Ja tardes, de 5 a 2 quarts de 8, a Tarragona Ràdio.
Recordeu que això és un concurs, eh?
És un concurs que comença justament ara,
un concurs en el que podeu guanyar una nit d'hotel
per dues persones de franc,
amb esmorzar en clos a l'hotel Maristany de Campordón,
un regal d'obsequi gentilesa de l'Ajuntament d'aquest municipi,
del Ripollès, de Campordón.
Home, des de dilluns que estem fent una passejada per aquest poble,
però avui comencem el concurs amb una llegenda,
una llegenda que, atenció, ara us ho explicarem en un conte.
Diu, en un poblet dels Alps francesos, anomenat en Brun,
es trobaven les relíquies de Sant Petllari, antic bisbe del poble.
I es veu que uns farades benedictins van decidir anar cap a en Brun
a robar, segons diuen, eh?, segons diuen,
a robar les relíquies del Sant per tal de portar-les cap a l'estat espanyol.
En possessió de les relíquies, els monjos les van amagar
dins d'una bota i, tot seguit, les van carregar sobre un burro.
En passar per Campordón, però, l'animal va decidir aturar-se,
no volia caminar més, allò que tenen els rucs.
Ja ho fan, això, els rucs, eh?
El monjo forçava el ruc, a part del que continués caminant,
i aquest, enfadat...
Es veu, enfadat, eh?, un ruc enfadat, eh?,
però que va tirar les tres coses a terra
d'on va brullar tres sortidors d'aigua,
que avui en dia encara es poden veure a la font
que porta el nom del Sant.
Precisament visitar aquesta i altres fonts de Campordón
és la proposta que ens fa avui la tècnica de cultura i festes,
la Sílvia Regat.
Hola, bona tarda.
Doncs avui, com que és l'últim dia,
parlarem de les fonts de Campordón.
Al terme municipal de Campordón hi ha un total de 8 fonts,
i us parlaré de la de Sant Pallari,
que la font de Sant Pallari,
Sant Pallari és el potreu de Campordón,
i es diu que aquesta font va néixer
perquè Sant Pallari va venir amb un burro
i aquest burro, quan va arribar a un espai,
situada a la font,
va fer tres cops de peu
i va néixer la font de Sant Pallari.
Per cert, per cert,
que no ho se m'explicarà al final de la llegenda.
Es veu que el monju, cansat d'estirar el burro,
el va deixar lliure,
i aquest va entrar, doncs això,
va entrar al poble de Campordón.
I tot fent camí,
va passar per l'església del Carme,
la de Santa Maria,
i finalment va entrar,
el burro va entrar al monestir de Sant Pere,
i allà es va quedar-ho.
De fet, sí, va decidir,
mira, deixar les restes de Campordón,
actualment, de fet,
les podeu trobar dins de l'església de Santa Maria.
Ai, que arriba la pregunta,
que arriba el concurs.
La primera pregunta d'avui és,
va de números.
Quantes fonts,
diu la Sílvia,
que hi ha al terme de Campordón,
quantes fonts,
ens ha dit la Sílvia,
la tècnica de cultura,
que tenen al terme de Campordón?
Dic al telèfon,
i tot seguit el Pep us canta les possibilitats.
977 24 47 67,
línia oberta,
podeu trucar allà
i emportar-vos els dos números
que ens queden d'aquesta setmana.
Bona tarda.
Bona tarda.
Hola, qui ets?
Montse Soler.
Montse.
A veure,
que el Pep et dirà la pregunta
i les possibles respostes.
A veure si l'encertes.
Hola, Montse,
bona tarda.
Hola, bona tarda.
Montse,
estàs atenta al que ha dit la Sílvia Rigat?
Has escoltat allò atentament?
Sí, sí.
Sí, hoy sí,
más o menos.
Doncs mira,
possibilitat A són 7,
les fonts que hi ha al Campordón,
la B són 10,
la C són 8
i la D són 5.
La C, 8.
Molt bé, molt bé.
Se está tomando puntos y todo, eh?
Nena, estupendo.
Escolta, per cert,
Montse,
has vist l'hotel Maristanya
pel correu,
per internet?
No, no tinc internet.
Doncs no entens,
això no ho pots veure,
llàstima,
llàstima perquè està molt,
molt bé aquest hotel,
l'hotel Maristanya,
el passeig Maristanya de Campordón.
Tens el número 1,
a veure, Núria,
quin número 2?
El número 7
i Montse,
no pengis perquè t'agafarem el telèfon.
Vale, vale.
Val, número 7,
felicitats, gràcies.
Vale, gràcies, adeu.
Doncs la Montse,
aquest número 7,
per anar bé
pels sorteig
que farem demà divendres.
Recordeu que demà divendres
conversarem una estona
amb el regió de turisme
de Campordón,
al Mar Navarro.
Amb ell coneixerem,
a mà,
algunes de les coses
de les que ja hem parlat
al llarg d'aquesta setmana,
des de dilluns,
que portem parlant
d'aquest poble,
del Pau Ripollès,
i farem el sorteig,
és a dir,
que algú s'emportarà,
algú s'emportarà,
aquesta nit d'hotel,
per dues persones,
amb esmorzar inclòs,
a l'hotel Maristany,
un hotel que està construït,
està fet en una casa
renaixentista,
remodelada,
està molt bé l'hotel,
si podeu,
mireu-ho a internet
i veureu quina passada d'hotel.
Per cert,
l'any d'hotel,
no passa aquest cap de setmana,
sinó el següent,
la nit del 28 al 29
de novembre.
I entre viat de ple,
si et sembla,
la segona pregunta del dia, no?
Sí, la segona pregunta d'avui,
i de fet,
l'última d'aquesta setmana,
recordeu que és la vostra,
oportunitat d'aconseguir
un dels números
pel concurs.
