Avui és la tercera jornada que anem en ruta per Asterri d'Ànau.
Avui us parlarem, com dèiem, de tradicions mil·lenàries,
com ara la festa de les Cefalles d'Isil,
que se celebra ara per Sant Joan,
el Festival de Teatre Esvaiolat o el d'Ensànau.
També farem un recorregut per la ruta a la Romànic,
amb nombroses esglésies i fortificacions medievals.
La tercera bona raó per visitar Asterri
és aquesta riquesa cultural de les Valls d'Ànau.
De la qual us en parlarem extensament.
Farem diverses parades, vull dir que coneixerem molts indrets i molt variats.
La proposta ens la fa avui Joan Blanco.
Ell és president del Consell Cultural de les Valls d'Ànau.
Joan Blanco, bona tarda.
Molt bona tarda a tothom.
Doncs mireu, les Valls d'Ànau,
aquesta subcomarca del Pallarsó-Virà,
ben delimitada geogràficament,
amb una forta personalitat històrica i una identitat pròpia,
forma part d'allò que els historiadors han anomenat
pel Bressol de Catalunya.
Nombrosos documents ens parlen dels seus trets particulars
i de la seva idiosincràsia,
com a poble al llarg de la nostra història.
Aquests documents, per exemple,
serien el llibre de costums i ordinacions de les Valls d'Ànau,
dels segles XIII i XIV,
o el Capbreu de 1669.
Des del punt de vista cultural,
el seu patrimoni,
tant pel que fa als aspectes materials com immaterials del terme,
el defineix com un territori que ofereix al visitant que s'hi acosta
una gran quantitat d'elements destacables
que el captivaran des del primer moment.
Parlem de les rutes del romànic,
amb nombroses eslèsies i fortificacions medievals
que s'escampen entre pobles i prats.
Parlem de tradicions mil·lenàries
que han sobreviscut al pas del temps,
com la festa de les Falles d'Isil,
la nit de Sant Joan.
Parlem de celebracions més modernes,
com l'escola de dansa tradicional d'Amçàneu,
el festival de teatre per a tots els públics esvaiòlat,
o d'infraestructures de gestió cultural,
com l'ecomuseu, l'arxiu històric,
o el Consell Cultural de l'Esvaizàneu.
Tot plegat és un conjunt d'actius patrimonials
que dinamitzen el territori de la mà de la seva gent,
homes i dones que des dels seus pobles,
forjats amb pedra, fusta i llosa,
us parlaran amb una varietat del català nord-occidental,
el pallarès,
que, com deia el poeta,
té un gust aspre de penya-segat
però a la vegada dolç i suau,
com la gleba dels seus prats.
Doncs bé, els dies 7, 23, 24 i 25 de juliol,
apunteu-vos-ho a l'agenda i també allò, els apunts, eh?
7, 23, 24 i 25 de juliol,
a celebrar a Estèrri d'Aneu,
la tercera edició del Festival Esvaiòlat.
Un festival pensat per a tots els públics,
on hi trobareu circ, titelles, teatre, jocs, tallers,
contacontes, cinema d'animació,
pallassos i comedians, tots ells de primer nivell.
Encara s'està acabant de treballar en el cartell d'espectacles,
però els organitzadors ja ens han dit
que enguany serà un festival d'allò més suculent.
Esvaiòlat és un festival de teatre al carrer,
organitzat per la companyia de comedians La Valdufa
i l'Ajuntament d'Estèrri.
L'objectiu és donar a conèixer a les valls d'Àneu,
el teatre de qualitat del nostre país
i portar també els principals exponents des de l'exterior.
Veureu espectacles que pràcticament ompliran tots els carrers d'Estèrri,
la plaça de l'Església, la de l'Areny,
la pista esportiva, el passeig del riu, el carrer Major
i també se'n faran a l'ecomuseu.
Hi ha espectacles durant tot el dia, tant diurns com nocturns.
En la darrera edició, perquè us feu una idea,
van passar per l'esvaiòlat noms tan coneguts com...
Marcel Gros, la companyia La Valdufa, la Tal,
encara Frem Salat o la Tereski i la Verdesca,
això entre molts altres.
Apunteu-vos ja les dates a l'agenda 23, 24 i 25 de juliol
esvaiòlat a Estèrri d'Àneu.
Però un dels caps de cartell d'enguany és...
i cap de cartell imponent, eh?
Tortell Poltrona, ja ho diré bé.
Tortell Poltrona, que serà a Estèrri dissabte dia 24.
També podrem veure una formació que està entre les millors del món.
Es diuen los gingers? Sí, los gingers.
I tot just arribaran al Pallàs després d'anar de gira per a Austràlia.
