Fins demà!
Els rojos i les cadarmeres, els gats, les garces i els mussols,
la filina de mi són una molonia que tens al cor,
potser et comencis a sospitar.
Si avui et sens sol i creus que has perdut el teu senderi,
ella pintarà un camí d'argent sobre el mar fosc.
Diu que ella és pura, però contamina el teu criteri.
Qui s'encomana viurà per sempre sota un altre llum,
entre l'ordre i l'aventura.
Justament, així es diu, entre l'ordre i l'aventura,
el darrer treball discogràfic dels Mishima,
que avui vindran a presentar aquesta nit a partir de la mitjanit de les 12
a la plaça del Rei.
Mishima, de moment tenim aquí en David Carabén i l'Alfons Serra.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Qui és ella?
Qui és aquesta entitat que ens ha de fer viure aquesta experiència tan...
Estarà engrinada.
Jo, en realitat, vaig escriure una cançó sobre la lluna
sense pronunciar mai el teu nom, no?
Volguent, doncs, trobar una mena d'entitat que fos el revers d'una forma divina, diguéssim, no?
Però la lluna seria el déu dels llunàtics o dels músics, si vols, dels somiatruïtes, vulguis que no.
I heu triat aquesta frase, que suposo que forma part d'una cançó, no?
Sí, d'ordre i aventura, la que dona títol a l'àlbum.
L'heu triat com a capçalera en el vostre MySpace, una mica com a carta de presentació, vulguis que no.
I és que tot el disc té a veure amb això, amb aquest punt llunàtic.
Bueno, tot el disc a ordre i aventura és com, clar, aquest tipus de reflexions són reflexions que fas a posteriori,
després d'haver escrit les cançons i d'haver-te de preparar les entrevistes que faràs al llarg de la promoció,
doncs t'escoltes les cançons i penses, ostres, doncs...
Què explico jo d'això, no?
Sí, i t'adones que tenen algun lligam en comú, i bàsicament són una sèrie de preocupacions o d'inquietuds espirituals, si vols.
Jo acabo de tenir un parell de... Bé, he tingut fills els últims anys i vaig començar a llegir una sèrie de coses que no havia llegit en ma vida,
coses de divulgació científica, llibres d'història de les religions, una mica com si m'estigués preparant per donar-los respostes a preguntes incòmodes als meus fills.
I ja estan a l'edat de preguntar per què?
No, encara no, però...
Ja t'avança.
Però jo, d'una manera inconscient, vaig començar a llegir coses d'aquestes, i llavors aquestes inquietuds, vulguis que no, s'acaben traslladant a les cançons.
D'una manera inconscient, repeteixo, però sí que em vaig adonar que eren tota una sèrie de cançons que buscaven sentit o buscaven una mena d'espiritualitat per una persona que no creu.
Jo soc una persona que no està ni tens els batejada, i llavors no m'havia plantejat mai d'una forma seriosa tots aquests temes, i em van sortir al llarg de les lletres.
Llavors, doncs mira, és això.
Ara parlarem d'aquesta faceta més poètica dels Mishima que despleguen en el darrer treball discogràfic.
Al fons, no sé com porteu als músics la paternitat del David, a nivell musical.
Clar, us obliga això a fer un esforç d'anar més místic a l'hora de composar?
No, o sigui, de fet les lletres se n'encarrega ell de fer-les, i nosaltres ni les trobem fetes i tampoc li discutim gaire.
Per això, però la música llavors us demana allò que tingui el puntet místic, no?
No, bàsicament el que em diuen és que torni més aviat a casa, després dels bolos.
Què toques tu, al fons?
Jo toco la bateria des del gener, que estic a Mishima, i això he entrat jo com a nou bateria, junt amb el Xavi Caparrós, que he entrat com a nou baixista,
i estem fent tota la gira de presentació d'aquest disc i estem encantats amb la rebuda del disc i amb totes les hores que passem junts.
Com és això d'incorporar-te en un projecte? Perquè ja veig que no vau participar en la gravació del disc, llavors heu canviat, no? I sí que participaven al directe.
Com és això d'entrar i diria, el disc ja està fet i anem a defensar-lo en directe?
Jo com el Xavi fa molts anys que toquem en grups, jo amb Nisei, el Xavi amb l'Inyuki, i els dos coneixíem els discos de Mishima, els hem anat seguint des del principi,
i per tant ha sigut molt fàcil entrar en el grup perquè ja coneixíem moltes cançons i no els coneixíem molt amb ells personalment.
Però hi havia una felicitat musical, no?
Sí, i ha sigut molt fàcil la incorporació.