Excepte,
si ho feu per correu electrònic,
que ara us explicarem com,
tenim encara un premi,
un incentiu,
per tota aquella gent que,
home,
no podeu agafar el telèfon
perquè potser esteu a la feina,
però sí que,
fora inclús,
fer d'hores de programa,
doncs,
us agradaria participar,
ho podeu fer a través
del correu electrònic.
Després us direm com.
Mireu,
entre les vuit fonts
que podeu citar a Campordón,
de les que ens parlava la Sílvia,
hi ha la del Passeig
de la Font Nova.
Espera,
que canvio de sintonia,
Pep.
És que així ho fem més interessant,
eh?
Molt bé, molt bé, molt bé.
Remodelat a la segona meitat
del segle XX,
els primers estiuejants
van construir-hi
les seves residències.
A l'extrem del Passeig,
hi ha una font
que porta el seu nom,
on es va instal·lar
un bus del doctor Robert,
alcalde de Barcelona
i pioner
d'aquesta colònia
estiuejant de l'època.
I per deixant
per Campordón
també podreu
i també cal
que feu
una parada obligatòria
a un paratge natural
amomenat
La Mare de la Font.
És de fet,
aquesta és la font
que es troba
més a prop
del centre urbà.
Gravat a la pedra
hi ha una estrofa
de la poesia
dedicada al canigó
de mossèn Cinto Verdaguer.
Per què t'amagues
Campordón fresquívol,
violeta del bosc
en ta ribera?
Mira,
la pregunta,
Núria,
va per aquí,
la pregunta va per aquí.
Ai,
sí?
Sí, sí,
la pregunta va,
mira,
aquesta estrofa
que acabes de recitar
del que està considerat
com a poeta nacional
de Catalunya
ha donat de fet nom
a alguns elements
tradicionals
de Campordón.
Concretament,
els gegants,
com es diuen?
Els gegants de Campordón?
Com es diuen?
Com es diuen
els gegants de Campordón?
Com es diuen?
977-24-47-67,
línia oberta,
és el telèfon del directe,
podeu trucar ara
i tot seguit
us donem les quatre opcions.
977-24-47-67,
digues tu les opcions,
Pep, espera,
bona tarda.
Hola.
Hola,
Maria Dolors?
Sí, que sóc la Maria Dolors
perquè no ho heu dit, això.
Sí, sí,
i tant com hem dit,
ja ho veuràs.
Ah,
doncs vinga, va.
Anem per feina.
Va, Maria Dolors, vinga.
Pep, opcions.
Vinga.
La A,
ella,
la geganta es diu,
n'esquiva,
ell,
l'esquivo.
B,
ella,
n'arribera,
ell,
en canigó.
C,
ella,
n'arribera,
ell,
en bosquet.
I D,
ella,
n'arribera,
i ell,
en fresquivo.
la B.
La B de Barcelona?
Sí.
No,
Maria Dolors,
no.
Ai,
mira,
m'han xivat malament,
veus?
M'han xivat malament.
Gràcies,
Maria Dolors.
Gràcies,
guapa.
Bueno,
gà.
Adéu,
adéu.
Que no derrapa,
Núria,
no derrapa.
Avui no derrapa,
avui jo derrapo jo,
i per tant no derrapa.
Tot amb salutacions als amics de Can Portón,
eh?
A veure,
una altra trucada?
Bona tarda.
Hola,
bona tarda.
Hola,
Dora.
Ui,
mare de Déu.
A veure,
a veure.
Voy a reivindicar una cosa,
que les feu o molt fàcils o molt difícils,
i si no tenim internet,
ho tenim molt malament.
No,
hi ha termomig,
aquí.
No,
no,
no,
no,
no,
no.
Dora,
pensa que la majoria de preguntes,
les hem dit abans,
eh,
la refosta.
És,
el que passa,
s'ha d'estar molt de temps.
En aquesta,
concretament,
l'hem dit...
Però l'aquesta de les 8 fonts,
això va dir molt fàcil, eh?
El 8 font,
bueno,
lo perdono todo,
tenies per ni per dones.
Abans que el premi,
el premi val un esforç.
Sí,
mira,
mai he xugat tant amb un concurs de Tarragona Ràdio com aquest.
Mai,
mai,
no cachuarem.
Escolta,
no patim,
no cachuarem perquè aquest concurs durarà setmanes encara, eh?
Dora,
i si no és aquesta setmana...
Escolta'm,
escolta'm.
Bueno,
a veure,
torna'm a dir les lligances que és tot el que m'ho dic.
Dora,
que si no és aquesta setmana,
dic la que ve,
parlem de Cervera.
No us desmodalitzeu.
I l'altra de Calonja.
I després igual.
Mare de Déu,
quins nom,
no sé com t'han dit si Joan i Pere i Maria i Joan.
Vinga,
et diré la primera per dir alguna cosa.
No, Dora,
tampoc.
Ai,
quel meu.
Ai,
xica.
Bueno,
escolta,
no us desanimeu que tot just acaba de començar això, eh?
Sí,
sí,
no pateixis d'hora que et tenim molts dies.
Un concurs que em posa nerviosa.
Què vols que te digui?
Que em posa nerviosa?
Au, Pep,
mira,
perquè no tinc cap puesto
per on mirar-ho ni res de res.
Però mira,
l'altre jo em prenia punts
del que anem dient
i de fet les respostes que l'han dit
fa una estona.
Parleu,
parleu com has d'escriure
i després no sé lo que he puesto.
Dora,
no et desmoralitzis,
no et desmoralitzis.
Escolta,
tens encara...
Jo misma me desmoralizo,
no me siguin impotente.
Tens l'opció del correu electrònic encara.
Tu ve rient,
tu ve rient,
Josep,
que ja fas prou,
cariño.
Que tens l'opció del correu electrònic,
que encara farà'm la pregunta del correu.
Mira,
a lo mío la lavadora,
a la plancha,
hijo mío,
l'Olla Express.
Déjame'n fa de correu electrónico
ni de punyetas.
Dora,
gràcies per la paciència.
Adéu,
guapisatéu.
Adéu,
guapisatéu.
