La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
Una setmana més saludem en Beta amb la seva secció La terra és plana
en què tractem notícies de ciència i tecnologia d'una manera molt planera
per entendre-les a tots plegats. Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs? Bé.
Ens ha deixat moltes notícies aquesta setmana.
Home, doncs sí, sí, sí, ja veus que tinc desplegada la taula.
Jo ja ho veig.
Tota plena de notícies.
I notícies grans i petites notícies, no?
Allò que diem càpsules.
Però abans, si et sembla, m'agradaria acabar de fer una reflexió que em va quedar
del que vam comentar la setmana passada del col·licionador de drons,
dels minibancs aquests, tot plegat.
I que una cosa va portar a l'altra, que vam parlar de l'energia nuclear,
que si la radiació i tot això...
Aleshores, tot això em va fer rumb rumb al cap durant aquests dies
i volia fer el comentari a la reflexió de que, a veure,
la gran pregunta que es fa a molta gent és per què serveixen aquests experiments, no?
És que nosaltres diem, home, per saber d'on venim, on anem,
saber com es va formar l'univers.
Però és que la gent al carrer pensa també.
Però i a mi per què m'interessa saber per què es va formar l'univers, no?
Doncs bé, hi ha raons científiques que partint de la base com es forma l'univers
i com es desenvolupa tot,
podem entendre millor a l'hora d'explorar nosaltres després l'univers,
de fer viatges, cosa que ara no podem, però en un futur possiblement sí.
Si el coneixem més a l'univers,
doncs tindrem més seguretat a l'hora d'explorar-lo,
no anirà a les fosques, diguéssim, no?
Però és que a més a més també té efectes secundaris
i ens porta a una altra reflexió d'aquells descobriments fortuïts, casuals.
I sempre tenim al cap aquella anècdota de l'experimentador,
o bé, el científic que tenia la xocolatina a l'aixeca de la camisa
estava experimentant amb ones micrones per missatges
i s'hi va desfer aquesta xocolatina.
Aleshores va trobar que, fortuitament,
que les ones micrones escalfaven
i ara tenim uns fons micrones que van molt bé per escalfar la llet.
Aquí ens porta que el col·leccionador de drons,
ho diu la paraula, col·leccionen matèries.
En aquest cas, primer van fer col·leccionar protons
i ara fan col·leccionar ions de plom.
Aleshores, qui diu, estem especulant,
qui diu que en un futur, de manera fortuïta,
investigant els orígens de l'univers,
trobin la fórmula de la fusió nuclear.
Perquè, esclar, estan fusionant.
Quan col·leccionen, fusionen aquests ions.
Aleshores, el gran repte energètic que tenim nosaltres
és canviar la fissió per la fusió.
La fissió nuclear és la que actualment tenim
en les centrals nuclears per fer l'energia elèctrica.
O sigui, els àtoms es fissionen, o sigui, es parteixen.
Fissionar vol dir que es parteixen, es trenquen.
Aleshores, aquest trencament, aquesta fissió,
és la que produeix la calor
i d'aquí produeixen energia elèctrica.
Es clafen aigua, produint vapor i fent anar en turbines.
Molt senzill.
Doncs el gran repte és fer al revés.
En lloc de fusionar, que és l'energia del sol.
El sol és fusió total, sempre s'està fusionant.
I d'aquí ve l'energia.
Doncs, si nosaltres pudéssim aconseguir fusionar,
o sigui, fusionar àtoms,
aquesta calor ens comportaria, doncs, també,
molta energia elèctrica
i molt de reduïment de residus nuclears i radioactius.
perquè, al fusionar-se,
doncs, els residus no són tan grans com la fissió nuclear.
Llavors, resoldríem de pas
un problema que és que fem amb aquests residus
i amb això que està ara també en poc de tothom,
que és aquest màquets hem centralitzat de residus nuclears,
que ningú no el vol,
o el volen alguns,
s'escor, altres que no el volen,
i en el cas de la fusió nuclear no passaria això,
no calen aquests màquets perquè no ho poden veure.
