Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gè bishop!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Junto!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De moment només tenim això, un vídeo i una explicació
que s'ha de lluitar contra la violència de gènere.
La campanya és nova, és recent? No existia cap...
La Unió Europea ha fet diverses campanyes,
però aquesta sí que és una campanya actualitzada
i, de fet, ja hi ha diversos vídeos penjats,
alguns antics i uns altres més recents.
I després també podem parlar d'aquesta jornada
que ha organitzat el Parlament Europeu,
de fet liderat per tres parlamentàries,
en què intenta parlar sobre això,
sobre les relacions entre les dones i la Unió Europea.
En aquestes jornades es va presentar un informe
que és bastant il·lustratiu sobre les dones parlamentàries,
és a dir, quantes dones té el Parlament Europeu,
quantes formen part de les candidatures,
i la veritat és que les dades no són gaire encoratjadores,
perquè si un agafa la situació...
Aquest matí, quan estava preparant una mica la sessió d'avui,
he anat a mirar a veure quantes dones hi ha a Europa.
I llavors la relació en aquests moments,
amb les dades del 2008,
és que cada 100 homes hi ha 100,4,9 dones.
Torna-hi, torna-hi.
De cada 100 homes a la Unió Europea
hi ha 104,9 dones.
No, no, no.
És a dir, que cada 205 persones que hi ha a la Unió Europea,
100 són homes i 105 són dones.
Per tant, hi ha moltes, hi ha més dones...
Hi ha més dones, una miqueta més de dones que de dones.
Al Parlament, això?
No, no, a la Unió Europea, dins del que són els ciutadans.
Ara, ara enquadra.
És la població.
No, ara veuràs.
Ara, clar, clar, no ho entenia, això.
Si agafem les dades de dones parlamentàries,
en aquests moments al Parlament Europeu tenim 735 diputats.
Doncs, d'aquests 735 diputats, 250 són dones.
És a dir, que un 34% dels parlamentaris són dones.
Això vol dir que un 66% són homes.
Per tant, els homes estan sobre representats.
Home!
Això és la matemàtica, té aquestes coses, estan sobre representats.
Però després, aquest matí, ja he començat a mirar
i amb una certa curiositat a veure per països com anava la cosa.
Llavors m'he trobat, per exemple, hi ha un país
on cap parlamentari seu dins del Parlament Europeu és dona.
Només un?
No, cap. Un, sí, un país, un país.
Ah, ah.
Un país.
Clar, però és que això és molt difícil, eh, que passi això.
Jo jo trobo que ja és molt fort.
És Malta.
Ah.
Malta té 5 europarlamentaris
i dels 5, els 5 som homes.
No hi ha cap dona.
Però hi ha països que tenen més europarlamentaris.
Només hi ha 3 països, sí, no, que tenen més europarlamentaris, sí.
I només hi ha 3 països...
Perquè potser en té pocs, el tenir-ne només 5.
Sí, però bueno, 5 vol dir que és un 0% de representació.
Si tingués un de 5, vol dir que seria un 20%, un 20% de dones.
Segur que a Malta hi hauria la mateixa proposta.
Només de dones no m'ho crec, no?
Segur que hi ha més dones homes, com a la majoria de països de la Unió.
I que hi ha algun país que es passi per l'altre extrem, que hi hagi molta dona.
Bueno, molta, molta, molta, tampoc.
Diguem-ne que hi ha més dones que homes, que ja és molt, tenint en compte la mitjana del Parlament Europeu,
que és el 34% de dones només.
Hi ha 3 països.
Finlàndia, que té 13 eurodiputats, dels quals 8 són dones.
Suècia, que té 18 eurodiputats, dels quals 10 són dones.
I l'altre, per mi una sorpresa, és Estònia.
Que Estònia té 6 eurodiputats, dels quals 3 són dones.
Per què és una sorpresa?
Bueno, perquè no m'ho pensava, no ho sé.
Jo em pensava que això era més propi dels països nòrdics,
tot i que Estònia és una de les repúbliques bàltiques,
està al costat dels països nòrdics i potser també per influència.