Home,
si ens pogués enviar un missatge
a través de la rentadora
de l'Olla Express
seria revolucionari.
Ja arribarà això.
De fet,
ja existeix,
crec que ja...
A través de l'Olla Express,
Pep.
Home,
hi ha neveres
que tenen un ordinador incorporat.
Això és veritat.
A veure.
Bona tarda.
Bona tarda.
A veure,
com et dius,
Valent?
Josep Maria Bonet.
Josep Maria,
mira,
no ets el primer que coneixem.
Escolta'm,
Josep Maria...
No,
ja,
ja.
Escolta'm una cosa,
te repeteixo les opcions,
l'A,
ella na esquiva,
ell na esquíbol.
B,
ella na ribera,
ell na canigó.
C,
ella na riviera,
ell na busquet.
I D,
ella na violeta,
ell na fresquíbol.
Aviam,
B de Dinamarca.
Vinga,
sí,
B de Dinamarca,
però escolta,
Josep Maria,
admet que tu has inventat,
o ho sabies?
No,
no,
la pista ha estat,
quan tu has dit
B de Barcelona,
dic,
mira,
la confusió d'entre la B i la B.
Ah,
no,
doncs no,
no ho he fet,
no?
Escolta'm,
el nom per cert
és el que surt
aquest rost d'estrofa
de la poesia
de Cintu Verdaqué
que diu
perquè t'amagues
que en porto
en fresquíbol
violeta del bosc,
clar,
la violeta i en fresquíbol.
Ah,
doncs,
mira,
la deducció
no era correcta
però ha estat correcta
al final.
t'ha anat bé,
doncs clar que sí.
Josep Maria,
a veure,
no et pengis
que t'agafo el telèfon
per si et toqués divendres
i tens el número 8,
que lo sepas,
val?
Molt bé,
gràcies.
Fins ara.
Doncs en aquest número 8
hi afegirem també
als que ens envieu
un correu electrònic
a l'adreça
és
jetardes
amb jota
jetardes
tot junt
jetardes
arroba
tarragonaradio.cat
jetardes
arroba
tarragonaradio.cat
podeu enviar un correu electrònic
fins demà divendres.
Demà recordeu que
entrevistarem
el regidor de turisme
de Can Portón,
el Marc Canavarro,
entrevistarem
cap a dos quarts de sis
d'aproximadament
i tancarem el correu
doncs sobre dos quarts de cinc
un horeta abans
per poder fer recompte,
per poder donar números.
En aquest correu
i un telèfon de contacte
molt important
perquè si sou guanyadors
puguem trucar
el divendres.
Fem la nova pregunta,
Núria,
del correu electrònic?
Fem la pregunta
del correu electrònic?
Sí.
És una pregunta
ja us hem dit
sobre l'hotel
l'hotel al qual
esteu convidats.
L'hotel Maristany
que és el passeig Maristany
si feu un Google
el trobareu de seguida.
No us preguntarem
on és l'hotel
perquè portem tota la setmana
dient que és el passeig Maristany.
I a Can Portón, clar.
Mira, més que dormir
em ve de gust també
a sopar o dinar
perquè és restaurant,
és hotel-restaurant.
Doncs mira, està molt bé
perquè si vols dinar
o sopar a l'hotel Maristany
pots veure la carta
penjada a la pàgina web
d'internet, veus?
La carta.
Doncs vinga,
els hi preguntem una cosa
sobre la carta
del restaurant
de l'hotel Maristany.
Què hi ha per picar?
Ah, doncs mira,
molt bé, vas.
Què hi ha per picar?
La pregunta és aquesta,
que podeu respondre
per correu electrònic.
Què hi ha per picar?
Ja us...
Potser jo diria
que hi ha tres plats, eh?
Sí.
Tres plats per picar.
Sí.
Ja està,
ja està,
molt bé.
Hi ha tres plats.
Què hi ha per picar?
La carta,
la carta que hi ha
actualment penjada
a la pàgina web
de l'hotel Maristany,
Maristany,
Hotel Maristany
de Camp Portón.
Aneu a internet,
trobem Google,
ho busqueu
i us podeu moure
una miqueta per l'hotel
i veureu,
a més a més,
dels paisatges
que té
dels jardins magnífics,
de la casa mateix
modernista remodelada,
de tot plegat,
doncs això,
la carta penjada
a l'apartat de l'hotel
que està en les antigues
cotxeres
d'aquesta casa noble,
arroba-tarragona-radio.cat
fins demà
a dos quarts de cinc de la tarda
quan tanquem l'aixeta
perquè hem de fer recompte
i llavors afegirem
els vostres correus,
aquests vuit números
que tenim donats,
més els correus
que ens envieu,
no?
Nom, condoms
i telèfon de contacte.
Sobretot,
només envieu un correu
per persona.
És una manera
d'incentivar també
tota aquella gent
que no podeu trucar
en temps de concurs,
doncs mira,
encara que sigui a casa,
quan arribeu a casa
després de la feina,
que feu una passeja d'edat
per aquest hotel
i us podeu contestar.
Pep, ho deixem aquí?
Sí, de record,
demà a les quarts de cinc
s'entrevista
amb el regidor de turisme
de l'Ajuntament de Campordón,
el Mar Navarro.
Des d'aquí,
salutacions als amics de Campordón.
Fins ara, Núria.
Ja tardes,
de cinc a dos quarts de vuit
a Tarragona Ràdio.
Durant tota la setmana
hem anat parlant de Campordón,
us hem explicat, doncs,
els atractius
que té aquesta població
i els divendres
ho rematem a tot plegat
amb entrevista
amb un dels seus responsables,
algú que ens ha de donar
les claus,
precisament de la vila.
Doncs sí,
ens donarà les claus
de Campordón,
d'aquest municipi
del Ripollès,
el regidor de turisme
de l'Ajuntament de Campordón,
el Mar Navarro.
Marc,
molt bona tarda.
Bona tarda a tothom.
Com estem?
Estem molt bé.
No ha nevat,
dèieu abans amb el Pep.
