diferència
entre una élite
que pot consumir,
urbana
normalment,
i una Índia
més
pobra
que no pot
arribar
a aquest tipus
de consumisme
i ahir
es crea
una fractura
que potser
ja veurem
com acabarà.
Vostè es considera
més d'aquí
o més d'allà?
Jo em considero
de tot arreu.
Em considero
d'aquí,
d'allà
i d'altres puestos.
Però no m'agradaria
dir més d'aquí,
evidentment,
jo he nascut aquí,
però a mi no m'agrada
dir que jo em sento
més català
o més barceloní
o més...
Potser una
que m'encaixa
més amb el meu esperit
és dir
que em sento
molt mediterrani,
perquè jo vaig a Turquia,
jo vaig a Itàlia,
jo vaig al Marroc
i vaig a Castelló
i em sento també
com a casa,
amb els pins
i el mar
i les sargantanes
i a vegades
sonen unes campanes
i a vegades
un muetzin,
però és bastant similar.
Però quan viatxo
a la Índia
em sento molt d'allà
o no,
o al revés.
Aquí a vegades
em puc sentir
un estranger
i llavors
em sento molt indi
i allà al revés
també em puc sentir
molt europeu.
Depèn
dels contextos.
Què podríem fer
en el dia a dia
per estar més
en pau
amb nosaltres mateixos
o més relaxats
o més...
Jo crec que aquí
no hi ha receptes.
A mi no m'agrada
donar receptes.
Això cadascú
ha de trobar...
Què fan a l'Índia,
per exemple,
per sentir-se
més en pau
amb nosaltres mateixos?
n'hi ha formes
d'espiritualitat
o de religiositat
o de religiositat
o de religiositat
molt variades.
Per a alguns
unes oracions
a la seva divinitat
escollida
ja n'hi ha prou,
per a uns altres
és fer diners,
per a uns altres
és anar-se a la muntanya,
per a uns altres
és una activitat
més de cara als demés,
més activista.
Trobarem de tot.
El que sí que trobarem
molt en allà
és que tothom
té aquest punt
molt present.
la idea
d'estar en pau
amb un
i amb el medi
i amb els demés
és un punt important,
encara que les formes
puguin ser molt diverses.
Aquí potser no ho és tant
o que potser
queda com més, no?
També hi ha de tot, eh?
L'únic que les tradicionals
que durant segles
havien estat hegemòniques
potser han perdut una mica
la seva hegemonia, no?
I ja tenim ara
un ventall
una mica
variat
de pràctiques
i formes.
Agustín Pàniker,
un plaer, moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Doncs,
la conversa
amb Agustín Pàniker.
Sí que ha estat un plaer,
sí,
em fas molta enveja, Pep,
d'haver pogut parlar amb ell.
I hauríem parlat més estona,
el que passa que
ja et dic que ens l'estiràvem,
clar,
havia de començar la conferència
i de prendre la qüestió.
Un home ria ller,
t'has fixat, eh?
Home,
si m'he fixat i tant.
Transmetir,
transmetre rient
és fantàstic.
Bon rotllo, sí, sí.
Home,
pensa que ens estava parlant
d'un país,
home,
de més de mil milions
d'habitants, eh?
A veure que si mil,
ho espera't.
Mil milions d'habitants.
És el que deia, no?
Més de mil milions, eh?
Ho comparava amb Europa, no?
Deies que és més semblant
a...
A un continent.
A un continent.
A un continent, clar,
hi ha tota aquesta,
diguéssim,
amalgama de realitats
i allò em s'ha mostrat,
no?
Això és fascinat, eh?
Per aquesta realitat
per l'Índia
que avui he vingut aquí
a explicar
al campus Catalunya
en aquesta conferència
de l'Agustín Paníker,
un home, com has comprovat,
molt interessant, eh?
De poder parlar-hi
i jo crec que ens ha explicat
moltes més coses, eh?
Sí que si hem entrat
una mica més
en el tema
d'això del consumisme,
no li hem parlat
de Bollywood, per exemple,
no?
No hem parlat de Bollywood,
del cinema,
de la gran indústria cinematogràfica
que hi ha allà,
que em sembla
que és un dels motors del país.
Doncs bé,
serien coses amb coses.
Al cas,
quan torni a vindre,
vindrem-li preguntarem,
Núria.
Déu-n'hi-do.
Agustín Paníker,
que ara mateix està fent
aquesta conferència
sobre la Índia,
la fascinació d'Orient
al Campus Catalunya
a l'Aula 202.
Després d'ell,
es parlarà
sobre la música clàssica hindú,
una via cap a la meditació
i el silenci interior
a càrrec de Bactidas
i tot això,
vaja,
durarà fins a quarts de nou,
per tant,
si us voleu apropar
encara al Campus Catalunya
i sou a temps,
tot pertany al dins.