Per tant, aquests experiments que sonen a ciència-ficció,
a molt lluny, no?,
i això de què ens toca, doncs,
moltes vegades té aplicació més transcendental
del que ens pensem per a la nostra vida quotidiana.
Això mateix.
I ho volíem dir,
una reflexió que la vam tenir així de pensament,
ara volem dir-ho en veu alta
perquè la gent es pensi
que aquests experiments serveixen pel món més
i qui sap, doncs, algun dia,
que gràcies a tot plegat
podem aconseguir una energia més neta,
que és, en aquest cas, la fusió nuclear.
El gran repte que tenim,
esperem que aquest segle XXI ho podem veure,
perquè s'estan fent experiments,
però la cosa encara està molt en volques, no?,
està la cosa...
Això, acaba de començar la recerca.
Però bé, no perdem l'esperança
i esperem que d'aquí a uns anys,
doncs, pugui ser possible
i aquestes teories que també que parlaven
la setmana passada,
aquestes teories de relativitat tot plegat,
doncs, es puguin confirmar
i sigui possible aconseguir la fusió nuclear
i aconseguir, d'aquesta manera,
una energia sense residus radioactius.
Bé, és el que volíem dir, no?
I ara, si et sembla,
anem per aquestes petites notícies,
càpsules, abans d'entrar amb la notícia que has comentat tu abans,
que és la realitat augmentada.
Aquesta és la notícia central.
Però, abans, dir-vos que tenim una subhasta aquest mes de novembre
i és que si vosaltres sou un dels milions de sèrrims fans de Star Wars
que poblen en aquest planeta,
i et sobra alguna cosa més d'un quart de milió d'euros,
doncs, pots...
Ah, sí, soc el perfil, ja.
Sí, sí, sí.
Sobra un quart de milió d'euros, eh?
Us podeu convertir en el mismíssim Darth Vader.
I és que la casa de subhastes Cristis
posa al seu escaparat, al seu operador,
el tratge original del senyor del costat fosc de la força,
en una sessió que tindrà lloc aquest mes de novembre a Londres.
O sigui, el posen a subhastes.
Subhasten el tratge de Darth Vader de veritat amb màscara inclosa.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Aquesta és una notícia anècdota,
però bé, passa, passarà aquest mes de novembre, no?
S'espera que el tratge del personatge
que comptava amb el porte del David Proulx,
que aquest és l'actor qui s'hi ficava a dins.
Però sabem quina cara té, pobre xic, per altra banda.
No, esclar, esclar.
Era un actor que sempre anava amb la màscara, no?
Però, sobretot, aquest senyor era tan sols l'actor.
No parlava, eh?
El senyor David Proulx era l'actor
i qui feia la veu, això ho feien després al doblatge,
era la veu del senyor James Earl Jones.
Déu-n'hi-do.
Aquesta veu, sí.
Sí, sí, sí.
Jo la s'ha imitat, eh, però...
Jo tampoc, jo tampoc, millor que no ho prou.
I és que, a la Terra és plana,
no només parlem de ciència, també de ciència-ficció.
Sí.
Clar.
A veure, ens agrada fer volar l'imaginació
i quan parlem d'aquestes coses de ciència-ficció,
que en certa manera són realitat,
perquè, esclar, el tratge,
per molt ciència-ficció que sigui,
doncs es posa a subhasta, no?
I Star Wars és una icona,
és una icona de la gent,
a les amants de la ciència i la ciència-ficció, no?
Les coses van juntes, no?
Perquè és que ens agrada la ciència,
ens agrada fer volar la imaginació
i ara agafem aquesta reflexió,
al començament de la secció,
que dèiem, ostres,
si algun dia poguéssim aconseguir la fusió nuclear.