No ha nevat encara.
No ha nevat,
encara no.
Les estem esperant
amb candeletes.
Sabeu que tenim
una estació d'esquí aquí mateix
i, bueno,
volem obrir per la Puríssima.
Per la Puríssima,
seria el cap de setmana que ve
no a l'altre, no?
Sí, senyor,
si poguéssim abans,
però, bueno,
diu que el temps
la setmana que ve
ja ha d'haver-hi algun canvi.
Aviam si és així.
Perquè, mira,
justament, Marc,
Ballter 2000
el teniu ben bé
a propet de Campordón,
no?
Només que van anar
fins a set cases,
no?
I a llet,
pràcticament.
17 quilòmetres,
sí, senyor.
Passats set cases,
doncs,
ja gairebé tocant a França,
tenim l'estació d'esquí
Ballter 2000.
Que us canvia molt
la fesomia
de Campordón
en època d'esquí?
Bé,
sabeu que Campordón
és un poble turístic,
sempre tenim gent,
però,
doncs,
ara és un altre tipus de gent,
és un...
l'esquiador,
és gent passant,
que ve de dia,
fins a les 5 està a l'estació,
i a la tarda baixa,
donar una volta pel poble,
dinar,
en fi,
no ho creguis,
no canvia molt.
Es pot pujar a Campordón,
però sense haver d'anar a esquiar,
eh,
també?
Sí, senyora,
ja sabeu que Campordón
ofereix moltes...
moltes coses,
no només hi ha l'esquí,
hi ha, en fi,
la gastronomia,
el paisatge,
que ara el tenim de color marrón,
de color taronja,
queda algun verd.
Marc,
a tothom,
aquesta setmana començàvem parlant
el dilluns del Pont Nou,
home,
és un dels referents,
no?,
el Pont Nou,
i més encara
quan heu fet aquest festival
al Venice,
amb el Pont com a Marc de Fons,
no?,
que,
bé,
aquest estiu va anar molt bé,
no?
Sí, senyor,
aquest any hem celebrat
els 100 anys
de la mort d'Isaac al Venice,
i l'any que ve
és el 150è aniversari
del seu naixement,
i ho volíem fer
d'una manera especial,
si París celebraven coses,
Barcelona,
Liceu també,
nosaltres també,
perquè sabeu que Isaac al Venice
va néixer aquí a Camprodon,
i ho volíem fer
en un lloc emblemàtic
del poble,
i com no,
doncs ho vam fer
al costat del Pont Romà,
al Pont Romànic,
o al Pont Nou,
digue'n'hi com vulguis.
Va néixer aquí a Camprodon,
es pot visitar,
per cert,
la casa on va néixer,
o no?
Bé,
sí que hi ha una placa,
ben bé on va néixer,
que és a la plaça
de l'Ajuntament,
a la plaça de la Vila,
que és un pis normal,
però sí que hi tenim
un museu
al costat del Pont Romà,
en el qual hi ha
la seva habitació,
Isaac al Venice
era una persona
molt detallista,
i una mica tiquis-miquis,
i on anava
s'emportava la seva habitació,
que era la suït iberia,
i tot això
ho podeu visitar
aquí a Camprodon.
Què has dit?
On anava Isaac al Venice
s'emportava la seva habitació?
Sí senyora,
si demà
se'n va a París,
ell s'emportava
la seva habitació,
i l'havia inclús portat
fins a Centra-Amèrica
i Sud-Amèrica,
on anava ell
s'emportava la seva habitació.
El llit,
la tauleta,
les estanteries,
les cosetes.
I el matalàs.
I el matalàs.
Mare de Déu.
Mare de Déu.
I ara ho teniu aquí
a Camprodon,
és un dels atractius també,
el fet que sigui
el poble de naixença
d'Isaac al Venice.
Escolta,
aquest cap de setmana,
Marc,
teniu,
em sembla,
alguna activitat també,
no?
Aneu fent coses
i cada cap de setmana
hi ha alguna cosa?
Quasi bé
Camprodon es mou,
Camprodon fa coses.
En aquest cas,
les puntaires,
més de 300 dones
darrere de Catalunya,
sí,
i em consta
perquè encara fa poc
amb una de les secretàries
de l'Egenda
no em llegia
al Tistat
i hi ha gent de Tarragona
que m'omple de satisfacció
que vingui gent
de tot Catalunya,
doncs diumenge
passar el dia aquí.
El dematí faran
una petita exhibició
de la feina que fan elles,
les puntes de coixí
i nosaltres
ho xequearem
amb un esmorzar
i com no
amb el més típic
que tenim a Camprodon.
Què creus que és?
Home,
no sé,
els rius,
potser un parell de rius,
o no?
No,
em sembla que és menys.
Una cosa
que va amb una caixa
de llauna.
Mira,
a veure,
amb allà.
Una caixeta
de galetes birba.
Molt bé,
molt bé.
Què tenen d'especial,
les galetes birba?
Escolta,
que són tan bones.
Aquí a Tarragona
se'n troben, eh?
Se'n troben a tot arreu.
Se'n troben, sí.
A tot arreu.
Què tenen d'especial?
Que són diferents
de totes.
Jo crec,
jo n'he menjat
tota la vida
i encara no me n'he cansat.
I el més bo que tenen,
doncs,
és que són totes.
És que no et podria dir
quina de les...
El sortit que hi ha
és el millor.
Home,
i a més a més
amb una tradició centenària,
eh?
Vull dir que són...
Sí senyor,
l'any que ve faran cent anys.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
És gairebé un embaixador
del poble, també, eh?
Les galetes birba,
perquè em sembla
que a la caixa
hi tenim representat
també una imatge
de Camprodó, no?
Amb el pont nou.
Vull dir que us fan d'embaixadors.
us fan d'embaixadors.
Molt bé.
Marc,
perquè ells que vinguin...
Per exemple,
imaginem-vos que algú
us vol escapar
el cap de setmana
a Camprodó, eh?