I dels més grans als més petits,
perquè a la Puc Caravana, al circ més menut,
podrà veure una mena de rulot
on es projectaran petits curtmetratges d'animació,
tant pensats per gent gran com també per petits.
A la zona del riu es podrà participar
en una quarantena de jocs d'enginy
de grans dimensions elaborats en productes reciclats.
També passaran per l'Esvaiòlat a Tempo Cirque,
Premi Fats Sebastià Gàix d'Arts Parateatrals 2009,
on Ats Nus compliran de dansa als carrers d'Esterri.
Això és l'Esvaiòlat,
i encara us volem demanar que us apunteu una altra data,
a una altra cita,
la del 11 al 17 de juliol.
Durant aquesta setmana,
Esterri acull una nova edició
de la dinovena Festival d'Ençà Neu,
un punt de trobada de la gent que té passió per la dansa.
El d'Ençà Neu acull diferents col·lectius,
gent vinculada a la dansa viva i la festa,
grup de persones també que es troben periòdicament
per aprendre i ballar,
i també pel gaudi en si mateix,
mestres, educadors,
interessats a introduir la dansa tradicional
i el seu llenguatge a les escoles
i també els espais de lleure,
també l'hummes que pertanyen a diversos esbarcs ensaires.
Aquest estiu es centra en la dansa tradicional de la Mediterrània,
en el nou corrent del hip-hop,
en el món del vestuari
i en la relació dansa-foc,
però també en la percussió i en el moviment.
I, a més a més, assessorament fisioterapèutic,
que glossa la creu,
descoberta del territori
i l'horatori de dansa als valls de nit a la carpa.
Podreu ballar amb els solistes de la costa,
amb l'orquestrina,
nosaltres sols,
els xoritos,
la coixinera,
la xaranga d'Esterri
i gaudirem de moltes més activitats.
De fet, hi ha moltíssimes,
de complementàries,
en les que podreu, per exemple,
només és un exemple,
ballar i cantar el so de l'acordió.
Esvaiolat i dansaneu,
dues bones propostes
per acostar-vos aquest estiu a Esterri.
I atenció a la primera pregunta,
mira, avui la primera,
el número de número,
avui és dimecres,
número 1, 2, 3, 4, 5.
Sí? Número 5, avui?
Sí, sí, sí, número 5.
Com es diu la companyia
que organitza l'Esvaiolat?
Juntament amb l'Ajuntament,
que això ja ho hem dit.
Dos organitzadors de l'Esvaiolat,
l'Ajuntament i una companyia.
Quina?
9, 7, 7, 24, 47, 67.
Ja podeu trucar, eh?
Recordeu-ho en joc,
una nit, un cap de setmana
a l'apart hotel trainera,
jo ho diran bé,
a l'apart hotel trainera,
9, 7, 7, 24, 47, 67.
Sembla que tenim trucades,
i tot funciona.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, qui ets?
Hola, Rosa Maria.
Rosa Maria, molt bé, molt bé.
Què tal, tens el tema d'Esterri?
Ja has anat?
Has passat per allà?
Sí, alguna vegada, sí, sí, sí.
Molt bonic.
Sí, et vindria de gust, eh?
Sí, i tant, sí, sí.
Bona, doncs, a veure,
mira, jo ja t'apunto amb el número 5,
perquè tu normalment quan truques
estàs molt atenta, no?
Sí, però avui no ho tinc massa clar, eh?
Ai, Déu meu.
Mira, Rosa Maria, què tal, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ho posarem fàcil, això, ho posarem fàcil.
Mira, 4 opcions, eh?
La A, la companyia de comedians,
la coixinera.
La B, la companyia de comedians,
la baldufa.
La C, la companyia de comedians,
la corriola.
La D, la companyia de comedians,
la petanca.
La baldufa.
Molt bé, home, per no tenir-ho gens clar.
Déu-n'hi-do.
Sí, bé.
Molt bé.
Amb això, amb aquesta informació t'hi has quedat, no?
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Ja t'agraden a tu els festivals de dansa
o, per exemple, el de teatre, sí?
Sí, sí, sí, que m'agrada.
I el que feu aquesta setmana aquí a Tarragona,
també, el de Música en Viu.
El que feu aquesta setmana, també,
pensionari.
El de Vilaseca, vols dir, no?
El de Vilaseca, sí.
Val, val.
Ara, ui, ara ens has estat desconlocats.
La Fira de Música al carrer.
Molt bé.
Això mateix, sí.
Molt bé, Rosa.
Doncs escolta, felicitats, número 5 i vinga.
A veure si tens sort divendres.
Ostres, la Rosa, jo crec que ja has passat per tots els números, no?
Sí, no, em sembla que sí.
A veure si ja ser guapíssima.
Sí, ja.
Gràcies.
Adéu, adéu.
Adéu, bona tarda.
Doncs serà, efectivament, eh?