Estem fent ciència-ficció en aquests moments,
especulant,
i potser s'han fet moltes pel·lícules sobre això,
doncs el dia que sigui realitat,
deixarà de ser ciència-ficció,
com passarà, doncs,
amb moltes pel·lícules que en el seu moment
era ciència-ficció
i de moment algunes estan començant a ser realitat, no?
Com aquesta de...
primer novel·la,
després pel·lícula de 1984,
el gran germà
que ens ficava en un futur
tot controlat
per les càmeres de televisió
i ara, doncs,
passa als carrers
i es queixés
i sempre està controlat
per càmeres de vigilància.
Espero que no hi hagi mai cap personatge
tan fosc i tan negre, eh,
com Darth Vader.
Bé, esperem que no.
Si el vols recrear, ja ho sabeu,
amb aquesta subhança.
S'espera que el tratge del personatge
que comptava, doncs,
amb això,
amb l'actor David Prouns
i la veu de James Earl James,
Jones, arribi a un preu
de fins a 270.000 lliures esterlines,
o sigui,
més de 262.000 euros.
I la casa de subhastes
va afegir que
els principals components
del tratge de 1980
que inclou el casc
i la màscara,
o sigui...
És que és el més identificatiu,
no?
Sí, sí, sí.
O sigui, a més de la capa
i tot el vestit,
el tratge en si,
doncs,
també el casc
i la màscara, no?
Doncs,
aquest...
aquest tratge
s'hauria creat
per al rodatge
de l'Empèrie Contrataca,
que és la segona pel·lícula
que es va filmar
de la saga
de George Lucas.
Aquesta vestimenta
va ser adquirida
el 2003
pel seu actual
AMU,
un col·leccionista privat
d'Estats Units.
Va ser, doncs,
adquirida
als estudis
que van fer la pel·lícula,
no?
I ara, doncs,
sembla ser que
vol fer
la primera pel·lè,
no?
Doncs, bé,
aquesta és la notícia,
no?
La qüestió és
que,
bé,
tu anem a insistir,
si us sobren diners,
ja sabeu.
Mira,
us podeu convertir,
perquè, clar,
això s'ha de tenir exposat,
després has de tenir
un raconet a casa,
no és per tenir
tancat l'armari.
Bé,
per això són,
per col·leccionistes,
amb molt de diners
i molt,
molt, molt bojos
per aquest tipus
de pel·lícules,
però bé,
no és el nostre cas
perquè no estem
ni tan bojos
ni tenim tant de diners.
Bé,
però ho havíem de dir
perquè són aquestes notícies
curioses,
com aquesta altra
que ens vam assabentar
l'altre dia
i que podíem anomenar
així com
parlant pel mòbil
a l'any 1928,
esclar,
1928 ni mòbils
ni gairebé telèfons,
sí que hi havia telèfons
però eren molt rudimentaris.
Sí,
aquesta titularia
me'l vas dir
a l'acabar a la secció
la setmana passada
i dic,
ai,
de què em paràrem,
Beta?
Doncs, mira...
28, un telèfon mòbil?
Parlar pel mòbil?
Sí, sí, sí.
És que mira,
saps què passa?
A veure,
això són notícies curioses,
ens agrada també
parlar de coses
relacionades amb la ciència
però que són
certament divertides,
com és el cas
que subastin
el traigó original
de Dave Bader,
doncs mira,
té la seva gràcia,
pels amants
de les pel·lícules
sense ficció,
la seva gràcia
té,
i pels que pensin,
ostres,
però el mòbil
no va ser un invent
dels anys 80-90,
i com pot ser
que...
Doncs mira,
s'ha de que
fa una setmana
que el director
de cinema irlandès,
mira,
Irlanda,
després tindrem
Irlanda com a protagonista,
pel daltabaix
que ha tingut,
econòmic,
doncs bé,
fa una setmana
que el director
de cinema irlandès
George Clark
va penjar a YouTube
un descobriment
que havia fet mirant
un documental
de 1928
sobre l'estrena
de la pel·lícula
El circ
de Charles Chaplin
i que ha estat estudiant,
diu,
durant un any,
si veu
fuguesment
una senyora
que passa
i que fa tota la impressió
d'estar parlant
per un telèfon mòbil.
