Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Da colleagues!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Is excited!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fer una tria i tocar les cançons
que més de gust ens ve tocar. I la veritat que jo
penso que és un
una llista de cançons que ve
molt de gust. Òbviament, el
fet que toquem en un festival,
farem el concert una mica, una mica
més reduïdet del que fem quan anem a un teatre
nosaltres sols, per raons òbvies,
però, òbviament, les
cançons més importants o que considerem
més divertides dels altres
discos, les toquem. Jo me'n recordo
que, no sé si
va ser amb el Persones Estranyes, amb el
Hockey sobre Pedres, que vas venir aquí a presentar-lo
a Tarragona, i que
esclatava durant aquell temps
al moment, no sé si va ser, al 97
potser? Sí. Era possible
que va ser quan vau decidir ja que
l'últim de la fila quedava amb un món
a part? Fem massa guapos tots junts,
i vam de separar amb el guapura.
No, home, no. Fem massa guapos
junts per metro quadrat.
I què? L'última gira
va ser el 95, i el
primer disc meu, bueno, el segon o vaig fer
el 97. Exacte, perquè el primer
va ser el Persones Estranyes, que va
ser així una incursió que tothom va sorprendre
perquè feies aquest doblete. Clar,
87. Exacte, això va ser el 87
i després ja venia el 97, que va ser
aquest Hockey sobre Pedres, que jo me'n recordo
que parlar amb el Quimi Portet
semblava que estigués en una altra galàxia,
i va ser molt divertida aquella entrevista,
per això la recordo amb tant de carinyo.
Continues tan llunàtic com
sempre, o ja tens una miqueta els peus
en terra, com va aquest decurs de temps?
Aviam, no ens fem il·lusions, jo soc gent gran,
o sigui, soc el que s'entén
tècnicament per gent gran, tinc una certa
gran... Què m'hi dius? Has crescut? No, no!
Tinc una certa alegria,
diguem que tinc certa il·lusió,
soc de burro, i tinc una certa il·lusió
per la vida, i les coses, i la gent,
i la veritat que no em puc queixer.
Passo bé, estic envoltat de persones
amb les quals m'encanta estar,
i bueno, i l'humor i la ironia
ha sigut una cosa que sempre m'ha motivat molt.
No és que m'agafi la vida
de Cachondeo totalment,
per exemple, la situació política
és una cosa que m'emprenya molt,
com a tots els catalans últimament,
però bé, però esclar, som aquí,
i l'important és participar,
i hem d'anar tirant, no?
Hem de dir que amb un ofici,
o amb una professió que m'apassiona,
i en el qual, doncs,
és un plus tenir cert sentit de l'humor i d'això,
perquè la música popular
sempre ha estat molt impregnada d'això,
encara que també hi hagi una part seriosa,
doncs està impregnada d'això,
i procuro anar-ho fent.
També no ho forço mai, eh?
O sigui, jo si un dia estic trist,
doncs no faig veure que estic content.
Que penso que és molt important
que el teu ofici estigui ben cosidet
amb la teva vida
d'una manera que no faci gaire angúnia.
Però si has d'estar fent un paper
tota la teva vida,
i no et ve de gust,
doncs és incòmode.
Jo normalment surto a tocar,
surto al mateix personatge
que està en macarrons
un dia abans a casa.
Intento que sigui així.
I fas bé, els macarrons?
No em puc queixar.
S'ho havia de demanar
amb un altre bestiar,
no amb mi,
amb un bestiar que mengen a casa,
però, bueno,
jo, diguem-ne que faig coses simples,
però ben amanides.
M'he pogut sentir sencer
aquest viatge a Montserrat.
M'he quedat amb alguna
de les cançons que hi ha,
i sobretot m'he quedat
amb molts dels títols
que m'han encantat,
si plou ho farem al pavelló.
Això vol dir que més d'una vegada
hem anat tot de concert
o un concert preparat
i al final acabat
d'un costat a l'altre
corre a cuita,
canviem els instruments
i canviem-ho tot.
Hi ha moltes d'aquests viatges
que has fet dins d'aquest disc
que es troben,
d'aquestes cançons,
que són biogràfiques?
Aviam.
Sí, sí, bueno, aviam.
Quan escrius textos,
doncs sí,
la veritat és que hi ha coses
que són vivències teves,
però també hi barreges tot,
els teus somnis,
les coses que t'interessen de veritat,
i a vegades també et motiva molt
el fet de moure
a les persones
que escoltaven la teva música
en el sentit que sigui, no.
Aquesta que jo és concretament,
jo quan era jove
me'n recordo que
quan feien una cargolada
o una caminada
o una xorrada,
a nosaltres sempre posaven
si plou,
ho farem al pavelló.
És veritat.
I em feia molt riure això.