Que estem ben bé a la vora,
ho hem de dir en aquesta setmana,
alguns terragonis
que vulguin venir.
A nivell comercial,
a nivell de botigues,
d'establiments,
quines són una mica
el perfil
que els hi podrien fer?
Què trobaran?
Trobaran obert?
Trobaran, no sé,
embotits?
Trobaran botigues de roba?
Trobaran de tot?
Sí, senyor.
Primerament,
on ho trobaran?
andem bé al centre del poble,
per sota el pont Romà
i el carrer València,
que és la zona petonal
dies festius.
Nosaltres,
quan més festiu és,
més obert està,
perquè és un poble turístic.
Sí que dissabte i dimens
ho trobareu tot obert.
Dilluns potser ja no,
perquè algun dia
hem de fer festes.
I què trobaran?
Trobaran una miqueta de tot.
Nosaltres no només
ens caracteritzem
per les galetes,
sí que és el principal,
però tenim embotits
molt bons,
coets i angonisses,
formatges,
peters,
en fi,
tenim una miqueta de tot.
També tenim molt de comerç,
una miqueta de tot.
Ara que parlaves de menjar,
llocs per anar a sopar,
dinar,
restauració,
com la tenim?
Jo em mouria
per tota la vall de Camprodon,
no em quedaria només
a Camprodon.
Tenim pobles com 7 cases
que podem anar a fer un bon dinar
i després a la tarda
baixar de compres a Camprodon
o Tragorà,
en fi,
o Maget,
en fi,
com que és tan gran la vall,
podríem anar a tot arreu.
I què podrien dinar?
Ara està de moda el poltre.
El poltre?
El poltre, sí senyor.
Molt bé.
Un bon filet de poltre,
amb unes tronfes
a la vall de Camprodon
i amb una salsa de 7.
Mare de Déu.
Home, jo de poltre n'he provat,
però, clar,
no era el vostre.
Jo suposo que el vostre
fins i tot té denominació
d'origen gairebé, eh?
Sí senyor.
Molt bé.
I a què té gust,
per a vostre?
Tu, Núria,
que l'has provat?
Té gust...
Com te diria?
Clar,
la textura és de carn,
és com un bistec.
Tu ajuda'm, eh, Marc,
que tu l'has provat més que jo.
no és una textura estranya,
però no té aquella furtó de...
no té aquell greix,
aquella furtó de la vedella.
És una carn agraïda.
Déu en que molt saludable.
Marc, Marc...
Sí, no?
I molt diferent.
És una manera...
No sé,
no t'ho podria explicar.
No es pot dir
que s'assembla a la vedella, no.
És diferent,
no és tan forta.
i sí, com ho bé dius,
tu, doncs,
com que no té tantes grases,
doncs,
és molt més saludable.
Escolta'm, Marc,
parla'm una mica també
d'aquests nuclis
que teniu agregats,
que són nuclis
més aviat petits,
que hi ha per la vora
disseminats,
i que en alguns,
per exemple,
podem veure-hi,
doncs això,
ponts romànics,
esglésies...
Vull dir que és també
una mica el Cadelles,
fer un tomb per la vall
de Campordona,
és a dir,
potser està al Campordona
com a base central d'operacions,
per dir-ho entre cometes,
i en que vas fer aquest tomb
romànica, no?,
i anar fent per l'entorn, no?
Campordona està format
per nuclis agregats,
el petit donet,
un és Vaget,
l'altre és Roca Duna,
el veïnat de Font-Rubí,
de Freixenet...
En fi,
jo no m'ho esperderia,
per exemple,
Vaget és un poble
peatonal,
és un poble
que no poden entrar els cotxes,
que té una majestat,
que pocs pobles la tenen,
que té la seva història
perquè en tens de la guerra,
doncs,
perquè no la crenessin,
els seus veïns la van amagar,
i, com que no passava per la porta,
doncs,
li van tallar els braços,
la tenien amagada en un paller,
sí,
tot té una miqueta la seva història,
crec que tot és important de visitar,
no només ens hem de quedar a la capital,
el que tal sí,
és el que dona nom a Camprodon,
té un passeig maristany,
té un monestir de Santera,
però hi ha racons de la vall molt macos.
Doncs mira,
ara que parles d'això,
de la història que hi ha al darrere,
les històries,
a vegades orals,
fins i tot,
que hi ha al darrere de cada lloc,
teniu previst fer-ho visites guiades
pel poble,
pels voltants,
o hi ha algun llibre
que ens puguis recomanar
que ens serveixi com de guia?
Mira,
per anar a peu,
tenim com un llibre
que són 27 rutes
per la vall de Camprodon,
que hi ha més de 1.000 quilòmetres
senyalitzats,
que això està molt bé,
demà amb aquest clima que tenim ara,
doncs anar a passejar a peu,
i després nosaltres,
el que tenim,
unes dues o tres rutes,
sí,
que si voleu
i demaneu a l'Ajuntament,
doncs nosaltres us farem la visita guiada,
que és la ruta del Romànic,
la ruta de l'Isa Calbèmis,
i la ruta de Joan Maragall
i les seves fonts.
Home,
i també fer un passeig
serveixi la redundància,
pel passeig Maristany,
perquè, home,
veure bandivant
aquella frondositat
de bosc,
bosc entre cometes,
però vaja,
arbres d'aquests antics,
les cases senyorials,
també s'ho val,
no?
Fem-t'on per allà?
També s'ho val,
i ara encara més,
de nit il·luminat
amb les faroles,
és impressionant,
el passeig Maristany,
antigament no pertanyia a Camprodon,
era de Llanar,
però les circumstàncies de la vida,
doncs,
en aquell temps,
la parròquia de Llanars
no ho va voler.
Ja se n'arrepenteixen,
perquè si senyor,
és un passeig
amb cara lluís.
Mira,
ara que parleu de Llanars,
he consultat una mica
l'agenda d'aquests dies
i veig que,
entre avui i demà,
em sembla,
fan el segon concurs nacional
de cavall
Pirinenc Català.