Clark
diu que podria ser
la prova
d'un viatge en el temps
i que la senyora
hauria vingut del futur.
ens riem una mica
perquè també se n'han fet
moltes de pel·lícules
de viatges en el temps.
Bé,
doncs diu això
que la senyora
hauria vingut del futur
i que per això
porta un mòbil
i convida tothom
a dir la seva,
tothom que vulgui
veure la pel·lícula.
Doncs bé,
el vídeo...
Quina pel·lícula és?
Sí,
El circ
de Charles Chaplin.
Vosaltres,
doncs,
poseu a Google
o aneu a YouTube
i busqueu el circ
i us sortirà
el fragment aquest
perquè no cal
que veieu tota la pel·lícula
sinó el fragment
de la senyora
que està
amb el telèfon mòbil
parlant.
Sí,
o que fa veure
que parla,
no?
Bé,
doncs bé,
el vídeo
ja l'han visitat
més de dos milions
de persones.
Ha generat desenes
de milers de comentaris
i el tema
ha fet furor
a la xarxa d'internet.
Hi ha qui diu
que s'està rascant
o que es tapa del sol
o que s'amaga
de la càmera
vosaltres que en penseu?
Aneu a mirar el vídeo
eh,
YouTube,
poseu el circ
de Church Alpine
i sortirà el fragment
aquest en què la dona
doncs ens passa
perquè és un documental
eh,
és un documental
sobre l'estrena
de la pel·lícula.
És una càmera
que...
Com un making of
diguéssim.
No,
més que un making of
era un reportatge
pels cinemes
de les Hores,
no?
Val.
Que parlaven
de l'estrena
d'aquesta pel·lícula
i és la senyora
que passa davant
del cinema.
aquest on feien l'estrena
i és una senyora
que va...
Espontània,
diguéssim.
Sí, sí,
i va així
com si
amb la mà
com nosaltres
anem parlant
per telèfon
i fent comentaris
i tot això,
no?
Esclar,
s'ha de veure aquest vídeo,
és curiós,
és curiós,
no?
Home,
la teoria
que és una persona
vinguda del futur,
home...
Fa gràcia,
fa gràcia.
Fa gràcia,
sí, sí,
són notícies
que fan gràcies
i bé,
a d'un moment
les deixem així com
no gaire científiques,
però qui diu,
qui diu que en un futur,
doncs...
Vosaltres que penseu?
Doncs aneu a veure aquest vídeo
i feu el comentari.
Bé,
doncs ara sí,
anem a passar per la realitat augmentada,
que és el tema central d'avui.
Quan diem aquesta paraula,
Núria,
què et ve al cap?
Una lupa.
Realitat augmentada.
Una lupa,
un microscopi,
un telescopi,
no ho sé.
No,
no va per aquí,
va sobre mòbils,
telefonia mòbil.
I és que la telefonia mòbil
parlant de mòbils,
no?,
dels anys 20,
que no n'hi havien,
però és clar,
si hi ha viatges al futur,
doncs sí que n'hi havien,
però bé,
això ja ho deixem per...
No ho sé,
deixem-ho, deixem-ho.
Doncs ara sí,
ara són mòbils,
però mòbils darrere generació.
I és que és allò que diem,
que possiblement fa 10 anys,
si véssim parlat
de la realitat augmentada,
aleshores sí que ens haurien dit,
ostres,
això sí que és ciència-ficció pura
i també se'ns hauria escapat
la rialleta.
Però ara,
el 2010,
podem parlar tranquil·lament
de la realitat augmentada
com una,
doncs això,
una realitat,
sí,
sí,
sí,
perquè,
què passa?
