Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, llocs, diguem-ne, finançats per la Unió Europea
per rebre informació sobre la Unió Europea.
Quants n'hi ha a la nostra província?
Aneu pensant.
Doncs ja està, vols que comencem per la notícia de la setmana?
Comencem per la notícia, que és més lleugereta.
Ens vens a parlar d'un concurs, uns premis,
que s'han alliurat aquesta passada setmana
i que al concurs es diu
Juvenes Translatores, ho ha de dir així com que soni el llatí?
Sí, ha de sonar al llatí, efectivament.
Juvenes, no, suposo?
Translatores 2009.
És un concurs que fa la Direcció General de Traducció
de la Comissió Europea
i que està dirigit als estudiants de batxillerat
dels instituts de la Unió Europea.
Alumnes, per exemple, a l'edició del 2009,
que haguessin nascut l'any 92.
I, per tant, són jovenets, 17, 18 anys.
Imagina't, de l'any de les Olimpiades.
De l'any de les Olimpiades, que nosaltres encara el tenim en present.
Però aquesta gent encara no havia nascut, no?
Doncs sí, jo trobo que és un concurs molt interessant,
perquè és un concurs que es fa per fomentar
el coneixement de les llengües a nivell de la Unió Europea.
I és un concurset molt fàcil de fer anar
en el que participen diversos instituts
d'arreu de la Unió Europea.
De fet, d'instituts espanyols participen 50 i escaig instituts.
I el que es fa és obrir, durant un termini determinat,
que tots els instituts de la Unió Europea
i escoles de la Unió Europea s'apuntin
i després es fa un sorteig
de veure qui pot participar,
perquè, clar, no poden participar tots els instituts.
i el concurs consisteix en que els instituts
o les escoles que participen
seleccionen cinc alumnes seus
i un dia determinat, a tota la Unió Europea,
se'ls dona un text
en una de les llengües oficials de la Unió Europea,
aquelles que hagin escollit aquests alumnes, no?
I hauran de fer la traducció al seu propi idioma,
d'aquest text.
Un text molt facilet, eh?,
de tres quarts de plana sobre qüestions generals,
moltes vegades relacionada amb la Unió Europea.
i la millor traducció es porta un premi.
Que xulo, no?
Sí.
Trobo que és una iniciativa molt divertida, no?
Perquè dona l'oportunitat, una,
per ser conscients que és interessantíssim saber llengües,
perquè quan saps llengües
aprens moltes més coses,
comprens cultures,
comprens altres societats
i ajuda a la convivència, no?
Dos, que la Unió Europea és una unió diversa,
on hi ha moltes llengües oficials
i, per tant,
on saber aquestes llengües oficials
en un espai on la gent es pot moure lliurement
és molt útil
i, després, també és molt interessant
perquè obre l'oportunitat
a que instituts i escoles de diversos països
puguin col·laborar entre elles.
Per què?
Doncs perquè aquest concurs dona l'oportunitat
a que les escoles i els instituts
facin, per exemple,
contactes, intercanvis entre ells,
alumnes, agermanaments, etcètera,
i ja funciona això.
A través del concurs?
A través del concurs,
perquè com que es coneixen les diverses escoles
que estan apuntades i fan activitats en comú
durant tot el període del concurs,
doncs l'oportunitat
que pugui haver-hi uns certs agermanaments
o fins i tot treballar en línia
a través d'internet
o a través d'activitats comunes, etcètera.
Llavors, és una iniciativa molt, molt interessant.
Aquest any, per exemple,
en l'edició que la setmana passada
es va donar el premi,
el que es fa és donar un premi
a cadascun dels països,
per cadascun dels països,
i, per tant,
hi ha un premi per Espanya,
un per Marse,
i el que fan els alumnes
aquell dia que tenen el text a traduir,
fan la traducció,
el fan des del propi institut,
aquell dia l'institut habilita una aula...
No els enviant l'excursió a Brussel·les, eh?
No, en el moment no.