Feu concursos de cavalls,
després us els mengeu,
però què és això?
No és el mateix.
No és el mateix,
no?
Penso que no,
eh?
No és el mateix,
una cosa és un poltre
i l'altra és un cavall,
però ja saps que els catalans
ho aprofitem tot,
i avui en fem una fira
i demà,
si ens han de menjar,
ens ho menjarem.
Demà hi ha una fira
a la vall de Camprodon,
en aquest cas allà nasc,
però està organitzada,
doncs,
per
els criadors
i ramaders d'eugues
i de poltre
de la vall de Camprodon,
tots una miqueta,
perquè s'ha fet allà nascens
pel terreny i tot això.
Important
perquè,
doncs,
es fa cada any
un lloc diferent de Catalunya
que aquest any ens ha tocat a nosaltres,
i tot el que es pugui fer,
tot el que doni nom
a la vall
és important.
Clar que sí.
Escolta,
estem parlant molt
d'aquest cap de setmana,
no sé si el cap de setmana vinent,
el del 28 i el 29,
que és quan obsequerem els oients,
no?,
amb el seu cap de setmana a Camprodon,
no sé si teniu ja
alguna activitat
programada,
pensada,
d'alguna cosa en ment?
Potser que ells descansarem una miqueta,
però sense cap problema,
doncs,
es dirigeixen els guanyadors
a l'oficina de turisme,
que es donin a conèixer,
és a dir,
nosaltres som els que vam guanyar,
la nit en un hotel a Camprodon,
i, doncs,
alguna cosa
les ho farem fer.
Que preguntin
per la Sílvia Rigat,
que és la que
ens ha costat aquesta setmana
els diferents raons
per visitar a Camprodon,
i, home,
ella,
la Sílvia ens parlava
un dels dies
de les fonts de Camprodon,
de les fonts que teniu
tan properes,
o unes ben properes
al que és el nucli,
i altres també disseminades,
també hi ha
aquesta ruta
de les fonts de Camprodon.
Sí, senyor,
una de les coses importants
que tenim a Camprodon
és l'aigua,
que vagis per on vagis
sense aigua.
Jo, per exemple,
ara estic aquí al costat
del riu Ter,
i quan dorms a la nit
i sents el riu,
bueno,
és de les coses millors
que hi ha en aquesta vida,
i si vas passejant,
per quant se vol record
trobaràs una font,
a cada pas hi ha una font,
diu el nostre himne,
a cada pas hi ha una font,
i sí,
una que dona nom
a Camprodon
i que dona nom
al nostre patró,
que és Sant Petllari,
podem trobar la font nova,
la mare de la font,
que és la mare
de totes les fonts,
i si veiessis els diumenges
les garrafes d'aigua
que baixen,
no sé si és bona o no és bona,
però que la gent
se l'emporta,
ja t'ho ben juro jo.
A la mare de la font
és on hi ha aquella inscripció
de mossèn Cintu-Bardaguer,
no?
Sí, senyor,
perquè t'amagues
Camprodon,
fresquí,
boleta del meu cor,
en ta ribera.
Ala,
de memòria,
molt bé.
I perquè dona nom
als gegants del poble,
fresquí,
boli,
violeta.
Mira,
això s'hi van preguntar
els soigents,
eh?
Una de les preguntes,
sí.
Una de les preguntes
d'aquesta setmana
i, home,
és bonic,
és un racó maco.
Escolta,
doncs,
pel que em dius,
Marc,
ja tinc el souvenir perfecte,
per als qui visitin
Camprodon,
doncs,
ideal emportar-se
una ampolleta d'aigua,
encara que sigui
una cosa simbòlica,
no?
Sí, senyor,
ho fan,
és com anar a l'Urdes
i van a buscar-ho,
doncs,
en el camp d'entendre,
s'emporten les carrafes.
Que xulo,
molt bé,
molt bé.
Doncs, sí, sí,
i, home,
és el que comentàvem abans,
no?,
que esperant que arribin les neus,
perquè és això,
doncs,
les pistes ben a la vora,
teniu muntanya
amb rutes per aquí
també ben a la vora
i moltes espècies així
salvatges,
no?,
i sars,
allò que pugui anar
a sortir a la muntanya
i tingui temps
i no tingui gaire pressa,
doncs, això,
no?,
a la part frondosa
de la vall,
no?,
que és muntanyenca
i que hi ha tota aquesta espècie
per poder fer excursions.
Molta flora i fauna,
també,
el guisar,
el port senglar
i, com no,
doncs,
acabem sempre a la cassola,
un guisar guisat
o un port senglar
a la cassola,
qualsevol dels restaurants
de Campodón
te lo guisaran
i que són bons.
És ja molt,
no?,
la cuina d'aquesta,
eh?,
la cuina,
diguéssim,
de muntanya,
eh?
De l'àvia,
jo en diria,
la cuina de temps d'abans
Quin tipus de turista
teniu normalment,
de quina procedència?
D'on us venen?
Nosaltres majoritàriament
som molt a prop de Barcelona
i tenim molt turista
de Barcelona
i de Girona.
Estem a una hora i mitja
de Barcelona
i una hora de Girona.
Però cada cop més,
doncs,
estem molt a prop
de la Costa Brava.
A la Costa Brava
hi ha molts anglesos,
alemanys
i aquesta gent
ha descobert una mica
l'interior de Catalunya
i cada cop venen més.
També podem dir
que treballem
amb molta gent de Madrid,
de València,
en fi,
una miqueta de tot arreu.
Molt bé,
molt bé.
Doncs,
escolta,
jo ja hi aniria,
però jo no puc.
Jo ja vindria,
ja.
Cap problema,
aquí estem.
Avui estem bé de temperatura,
tenim 10 graus,
però comença a fer 7, eh?
10 graus, eh?
Per tant,
avisem a qui hagi d'apropar-se
a Can Proton aquests dies
i hi ha la rebaqueta
forta,
la gengeta italiana.
D'això,
us neve a caranya
aquí a Can Proton,
no?