Doncs tan sols enfocar
el telèfon mòbil
cap a una parada d'autobús,
un hotel o un museu
es pot obtenir informació pràctica
per a l'usuari.
Sí,
sí,
enfocar,
doncs,
la càmera del mòbil.
A través de què?
doncs enfoques,
enfoques al museu,
a la parada d'autobús
i te surt informació.
Sí,
però perquè aquesta,
perquè és una aplicació,
perquè la informació ja,
avui,
ja hem d'estar d'acord
les empreses en aquest sentit
de donar-la,
no?
Evidentment.
l'hotel o l'empresa
emocional de transports
en aquest cas.
Aquí és...
Però és que això em sona molt
al BIDI.
Sí,
també,
també,
però al BIDI
tu enfoques
al que és
aquest,
aquest codi de barres
que és bidimensional,
per això es diu BIDI,
perquè
hi ha el codi de barres
que és unidimensional,
que és les ratlles normals,
que hi ha en tots els productes
quan passen pels supermercats,
el fa bip,
bip,
i te llegeix això.
Aquest seria el codi de barres
de tota la vida,
bé,
dels anys 70,
perquè,
si no ho recordo malament,
va sortir l'any 75,
una cosa així,
que ja té uns quants anys.
Van parlar de l'aniversari,
em sembla.
Sí,
van parlar d'aniversari,
que ja tens quants anys
i que,
doncs,
semblava que fos més modern,
no, no, no,
ja feia fos anys
que estava el codi de barres.
Doncs bé,
fa pocs anys
van desenvolupar
un codi de barres
bidimensional,
que és el BIDI,
que tu enfoques també
a la càmera
de...
del mòbil
cap al BIDI aquest
i també te surt
informació
de qualsevol cosa
i fins que tu pots comprar
entrades,
bé,
moltes coses.
Però, esclar,
has d'enfocar el BIDI.
En aquest cas,
no estem parlant
d'enfocar cap BIDI,
estem enfocant...
L'edifici o la parada de gust.
Sí,
l'edifici o la parada de gust
i qualsevol cosa.
Esclar,
com funciona la cosa?
Ai, sí?
Que curiós.
Ara ho expliquem.
Imagineu-vos
que aneu per al carrer
i trepitgeu
amb un museu
que us sembla interessant.
Doncs,
si dirigiu la càmera
del vostre mòbil
cap a la porta,
podreu veure
en la pantalla
informació sobre
exposicions,
hores de visita
i preu de les entrades.
I si apunteu
cap a un restaurant
en proper,
sabreu quins plats
estan avui dia
en el menú
i coneixereu les crítiques
d'altres turistes
que ja han menjat
abans en aquest local.
On ho fan, això?
A tot...
Clar...
Interessant, eh?
Sí,
és interessant.
Interessant.
És que...
Passa que és d'aquelles aplicacions
que, clar,
no sé si tothom aprofita.
Això que estic explicant
és el que deia,
no?
Torno a insistir.
Fa deu anys
sense...
a vegades cap a la rilleta
i dic,
ah, això...
No, no,
això és inserficció.
Doncs és realitat, eh?
I que passa
que no es coneix gaire
però nosaltres aquí
a la tercera plana
estem donant informació
perquè és molt recent
aquest invent.
És molt recent
i no està a la base de tothom, no?
Perquè són telèfons intel·ligents, no?
Aleshores,
en aquest cas,
el meu mòbil
no serviria
perquè només serveix
per trucar.
No és d'ultimíssima.
Quina tecnologia és això?
Ara ho explico,
ara ho explico,
ara ho explico, eh?
Perquè és que...
És això,
és molt nou
i la gent encara no està assabentada
però si la cosa té èxit
doncs quan d'aquí a poc
parlem de realitat augmentada
doncs no farà falta
donar explicacions
perquè la gent ja ho sabrà
ostres, sí,
és allò que va tan bé
per saber tal cosa
i tal cosa
i tal altra, no?