Però hi havia altres països que jo em pensava que hi hauria més representació de dones
i no, la veritat és que la cosa no pinta gaire bé.
Hi ha països, per exemple, un d'avançat, Luxemburg.
Un dium, Luxemburg és un país al centre d'Europa,
vull dir, influenciat per Alemanya, França, etc.
Doncs de 6 eurodiputats, només un és dona.
És a dir, estan sobre representats els homes, no?
I què passa amb Espanya?
Espanya tampoc no es salva de la crema, eh?
Hi ha 50 eurodiputats dels quals 18 són dones.
És a dir, que més o menys és la mitjana europea, un 30 i pico per cent, eh?
És a dir, que els números diuen que les dones
no estan gaire representades en el Parlament Europeu,
no es dediquen molt a la política.
El que passa és que, com sempre, amb això de l'estadística,
també hauríem de saber, degut a què és,
si accedeixen al càrrec i se les acaba rebutjant,
o si ja ni tan sols accedeixen, opositen, diguem-ho així, eh?
Sí, de fet, en aquesta jornada que ha organitzat el Parlament Europeu,
analitzen els motius pels quals hi ha tan poques dones
en la política europea, no?
i ofereixen diversos motius.
Per exemple, una, que les dones, no sé per quin motiu,
se senten menys informades sobre d'afers europeus, no?
I, per tant, tenen una imatge menys positiva del que és la Unió Europea.
Les estadístiques demostren que les dones són més eurosèptiques que els homes, no?
Llavors, clar, si són més eurosèptiques,
això també es pot traduir en que estan menys interessades
en participar en la política europea,
aquelles dones que són polítiques i s'interessen més per la política nacional.
Aquest podria ser un dels motius.
Després hi ha una altra cosa i és el tema de les llistes, no?
Els partits polítics, els homes encara tenen molt de pes
i a les llistes, ja només, sense veure quines han sortit,
a les llistes ja es veuen que hi ha molts més homes que dones.
I a les llistes que es van presentar al Parlament Europeu
s'ha fet un estudi i es demostra que només el 35% dels candidats eren dones.
I les llistes depenen de cada partit polític.
Clar, són els partits els que decideixen.
Hi ha països, per exemple, aquí, doncs,
hi ha la llei d'igualtat on s'estableix que hi ha d'haver
una quota mínima de dones a les llistes, però en altres països no.
I el que es demostra és que hi ha menys dones a les llistes.
I si analitzem quines dones ocupen les tres primeres posicions a les llistes,
que és on tens més possibilitat de sortir,
també les xifres són molt baixes i no arriben al 30%.
La Unió Europea, però, es preocupa per aquest tema?
S'està plantejant, des d'alguna banda,
fer política discriminatòria a la Unió Europea?
No, de moment no.
No, ara explicaré una anècdota.
Mira, hi ha hagut una gran discussió perquè la vicepresidenta de la Comissió Europea
ha volgut que es posi expressament que és vicepresidenta
i no vicepresident de la Unió Europea.
Doncs li ha costat molt convèncer la resta de companys
perquè es digui que el seu càrrec no és el de vicepresident,
sinó el de vicepresidenta.
Quant de temps l'ostentarà, aquest càrrec?
Doncs durant tot el mandat aquest de la Comissió Europea,
és de l'actual Comissió Europea.
Però ha costat...
Això que veurà uns 5 anys, era?
5 anys, 5 anys.
Per tant, però ha costat.
És a dir, fixa't la poca sensibilitat que tenen els seus companys comissaris, no?
Si la Comissió Europea, que és la que fa les propostes de normes,
ja és poc sensible per aquesta cosa del nom,
imagina't per altres coses que implicaria imposar una major presència
de la dona en els càrrecs polítics.
Si agafes la Comissió Europea, la Comissió Europea hi ha 27 comissaris.
Doncs dels 27 comissaris, només 9 són dones.