No, Marc?
Sí,
un cop o dos a l'any neve.
L'any passat,
per exemple,
va ser per Nadal i Sant Esteve,
ens van caure més de 50 centímetres,
vam quedar una mica col·lapsats,
però va ser maco,
perquè era Nadal,
Nadat,
sí, sí.
El Marc Navarro
ens ha gestionat,
en nom de Can Proton,
el que és l'estada
amb aquest hotel,
una estada per una nit
en cap de setmana,
concretament d'aquest dissabte,
dia 28,
és el regal que podem oferir
als nostres oients,
als que han participat
en el concurs.
Què ens dius
de l'hotel Maristany?
Que l'heu triat vosaltres, Marc?
Hem mirat una mica
les fotografies per internet
i és espectacular.
No, és espectacular,
volem quedar bé
i és ben bé, ben bé
dintre el poble
i és el passeig Maristany,
aquest passeig que en parlàvem,
perquè la gent
es senti ben bé
dintre Can Proton
i veu tot el maco que tenim.
Doncs ja d'entrada
t'agraïm,
perquè nosaltres
fem això,
vol dir,
proposem concurs
i sou vosaltres
qui trieu l'establiment,
l'hotel
de premi,
de regal
i, ostres,
és d'agrair
que hagueu triat
un hotel tan xulo,
tan acollidor
com almenys els veu
a les fotografies.
Estic segura
que els nostres oients
estaran contents.
Ho és, ho és, ho és.
I a més,
amb una casa
de estil modernista,
de principis del segle XX,
remodelada,
no?
És a dir que...
Sí, senyor,
aquestes cases
es van fer principis de segle,
la gent de Barcelona,
els estiuejans,
venien aquí a Can Prodent
i es van fer la casa
i ara, doncs mira,
una és un hotel,
l'altra pot ser una casa de colònia,
s'aprofita tot una miqueta,
són cases senyorals.
Una pregunta, Marc,
que se n'acaba d'acudir
i la podríem fer sempre, Pep.
Una curiositat,
a veure,
que només digueu els de Can Prodent,
una cosa que sigui molt local,
que només sapigueu vosaltres.
Ostres, ara m'ha explicat
entre les fàcils.
És difícil.
Ara, que ràpid, això, eh?
Se m'ha acudit ara.
Pot ser comarcal, també, eh?
Una paraula, saps?
Per exemple,
que no ho sé,
que amb un cafè
li digueu d'una altra manera.
Tu vols dir, Núria,
tipus que Olota,
per exemple,
diuen que tot ho carden, no?
Hem de cardar això,
hem de cardar això,
no hi ha d'allò altre.
Sí, qui no carde Olot,
no carden d'allò.
Doncs, bueno,
una paraula d'aquestes.
Se t'acudeix?
Diu que a Can Prodent
tots ho som,
a Can Prodent.
A Can Prodent tots ho som?
Sí, diu que fem el tonto,
però no ho som, saps?
Val, val,
ja en serveix,
ja en serveix,
vale.
Mira,
se m'acaba d'acudir.
Amb el guanyador,
li diuen que el primer que digui
arriba a Can Prodent,
allò per integrar-se,
que sigui això, no?
Orra del món
i torna a Can Prodent.
Ah, que xula.
Aquesta l'havia escoltat
en alguna ocasió,
aquesta sí que em sonava.
Escolta, Marc,
vol ser la nostra mà innocent
perquè farem el sorteig.
Tenim vuit números.
Nou.
Perdó, nou.
Nou, que són les vuit trucades
que hem fet al llarg de la setmana,
els que els ullens,
més la trucada,
més el correu electrònic,
perquè també fem la pregunta
als dixous per correu electrònic,
per poder respondre
per correu electrònic.
I tenim nou números
amb un bombo
que el farem rodar
amb una sintonia de bombo.
A veure.
Llavors, quan...
Mira, Marc,
jo començaré a fer rodar el bombo
i quan tu diguis prou,
pensa tu,
però quan diguis prou,
pararé.
i quan diguis prou,
se'ls saltarà la bola.
Mira, perquè si tu és Marc,
perquè vegis com anem aquí,
tenim unes boles
d'aquelles de bingo,
que no sé a qui
se li va acudir
comprar un bingo,
i el Pep ha triat
tots els nou números
i els ha posat
dins d'un paquet
d'aquests de plàstic
on es guarden els CD's.
Això no cal que ho expliqui,
que no cal que ho expliqui, això, home.
Sí, home, sí,
que així el Marc...
Això és com una quina de poble.
No sé com en dieu vosaltres.
Què en feu?
Em feu quina la quina,
senyor?
Per favor,
el 2, el 18,
això és el mateix.
Però teníem molt d'èxit,
l'esquina, els pobles.
Sí, senyor,
fa l'Unió Esportiva Camprodona,
benefici del futbol
i sempre s'en plena.
Bueno, escolta,
mira, fem rodar la quina,
doncs, el bombo,
i tu marques la mà innocent.
Esperem un momentet, home,
deixem-ho recordar els números.
Sí, sí, sí.
A veure, a veure,
el número 1 és per l'Àlex,
el 2 pel Josep Maria,
el 3 pel Quim,
el 4 per l'Americarme,
el 5 per la Montse,
el 6 pel Raül,
el 7 per un altre Montse,
el 8 el té el Josep Maria
i el 9 el Javi,
que ha sigut el concursant
que ha participat
via correu electrònic
i que ha encertat la resposta.
Molt bé.
Ara sí, que gira el bombo.
No hi ha molta paritat, eh?
No, però és que va com va.
Només hi ha 3 noies i 6 nois, eh?
Va com va.
Va com va, això, eh?
Bé, deixem-hi dir prou, no?
En algun dels moments.
Sí, quan tu vulguis.
Vinga.
El Pep Estreta, la bola...
La bola, que jo encara no l'he vista, a veure.
Semblem els nens de Sant Edil de Fonson.
Mare de Déu.