Doncs bé,
això que acabo d'explicar
doncs torno a insistir
és la realitat augmentada
que és una tècnica
que triomfa
en els smartphones
que són els telèfons intel·ligents
és la darrera generació
i què tenen aquests smartphones?
Ara ho explicarem
però abans de dir-vos
que la realitat augmentada
és una tecnologia molt ample
que consisteix en superposar
informació general
per ordinador
o sigui, texta, vídeos, animacions 3D
sobre imatges del món real
o sigui, és una barreja
de les dues coses
si us proposes les dues imatges
o sigui, com?
Doncs tu ho enfoques cap a la porta del restaurant
i aleshores
enfocant aquella porta del restaurant
al damunt
al damunt
al damunt t'apareix tot això
tot això
t'apareix doncs
textes, vídeos, animacions 3D
etcètera
això és la realitat augmentada
i la tecnologia que fa servir
doncs és
la barreja en el mòbil
de
tres components
GPS
hi ha mòbils que porten GPS
jo n'he vist
jo n'he vist
darrera generació
que no és el meu cas
que nosaltres doncs
som més aviat a vostès
però bé
ja ens serveix per la feina que fem
però jo n'he vist
de mòbils
de tercera generació
que porten el GPS incorporat
o sigui
allò que dius
ja
que pots portar més
el mòbil
GPS
un aparell que es diu
acceleròmetre
ai
no em sortirà ara
acceleròmetre
sí, acceleròmetre
no sé per què serveix
t'he dit el nom
però vaja
doncs és un dispositiu
que detecta el moviment
i el gir
val
val
m'ho puc fer a la idea
sí
i el tercer
és una brúixola
una brúixola
doncs
electrònica
evidentment
una brúixola
doncs
tota aquesta
aquesta barreja
d'aquests tres components
obre noves formes
de suproposar informació
sobre imatges reals
i
esclar
doncs
pensa que és informació
que primer
els
això que dèiem
el restaurant
o el museu
han hagut de facilitar
ho heu de facilitar
però
però
però
però
però és molt fàcil
perquè si tu
tens el teu mòbil
que pot detectar
el lloc
si el restaurant
també
aquesta informació
l'ha penjat
a l'internet
doncs esclar
tu
mitjançant
això és com si fos
el Google Street View
no?
allò que
te situes
al carrer
amb aquells mapes
virtuals
doncs
si els de Google
han pogut cartografiar
a les ciutats
i les portes
als restaurants
doncs
això va estar
ja
a les coordenades
del GPS
doncs
al mateix restaurant
doncs
que ja està
diguéssim
inclòs
en aquest estil
viu
del Google
que fa
doncs
posa tota la informació
i tu
quan el teu mòbil
estàs enfocant allà
com aquest mòbil
té accés
al GPS
o sigui
està situant
mitjançant la càmera
detecta
que la càmera
està mirant
cap a
gràcies a la bruxula
que porta
i gràcies
doncs
a aquest aparell
que
doncs
detecta el moviment
i el gir
no?
que diu
ostres
estàs enfocant
cap allà
perquè esclar
el mòbil
ha de saber
cap a on foca
no?
perquè tu
pots tenir
la càmera
però
ell ha de saber
cap a on mira
no?
i és això
gràcies
a aquests tres components
doncs
si el
propietari del restaurant
ha penjat la informació
a internet
doncs
t'apareix
i pots accedir
molt bé
sí
sí
és
és
molt
interessant
no?
hi ha més de 150 aplicacions
en el Apple Store
d'Apple
i desenes de mòbils
amb Android
o sigui
el sistema
operatiu Android
de Google
doncs
també
disposen
d'aquestes aplicacions
no?
destaquen
els de l'empresa
holandesa
Liar
i la seva
plataforma
de desenvolupament
la
doncs
la seva interfàs
i el seu ampli catàleg
de capes de contingut
de més de 270
aplicacions
que la situen
per davant
d'altres
empreses
com
Wikitude
Mobilici
i
Acrocerc
que són les que estan
les empreses
que estan
implementant
tot això
no?
esclar
tu has d'anar
aquestes empreses
que desenvolupen
tot aquest software
i tot aquestes coses
no?