Núria, la companyia de comedians, la Baldufa, eh?
És la bona, eh?
Sí, sí.
Tant a Lleida, per cert, a la capital, eh?
Sí, sí, a Lleida.
Parlem d'aquesta companyia i parlem també de la Castellar i cada any
celebren els veïnats,
que, de fet, aboquen la tradició de l'octava de Corpus.
Durant vuit dies del mes de juny, al poble Sengalana.
Cada dia, un veïnat.
Aquests tenen noms que recorden la situació geogràfica,
l'ofici, les característiques personals.
Són cargols, trencaclaus, mentiders, presumits,
Barceloneta, rics, cabrits i Sagrat Cor, la Closa.
Durant els veïnats es veneixen les coques que han portat la mainada
i després es reparteixen entre els feligressos.
A cada barri, de fet, es fa una xocolatada i jocs per la canalla.
I, d'altra banda, per Sant Joan, el dia 23 de juny
se celebren les falles d'Isil.
És una festa declarada festa d'interès nacional.
I en aquest mes de maig, els fadrins i fadrines pujen a la muntanya
i tallen els pins negres i els pelen per facilitar el seu assecat.
Els asclen i ja tenen les falles a punt.
Les apilen i les deixen fins a la Rebella de Sant Joan.
Aquelles nits, aquella nit de fet, la màgica nit,
al vell mig de la plaça hi ha plantada la Falla Gran,
que serà la senyal que esperen els fallaires
per iniciar la baixada des del faro.
Després de la baixada, de gairebé una hora,
els fallaires arribaran a la porta de la vila,
on les fadrines se'ls esperen amb vi, coca i un ramat de flors.
I des d'aquí es dirigeixen cap a l'església de Sant Joan,
on dibuixen una creu a la porta del cementiri
per retre homenatge als antics fallaires,
conjurar els esperits i demanar sort.
I després de retornar a la vila,
on ressegueixen els carrers del poble.
Un cop a la plaça, llencen la seva falla gran
i tot seguit comencen les danses tradicionals,
els valls de Fallaires, el de Bastons,
el Vall Pla i també el Bolangera.
Per cert, que Joan Blas, com ens ha parlat,
ens ha explicat que les Valls d'Àneu,
home, són una subcomarca ben delimitada,
amb una forta personalitat històrica.
Ho recordeu?
Ahà, el president del Consell Cultural de les Valls d'Àneu
ens ha dit que així es testimonia en dos documents.
Un és el llibre de privilegis i ordinacions,
del segle XIII al segle XV.
Quin és l'altre llibre que deia Palès
aquesta personalitat pròpia i fins i tot històrica
de les Valls d'Àneu?
9-7-7-24-47-67.
9-7-7-24-47-67.
Qui s'emporta el número 6
per aquest sorteig d'un apartament a l'hotel Trainera?
A l'apartura del Trainera, qui s'emporta aquesta...
El número 6, eh? El número 6.
Quatre opcions, només una eslabona.
Les anem dient, Núria?
Ja veureu que quan us donem les opcions
home, potser s'esclarirà tot una miqueta, eh?
Vinga, va, aquí ho vaig avançant, eh?
Vaig avançant feina, eh?
L'A.
El capell de les Valls d'Àneu de 1669.
B.
El capell de les Valls d'Àneu de 1669.
C.
El capbreu de les Valls d'Àneu de 1669.
I D.
El fonbreu de les Valls d'Àneu de 1669.
Estaríem parlant de...
Del 1669, sí?
Sí, això segur, això ho tenim, eh?
També de les Valls d'Àneu, també, eh?
Sí, que no us despisti l'any, que sempre és el mateix, eh?
L'article també, eh?
Sí, en principi tot va.
Sí, sí, sí, sí.
Llavors estaríem entre capdell, capell, capbreu o fonbreu.
A, B, C, O, D.
977-244767.
Moment de trucar ja immediatament,
si voleu emportar-vos el número 6
pel sorteig que farem.
Demà passat, divendres,
d'aquest cap de setmana, estar-hi d'Àneu.
A l'apart hotel de la Traimera,
on l'apart hotel, doncs, que és impressionant, eh?
Mireu-lo, mireu-lo, busqueu-lo, busqueu-lo.
Us estem preguntant, en definitiva,
el nom d'un llibre, d'un document, eh?
Més que d'un llibre, d'un document.
Un dels documents que dona prestigi
i delimita la forta personalitat històrica
de les Valls d'Àneu,
en què parla d'això, de les Valls d'Àneu.
D'aquesta subcomarca,
estem parlant d'això, eh?
Una subcomarca.
977-244767.
Capell, capell, capbreu o fombreu.
Com l'altre, ho tenim clar, eh?
