Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
I se'ns ha d'acabar la cançó. Mira que era llarga,
però la volíem escoltar, la volíem escoltar sencera.
Teresa Valls, bona tarda.
Bona tarda.
Comencem la tempo, aquest espai que ens heu vingut portant
des de començament de temporada, des de l'estudi de música
per celebrar el vostre 25è aniversari
i per dir-nos, en definitiva, que hi ha mil maneres
i moltes oportunitats per estudiar música a la ciutat de Tarragona.
Això mateix.
I avui ens portes ja per cloure temporada i secció
un tema molt madalenc.
Sí, avui parlarem dels pastorets,
però parlem de les pastorets, sobretot les versions musicals
que ronden per aquí a prop.
I des de l'estudi de música dilluns en vam fer una,
una mica particular,
però també n'hi ha un altre que roda,
que és els pastorets i huts del Teatre Blanc,
que també tenim aquí el Marc Jornet per explicar-nos-ho.
Marc Jornet, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Fia dies que no t'entrevistàvem, eh?
Sí.
I ja és estrany perquè t'hem entrevistat molt.
Bueno, i doncs ja està bé, eh?
I hem vist que anaves fent cosetes, eh?
Bueno.
I d'entre les mil novetats que van anar fent el Marc,
que és veritat, no?,
que aquests pastorets tan especials els feu sempre,
bueno, sempre.
Quants anys fa?
Quan que feu els pastorets?
Bé, em sembla que en fa quatre saltejats.
És a dir, els hem fet durant dues temporades,
però alternatives.
O sigui, fa dos anys que no el fèiem ara.
I ja s'han acabat, no?
No, encara no hem començat.
A veure, a nosaltres...
A nosaltres ja heu fet el de l'escola de música.
A nosaltres hem fet la música i ara aquí per parlar-nos i explicar-nos de coses
tenim l'Enric Dalmau, l'Oriol Canyella i l'Egip Cinello,
que hi vam participar.
Això ho vam fer dilluns, però els ets i uts funcionen la setmana que ve.
Val, quins dies? A veure, anem a...
Em sembla que és 27, 29 i 30.
Això mateix.
27, 29 i 30, el magatzem, sí?
Sí.
A quina hora, Marc? Així ja ens ho apuntem.
Doncs a les 7 de la tarda.
Ets i uts.
Magatzem, a les 7 de la tarda.
Alguna diferència per qui ja us ho venia a veure fa dos anys?
Sí.
Sí, sí.
Bastantes.
No, aquesta versió no s'ha pogut veure mai, el magatzem.
És una versió amb tres personatges només,
amb tres actors, el Lluquet i el Rovalló,
i després hi ha un actriu que fa tots els altres,
bàsicament l'Àngel Gabriel i el Pere Botero, no?
I sí, sí, és una versió nova que intentem sempre
que tingui un cert diàleg amb l'actualitat,
incorporar coses de l'actualitat més actual, clar.
Amb música, Marc.
Amb música.
Que és el seu denominador comú també amb els pastorets
que ens ofaríeu des de l'estudi de música.
Sí, i també un altre denominador comú,
que és que estan, com els altres,
sí que estan basats en el text i la història de Folk y Torres.
Vull dir que pastorets n'hi ha molts,
de moltes versions i moltes històries diferents,
però aquests, tant uns com els altres,
el text original no és el de Folk y Torres,
però l'argument i els personatges que hi surten, sí.
I aquí tenim el Lluquet, el Rovalló i una fura.
Lluquet, Rovalló i fura.
Com esteu, nois?
Bé.
Bé, com va anar això?
Ui!
Que parli algú, més igual.
Algú ho hauria de parlar, perquè...
Bé, bé, jo crec que m'hi va sortir bé.
Era la primera vegada que participàveu en els pastorets.
Jo sí.
Jo també.
Sí, jo també.
Sí? I teniu ganes l'any que ve de repetir o què?
I tant.
No ho trobeu una miqueta que reinclo, això dels pastorets?
Home, en un principi jo pensava, ostres, els pastorets, no?
Típico, tòpico, però no, però ho hem fet molt...
No sé, s'ha fet divertit i bé i ens hem passat molt bé.
I ha estat una satisfacció fer els pastorets.
Sou alumnes de l'estudi de música, doncs.
Pel que veig, què estudieu?
Bé, jo faig quart d'ESO.
A l'estudio de música, toco el piano i a part vaig a cant amb la Teresa.
Piano i cant, val.
Jo faig violí i també cant.
Jo només faig cant-coral.
Ostres, piano, violí, cant, can, can, can, can, no teniu per què fer-ho tots, no?
Vull dir, ho feu tots en aquest cas, però Teresa no és un instrument que...
No, a veure, ells estan dintre de l'aula de cant-coral.