El que es fa és,
s'habilita una aula
amb els cinc estudiants seleccionats
per aquell institut,
se'ls dona un paper
amb el text,
amb l'idioma que ells han llegit,
i durant un temps determinat
han de fer la traducció.
Un cop feta la traducció,
es tanca dins d'un sobre
i s'envia el jurat
que hi ha a Brussel·les
que selecciona
la millor traducció
de cadascun dels països.
Que xulo, escolta,
quin tipus de textos són?
Que ho sabem, això?
Doncs sí,
si entreu a la plana web del concurs,
que està a la plana web
de la Unió Europea,
de la Comissió Europea,
aquí podrem veure
quins són els textos.
Per exemple,
a l'edició del 90...
Perdó, del 2009,
a la darrera edició,
el text que va guanyar
per la concursant espanyola
era un text que havien de traduir
sobre l'arquitectura
a nivell europeu,
i com...
Però no era sobre l'arquitectura,
sinó com l'arquitectura
és un element
que també serveix
com a element
per compartir coses
i, per tant,
com els diversos
estils arquitectònics
s'han anat estenent,
no només en un país
o en una ciutat,
sinó a través de tota Europa,
fent que hi hagi relacions
entre els europeus
perquè tenim coses en comú,
per exemple,
els estils arquitectònics
i com això
és un element també
d'unió entre els europeus.
I el que busca la Unió Europea
a vegades
amb aquestes traduccions
no és tant que sigui una traducció
allò fida digna,
perquè la traducció
no és com les matemàtiques,
que és dos més dos, quatre,
sinó que el que busca
és que la gent
sàpigui interpretar,
sàpigui trobar la paraula
més idònia
per reflexar allò
que és l'esperit del text,
i això és una feina
que té un punt de creativitat
i per tant
també desenvolupa
la creativitat
dels joves,
dels alumnes.
Déu-n'hi-do,
doncs és una boníssima iniciativa
que escolta,
ja llençem des d'aquí
perquè ara es van entregar
els premis
del Lluvenes Translatores
del 2009,
però suposo
que està obert
ja la convocatòria
pel nou any.
Encara no s'ha obert
per la edició del 2010,
però s'obrirà
cap a l'inici
del curs vinent.
De fet,
la inscripció
l'any passat
estava oberta
de l'1 de setembre
el 20 d'octubre del 2009.
Per tant,
quan comença el curs
és quan els instituts,
els CIES,
doncs han de fer
la seva inscripció.
Tot i que,
ja us dic,
la inscripció
no implica automàticament
que participis en el concurs,
sinó que
el que es fa
és un sorteig pur
entre tots els inscrits
de cadascun dels països
i depenent de les places
de cada país,
doncs surten.
Per exemple,
a l'edició del 2009
no hi havia cap institut
que sortissin
al sorteig
que fos
de les nostres comarques.
Sí que hi havia catalans
de Girona,
de Barcelona,
però no hi havia
cap de les comarques
tarragonines.
Bueno,
quan això del sorteig
és una qüestió de sort,
doncs mira,
sempre us podeu inscriure
si ens està escoltant
algú d'algun institut.
I a més,
tampoc no demanen
que sigui una persona
amb coneixements
molt aprofundits,
no han de ser genis
de la llengua,
la noia que va guanyar
l'any passat
era una noia
que sap francès
i sap anglès,
el que passa
és que els seus pares
van decidir
enviar-la un any
a estudiar
fora d'Espanya
amb aquests intercanvis
que es fan,
han d'anar a fer
un curs fora
i després te'l convalidam
quan tornes
i doncs va adquirir
més coneixements
d'anglès,
però no necessàriament
han de ser persones
que siguin nadiues,
és també una manera
de jugar.
Els propis instituts
poden fer fins i tot
eliminatòries prèvies
per seleccionar
quins seran els cinc
que representaran l'institut,
poden fer concursos
entre les aules,
fent traduccions
amb exemples
que dona la pròpia
Comissió Europea
i després,
un cop, diguem,
han seleccionat
i comuniquen
a la Unió Europea
quins són els cinc
durant uns quants setmanes
o mesos
a l'institut,
sobretot els professors
d'idiomes
per encrescar els alumnes
i qui guanya
va buscar el premi.