És a dir, que també, en aquest cas, no es respecta ni tan sols
la representació en base a quants homes i dones hi ha en Europa en general,
que són més dones que homes.
És a dir, que la Unió Europea pateix el mateix problema
que pateix les polítiques dels Estats membres,
i és que les dones no participen en política
perquè bé no les deixen, bé perquè no estan interessades.
No, però no és que la Unió Europea no les deixi.
És que ja des de la base...
No, sí, clar, el problema és que els partits polítics no les proposen.
La Unió Europea, en aquest cas, no fa discriminació, però...
No, però no ha fet una discriminació positiva
per imposar unes quotes determinades.
Això ho deixen mans dels Estats.
I és el que diu, sembla que no hi ha intenció ni proposta...
De moment, no.
No hi ha inquietud per fer-ho.
No, de moment no.
L'única cosa que estan fent, doncs, per exemple,
són campanyes perquè hi hagi igualtat de drets socials
entre homes i dones,
o, per exemple, la campanya aquesta que ens comentava abans
de lluita contra la violència de gènere.
De moment es centren aquí les activitats.
Però si hi ha novetats ja anirem informant.
Doncs això ho parlàvem respecte a que el dilluns vinent,
el dia 8 de març, és el Dia Internacional de la Dona
i volíem saber també quin és el paper de la dona a la Unió Europea
i com se celebrarà d'alguna manera, a través de quins actes.
Passem a un tema una miqueta més densa.
Avui tractem el que és la part més legal, no?
Sí.
Més de dret de la Unió Europea.
Però no ens espantem.
No, no, perquè si tu veus que me'n vaig d'algunes coses,
em talles, eh?
Jo, mira, mira, això és el bolígraf.
El bolígraf.
Directives i reglaments.
Sí.
I per què són, com funcionen, i per altra banda,
com es aconsegueix quadrar, enganxar...
El dret nacional.
...ensemblar amb el dret europeu.
I el dret europeu, clar.
Són aquestes dues les maneres que té la Unió Europea
de fixar les normes, a través de directives i reglaments?
Bé, de fet, l'ordenament jurídic de la Unió Europea
es conforma per una gran varietat de normes, eh?
Les més conegudes són les directives i els reglaments.
Però tot comença pels tractats constitutius,
el tractat de la Unió Europea,
el tractat de funcionament de la Unió Europea.
Aquests són les normes principals, no?
Les que regulen el funcionament de la Unió Europea.
És com si fos la Constitució, sense ser-ho.
Efectivament.
De fet, el Tribunal de Justícia diu que aquests tractats
són les... diu que són com una mena d'acords constitucionals, no?
I per tant, els dona com un rang superior, no?
Després, què tenim dins de les normes?
Doncs tenim les normes que són els acords que ha celebrat
en tercers estats o en altres subvencions internacionals
la Unió Europea, els tractats internacionals
que firma la Unió Europea.
Això també fan els estats i això també forma part de l'ordenament.
I després tenim el que s'anomena el dret derivat,
que el dret derivat són les normes creades de manera autònoma
per les institucions de la Unió Europea.
I aquí entrarien reglaments, directives, decisions, etc.
Seria una cosa semblant a el que aquí en dret intern
són les lleis i els reglaments, no?
Doncs això és el dret de la Unió Europea, eh?
Són els tractats, els acords que ha celebrat la Unió Europea
i les normes que creen les institucions ser europees.
I aquest tipus de normativa, directives i reglaments,
el dret derivat, afecta només els països membres?
És dret intern?
Efectivament, són normes que un cop s'aproven
i entraren en vigor, automàticament s'integren
en els ordenaments dels estats
i comencen a produir efectes pels estats.
Comencem, si et sembla, Alfonso,
a distingir la diferència entre directives i reglaments.
Bé, és molt facileta.
Les directives són normes
que el que estan creant són obligacions de resultat als estats.
Els diuen, vostès han d'aconseguir això.
I llavors els estats tenen llibertat
d'utilitzar tots els mitjans que considerin més oportuns
per aconseguir aquell resultat.
