El parc Sant Pau sota una monera, obre els ulls l'altre primavera.
Al veure un gos que corre per l'herba,
i la clarona, la lluna plena, l'aprofita el llop per assenyar una vella.
Al veure aquesta que es creu sirena,
i una sirena trenca la pau.
Un espetec per plorar una nena.
Canta un canari que ha perdut la clau.
Hi ha un botó que ho sent i renega.
Doncs ja ho heu sentit, Rauxa és a sinònim de festa,
festa assegurada a l'escenari, un escenari que serà aquesta nit al cau concretament.
Per parlar del darrer treball discogràfic de Rauxa,
segons em consta. El tercer, dins d'una peixera,
tenim amb nosaltres tots els seus components, el Jaume Ibarg i el Josep Maria Vidal.
Bona tarda, nois.
Bona tarda.
Quant fa de l'últim del Teràpia de grup?
Doncs dos anys.
Dos anys.
El 2008 va sortir.
És una mica el cicle, no?, que seguiu normalment, eh?
La gent que us dediqueu a la música.
Dos anys, pam, disco.
Home, dos anys és força.
Sí, el que passa és que tampoc és que sigui una norma general, eh?
Vull dir, artistes que potser tarden 10 anys en treure un següent disc.
Però el que passa és que crec que nosaltres ha sigut com una necessitat, quasi.
I potser és el temps també en què tens temps de promocionar el disc i fer la gira, no?
Aquests dos anys i posar-te a crear, a composar noves cançons.
Sí, per això és un temps raonable, tirant a un temps allò bé, intens.
I també vam guanyar el Premi al Sonenou el 2004 i el Premi és un contracte amb música global
que d'alguna manera vas firmant, renovant cada cop que fas disc, però acostumen a ser això, eh?
Els discos es fan en un període de dos anys, aproximadament.
Tercer treball discogràfic, doncs?
Sí, ho has dit bé, sí.
Dins d'una peixera, quina evolució heu fet en aquests anys des del S'ha Acabat el Seny?
Ho dic per als seguidors que teniu des del primer.
Com us trobaran de nous?
A veure, hi ha un denominador comú als tres disc o tota la trajectòria del grup, de Rousha,
és que fem rombeta, romba catalana, no?
I en aquest disc el que es trobaran és potser l'expressió màxima de la romba catalana que fan el Rousha, no?
Que és molta guitarra, molta romba, però una miqueta en aquest disc ens hem apropat als ritmes més llatins,
hi ha molta salsa, romba salsera, no?
Que no perd el ventilador, però introdueix un piano que fa uns tombats molt salseros.
És el que t'anava a dir, la rumba, no?
És la rumba, però després cadascú hi posa la salseta que...
Sí, és la rumba feta aquí.
És una rumba feta a la catalana.
En aquest toque més latin, com dieu vosaltres, el més salsera de la rumba,
i té a veure el fet que hàgiu incorporat el Pipo que ens ve d'una orquestra, de la mitjanit.
O sigui, pel toque aquell de la gent que heu passat per orquestres, el Rousha ja ho sabíeu, no?
És damunt de l'escenari i festa i vinga i bailoteo.
Home, no sé si és ben bé per això, no?
Però sí, com a...
És un viatge d'anar i tornar de la rumba, no?
O sigui, no oblidem que els catalans van anar a Cuba...
Van perdre el català.
Van perdre una guerra i van tornar cantant, no?
I ja cantaven rumba, entre cometes, una mica.
I llavors, clar, nosaltres el que hem fet, entre cometes, tot i que jo físicament no hi he estat, no?
Però sí que és anar una mica cap a l'altre cantó de l'Atlàntic, no?
I dir, hòstia, doncs, va, recuperem coses, no?
O sigui, aplicant això al ventilador, què més hi podem posar?
Doncs, hòstia, mira, aquí ho podem vestir i fer cúmvia.
Aquí podem fer, doncs, una mica merengui.
Aquí podem fer una mica de reggaeton, no?
Heu fet una expedició llatina, doncs?
Sí, tot i que el que et dic, eh, és una expedició a nivell influència, no?
Perquè a la pràctica som de Sabadell, vivim al Vallès cada dia de l'any,
excepte quan ens fan venir Tarragona a tocar, no?
Llavors, les lletres, el tarannà...
L'essència és catalana, és mediterrània, no?
Vull dir, que això no ho perdrem segur perquè és el que ens surt.
Els Rausche ens proposen el tercer treball, ja ho hem dit,
es diu dins d'una peixera i, de fet, a la portada la localitzareu de seguida.
És un gat que mira, jo crec que gairebé li cau la bava,
un peix, doncs, això, a través de l'aigua, no?
D'una peixera.
El títol, sempre, jo sé que quan els grups poseu un títol
és que hi ha alguna història al darrere, què simbolitza?
En aquest cas, la peixera és com la ràdio, no?
O sigui, hi ha un control, i quan graves estàs a dins, no?
I comuniques a través amb el tècnic, evidentment a través del micro,
però vull dir que hi ha un vidre, i per això el fet de la peixera, no?