No me'n recordo ara
quin era el premi
exactament.
I aquí s'acaba a Brussel·les, eh?
I se'n va a Brussel·les
efectivament
acompanyant d'un adult
a recollir el premi
en una gala
que fan
de lliurement de premis.
Molt xulo,
això és el Lluvenes
amb J,
Lluvenes Translatores.
Si em voleu més informació
doncs al web
de la Unió Europea
la trobareu.
Ai, entrem en matèria.
Va, no, s'ha acabat la divorció.
No, no.
No, però jo crec
que el tema d'avui
és això,
ens ajudaran a comprendre
moltes coses.
La política agrícola
comuna de la Unió Europea.
Per on comencem?
Bé, doncs podem començar
a explicar
el per què
la Unió Europea
ha de desenvolupar
una política agrícola comuna.
Clar, i des de quan, no?
Que això no deu ser
des dels orígens.
Clar, i des de quan.
Clar, la primera cosa és
per què la Unió Europea
té competències
en aquest àmbit
i no és un àmbit
que és competència
dels estats membres.
Hi ha diversos motius
que això es tractés
a nivell europeu
que no a nivell
estrictament estatal.
Un dels motius
és que, com sabeu,
la Unió Europea
el que estableix
és una lliure circulació
de mercaderies, no?
Per tant,
les mercaderies
que han estat fabricades
o elaborades
en qualsevol país membre
pot anar
a un altre país
sense que pagui
cap tipus d'aranzel.
Dins d'aquestes mercaderies
s'haurien d'incloure
també els productes agrícoles, no?
El que passa
és que els productes agrícoles
no són uns productes normals, no?
Perquè la lliure circulació
de productes agrícoles
té una transcendència
i una importància
per a l'economia
de determinats sectors
d'un país
molt, molt important, no?
Llavors,
es va dir, bueno,
fem lliure circulació
de mercaderies
però pel tema agrícola
és millor que hi hagi
no només lliure circulació
sinó també
una política centralitzada, no?
Perquè si fem
una lliure circulació
de mercaderies
podem acabar enfonsant
sectors de pagassia
de determinats països
que no siguin tan competitius
perquè resulta
que no estan tan desenvolupats
o perquè resulta
que les condicions
de conrear
o de fer
determinat producte agrícola
són molt més dificultoses
i per tant més cars, etc.
És que a mi se m'acuden
algunes particularitats
que té el producte agrícola
que no tenen altres productes
per exemple
que és un producte bàsic
més enllà de l'exportació
és un producte
de base d'economia
de cada país, no?
És el sal que mengem
en definitiva.
Clar, i de fet també
d'aquesta altra importància
que és la dels consumidors, no?
És a dir,
s'ha de garantir
que tots els consumidors
de la Unió Europea
puguem tenir accés
a aquest producte
que és la base
de la nostra alimentació.
I per altra banda
que alguns,
no sé si això és un problema
també,
alguns dels països
interns de la Unió Europea
entren en competència
els uns amb els altres.
Per exemple, l'oli.
Hi ha més d'un país
en què se produeix oli.
La competència és brutal
en alguns sectors,
és brutal.
I hi ha només en aquests moments
entre els països de la Unió Europea
sinó també
amb els productes
que ens arriben
de tercers països
que és ara
el gran problema
que té la Unió Europea.
És a dir,
els productes agrícoles
de la Unió Europea
produïts.
A la Unió Europea
hem de competir
amb els productes agrícoles
produïts en països
que no són tants desenvolupats
però que són capaços
de produir aquests productes
amb un cost molt baix.
I per tant,
els poden introduir
dins del nostre mercat
amb un cost també molt baix.
I per tant,
el consumidor
tira cap a aquests productes.
I tu dius,
bueno,
i per què no tanquem les fronteres
perquè no entrin
aquests productes agrícoles?