Per exemple, agafem una norma en matèria de medi ambient.
Una directiva pot dir,
Espanya no pot emetre més de 3 grams de CO2
cada metre cúbic d'aire a l'atmòsfera.
Facis-ho com vulgui.
És a dir, vostè si vol prohibir determinades activitats industrials,
si vol reduir les emissions de contaminants dels cotxes, etcètera,
vostè pot fer el que vulgui.
Llavors això es fa amb una directiva.
El que es fa és establir aquesta obligació de resultat
i se li dona un termini a l'Estat perquè compleixi amb això.
Normalment el termini és de dos anys.
I llavors ha d'adequar tota la seva normativa interna
per complir en aquests dos anys aquesta directiva.
Això és una directiva.
I el reglament és diferent
perquè el reglament és obligatori en tots els seus elements
i té caràcter general.
Què vol dir?
Que funciona com si fos una llei.
Un cop s'aprova, els estats l'han de complir
amb tots els seus extrems, amb tot el que diu,
amb tota la lletra, amb tots els detalls.
Ja no li diu tens dos anys per complir això,
sinó a partir d'aquest moment vostè ha de fer això, això i això.
I ja està.
No busquem un resultat,
sinó que obliguem a comportar-se d'una manera determinada els estats.
Per tant, entenem que els reglaments són generals
per tots els membres de l'UE.
Les directives poden ser direccionades a un país concret?
Sí, o a un grup d'estats o a tots els estats.
La diferència entre un i l'altre és que les directives
només estableixen obligacions de resultat
i els reglaments són obligatoris en tots els seus elements.
I és tot el comportament sencer sense que pugui escapar-se d'allò.
Per exemple, un exemple de reglament?
Els reglaments hi ha molts.
Per exemple, els reglaments que estableixen
els reconeixements dels períodes de cotització dels treballadors.
És unes normes que estableixen
que a una persona, amb independència d'on treballi,
se li haurà de reconèixer els períodes de treball
que ha tingut en altres estats.
I llavors això ho ha de complir, i punt.
És a dir, pel ciutadà, aquest reglament
ja li està generant un dret.
I és que quan a mi l'estat espanyol em calculi la meva jubilació,
si jo he treballat 10 anys a França, 15 a Alemanya i 20 a Espanya,
per calcular-ho, haurà de sumar-me
els períodes de cotització d'Alemanya, de França i d'Espanya.
I això s'estableix en un reglament.
És un reglament, és que la paraula ja ho diu tot.
Clar, ho regula i ho regula de manera detallada.
I llavors jo et puc dir, escolta, Espanya,
escolta que aquí vostè no m'ha comptat això
perquè diu el reglament que m'ho ha de comptar.
I Espanya m'ho ha de comptar.
On trobem informació sobre directives i reglaments
per conèixer els nostres drets, clar?
Bé, doncs la plana web de la Unió Europea,
que l'adreça és europa.eu,
aquí trobem informació molt, molt, molt detallada
sobre els nostres drets com a ciutadans.
El problema és una mica com buscar-la.
Tu que l'has toquejat, és fàcil de buscar, per exemple,
si jo, si es troba en aquest cas,
que jo soc un treballador,
que ara m'han de mirar tota la cotització
i jo he treballat, doncs, a França,
com ho buscaríem, això?
Bé, doncs la primera cosa que hem de fer
és entrar a la plana web, no?
és europa.eu,
és a dir, eu, que és l'acrònim de European Union,
amb anglès, no?
I un cop allà, és una plana poc visual,
perquè hi ha poques fotos, hi ha molta lletra,
però està en quatre calaixos,
i un dels calaixos posa
Derechos de los Ciudadanos.
Si tu cliques a Derechos de los Ciudadanos,
pots anar buscant per àmbits,
llavors dius trabajadores,
i allà trobaràs totes aquestes coses.
Però hi ha una altra alternativa,
que és la nostra dada de la setmana,
que no l'hem esmentat.
Ai, no l'hem dit.
Bé, l'he dit jo abans que vinguessis,
en el sumari de les 6,
ai, de les 5.