És un homenatge a vosaltres.
Gràcies, gràcies.
Però també als tècnics de so que graven els discos, no?
Bueno, és que ara us ho anava a dir, eh?
Jo crec que el vostre tècnic de so no ho hauria tenit gens fàcil per gravar el disc,
perquè sou un fotimer de gent i teniu, bueno, un munt d'instruments, també.
Com va anar la gravació? I quanta gent sou al Rauxa?
A veure, Rauxa som vuit, amb la incorporació del Pipo que has esmentat,
i la introducció d'una guitarra flamenca, nou, un element nou d'aquest tercer disc,
que fa que la consolidi el so al rumbero,
som vuit, i la facilitat que va tenir el nostre tècnic,
la pregunta que em feia si ens va costar molt,
és que és el nostre tècnic de directes, des de fa anys.
Aleshores, ell també ens va ajudar, ell va estar a la preproducció del disc,
llavors quan vam anar a gravar, per ell no era nou,
sabia molt bé cadascú quin paper tenia i què havia de gravar, més o menys.
Llavors, en aquest sentit, la gravació ha sigut més...
fluïda i més divertida.
Clar, també hi ha d'haver bé la sentonia, no?, de dir, doncs,
que soni més això en aquest moment, que soni més l'altre.
Clar, ens coneix molt, ens coneix les veus, les timbres,
coneix com toca la bateria al Ruto,
a les pailes o a les bongos del Xori o de l'Àlex,
el Nico, que toca pianos, però també toca sintetitzadors i orgues i acordió,
tot això ell ja ho coneix, la flauta travessera del Jerek i...
És que és això, a vegades parlem de rumba, no?, i ens imaginem, doncs,
el típic ventilador, dic típic, tot i que és molt difícil, eh?
Fem una cosa, però, és que és l'única que ens hem deixat i mira que n'hem parlat,
el nou guitarrista es diu Mariano Carrillo, que ens l'havíem deixat.
Carrillo.
Doncs això, no?, el Mariano, en aquest cas, fent el ventilador,
suposo que li toca a ell, i jo, i tu, i dius, amb la rumba i amb això,
ja n'hi ha prou, això, i ja està.
I no, vosaltres introduïu tot un seguit d'instruments melòdics, no?,
m'esteu parlant de la flauta travessera, de la cordilluda, el mateix,
el teclat, veig que sona molt, no?, que té molta presència.
Sí, no, i la flauta, penso que la que sona la flauta travessera,
mi mare ho diu i que sembla molt casolà,
però sempre que sent algun tema que surt una flauta,
diu, això és sorrauxa, no?,
això és sorrauxa, no?,
bueno, deu ser perquè li...
li suggereix, o bueno, perquè li ve al cap això.
La crítica us està deixant molt bé,
pels articles que hem llegit,
i es destaca en tot arreu que és el vostre treball més personal,
en els set anys de trajectòria.
Això sona atòpic i es diu a cada disc,
però com ho justifiqueu?
És realment el vostre treball més personal?
Home, jo crec que el...
el que s'ha fet és intervenir en tot el procés,
o sigui, des de la preproducció,
la producció després,
no fer-les físicament,
però intervenir molt en les mescles,
menys en el màster,
perquè és un procés més...
més científic, entre cometes, no?
I llavors, clar, això fa que,
com que estàs molt a sobre del procés,
però, esclar, potser sí que sigui el projecte més teu, no?
A part, doncs, no sé,
crec que hi ha hagut més temes on triar,
o sigui, trobogués un disc bastant on...
on tu deies abans,
osti, sembla que us agradi molt, no?
Hem vist que hi ha com molt single, no?
Molta possibilitat de tema que...
que et podríem llançar-li,
que ens els creiem,
si hi ha un tema més folki, no?
Com podria ser el crema,
temes més, doncs, més rumba,
però més tradicional,
com el peix i gat, saps?
Alguns de rumba més canalla, no?
Com el...
Com sota una morera,
no sé què...
I a part d'això,
com que hi ha hagut bastants autors diferents
dins d'aquest disc,
doncs, no sé,
ha creat com una amalgama
que n'estem bastant...
bastant...
Jo força molt bé, sí, sí.
Rumba fusió,
amb aires mediterranis?
Sí?
Ens penjaríeu aquesta etiqueta
amb tota la tranquil·litat?
Sí, sí.
A mi, personalment,
el que et deia abans, no?
Serem sempre mediterranis,
vulguem o no vulguem, no?
I...
Però potser més en aquest disco,
doncs, també podríem dir
mediterranis allatinats,
o tots els mediterranis
penso que tenim un caràcter llatí,
perquè vivim a...
doncs això,
en un clima càlid, no?
A diferència d'un francès
o d'un alemán, no?
Ho dic perquè us sembla
que trobeu un estil
que s'està convertint en propi, no?
Sembla que esteu trobant
el vostre camí.
Recordem que va guanyar
el Sona Nou,
el concurs de Maquetes,
el 2004,
dins la categoria de
Folk i Noves Tendències.
Queda una mica lluny, ja.