Doncs perquè resulta
que hi ha una altra política
de la Unió Europea
que és la de cooperació
al desenvolupament.
És a dir,
ajudar els països
menys desenvolupats
a que arribin
a un nivell
de desenvolupament mínim.
Com es fa això?
Doncs una de les coses
és permetent
que els seus productes
puguin entrar
dins del nostre territori
sense pagar aranzels.
Comprant-los.
O pagant aranzels.
Sí,
però comprant-los nosaltres
sense fer-los pagar
una tassa,
una quantitat econòmica
quan passa a la frontera.
Amb la qual cosa
encara són més barats.
Són més barats.
Pel consumidor final.
Clar,
llavors,
aquests productes
competeixen amb els nostres.
Nosaltres podríem dir,
bueno,
els tallem,
per llavors
no estem ajudant
aquests països
i un compromís
també que té
la Unió Europea
és ajudar aquests països.
Entre altres coses
perquè aquests països
diuen,
molt bé,
tu vols vendre
els teus productes
de la Unió Europea
manufacturats,
no?
Dins del meu territori,
doncs tu m'has de deixar
que els meus productes
que no són manufacturats,
que són agrícoles,
entrin al teu.
Clar,
perquè ells possiblement
els països
que ens poden vendre
siguin agrícoles,
els productes,
perdona,
que ens poden vendre
siguin agrícoles,
mentre que nosaltres
els hi podem vendre
altres tipus.
Clar,
nosaltres els hi venem,
per exemple,
tecnologia,
perquè ells no són capaços
de fabricar-la,
però ens interessa
vendre'ls-hi tecnologia.
Llavors ells diuen,
vale,
tu et comprem la tecnologia
i deixem que entri aquí
sense pagar aranzels,
però a canvi
tu m'has de deixar
que els meus productes
agrícoles
entrin al teu país
o al teu territori
sense pagar.
És delicat
perquè no podem viure
només dels productes
que entrin des de fora,
hem de tenir
la nostra pròpia producció
a nivell d'Unió Europea.
Clar.
Agrícola
que s'han de mantenir
viuen d'això
i per tant també
els han de protegir.
És un sector
tradicionalment
que és molt dèbil,
és molt feble.
Per què?
Doncs perquè
la producció agrícola
moltes vegades
depèn del temps,
del clima que fa,
és a dir,
ve una pedrada,
una pedregada
i això s'ha acabat.
O fa ja temps de sequera
i la producció
baixa moltíssim.
O per exemple,
tothom reconeix
que un pagès
treballa moltes hores
i el benefici final
que treu és molt baix.
Per tant també
se l'ha d'intentar protegir
amb una sèrie d'ajuts,
perquè si no,
això no quadra,
és a dir,
deixen de treballar la terra
i se'n van a treballar
a la fàbrica,
però nosaltres necessitem
que es facin
aquests productes agrícoles
perquè a més i ara
hi ha una altra consciència
respecte als pagèsos
que ha sorgit
en els darrers anys
que també és molt important
i és que
són com els nostres jardiners també.
Els cuidadors.
No només es nodreixen
de l'aliment
que necessitem,
sinó que fan
que la naturalesa,
que el medi ambient,
que l'entorn natural
doncs es mantingui
i que no hi hagi
més construcció,
que no hi hagi
terres abandonades.
Ells són els encarregats
que la cosa estigui fluïda,
que hi hagi
un medi ambient
més sa
i per tant
juguen també
un paper molt important
i a vegades
quan ajudem
els pagèsos
no només els ajudem
perquè es facin
un producte
que sigui bo
per nosaltres
o per alimentar-nos,
sinó també
perquè ens cuidin
el nostre jardí
que és la naturalesa,
que són els camps.
Ai, al fons,
i quins són els punts principals
d'aquesta política agrícola?
És una política molt complexa,
molt complexa
perquè el que es fa
essencialment
és establir
una cosa
que s'anomena
organització
comuna de mercats,
és un concepte
una mica estrany,
que és establir
règims específics
per regular
un sector específic
de l'agricultura.