Ja estem en la sintonia.
Tu l'has vist, Núria, la veus, des d'aquí?
No, jo que he de veure.
És que estem lluny, eh?
Perquè jo estem lluny.
No, digue'm, tens una bola?
La dic, la dic?
Digue-la, digue-la, jo tinc la llista.
Tu tens la bola i jo la llista.
La bola és el número 7.
Ai, el número 7.
Li acabes de donar la sort a la Montse Soler.
Doncs mira, la Montse Soler que ha guanyat el cap de setmana, la nit d'hotel per dues persones,
amb esmorzar inclòs a l'hotel de Maristany, que per cert, li direm a la Montse que ens ho expliqui, eh?
La tornada, Marc, allò que en torni.
I que ens ho expliqui una miqueta per què tant de nom a Camprodon, que s'ho treballi.
Exacte, no?
I explica per antena.
És que s'ha de convertir, a partir d'ara, la millor embaixadora de Camprodon, eh?
Aquesta noia que ha guanyat el concurs, que ara l'estem trucant.
Perfecte.
I li direm que allò, potser en Carles...
Enhorabona i esperem no de forda-la, i qualsevol problema, doncs que es dirigeixi turisme,
i allà l'atendrem molt amablement.
Molt bé, Marc.
Escolta, estem intentant contactar amb ell, a veure si podem parlar-hi,
encara que sigui el que us pugueu saludar, dos minutets.
Molt bé.
A veure, tot i que això, clar, és un telèfon...
A veure, Núria, sí?
Si hi posa?
Doncs mira, la tenim, eh?
La tenim.
La tenim.
Molt bé, perfecte.
A veure, Montse.
I està acabant de parlar de la Núria, però vaja, ara el posem en directe, eh?
La Montse que diu que una miqueta més i crida, quan ho has sentit.
Montse, ens estaves escoltant?
Hola.
Hola, bona tarda. Ens escoltaves, doncs, Montse. Estaves atenta?
Sí, sí, sí, sí, porque como sabía que era el sorteo ahora, ya estaba escuchando.
Escolta, et presentem al Marc Navarro, que és el teu anfitrió, és el regidor de turisme.
Sí.
Bona tarda, Montse.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, com estem?
Pues mira, bien, acabando de llegar a casa ahora, con la niña y nada, y he puesto la radio.
Montse, que...
Estàs contenta?
Sí, claro, hombre. No todos los días te toca algo.
No, i esperem, doncs, que t'agradi, que puguis i que no sé si has estat mai a Camprodon.
¿El qué?
Si has estat mai a Camprodon.
No, no, no he estado nunca, será la primera vez.
Montse, i a tu què és el que et crida més l'atenció de Camprodon?
Fareu excursions per la muntanya?
No ho sé, què teniu pensat de fer?
Hombre, sí, claro.
Ya que estamos en la ciudad y una vez quedamos al campo, pues aprovecharemos ir a la naturaleza, ¿no?
Un poco de respirar aire un poco más puro, ¿no?
I molta aigua. Recorda que ens ha dit el Marc que allà teniu aigua, bueno, a dojo, eh?
Això val la pena, val la pena.
I fresca.
I fresqueta. Montse, i què fareu amb la nena?
Perquè què fareu amb aquesta criatura que estic escoltant de fons?
Escolta, i qui t'acompanyarà el viatge? Perquè és per dues persones, eh?
Qui t'acompanyarà, ho saps, ja?
Pues mi marido.
Ah, molt bé, doncs, enhorabona.
Doncs, escolta, Montse...
Y con la niña, no sé, preguntaremos a ver a que sea pagando un complemento.
Doncs això no mateix ja ho aclarirem.
Sí, ja, ja t'ho ha de fer-la.
Montse, doncs, ja està.
En fi, quan arribis, Marc, quan arribi la Montse a Can Prudón,
el primer que ha de fer és adreçar-se a l'oficina de turisme, no?, directe cap allà.
Sí, sí, senyora. Allà estarem esperant-la.
Montse, enhorabona, moltes gràcies. Que vagi molt bé.
Vale, gracias.
Adéu, adiós.
Doncs, escolta, Marc, ja han repartit la sort, veus?
Ja tindré la Montse cap aquí dalt, i, en fi, que es converteixi en això,
en una bona ambaixadora a Can Prudón, eh?
Que ho visqui aquest cap de setmana, aquest molt proper,
i després que ho expliqui.
Sí, d'això es tracta, no?,
i que, com ella, doncs, molts també s'acostin a Can Prudón,
que és una escapadeta de no res,
perquè estem pràcticament a què?
Tres horetes no arriba, no? Pràcticament tres horetes i poc.
Tres horetes no devem arribar de Tarragona.
Dos hores, tres quarts o així.
Les comunicacions són a les carreteres, vaja, estan bé?
Són fàcils i bones?
Sí, un cop arribeu a Barcelona, doncs, a la C17 i en amunt,
el que passa és que ara estem d'obres,
ens estan fent els quatre carrils de Vic a Ripoll,
però jo crec que molt de curs d'un any o així
tindrem, bueno...
Marc, si esteu d'obres, aquí dalt serà pels tarragonins
com està a casa, perquè nosaltres portem mesos d'obres
a les carreteres.
Sembla que això, aquest mal, el que té tothom.
Sí, per això que ja no ve d'aquí.
Marc, que moltes gràcies per confiar en nosaltres
en Tarragona Ràdio, i, en fi, doncs,
esperem que aquests vincles d'unió entre Can Prudón
i Tarragona, entre el tarragonès i el Ripollet,
doncs continuïn.
I, en fi, que moltes gràcies i que, en fi,
que us ho passeu molt bé, que vagi molt bé.
Quan ens visiteu, per cert, veniu per aquí,
per la ràdio, eh, ens veniu a visitar, d'acord?
Perfecte, moltes gràcies a vosaltres
per haver-nos convidat, i fins una altra,
ja sabeu on som.
Fins una altra, Marc, una abraçada.
Una abraçada.