David, destaqueu també, tota la informació que aniré donant és la que teniu a la pàgina web, que és el MySpace, no?
Que suposo que també és collita pròpia.
És potser el que penseu vosaltres sobre el que feu.
Parleu que feies referència a les lletres.
Et surt la vena més poètica que no pas narrativa.
Bé, sí, això és més aviat el full de premsa de l'àlbum, és una manera de presentar el disc.
Jo crec que a nosaltres, sobretot des del Trucar a casa, Recollir les fotos, Pagar la multa, que és el nostre tercer àlbum,
i junt amb altres músics, diguéssim, amb els que hem compartit escenaris i aquesta mena de col·lusió que hi ha hagut en el pop i en el rock fet en català,
sempre ens han tractat com a, diguéssim, escriptors de cançons que parlen sobre la quotidianitat, sobre el dia a dia, sobre coses molt immediates, no?
I llavors, doncs, potser, això de reivindicar aquesta vena més poètica, suposo que es referia més a això, no?
Al fet que, per molt que les lletres segueixin sent senzilles i segueixin...
O sigui, preguntes més transcendentals.
Sí, o...
Sí, exacte, o simplement de passem...
Hi ha l'aspiració a parlar de temes més universals i potser no quedar-nos en l'aquí i l'ara, no?
Mira, ara has fet referència a tota aquesta fornada de gent amb qui us heu envoltat, no?
De la nova eclosió, com dius tu, del pop fet en català.
No ho sé, amb qui heu compartit escenari, per exemple, de vegades heu coincidit amb Manel?
Amb tothom, amb Manel, Roger Mas, amb Masoni, amb San Josecs.
Hores d'ara no us sentiu... Bé, és que estàs dient gent que està a la vostra generació, a la vostra quinta de grup, diguéssim.
Anava a dir, no us sentiu pares ja d'algunes fornades de gent que està sortint ara?
Perquè, home, bé, Ximà, ja fa temps també que...
Sí, el que passa que, aviam, també ens sentim a l'hora que ens podem sentir una mica pares, també ens sentim fills, vulguis que no.
Nosaltres també estem recollint part de l'èxit popular, vull dir que han tingut bandes com Manel, no?
És a dir, que en aquest sentit jo em sento més fill que no pas pare.
El que passa que sí que, pel simple fet que fa més anys que estem donant voltes per aquests mons de Déu,
doncs sí que, bueno, que estic segur que hem contribuït molt a reivindicar una manera d'entendre la música.
Més que no pas el pop en català o un estil de música com la nostra, sinó que una manera d'entendre la música,
que és aquesta mena de compromís més enllà de si...
És un compromís amb la música, una manera de viure i una manera d'entendre l'art, diguéssim, no?
Que és que no li demanes, no li exigeixes tantes coses com la simple i pura ambició artística, no?
És a dir, fer bona música, fer una bona feina i ser exigents amb nosaltres mateixos, no?
Creus que això unificaria tota aquesta fornada que dius tu de...?
Sí, perquè jo crec que una gran diversitat d'estils, entre el Roger Mas i nosaltres, per molt que ens estimem i ens agradi molt...
A mi m'agrada moltíssim el que fa el Roger, jo crec que al Roger li agrada el que fem nosaltres, però estilísticament no tenim gaire a veure.
Que sí que teniu a veure en el sentit que és cançó d'autor, que a mi m'agrada molt la vostra definició,
dius, nosaltres fem cançó d'autor per a banda, bé per a banda, per a conjunt, no de cantautor sol amb la guitarra,
però l'essència és aquesta, el que passa que després vestida amb tot, i això sí que ho teniu en comú amb el Roger.
Sí, i crec que això també ho tenim comú amb les altres bandes, en Josex o Amazoni, o fins i tot l'ofablesmian,
encara que no canti necessàriament només en català, no ho és tan estil.
És a dir, són bandes amb un rigor o una exigència, una ambició artística i, per tant, un compromís amb la música que compartim.
I llavors són bandes que hem tingut llarg recorregut, en el sentit que hem estat molts anys que, diguéssim, la premsa no parlava de nosaltres,
o que en parlava poc, o només una premsa molt especialitzada, i no obstant, hem seguit fent música.
És a dir, que jo crec que el que ens assimila o ens fa semblants els uns als altres és més aquest compromís que no pas els estils,
perquè ja et dic, jo què sé, un Guillemino, per exemple, té poc a veure amb nosaltres, però sí que té molt a veure amb nosaltres, no?
És a dir, que hi ha molta diversitat i jo crec que això és el senyal de bona salut que té aquesta escena.