Llavors es diu,
per exemple,
l'oli
i el vi,
doncs hi ha
una organització
comuna de mercats,
és a dir,
un règim específic
que regula
tot el que és
la producció
i la comercialització
en aquest sector.
O sigui,
hi ha
com a polítiques
diferents
o concretes
per cada àmbit
i pels grans àmbits.
El cava i el vi,
per exemple,
té també
el seu sector
i llavors
el que s'estableix
és
quins requisits
ha de complir
un productor
per fer aquest tipus
de productes,
per conrear
aquest tipus
de producte
i després
quines són
les regles
de comercialització.
També es busca
una altra cosa
i és la qualitat.
És a dir,
abans no es buscava
tant això,
però ara cada vegada
més el que es prima
és que la producció
sigui de qualitat
per donar
una certa seguretat
també al consumidor.
És a dir,
és una qüestió
de salut pública
això.
Llavors,
un cop tenim
aquesta regulació
específica
per cadascun
dels sectors,
el que s'estableix
és que poden fer
els productors
i sistemes
d'ajut.
Sistemes d'ajut
per diversos
tipus d'incidències.
Per exemple,
el que se'ls diu
és que vosaltres
no podeu produir
més de tantes tones
de producte
o de tants litres
de llet.
O sigui,
la producció
està limitada
en quanta quantitat.
Està limitada,
clar,
per intentar evitar
una cosa
que passava abans
amb aquesta política
i per això
havia estat molt criticada
i és que el que es feia
és pagar per producció.
És a dir,
es deia,
mira,
jo sé que de llet
no es vendrà tota,
però per protegir
aquest sector
el que farem
és pagar-te
per litre
de llet produïda.
Llavors,
que és el que feia la gent,
més llet.
Llavors,
per tallar això
es va dir,
no, no,
posarem uns límits.
I per tant,
dins d'aquests límits
els productors
podran fer això,
a tu et correspon
tants litres,
a l'altre
i correspon tants litres,
etcètera.
I si resulta
que tu vens
per sota
d'un determinat preu
o no has pogut vendre
tota la teva producció,
nosaltres et donarem
una compensació econòmica
perquè no perdis diners.
Aquesta és la idea.
Què això té a veure,
això que m'estaves dient
d'aquesta sobreproducció
amb una cosa
que no sé si era
llegenda urbana,
deien bé
tot l'excedent
que hi ha
de productes
agrícoles
de la Unió Europea
s'acaba llançant a mar,
s'acaba cremant.
Què passa amb l'excedent?
Perquè igualment
ni deu haver,
encara que estigui més limitant,
ni deu haver també.
Durant molts anys
hi havia molts d'excedents,
perquè quan abans
es pagava per producció,
doncs llavors,
vinga, no?
Vull dir,
la gent produïa
i a més a més
fins i tot hi havia
un mercat negre,
que és una cosa
que ha intentat lluitar
la Unió Europea
i és coses
que estaven fora,
diguem-ne,
dels límits establers,
però que es produïen igual
i es venien
en el mercat negre
amb un preu més baix.
Per exemple,
la llet,
la llet també
aquí a Espanya
era un producte
que hi havia moltes
que es anomenava
llet negre.
No ho havia sentit,
això, la llet.
La llet negre
era llet que es produïa
fora de la quantitat
permesa per la Unió Europea
i llavors entrava
en uns circuits
de comercialització
il·legal.
Era un punt,
no sabies com,
que ja s'havia envasat
aquella llet
i ja havia arribat
als supermercats,
saltant-se tots els controls
de la Unió Europea
i de l'Estat
respecte a això.
La Guàrdia Civil,
bé, llavors aquí
el que va passar
és que durant
la Unió Europea
va dir,
escolti,
resulta que vostès
han produït
molta més llet
de la que diuen
que produeixen
i després aquesta
surt al mercat
que és el que fa
reventa preus
i fa que la llet
que està dins
dels estàndards
de producció
s'hagi de vendre
per sota del seu preu
perquè els que
envasen la llet
ja no compren
la llet al preu
més o menys
establirà
com que hi ha més llet
al mercat
demanen...