Digues.
Digues, digues, digues tu.
No, anava a dir
que està dins del cicle,
ho recordo per si algú
s'ha incorporat tard,
dins del cicle,
en nous imaginaris culturals,
que parla d'això,
de diferents cultures,
diferents concepcions
de la vida
i, per tant,
també de l'home
i de la nostra relació
amb la natura
i que ens ocuparà
cada dimecres
des de dos quarts de sis
fins a dos quarts de nou.
Efectivament.
Jo crec que la conferència
de l'Agustín Paníker
encara durarà una mica,
vull dir que no...
No el deixaran marxar, no?
No, jo crec que és una...
A més, com que hi havia
molt de públic,
jo li faran moltes preguntes
i jo diré que s'allargarà
una miqueta,
però vaja,
vull dir,
en qualsevol cas,
si venen, com deies,
fins a les nou,
doncs,
tenen temps de assistir
a la primera conferència
a l'Agustín Paníker
o a la segona
que feia referència a tu
a aquest intèrpret
de música,
a ragas,
i a aquesta forma musical
de l'Índia,
dedicat a això,
el ioga i la meditació.
No sé si portarà el sitar,
aquest instrument índie,
no l'he vist,
de fet, jo amb ell,
i no sé si el porta,
per tant,
no sé si podrà interpretar
en directe alguna peça
també perquè els assistents
en aquesta conferència
es puguin relaxar
a través de la música.
que et dedueixo,
però que sí,
que, vaja,
jo fos mulsic
i fes una conferència
o tu no ho faries,
no te'n portaries
l'instrument.
I tant, home,
i tant,
només un sitar
no ocupa res.
No, esclar,
si fos una guitarra,
jo què sé,
una bateria,
però un sitar,
no?
Res tu,
i tant.
Pep,
escolta,
que ara tu te'n vas,
marxes cap a l'Ajuntament,
allà ja ha previst
que a les 6 comenci
una l'Ajunta
de portaveus
de l'Ajuntament
de Tarragona
i a les 7
connectarem amb tu.
Doncs sí,
connectarem a les 7
i a més a més,
mira,
podrem escoltar
perquè hem fet,
com que som aquí
al Campus Catalunya,
hem pogut parlar
l'Òscar i jo ara
abans de conversar
amb l'Agustín Pàniker
amb diferents estudiants
de comunicació
d'aquí de la facultat
i ens han explicat,
a més a més,
amb diferents estudiants
de diferents zones
de Catalunya.
Hem pogut parlar,
els hem preguntat
que hem demanat
què en pensen
del tema de les vagaries
i si d'alguna manera
els afecten a ells personalment
perquè n'hi havia,
per exemple,
de la zona de Lleida
que recordem ja
tota la polèmica
amb la Vall d'Aran,
n'hi havia també
de la zona d'Algarraf,
d'Al Penedès
que recordem
que és la vagaria
que finalment s'ha descartat.
També n'hi ha de Reus,
vull dir que ens parlen
de la cocapitalitat,
de la Conca
també n'hem pogut parlar,
vull dir que això
ho escoltarem després
de la set de la tornada.
Us explicarem
com ha anat
a la Junta de Portaveus
si és que ja en sabem
alguna cosa
perquè penseu
que la roda de premsa
de la set
comença a la sis
i a la set
en principi hi ha una compareixença
si us podem explicar
doncs si hi ha alguna conclusió
recordem que hi ha postures
diguéssim molt
distants
entre l'equip de govern
i l'oposició
veurem si arriben
alguna mena d'acord
i en qualsevol cas
ho explicarem a la set, Núria.
Doncs així ho farem,
tornarem a connectar
després amb vosaltres.
Pep, moltíssimes gràcies.
Mira, això és música de Citar,
els Beatles
que van incorporar.
A veure com s'ha d'ha.
Es veu que...
Mira que una manera
és bonica
per acabar la cosa d'hora, eh?
Sí, els Beatles
van anar a la Índia,
van quedar també impressionats,
es van emportar
un mestre índic
que els va ensenyar
tot el que calia saber
sobre el Citar,
va tocar amb ells
el rabi Shankar
i van fer cançons
com aquesta.
Jo crec que ara també
comencem a tindre una mica
la consciència expansionada, eh?
Fins ara, Pep.
Adéu.
Adéu.
Fins ara, Pep.
Fins ara, Pep.
Fins ara, Pep.
Fins ara, Pep.
Fins ara, Pep.
Fins ara, Pep.
Fins ara, Pep.
Fins ara, Pep.
Fins ara, Pep.
Fins ara, Pep.
Fins ara, Pep.
Fins ara.
Fins ara, Pep.
Fins ara, Pep.
Fins ara, Pep.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!