I jo l'he convertit
en una cançó d'amor,
és una cançó,
diguem, eròtica o sexual
que es titula
si plou,
ho farem al pavelló.
Encara és més simpàtic,
encara és més divertit.
Encara que només sigui
per sota de qualsevol cosa,
ho farem amb el pavelló.
L'important és fer-ho,
exacte,
l'important és fer-ho.
L'important és fer-ho.
A l'homes i dones del capdret,
el que m'ha encantat
ha sigut el vídeo.
Deu-n'hi donar l'exercici que fas.
Sí,
però no l'exercici.
No, suposo que no he insistit,
que no m'he encarregat
de cap agència
i he fet que jo
amb els estudis
de la senyorita Pepi
i, bueno,
per gran...
per gran il·lusió
dels meus familiars.
I a qui se li va ocórrer
la idea de fer-ho?
De fer-ho així,
d'aquesta manera.
A mi personalment,
jo tinc moments,
tinc els meus moments,
eh?
Vull dir,
sóc una mica llusquet
perquè els guapos
no pensem gaire,
no som gaire ràpids.
Home,
no tinguis això,
crec que és veritat.
Home,
som guapos,
però no ho han encantat
tot amb el físic,
diguem-ne.
Llavors,
l'intel·lecte el tenim
una mica així,
però tenim els nostres moments,
també.
Un dia estava veient
en el YouTube
aquests tios que fotien aeròbic
i tot això
que em moria de riure
i me'n recordava molt
de la meva mare
fent aeròbic
i coses així
amb vídeos lamentables.
Si pogués enganxar
el meu caperronet
amb aquests senyors
i ho vaig provar
i em va agradar molt.
De seguida va riure tothom
qui s'ho mirava,
va riure,
vaig dir,
mira,
ja hem triomfat,
veus que faig?
No, no, no,
i a més a més
queda la mar de bé, eh?
No hi ha com ser intel·lectual
en aquest moment.
No, però mira,
són aquelles idees
que potser
si no haguessis coincidit
veient aquests vídeos
al YouTube
potser no s'hauria passat
pel cap, no?
A vegades el que fa falta
és una mica d'il·lusió
i d'entusiasme,
perquè a vegades
la teoria et perd.
Si comences a pensar-ho molt
i dius
i això no quedarà bé
o els permisos,
això,
jo em sembla
que l'important
és una mica d'acció
i de posar-s'hi
i si no queda bé,
de fet,
no hi ha el temps,
vull dir,
tu fas tu a casa
i no emboliques a ningú,
no?
Diferent si tu fan
una agència i tot això
que llavors
potser fas un disbat
i te vas demanant patates.
Però en aquest cas,
si no et queda bé,
doncs només riuen
els teus familiars
i ja està,
que ja estan acostumats.
S'ho passen bé amb tu,
eh?
Pel que estic sentint,
pel que m'expliques.
No són tan simpàtics,
això ja ho sap,
les sogres
i les mares,
les pobres mares
i les esposes,
etcètera.
Ja saben que aquest senyor
és tan simpàtic
i el que reba a casa
és una mica més complicat.
Però bueno,
es fa el que es pot.
I tant, i tant.
Abans comentava
la pàgina d'internet,
però és que també
dins d'aquesta pàgina
i m'ha agradat una miqueta,
jo no sé si això
és una reivindicació teva,
posa,
no tenim ni Facebook,
ni MySpace,
ni Twitter,
ni hòsties.
Perquè ja seria la paraula
i xini hòsties,
no?
Jo en plan,
per favor,
per l'amor de Déu,
no em toqueu més els nasos,
no?
No sigueu burros?
Sí,
no sigueu burros
i no us deixeu enredar.
Ah, això mateix.
Bueno,
això és que
hi ha un tio
que es fa passar per mi sempre.
Què dius?
Sí,
un que es feia passant
el MySpace,
d'ell que era jo,
i no sé,
em trobava de mi,
i em trobava de mi,
i ara hi ha un tontaïnet
que es fa passar per mi
anar al Facebook,
amb la bandera espanyola,
i un desastre que flipes.
Esclar,
els meus somallars
veiem com pot esgau,
qui m'em,
aquesta bandera no,
és impossible.
Però aquest noi
m'hi era molt content,
deu ser un noi
que té poca feina,
i bueno,
perquè ser jo és bastant divertit,
però bueno,
però fa angúnia,
fa una mica de...
I no has pensat
en contraatacar d'alguna manera,
home?
Aviam,
no sé com es fa.
Lo primero que he de fer
per contraatacar
és fer-te del Facebook,
cosa que em nego a fer-me.
Ah, d'acord.
Com pots imaginar.
Llavors,
l'únic que faig és dir
mire,
si Augustus ho creu
i vol interactuar
amb aquest personatge,
ja es provilarà a ell,
però jo no soc al Facebook.