Més el risc sanitari
que això podia suposar.
Més el risc sanitari
llavors el que van començar
a fer són controls
la policia
durant uns anys
i això van passar
als anys 90
que eren controls
de carretera
i quan veien un camió
d'aquests amb cuves
de llet
el paraven
i demanen papers
que no
li feien buidar
automàticament
aquella llet
a la coneta
i això per exemple
Astúries
es veia molt molt
molt sovint
i eren camions
que sobretot circulaven
a la nit
i era una llet
que se l'anomenava llet negre
que bo
és a dir
que això era
una pràctica habitual
hi ha moltes llegendes
urbanes
sobre trampes
que s'han fet
per exemple
s'explicaven
i és d'aquelles coses
que un no sap
si és veritat o no
doncs que
per falsejar
les dades de producció
perquè a vegades
el que es feia
és calcular
a veure
quan produïm
sobre un producte
i a partir d'aquí
comencem a retallar
alguns països
feien creure
que produïen més
del que realment
estaven produint
per tenir més ajuts
i llavors
el que feien
era posar arbres
això era una llegenda urbana
que es deia
els italians
posaven arbres de cartró
que quan es feien
les fotografies aèries
dels camps
sortien
que hi havia
moltes més hectàrees
és d'aquelles coses
que un sempre ha sentit
que li semblen
una mica inversemblants
però com a mínim
una pel·lícula del Moldovar
segur
o de Fellini
podria sortir
però bueno
quan entrem en competència directa
per exemple
amb el mercat italian
en qüestió d'oli
per exemple
és el primer que m'ha vingut al cap
hi ha una regulació
i diuen
mira Itàlia ha de produir
per dir alguna cosa
imagina que només fos Itàlia i Espanya
Itàlia ha de produir el 60%
Espanya produeix el 40%
de l'oli
que es consumeix
a la Unió Europea
clar jo fins ara
estava produint el 60%
i ara em diuen
que produeixi el 40%
arrenco oliveres directament
efectivament
el que es dona a la Unió Europea
són ajuts
per arrencar oliveres
i punt
i llavors aquí està
el que passa
és que resulta
que aquesta és una política
que va
diguem-ne
recolzada
no només per una normativa
sobre els estàndards
de qualitat de producció
la quantitat de producció
sinó d'ajuts econòmics
d'ajuts econòmics
al productor
i per tant
es gasten molts
molts
molts diners
dins d'aquesta política
de fet actualment
es gasten
a veure si tinc per aquí
la quantitat
perquè
és una cosa
que et volíem
et volíem preguntar
quina quantitat
es gasta la Unió Europea
i després
quanta quantitat
arriba aquí a Espanya
o ha arribat
al llarg d'aquests anys
de fet
a veure
es gasten molts diners
es calcula que
aproximadament
en aquests moments
el 40%
del que és
el pressupost
de la Unió Europea
se'n va per pagar
política agrícola
el 40%
de tot el pressupost
de la Unió Europea
el 40%
efectivament
actualment
és un total
de 53.000 milions
d'euros
a l'any
en pagar
aquesta política
però ara tu dius
un 40%
és molt
és molt
però pensa
que l'any 84
el 71%
del pressupost
de la Unió Europea
era per pagar
aquesta política
és a dir
que en els últims anys
s'ha anat reduint
perquè
hem vist que això
era una bolsina
perquè estem parlant
de subvencions
de subvencions
per ajudar
el sector
i per regular-lo
i per regular-lo
efectivament
perquè vostè ha d'arrencar
5 oliveres
perquè a sobre
no ha de
per tant
es gasten
molts diners
el que passa
que la Unió Europea
diu
és que més val
que ho fem nosaltres
amb unes regles estrictes
a nivell de tota Europa
que no que ho facin els estats
perquè els estats
són més vulnerables
si ho fessin els estats
individualment
pagant-ho
de les seves butxaques
com que saben
que és un sector
tan vulnerable
segurament
es gastarien més diners
en ajuts
perquè enfrontar-te
als teus pagesos
a nivell estatal
és molt més complicat
que enfrontar-te
a nivell de la Unió Europea
sabem
els nostres pagesos
fan mesures de força
quan no estan d'acord
amb alguna mesura
que es pot prendre
a la Unió Europea
tallen carreteres
o fan actes
de reivindicatius
com per exemple
regalar productes
de manera gratuïta
a les portes dels supermercats
o coses d'aquest tipus
o manifestacions a Brussel·les
i això
la Unió Europea
aquesta pressió
la pot suportar
perquè aquesta gent
està lluny
però clar
tu imagina't
que la Generalitat de Catalunya
fos la que hagués de donar
els ajuts
i decidir
quants ajuts es donen
no?