He dit que la data de la setmana és un telèfon,
és un número de telèfon,
que és el 00800 6 7 8 9 10 11.
Sí, és un número una mica estrany.
Que és un telèfon, vols-ho dir-me ja?
És un telèfon, podem dir-lo.
Ja que has tret la pregunta,
tu no sabies què era el número de telèfon,
però mira, m'ha acabat amb aquest número.
És d'informació.
Efectivament.
O és com el 012?
És d'informació sobre els drets...
Ara el 012 era d'emergències.
Efectivament, és d'emergències,
i és d'emergències a tota la Unió Europea,
dedicament a l'independència del país on el que estiguis.
Si tu marques el 012,
és un telèfon d'emergències.
Sí, aquest és d'informació sobre els drets que tenim els ciutadans
i, per tant, en l'aplicació de la normativa de la Unió Europea,
els drets que tens tu com a espanyol
aplicant-te només la normativa espanyola.
I llavors, si tu marques aquest telèfon,
és un telèfon gratuït i et contesten juristes.
És el 00800.
I a partir d'aquí tot el més deuen ser extensions o opcions?
No, no, és el número.
Hem agafat aquest número perquè te'n recordis millor tot i que és el número.
Ah, després del 800, 6 7 8 9 10 11.
Perquè te'n recordis millor.
És llarguíssim.
És llarg, és molt llarg, però és un telèfon gratuït per tota Europa.
Llavors hem hagut d'agafar aquest telèfon així,
perquè deu ser una qüestió de coses, de companyies telefòniques.
Al fons ja et contesta un jurista.
I et contesta un jurista.
Però de veritat, una màquina jurista.
No, no, un jurista de veritat no és un avatar, no és un avatar.
No és un contestador d'aquests que fan tanta ràbia.
No és com, per exemple, que funcionen molt bé, el d'una molt famosa empresa de mobles a nivell europeu,
que si tu entres a la seva plana web hi ha una senyoreta amb uns cascos i tu allà escrius i et contesta.
Doncs això és una màquina.
Però et contesta molt bé, eh?
No sé si l'has trobada mai i et redirigeix cap a la plana que tu busques, etcètera.
Està ben fet, està ben fet.
Però no, aquí et contesta una persona.
Efectivament, és el Servei d'Orientació dels Ciutadans
i et contesta una persona que són especialistes jurídics contractats per la Comissió Europea.
I el que fas és que tu planteges qualsevol dubte sobre drets que pots tenir com a ciutadà de la Unió Europea,
sobretot quan et vulguis traslladar a un altre estat,
vols saber quins drets es reconeixen allà, què és el que pots fer, etcètera.
i ells es comprometen a respondre't en menys d'una setmana.
És a dir, tu normalment, quan truques, el que fas és simplement deixar el teu dubte,
dones el teu número de telèfon perquè et truquin
i ells es comprometen a trucar-te com a mínim tres cops
durant el període d'una setmana per intentar localitzar-te.
És a dir, si la primera vegada ja et localitzen, doncs ja no truquen més vegades.
Però si no, et truquen fins a tres cops.
I si el tercer cop no t'han localitzat, llavors, si tu has deixat a mi una adreça d'email,
t'envien la resposta per correu electrònic.
Ha de ser sempre relacionat amb temes jurídics, administratius...
Sí, és a dir, la idea, en principi, és fer preguntes
sobre els drets que tenen a la llum de la legislació de la Unió Europea.
Això està molt bé. Jo recordo el telèfon,
Servei d'Orientació als Ciutadans de la Unió Europea,
és el 00800 67891011.
I és un telèfon gratuït.
Fantàstic.
És un telèfon gratuït.
Quan tu entres a la plana web d'aquest servei,
on t'explica una mica, et diu què és el que no poden fer, no?
El que no cal preguntar.
Sí, i qui no pot preguntar, no?
Llavors diu, per exemple, que no ens preguntin els bufets d'advocats, no?