D'acord,
doncs ja queda anunciat
ja per tota la gent
que n'estigui sentint.
Sí,
i a més,
ara ja és públic,
això ja.
Ara ja sortim
a través d'internet,
a través de la pàgina web,
si tothom que ens pugui sentir per allà
o ens estigui sentint per allà,
que ja sàpigui
que la persona
que està dins del Facebook
i que es fa passar
pel Quimi Portet
que no és el Quimi Portet.
Per això diem
que es fa passar, eh?
Es fa passar pel Quimi Portet.
Potser és més guapo
i més interessant, eh?
Això tampoc ho podem assegurar.
Però no ho soc jo.
Però, Quimi,
entre tu i jo,
quan busques amb algú
jo crec que és famós
dins del món de la música
i que tu l'admires especialment,
busques,
no sé,
interactuar encara que només sigui allò
sentir una mica el que diu
o llegir el que diu,
però a través de veritat
de les seves paraules,
no d'algú que es faci fer per ell, no?
Sí, bueno,
mira,
de fet,
bueno,
no ho sé.
Per això ja us es previu ara.
Ja m'ha aclarit el tema
i anem a altra cosa, mariposa.
Sí, sí.
Continuem amb el calendari
que tens una miqueta apretadet
per aquests dies,
perquè també hem estat,
no sé si el mes de juliol
has estat de vacances,
però ha hagut una petita parada
per aquí, no?
Vaig fer una parada,
sí, el juliol cada any,
bueno, aviam,
nosaltres no fem gira cada any,
no començarem a fer-nos massa el xulo,
si fem gira,
quan tenim un disco,
doncs fem una gira.
Però el juliol,
a mi m'agrada
sempre tenir un temps
per fer unes vacances normals,
anar a fer una coseta en moto,
una cosa simple.
Llavors el juliol
és molt bona època,
perquè llavors a l'agost
hi ha molta gent
i també realment
a l'agost hi ha un coset
que deus fer
a les festes majors
i coses així,
encara que no és lo nostre,
això de l'estiu
i dels festivals,
doncs hi ha corelles
que ve de gust fer.
Però a vegades
som un grup més d'hivern,
no?,
d'anar a un teatre
i explicar xistes
i fer el tot dur.
Ens adaptem a tot tipus...
Tu i jo, no?
Sí,
ens adaptem a tot tipus
de situacions,
però som més d'hivern.
Doncs el que dèiem,
el dia 14 d'agost
el tindrem aquí a Tarragona,
el 17
te'n vas cap a l'Ebisbal
de l'Empordà,
després te'n vas cap a Figueres,
Olot,
i més o menys aquí calcula
perquè segurament
que això es va afegint
potser depenent d'Ajuntaments
i etcètera, etcètera,
no?,
de cara a la temporada
d'hivern
perquè fins al 18 de desembre
tens alguna cita
al calendari.
Són les bandages
de cantar amb rodar,
no?,
que podem anar
a tot el món cantant
i ballant
i tothom està encantat,
no?
Tinc altres idiomes
que no et mous
d'un puest
de nosaltres
en canvi
l'Ebisbal,
el Figueres,
Tarragona,
sempre estem voltant
pel món.
I com et conserves també?
Com fas tot això
sense perdre aquesta energia
abans m'acomentaves
sobre els macarrons,
jo no sé si hi ha algun plat
especial que sí
que ens puguis recomanar.
Aviam,
no sé si m'acomento
també perquè no em veus
perquè com que no m'estàs veient
en aquest moment
jo no m'aventuraig.
Digue'm que m'acomento
que sí,
és molt,
però també potser
és una mica triomfalista.
Però bueno,
en l'escenari
amb les llums
i els focus
i tot això
doncs
ja ens espal·larem.
Tenim la sort
que encara ens aguantem
una mica.
Que veus
quant dels temps.
I que sigui
per molts anys, eh?
i que sigui per molts anys.
Som granarets
però encara
jo penso que tenim
fora de garantia
però encara tenim
uns quants quilòmetres més.
Tenim unes quantes guerres
encara que guanyar, no?
Unes quantes.
Guanyar
o almenys participar.
Guanyar
és més complicat.
És molt més caríssim guanyar.
A la hora sortim perdre
però bueno,
hi participem
amb molta il·lusió.
Aquest viatge a Montserrat
torno una altra vegada al disc
és que m'ha quedat
una pregunta per aquí al marge.
Té 14 cançons.
Jo no sé si t'han quedat
molt les altres al tinter
i ja,
com el que diu
com sempre estàs enfeinat
i sempre estàs fent coses
i estàs preparant
un proper àlbum?
O tens en ment
ja moltes idees per poder?
La veritat
és que quan faig un disc
faig un disc
i no faig res més.
Ja està.
Tant que és aquí la ixeta.