Un altre dels punts que us adjunten és que hi ha una, com t'ho diria, en matria, una referència de música anglosaxona, de folk, anglosaxó.
Sí, al llarg dels anys 90, per exemple, que és quan vam conèixer-nos amb tots els membres de Missima i vam fundar-nos i tal,
bàsicament era el moment del Britpop i del Grunge, que vulguis que no, sobretot per la part del Britpop hi havia també un nivell d'exigència cap a les lletres molt gran,
en bandes com Pulp o Divine Comedy o el que tira fins i tot, però escrivien molt bones lletres,
és a dir, també eren cantautors, vulguis que no, Jarvis Koker escriu unes lletres increïbles i el Neil Hannon de Divine Comedy també,
i no obstant, seguien fent pop, no? Llavors no es parlava d'ells com a cantautors folk o coses així,
però el nivell d'exigència cap a les lletres era molt gran, i jo crec que nosaltres també el tenim.
A part de les temàtiques, que dieu que amb aquesta aventura nova, doncs són més místiques i potser sobre temes més universals,
a part d'això, què més trobem de diferent respecte a l'últim treball, el tornar a trucar a casa, recollir les fotos i pagar la mupa?
No, l'anterior era el set tota la vida, que és el quart.
Aquest ja no el tinc present jo. Va passar com a puf, desapercebut.
Doncs precisament, en el set tota la vida jo crec que és on vam fer unes apostes més radicals respecte al trucar a casa,
en el sentit que vam anar a gravar el disc a Cádiz, al Porto de Santa Maria, amb el Paco Loco, que és un productor.
Que diu que és un lloc de referència.
Sí, és un producte molt reputat en el món de la música a nivell estatal.
I llavors allà vam fer una sèrie d'apostes, entre altres aquesta, una altra va ser el segell discogràfic en el que estàvem llavors.
Però vam fer tota una sèrie de canvis importants, ens vam començar a prendre molt més seriosament la nostra possibilitat de viure de la música.
I llavors jo crec que a Mordra i Aventura el que hem fet és aprofundir en aquestes troballes.
Perquè aquells riscos ens van sortir bé i llavors ha fet que aquesta vegada ja no anem tant de passarells a l'hora de provar un estudi nou,
sinó que amb l'estudi que vam trobar, que és aquest, el del Paco Loco, ja hem investigat una mica més.
I a Mordra i Aventura ja hem pogut posar un ventall més gran de possibilitats que té Mishima.
És a dir, hi ha cançons per triar i per remenar amb molts estils diferents.
I llavors crec que és del millor que hem fet fins ara a Mordra i Aventura.
A nivell de sonoritat jo diria que té un punt oníric.
Almenys la cançó que estàvem escoltant la primera, que suposo que és el senzill.
Sí, tot torna a començar.
A més, veient el videoclip, sembla una història de la Lampoa, aquelles pel·lícules de por, amb morta inclosa.
Sí, de fet és un remake pla per pla d'un clàssic del cinema, que és Ordet, és una pel·lícula del Dreyer,
que és una pel·lícula, si no m'equivoco, de principis dels 60.
Té una planificació molt curiosa perquè el Dreyer era un cineasta del cinema Mood.
I llavors és una pel·lícula on hi ha una ressurrecció.
I com que és una cançó que parla una mica dels possibles orígens de la fe,
doncs volíem que en la cançó hi hagués un miracle.
I hi ha un moment en què fem una mena de crits de llop, d'udols de llop,
doncs és en aquest moment on es produeix el miracle.
Com es transporta tota aquesta atmosfera onírica?
També estem escoltant de fons el tema.
Això és com abans.
Ostres, a més, tornar a començar com abans, una mica melangiós, tot plegat o què?
No, tot tornar a començar, vol dir que no, és que sempre és possible tornar a començar,
per tant, gens melangiós.
Val, és en positiu.
Exacte, i com abans potser sí que és un tema més retrospectiu, però...
Sí, perquè té tot un punt oníric i com a cíclic, no?
No ho sé, és la impressió.
Com es transporta tota aquesta atmosfera tan xula el disc al directe?
Alfons, a tu ja et deixen tocar fort?
O et diuen allò de no li peguis gaire?
Molts comentaris que m'he anat sentint durant la gira de la gent
és que en directe sona tot com molt més potent que en disc,
com molt més...
Contundent.
Que ja us va bé, ja és la intenció.
Totalment, totalment.
Jo crec que l'Alfons i el Xavi han aportat contundència a la base rítmica
i fa que els nostres directes ja siguin directes de festa major,
és a dir, que la gent pugui gaudir-los i pugui ballar fins i tot amb els altres vols.