És a dir, ells el que volen és que siguin els ciutadans,
no un bufet d'advocats que pregunta per un client seu
i després li cobren la minuta, perquè és un servei gratuït, no?
Llavors són els ciutadans directament o fins i tot els empresaris
quan siguin drets dels seus ciutadans.
Per exemple, tu tens una empresa i vols obrir una sucursal a França
i el que li preguntes és exactament quins drets tenen els teus treballadors
si els vols traslladar a França, no?
O està un temps treballant a França.
Doncs llavors tu com a empresari pots preguntar això
per després plantejar als teus treballadors quins drets tenen,
quan van allà, etcètera.
És un servei molt interessant.
Déu-n'hi-do.
Avui hem conegut la diferència entre una directiva o els reglaments
i el que passa a vegades amb totes aquestes normes de la Unió Europea
és que, clar, es fan en plan general per a tots els països
o per a alguns dels països,
però després cada país té la seva pròpia legislació,
la seva pròpia normativa
i a vegades hi ha d'haver contradiccions, coses que no encaixen.
Sí, pot passar, però llavors aquí hem d'aplicar uns principis bàsics.
Hi ha dos grans principis en l'aplicació del dret de la Unió Europea.
El primer principi és el principi de primacia.
Què vol dir el principi de primacia?
Que en cas que hi hagi una incompatibilitat
entre una norma d'un estat i una norma de la Unió Europea
sempre s'aplicarà la norma de la Unió Europea.
Prima la norma de la Unió Europea.
És el marc més general, més gran.
Clar, és la norma que els estats han volgut que se li apliquessin al seu territori.
És a dir, ells han cedit competències a la Unió Europea
i, per tant, a partir d'aquell moment
els estats ja no puc contradir el que li digui la Unió Europea
perquè jo vaig cedir, quan vaig decidir participar a la Unió Europea,
aquesta competència a aquesta organització internacional.
I, per tant, és molt important.
És a dir, tu com a ciutadà,
quan una administració o una persona et digui
no, és que tu vas aplicar aquesta llei,
tu li dius no, no, és que hi ha aquesta directiva
o aquest reglament de la Unió Europea
en el que diu el contrari,
el jutge sempre et donarà a tu la raó
perquè prima la norma europea davant de la norma nacional.
I el segon principi és el principi que s'anomena d'efecte directe
que està relacionat amb el que dèiem abans
i és que tu pots agafar directament una norma de la Unió Europea
i si compleix uns requisits de claretat
i que sigui concisa
i que no doni lloc a interpretacions ni a mesures
per poder-se aplicar de desenvolupament
tu pots exigir el compliment directe d'aquella norma,
del dret contingut en aquella norma.
Això és el que es diu l'efecte directe.
Però d'aquest efecte directe
crea drets i obligacions als particulars.
No, no ho entenc, això.
Això és una mica complicat.
Això vol dir que si, per exemple,
agafant el reglament aquell que dèiem
sobre els períodes de cotització,
si allà el que es diu
és que tu tens dret a que se't computin
els anys que has treballat
a altres països de la Unió Europea,
tu agafes aquell reglament
i te'n vas a l'administració
i li dius
vostès no m'han computat
els cinc anys que vaig treballar a Alemanya
i això em dona un dret a aquest reglament
i aquest dret és que me l'ha de computar.
Doncs l'administració està obligada
a complir el que diu allò
perquè ha creat un dret al ciutadà.
Sí, però quina és la diferència
amb la primacia que m'has comentat abans?
No, perquè la primacia és que
no és que no s'apliqui
sinó que hi hagi una incompatibilitat
entre dues normes.
Com solucionem aquesta incompatibilitat?
Doncs la incompatibilitat soluciona
aplicant sempre la norma europea.
En canvi, en aquest cas
és que tu agafis
no que no hi hagi incompatibilitat
que tu agafis la norma
que no et volen aplicar
simplement que no te la volen aplicar.
Llavors tu allà dius
escolta, aquí hi ha un dret que és meu.
Que hi ha...
En el cas espanyol
suposo que cada cas és diferent.