Llavors
aquest tipus de pressió
sobre el govern
que tenim aquí
al costat
no l'aguantarien
no l'aguantarien
i es gastarien més diners
sent que
s'entra en una interrelació
en un mercat
a comú realment
de tots els productes agrícoles
és lògic
que vagi a parar
tot el dia a Brussel·les
és millor
perquè és millor
gestionar-ho
a nivell global
perquè es pensa
més en que
una mercaderia
que està aquí
pot anar
a un altre país
de la Unió Europea
i per tant
com que pot anar
el millor
és regular-ho també
a nivell
de tota Europa
no pensant només
en l'àmbit local
sinó en l'àmbit de
quant raïm necessitem
a tota Europa
tant
doncs vinga
llavors
el que després
és establir
quantes quotes
de producció
de rem
hi ha d'haver
a cada país
en base a la seva
producció prèvia
i si s'ha de retallar
més o menys
quants diners
tenim percentatges
o xifres
rep
a Espanya

ha intentat
ser més transparent
respecte
a tots aquests ajuts
i llavors
han començat
a publicar-se
llistats
de qui són
els que reben
els diners
per exemple
tenim les dades
del llistat
d'Espanya
del 2008
que és l'últim
que es va publicar
i de dos fons
que són els principals
els fons
de la Unió Europea
llavors
en el
number one
és a dir
el que més ribés
diners rep
de la Unió Europea
a nivell espanyol
és en aquests moments
una empresa
que es diu
Azucareres Reunides
de Jaén
que fan sucre
sucre
sucre
i l'any 2000
l'any 2008
van rebre
32 mil
perdó
32 milions
d'euros
32 milions
d'euros
en un any
sucre
sí
la segona
és una que es diu
alcoholes de tomellosos
que fan brandis
i aiguardets
però escolta
quina mena
de criteri és aquest
és que és política agrícola
aquesta gent
o per exemple
la tercera
era
indústries làctiques
asturianes
que produeixen
una mantega
bastant coneguda
i a Tarragona
per anar
d'aix tancant
el principal
perceptor d'ajuts
és Sol d'Ebre
que és una empresa
que fa olis
i cítrics
Ebre Fruit
que també s'encarrega
de producció de fruites
també a les terres
de l'Ebre
i després
curiosament
la tercera empresa
que més diners
rep d'aquests ajuts
es diu
Hidrocanal
que fan obres
hidrològiques
clar que també té a veure
brandi
i sucre
brandi i sucre
tanquem
l'Ai Europa
amb la dada
de la dia
i molt ràpidament
quants centres
d'informació
sobre la Unió Europea
tenim a la nostra província
ho deixem
a les nostres comarques
ens oblidem
de les terres de l'Ebre
dos
un a Reus
que és el centre
de documentació europea
i després
l'Info Europa
que està a l'Ajuntament
de Tarragona
a la plaça
de la font
i al centre
de documentació europea
està a la biblioteca
de la facultat
de Ciències Econòmiques
i Empresarials
de la Unió Europea
a Tarragona i a Reus
queda compensat
Alfons gràcies
fins la setmana que ve
molt bona tarda