I quan faig la gira
faig la gira
i no faig res més.
O sigui que
és seqüencial, eh?
Molt bé.
Molt masculí.
Com que no puc fer dues coses
al mateix temps
no faig una.
I quan faig un disc
doncs em tanco
i només faig el disc.
O sigui que per això
estem de gira
sense parar
sense parar
fins que s'acaba la gira
i llavors sí, lògicament
lo normal
és que te'n vagis a l'estudi
i facis un disc.
Però també pot ser
que un dia
no em faci cap més, eh?
O que algú et truqui
i et digui
Quimi, dóna'm un cop de mà
que hem de fer feina, eh?
Sí, per exemple
amb els discos
de l'Adrià Puntí ho he fet
amb els de l'Albert Pla
com un cop amb el Quintana
també
o sigui
hi ha una més
que m'agrada molt
treballar amb ells
m'ho passo molt bé
i també és una manera
doncs de tenir
una mica de distància
amb la teva feina
d'haver-hi un temps
en què estàs una mica
una mica abstret
i fora de la teva
pròpia pedrada, no?
I et deixen entrar
en mons tan interessants
com els que dèiem ara
del Pla
o del Puntí
que són la bomba, no?
Sí, crec que tots comencen
per P per això, eh?
Sí, és veritat, eh?
Som els de la P, diguem-ne.
La triple P.
Els de la P, sí.
Per això que ve...
Els guapos, els guapos
em perdó, eh?
No vull fer gaire el xulo
però els guapos
som els de la P.
Molt bé, molt bé.
Per això que veient els vídeos
i no sé si t'has fixat
darrerament
per exemple
Joaquín Sabina
col·laboració amb XTM
amb XGent
veia ara Miguel Ríos
amb Amigos
veu, hi ha tan bon rotllo
M'estàs parlant
de gent gran
més gran que jo, eh?
No, no.
Jo soc gent gran
però el meu cas
és una mica menys.
No, però aquí
jo t'ho deia
en el sentit que
hi ha tan bon rotllo
amb els músics
com es veu?
Per exemple
amb aquestes col·laboracions
que també m'indicaves tu ara?
Jo com que no en faig gaires
de col·laboracions
no ho sé
però lo normal
és que hi hagi bon rotllo
jo sempre he pensat
que el món dels músics
és un món
molt agradable
primera
tots
des dels tios més vells
fins als tios més joves
ens dediquem
amb més o menys fortuna
a una cosa
que ens agrada molt
això passa a molta gent
però la música
és molt espectacular
i segon act
és un gremi
molt democràtic
perquè si tu vas
en una reunió
amb tots els respectes
d'aficionats a la hípica
hi predomina una mica
l'aristocràcia
encara que hi ha gent popular
que s'hi dedica
però hi predomina
i l'ambient és aristocràtic
en canvi el món
de la música
és un món
absolutament democràtic
on s'hi troben
sempre s'hi han trobat
des d'un mecani
fins a un tio
que pot ser aristòcrates
de veritat
i estan obligats
a tocar junts
i a treballar
en un altre
pla
de comunicació emocional
i això ha fet
que sigui
és un món
que si està ram
tu confirmaran
tots els músics
s'està bé
entre músics
òbviament
pot haver
un tio
que sigui complicat
però bueno
queda dissimulat
entre una massa
de gent
que solen tenir
bastant
la simpatia
la sociabilitat
i tenir ganes
de passar-ho bé
home no diem
que fins ara
no hagi hagut bon rotllo
el que passa
és que sempre
t'imagines el músic
una mica
anant a la seva
i dius
tu camina
pel teu ando
que jo camino
pel meu
també a vegades
jo per exemple
quan em proposen
col·laboracions
em fa una mica
de mandra
perquè també
no pararies mai
de col·laborar
jo ja tinc prou feina
a col·laborar
amb mi mateix
per estar col·laborant
amb tots
amb tota la simpatia
del món
però t'agrada
fer les teves coses
i esporàdicament
col·laborar
o fer alguna coseta
amb algú
que hi tinguis
una afinitat concreta
doncs
aquesta afinitat
espero que tu demostri
tota la gent
que anirà al concert
aquest dissabte
dia 14 d'agost
aquest festival
11è festival
ja de l'associació
de músics de Tarragona
i un dels cap de cartells
hem de tenir aquí amb nosaltres
com és el Quimi Portet
Quimi moltíssimes gràcies
per haver-nos atès
que vagi molt bé al concert
i que tots els concerts
que et quedin
doncs res
que gaudir
a disfrutar
sobre l'escenari
que també d'aquesta manera
ho farem nosaltres
com a públic
doncs salut i per molts anys
fins i tot
adéu-nos-hi-do
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
i oi-siau
Sous-titrage Société Radio-Canada
...
Sous-titrage Société Radio-Canada