Cada país deu encaixar
la normativa europea
d'una manera diferent.
En el cas espanyol
hi ha algun àmbit
en què es donin bastants xocs
bastantes incompatibilitats
o fins i tot zones fosques
en què dius
home, és que aquí depèn
de com ho interpretem
perquè a vegades
les normatives europees
tot i que és el marc general
i és això
les que primen
les que tenen més força
són prou generals
com perquè després
encara que estiguin en xoc
amb les del propi país
diguis
bueno, és que tampoc
no ho deixi molt clar
per tant jo vaig fent.
Això passa.
Aquí, a veure
aquí hem de partir d'una banda
amb els reglaments
són tan detallats
els reglaments
que aquí no hi ha problemes.
el problema sobretot
venen les directives
que com que estableixen
només objectius de resultats
hem d'aconseguir aquest resultat
doncs en aquests casos
els estats a vegades
els resultats
els interpreten
d'una manera molt laxa
i diuen
bueno, si és que
això que faig
ja intenta complir
aquest resultat
llavors
en aquests casos
aquí
en primer lloc
són els tribunals interns
dels estats
els que han de dir
qui té la raó
pensant
en aquesta primacia
i en què s'ha de complir
el que estableix la norma europea
però en el cas
que això no sigui possible
serà després
el Tribunal de Justícia
de la Unió Europea
el que podrà condemnar
l'Estat
en aquest cas espanyol
per incomplir
aquesta norma europea
però tu em preguntes
hi ha alguns àmbits
en els que
la cosa sigui més complicada?
mira, en el cas d'Espanya
a Espanya
durant molts anys
li ha costat moltíssim
complir la normativa
mediambiental
molts anys
per què?
doncs perquè a Espanya
no hi havia normativa
mediambiental
i llavors
molta de la normativa
ambiental espanyola
s'ha fet
a correcuita
per complir
amb el que establia Europa
sobre la protecció
del mediambient
i llavors això
no s'ha pogut fer
d'un dia per l'altre
però aquí bàsicament
si parlem de normativa
mediambiental
bàsicament
estan parlant de directives?
sí, sí
són directives
són directives
si li ha costat molt a Espanya
aconseguir els resultats
que se'ls demanava
a la costa de mediambient
efectivament
aconseguir-los
i modificar tota la seva normativa
per complir
amb els requisits
mediambientals
és a dir
que això
ha estat un dels problemes
que ha tingut Espanya
durant molt de temps
i era un dels grans incomplidors
en matèria
de dret ambiental europeu
i llavors
què es fa
quan no es compleixen
ja ho hem dit
en el programa
però hi ha diverses dies
es condemna Espanya
es condemna Espanya
llavors se l'obliga a complir
a vegades
simplement
si la normativa
és prou clara
i crea ja un dret
pel particular
doncs el que es fa
és simplement dir
aquest dret
és un dret
que té el ciutat espanyol
i ja el pot exigir
és una de les possibilitats
el pot exigir
en els mecanismes
de justícia estatals
sí
i si no
doncs en els europeus
fent una queixa
davant de la comissió
davant del Parlament Europeu
perquè condemnin Espanya
i després
si Espanya no compleix
fins i tot
pot pagar una multa
bueno pot no
ha de pagar una multa
Déu-n'hi-do
doncs a mesura
que anem avançant
en aquesta secció
amb l'AI Europa
anem coneixent
els nostres drets
també com a ciutadans
també els deures
sí
tots els drets
comporten de més deures
deixa'm que recordi el telèfon
que ho va fer molta gràcia
servei d'orientació
als ciutadans
us contestarà
un jurista
a nivell europeu
que us podrà solucionar
doncs algun dubte que tingueu
respecte a això
a estructura
organització
a lleis
bàsicament a dret
és el 00800
6789
10 11
jo n'hi he trucat mai
al fons
mai
però potser un dia truco
no sé
per veure que funciona
podem provar
al fons
moltes gràcies
al fons González
gràcies
bona tarda a vosaltres