Jo crec que l'Alfons i el Xavi han aportat aquesta mena d'actitud
i de contundència que potser ens faltava.
Això li passa, estem ara entrevistant a moltes formacions,
aprofitant la festa major,
i li passa a molts grups que diuen que la sonoritat del disc és una,
però jo soc conscient que quan pujo en un escenari,
a no ser que sigui una sala o un teatre o així,
clar, la gira el que vol és una mica d'ona,
potser no acabar de ballar, però s'ha de ser més contundent.
Sí, no sempre tampoc, també saber on vas a tocar i preparar el concert en funció del públic que puguis trobar-hi
o del tipus de sala, no és només tocar un teatre a valls que tocar avui a Santa Tegla aquí a Tarragona.
Ja heu passat per la plaça del rei? Per Tarragona segur?
Sí, per la plaça del rei també.
No hi hem tocat mai, però avui hi hem passat, sí.
Val.
S'està guanyant aquestes festes el qualificatiu de plaça alternativa.
Ah, sí?
Sí, perquè sí, traieu-vos manies també, que no cal que aneu a tope, no cal que aneu a rebentar, eh?
Ja és la plaça alternativa en què la gent fa la copeta i escolta.
És que això és molt important, jo crec que la diferència d'un disc,
jo crec que són gairebé dos gèneres diferents, la gravació i el directe.
Al directe tu has de ser conscient que la gent vol anar a prendre's la copeta,
vol connectar i desconnectar del bolo i per tant tu li has d'oferir moltes portes d'entrada, diguéssim, a la teva música, no?
Mentre que amb el disc, tu ja saps que la persona que l'escolta està compromesa amb escoltar-lo
i per tant no estàs tan obert.
Clar, clar, també el tipus d'escolta és diferent, no?
Hi ha qui se'l posarà al cotxe i aquí l'escoltarà mentre renta plats,
que també la manera de rebre-lo és totalment diferent.
Nois, escolta, no ho sé, quin és el proper pas?
Sé que heu tingut un estiu, per sort, bastant ple a nivell d'actuacions.
Ara em comentàveu que vau estar fa poquet a Constantí amb el Sidoni, pot ser?
Sí, sí, crec que era mitjans d'agost.
I bé, doncs ara, avui toquem a Tarragona, el divendres toquem al BAM,
a la plaça Reial, que també ens fa molta il·lusió, és la Setmana Monàrquica.
Sí, sí, ho he vist al MySpace, tinc mitjans.
Sí, Setmana Monàrquica, molt bé.
I res, bé, tenim diversos consens al setembre, l'octubre anem a tocar Madrid,
que també és una cosa que ens fa molta il·lusió,
i Mallorca, i bueno...
Quan acabeu ja, Gira?
Però ara ens hem fixat més o menys al març, em sembla que tenim un bolo importantíssim,
i hem pensat que, si no, que segurament seria cap al març el final de la Gira,
però vaja, si ens piden més...
Quin bolo teniu, quin bolo teniu?
No es pot dir.
Em sembla que encara no es pot anunciar.
Encara no es pot anunciar.
No, Barcelona, però? Terres barcelonines?
No es pot anunciar.
Val, tranquil. Tarragona, en tot cas, no, no ens tocarà de prop.
No es pot anunciar.
No, partiu, ja ho sentirem a dir.
Però això, suposo que al final de la Gira també ho anirem veient sobre la marxa,
depenent de com vagi tot.
Ara no és que tingueu pressa per dir que vam Gira i ens tanquem un altre cop a composar i a gravar i tot.
Jo segueixo composant i seguim arreglant temes nous.
Jo crec que al llarg de l'any els arrenjarem gairebé tots,
i espero que abans de l'estiu podem tornar a Càdiz un altre cop i gravar el que seria el sisè disc.
Tu has de tenir algun altre fill, David, perquè això pot fer també canviar el proper...
Un altre fill, perdona, un altre fill.
Jo per ara...
Perquè això pots fer que el proper disc soni encara més diferent.
Jo per ara...
Te pares, ja.
Tinc l'he de tornar a dormir, saps?
Així, els fans de Mishima que es quedin tranquils,
que en un moment la sonoritat o les lletres no caminen.
Perquè torni ser oníric i jo he de tornar a dormir, saps?
Ai, moltes gràcies per venir, David i al fons.
Moltes gràcies, que sé que esteu a punt de proves d'això,
i fa molta gràcia que hagueu pogut posar per aquí pels estudis.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
No sé si m'entens, però tu ja m'entens.