Tendes
bars
restaurants
transport públic
caixers
qualsevol cosa
que necessiti
per poder trobar
a l'instant
amb tan sols
enfocar
al voltant
si prèviament
s'ha descarregat
l'aplicació
que són gratuïtes
de moment
són gratuïtes
o sigui
totes aquestes empreses
que n'han parlat
són les que fan
les aplicacions
i de moment
si te descarregues
aquestes aplicacions
són gratuïtes
i és ideal
en museus
i exposicions
i és una amenaça
o una oportunitat
per a guies turístics
i el GPS del cotxe
o sigui que
el que es va
per una banda
amenaça
una altra
bé
i acabem dient
acabem dient
que hi ha empreses
doncs
des de
la BMW
McDonald's
que s'apunten
a aquesta tecnologia
pels seus anuncios
o sigui que també
si tu vas a un McDonald's
i enfoques
la promoció del dia
sí
això mateix
clar que també hi ha
un fi comercial
i deixa'm dir
per acabar
una cosa
molt bona
que s'està
estudiant
i que possiblement
algun dia
sigui realitat
això és realitat
la realitat augmentada
valgui la redundència
és realitat
però una cosa
que
podria ser molt útil
i és que
el futur
d'aquest concepte
de realitat
passa
segons alguns experts
per ull
bionic
amb la simple vista
sí
o sigui
enginyers
de la universitat
de Washington
a Seattle
als Estats Units
estan desenvolupant
circuits de LED
integrats en lents
de contacte
que substituiran
a la pantalla mòbil
aquestes lents
podrien contenir
cents de LEDs
que connectats
a internet
emitirien imatges
paraules i gràfics
superposats
a l'imatge real
o sigui
la realitat
canvia
això s'assembla molt
a la imatge
de Terminator
recordeu
amb aquella pantalleta
davant dels ulls
aquí has donat
en la Diana
aquí l'has donat
ho estan experimentant
o sigui
que algun dia
en un futur
les lentilles
no seran per veure
millor
els que tinguin
problemes de vista
de miopia
etc
seran per tenir informació
morirem de tanta informació
i és que és això
que la realitat
canvia
passos agagantats
Núria
aquest últim apartat
és encara sense ficció
però
en pla Terminator
però
donem-hi temps
a la cosa
com evolucionar
la ciència
Déu-n'hi-do
va que marxem cap a Irlanda
marxem
marxem
marxem cap a Irlanda
perquè com hem dit abans
n'havíem de parlar avui
al final
en aquest viatge a Vanília
tot recordant
vells èxits
velles cançons
dels anys 80
dels anys 90
i esclar Irlanda
ha patit un del treball
econòmic
i nosaltres
doncs
ens sap molt de greu
i quan parlem d'Irlanda
musicalment parlant
sempre ens ve al cap
el grup 1-2
però no
avui no serà el cas
sempre ens agrada
defensar els més febles
i en aquest cas
doncs una senyoreta
que va tenir
molta fama
l'any 1989
amb un disc
però que li va sortir rodó
és la Cignito Conor
i
la cançó que escoltem
nosaltres
porta per títol
I am a streets
on your grave
que sona
traduït al català
una mica així
fúnebre
és que diu
jo estic estirada
en la teva tomba
però bé
amb això no volem dir
que l'han d'escaput
pensem que l'han de tornar
a aixecar-se
i bé
doncs
aquí no passa res
amb aquest apunt musical
tanquem la secció
científica i tecnològica
de la Terra Esplana
Beta
moltíssimes gràcies
a reveure
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beta
Beda
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!