Cant-coral és una part del llenguatge musical...
Val, llavors sí que pots passar per allà.
...que a partir d'un nivell, que en el seu cas, ho poden seguir fent o no,
però ells estan fent tots grau mitjà, per tant, ho fan perquè volen.
vull dir, és voluntari.
Aleshores, bueno, intentem muntar sempre coses diferents.
I aquest any ens va caure a les mans aquesta partitura
i ens va semblar interessant, ja els hi vaig proposar i, bueno, està la cosa.
De fet, la partitura que era per cant-coral, vull dir, els pastorets,
la vostra intervenció no va ser amb instrument, sinó amb veu.
Bueno, expliqueu-ho vosaltres, que si només parlo jo.
Sí, sí, era tot en veu i incluïa part de text i llavors entre mitj anàvem incluint cançons.
I algunes cançonetes, bueno, bastantes.
Però no és que tu haguéssiu el piano ni el violí, eh?
No.
La vostra participació va ser en vocal.
En vocal, bueno...
Un piano que acompanyava la...
Una mica el que era la coral que cantava.
I de la vostra, aquesta partitura?
Doncs em va caure a les mans com tantes partitures que remenant trobes coses.
I la vaig trobar prou interessant perquè als pastorets el que passa és que el text de Falqui Torres és molt llarg.
I llavors, clar, les companyies que ho fan, que aquí a Tarragona n'hi ha dues,
que les fan amb tot el text íntegra pràcticament.
Clar, per nosaltres és molt llarg.
Aleshores, era un text molt reduït, que més o menys explicava el mateix en els moments més importants.
I la música era una música molt actual, que em va semblar que els va agradar de poder-la treballar.
I ens hi vam posar, i així molt pocs dies, perquè, clar, els grups de teatre treballen bastantes més hores que nosaltres.
Doncs, bueno, vam fer un petit muntatge.
A quina diferència hi ha entre els ets i uts, les pastorets?
És bastant diferent.
A nivell musical, eh?
No s'assemblen en res.
A nivell musical, tampoc?
Tampoc.
No, però és interessant la comparació.
Perquè això, diguéssim, que en el seu cas partien d'una mena de cantata que estava tota escrita, no?
I que el que feia era musicalitzar diferents passatges del text original d'en Falqui Torres.
i nosaltres, des del Teatre Blanc, el que sempre hem intentat quan ens hem posat a fer espectacles de Nadal, i aquest és un cas dels tòpics, diguéssim, és agafar cançons típiques, en aquest cas cançons típiques catalanes populars,
i desmanegar-les una miqueta, no?
I llavors, a partir de petites subversions de les Nadales populars, o petites ironies, com, jo què sé, cantar una Nadala en versió flamenc, o en versió de, així que sonim, trompetes, com si fos allò, el Louis Armstrong.
O sigui, a partir d'aquesta ironia era el punt de partida per començar a construir tota la ironia que acabava sent l'espectacle sencer.
Bueno, també és una versió molt clau dels pastorets, eh?
És bastant diferent, o sigui, ells parteixen d'unes improvisacions, un text, i nosaltres no, els vam assenyar el que teníem escrit estrictament, i, bueno, alguna coseta hi vam afegir, però molt poc.
Com va reaccionar el públic en el cas dels pastorets que ja tenim acabats?
No creiem que els hi va agradar, eh?
El que demostraven, no sé.
Que és espectacular, clar, jo m'imagino una miqueta espectacular en el sentit d'un musical.
Era una mica un musical curtet, eh? Perquè duraven 35 minuts, o una cosa així, o 38, no sé, no recordo exacte.
Però sí, tenien una versió, era un format molt musical, per tant que partíem d'una gent que canta, no d'una gent que fa teatre.
Que alguns de vosaltres ja n'havíeu fet, o feu coses, perquè també fan altres coses aquests nois, eh?
A part de venir a l'estudi de música, i que potser que t'ho podien explicar, l'Egepsi fa teatre a l'institut, i fan teatre amb grups diferents.
Ja, per tant, va ser una proposta molt feta a mida, eh?
Ens va agradar molt. Sí, bueno, jo m'he passat molt bé.
Millor això que no pas a cantar Nadales en pla coral?
Jo crec que sí, que és una experiència diferent i...
Diferent i més divertida, potser, perquè sembla que són la rutina de cada any, i això potser ho ha canviat una mica.
Que no havíeu tocat res, perquè em sembla que a l'estudi de tant en tant feu cursos de teatre musical, no?
Sí, amb el Marc a l'estiu, habitualment, fa ja uns quants anys que n'hem fet, i, bueno, el que passa és que llavors, clar, en el cas dels pastorets a l'estiu no toca.
Però, sí, seguia una mica una fórmula semblant, diferent, perquè allà es parteixen d'unes cançons, i a partir de les cançons llavors s'estiren i es van muntant, i es munten una coreografia, etc.