L'altre, tenim clar, que és el llibre de privilegis i ordinacions
d'entre els segles XIII i XV,
i el que ens ocupa seria, doncs, això.
Mira, mira.
Ai, algun valent o valenta que s'atreveix
o que té els apunts molt ben fets, eh?
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, qui ets?
Com, Borja Vilà.
Borja, és veritat.
Ara ja et reconec la veu una miqueta.
Borja, a veure, que et repetim les opcions.
Estem buscant el nom d'un document del 1669
en què deixi molt clar la personalitat històrica,
la personalitat pròpia que tenen les terres
als pobles de les Valls d'Àneu.
Com a subcomarca.
Pep Sunyer, a veure, quatre opcions.
Borja, mira, estem parlant del capdell,
estem parlant del capell,
estem parlant del capbreu
o estem parlant del fontbreu.
A, B, C o D.
Capdell, capell, capbreu o fontbreu.
Doncs ja diria que és el D,
però no ho he sentit.
Espera, espera, espera, espera.
Quin diries que és?
Espera, espera.
Mira, et diré la lletra i la relació, eh?
L'A és el capdell,
la B és el capell,
la C és el capbreu
o la B és el fontbreu.
Jo diria el D,
no vull sentir l'explicació,
però bueno.
No, Borja, no, no.
No, mira, derrapa, derrapa el teu cotxe.
No, no, no.
Escolta, però has tingut molt de valor de trucar, eh?
Perquè el Pep no l'ha posat fàcil aquesta vegada.
Ho sento, Borja.
Ho sento.
Escolta, torno a provar,
que demà continuem, eh?
Molt bé, d'acord.
Gràcies, Borja.
Adéu, adéu.
No, no, no, no, no era aquesta.
Mira, si heu estat atents,
teniu una opció menys.
9, 7, 7, 24, 47, 67.
Voleu aconseguir un cap de setmana a l'apartament
al Sapart Hotel Trainera d'Esterri d'Àneu.
Doncs bé, us estem preguntant
quin document testimonia, doncs,
aquesta singularitat històrica,
personalitat històrica de les Valls d'Àneu,
com a subcomarca.
Un és el llibre de privilegis i ordinacions
del segle 13 al 15,
i l'altre és o el cap d'ella de les Valls d'Àneu,
el capell de les Valls d'Àneu
o el capbreu de les Valls d'Àneu.
O el fonbreu.
O el fonbreu també, sí, però...
Oh, no, no, però se l'està atent, se l'està atent.
Truquen, truquen, va, última oportunitat.
No, no, no, vinga, va,
si esperem un segon més
i si no ho deixem aquí, 9, 7, 7, 24, 47, 67.
No hi ha cap valent, va, última oportunitat.
Va, 10 segons.
9, 7, 7, 24, 47, 67.
Capell, capell, capbreu o el fonbreu.
De 1669.
No, no, no, s'atreveix, no.
No, no, no, jo crec que s'esperen a demà,
a veure si ets una mica més benevolent
amb la pregunta.
Aquesta realment era de prendre punts, eh?
Sí, no, no, però escolta,
és que el cap de setmana el Premi s'ho mereix, eh?
El Premi s'ho mereix molt.
Va, una última crida, va, 9, 7, 7, 24, 47, 67.
Última crida, va, algú a trucar?
Doncs aquí ho deixem fins demà.
Recordeu que si ho heu provat,
si no ha pogut contactar amb nosaltres,
si, doncs, com en el cas del Borja,
no ha encertat la pregunta, no patiu, eh?
Que demà continua el concurs i podeu tornar-ho a provar, això sí.
Per cert.
Mentre no tingueu un número, ho podeu anar intentant.
La resposta correcta era la C.
Era el capreu, no?
Era el capreu de les Baix de Neu, de 1669.
Per cert, que no ho podem deixar de banda,
no hauria l'impressionant,
ruta del Romànic per les Baix de Neu.
A Esterri mateix, eh?
Hi trobarem el pont romànic del segle XII.
Passejant, també descobrirem la façana de l'antiga església de Sant Vicenç,
dels segles XIV al XV,
i l'actual església del carrer Major.
Una ruta de la Romànic per l'Altàneu,
que també es portarà a resseguir a banda d'Esterri els petits pobles,
de Ló, Sicil, Borent, Àreu o Isabarri, entre molts altres.
Demà, demà, però et deixarem la part més de pedra, diguem-ho així,
i us parlarem de la teca, de la gastronomia d'Esterri.
Déu-n'hi-do.
I d'aquells dies, demà dijous, em m'agafarà gana per berenar.
Parlem de l'ovella xisqueta, eh?
I divendres farem el sorteig i parlarem amb l'alcalde del municipi,
amb en Ramon Milluendes.
Més informació, 3B dobles, Esterri i Àneu, tot junt, a puntcat.