Aquí partíem ja d'una cosa ja establerta, era la música d'aquella manera, el text era d'aquella manera, cadascú es va aprendre el seu paper,
hi va haver un repartiment, bé, no, eren 22 a l'escenari, eh, o sigui...
Déu-n'hi-do!
22, i amb un cor de 25 més, o sigui, suma, érem 57.
Ja deia jo, dic, la Teresa té la veu, tens la veu una mica presa avui, eh?
Sí, però no és d'això.
No preguntarem més, no t'ho toca a la loteria, però no?
No, no, no.
No has de cridar, quina l'ha de dir.
No, no, s'ha agradat.
I, bueno, això, que érem una ajentada.
I vull dir que el fet del teatre musical, els estudis de música aplicats al teatre, no és una assignatura o una cosa que es pugui cursar normalment.
No, hi ha una proposta de que ho sigui, però en aquest moment encara no ho és.
Us interessaria, suposo, no, nois, ara?
Sí.
Us ha agradat l'experiència, us ha agradat.
Sí.
De tota manera, què considereu, que sou millors músics, us sentiu més còmodes en l'àmbit musical,
o que s'obre una porta i dius, mira, no ho faig malament, això, tampoc d'interpretar.
És que no sé si vosaltres fèieu paper, clar, el lluqueta o el rovelló.
Home, sí, tenien, és que tenien més text.
Us va agradar això d'interpretar, ara que mirarà de professió, no?
Sí, Déu-n'hi-do.
Els assajos també són més entretinguts, que si no només cantes, els assajos.
I no us fa la impressió que us hauria agradat molt poder composar la música de Bell Nou?
Complicat, però sí.
Clar, no? Més que interpretar de dit ja hi ha això i ho interpretem, composar-ho.
És una idea, s'agafa l'idea per la pròxima.
Marc, els recomanes, Marc, el Marc que està en ell.
Els recomanes o més val interpretar el que ja s'ha fet?
Jo sempre ho recomano tot.
No, però és molt interessant.
el que deien, perquè, clar, el que seria la pedagogia de l'àmbit del teatre
sempre comença bastant més tard que el que és la pedagogia pròpia de la música, no?
Es retrasa més i l'edat natural per començar a fer aquest tipus de coses
doncs seria l'adolescència.
en canvi, tots els nens que des de petits comencen a fer música
és una gran via, ja no només perquè adquireixin la seva tècnica peculiar d'instruments
sinó també perquè se'ls comenci a obrir el camp de possibilitats de les arts escèniques en general.
per tant, és un camí a seguir també, no és que ara se'ls hagi obert una cosa sinó que
d'una manera estan en un camí lògic i a més l'atresa això ho ha fet més de sempre, vull dir, el cant coral sempre els han bellugat bastant.
Clar, a veure, la pretensió del cant coral no és fer una coral, que de corals n'hi ha moltes i molt bones
vull dir que ja existeix, no? L'altre dia també parlàvem d'una altra cosa i no, la pretensió no és aquesta
sinó és conèixer la veu, no fer-se malbé la veu, aprendre un repertori, no sé què
i a més a més si es pot complementar amb alguna altra art que, bueno, a mi per defecte em surt aquest
però evidentment es pot barrejar amb moltes coses
bé, doncs sempre ho he intentat fer i aleshores a partir d'aquí també hi ha aquesta història dels cursos d'estiu
en un moment determinat, sí, es va fer la proposta que fos com una
que hi hagués una assignatura que fos el teatre musical
jo n'hi deia música i teatre n'hi vam posar, perquè teatre musical sempre s'associava molt a un tipus de...
i a mi m'agrada més la música en el teatre, no?
que és el que estem parlant avui, és a dir, a part d'aprendre música i tocar un instrument
com la música pot interferir en una altra ara escènica, com és el teatre, no?
llavors s'utilitza aquesta música, en el nostre cas, que ja teníem, o una que t'inventes
o una que això, o una que en sou popular, que la transforma i resulta que et va bé
perquè allà en aquell moment diu no sé què, que hi ha un personatge que li va estupendo de dir-ho
no teniu poca feina, doncs una assignatura pendent, que teniu el seu i de música
nois, ho hem de deixar aquí, avui se'ns ha fet curt això, tot i que hem estat al mateix temps de sempre
però clar, com que som més gent, no?
bé, protagonistes, estudiants de música, moltíssimes gràcies per venir
a tu
marxo net, m'alegro de tornar-te a sentir
jo també
Teresa Valls, escolta, us hem de felicitar pel 25è aniversari
i agrair-vos aquests mesos
que heu estat, doncs, aportant-nos aquest
apunt musical, la tempo
moltes gràcies, bon Nadal a tothom
igualment