Sí, tot i que ja,
en el seu moment,
quan van guanyar aquest premi,
dins del grup,
ja hi havia qui...
el tema que fos Folk,
és a dir, la música...
No, no, no,
Ui...
O sigui, sempre és un bon...
és un bon...
De fet, guanyar un premi
és...
és...
és algo positiu, no?
però Folk i Noves Tendències, no?
I tots pensàvem que realment
era quasi més Noves Tendències
que Folk, no?
Perquè la inèrcia del grup
no era fer música...
Folk, jo entenc
algú Folk
com algú...
Aleshores, eh?
Ara ja ho ha canviat.
Sí, clar, és que el concepte Folk
ha canviat molt també.
Està canviant
i penso que la rumba catalana
s'està convertint en Folk.
Sí?
S'està convertint en música popular
i música d'aquí.
És a dir,
s'està convertint en un gènere, no?
O ja ho és,
de fet, però s'està reivindicant.
Sí, però es potencia molt.
Vull dir, veiem molts grups
que s'hi dediquen
i ja us dic
cadascú aportant el seu granet de sorra, eh?
Tirant més cap a una sonoritat
o cap a una altra
però amb la base de rumba.
El que passa
jo crec que probablement
el de Folk i Noves Tendències
era perquè al principi
hi havia l'acordeó diatònic.
També.
I volgués o no,
això li dona un caire
o una aire més folc.
Que anava per aquí, no?
I llavors, clar,
el fet de...
de desaparèixer l'acordeó,
aparèixer el Nico
amb els teclats,
amb el piano,
amb els sintetitzadors,
esclar, també...
És curiós, eh?
Com un instrument
et pot fer canviar
la sonoritat global.
Clar, sí, sí.
Però tot i...
Jo penso que aquest canvi
va ser buscat,
el canvi de canviar el pianista.
Vam fer proves
amb pianistes
i amb altres acordeonistes
i el canvi era una mica buscat
perquè també és veritat
que...
Penso que també
és això, no?
És intentar
quasi fer folc
d'una altra manera,
fins i tot,
i en qualsevol cas
optar per la rumba
més decididament.
Teniu una proposta
molt fresqueta,
ja ho estem escoltant.
Aquesta peixera
gairebé seria una piscina,
és molt fresqueta,
molt d'estiu.
Com teniu
l'agenda de concerts
per aquest estiu?
Prou bé.
Bueno,
per l'estiu
es van tancant coses,
no?
Però ara el que tenim
a davant
com molt fixat
és la...
tot el...
els bolus de promoció,
presentació de disc,
i comencem avui,
d'aquí una estoneta.
Alcau,
a quina hora us hi poseu?
Doncs...
posa-li les onze,
onze i mitja,
depèn de si la gent
pot acabar d'entrar
o s'ha de quedar...
si es queda fora,
doncs...
quan l'últim no pugui entrar,
doncs allà començarem.
I és que alcau els de dijous
acostuma a tenir
una programació així,
doncs més...
més ballable,
més mestissa,
no?
Més latin,
fins i tot,
amb què hi encaixeu perfectament.
I ja els hi deia
que patireu una miqueta,
perquè clar,
avui a l'escenari del cau,
bueno,
no pot estar una mica més...
Sí, baixarem.
...juntets,
però sí,
podeu baixar
i barrejar-vos amb la gent a baix.
Potser avui ens apretarem,
no?
Però continuant amb la pregunta d'abans,
ho insisteixo,
avui a Tarragona,
el cau,
demà a Tona,
dissabte a Barcelona,
Passeig de Gràcia,
festa d'intermo noxfam,
el 15 a Lleida,
el 29 tornem cap aquí
a les terres de Tarragona,
a Mas Pujols,
i després del juny
toquem a...
Així fem com la final
de tancament de gira
de presentació del disc
a Terrassa,
als Veïns,
el dia 4 de juny
a la factoria d'arts
i el dia 5 a Mataró,
a la sala Club,
també tot sales,
i al final acabem
el dia 12 a Sabadell.
Com us heu plantejat
el directe
d'aquest nou treball discogràfic?
Em sembla que és una cosa
que cuideu bastant també,
en el sentit
que no falti la festa
i la rauxa.
Clar, el que hem fet primer
és defensar el disc,
és a dir,
el que hem gravat
és molt fidel
al que farem en directe.
Sí?
Sí, clar,
aquesta és la...
De fet,
és la peculiaritat més...
o la gràcia de rauxa,
no?
El directe, no?
Llavors el disc
volíem que fos
el més fidel
al que fèiem en directe.
Heu comptat en col·laboracions,
em sembla,
la gravació del disc, no?
Que després en directe,
doncs,
no podeu mantenir,
però igualment
no passa res, no?
Exacte, evidentment.
Doncs si hi ha un trompeta,
doncs en aquell moment
el paper del trompeta
l'agafa el Gerard
amb la flauta,
coses que evidentment
no les podem fer, no?
Si no hi ha el greller,
doncs no hi ha el greller,
però si no tenim el solo
aquell de guitarra elèctrica,
no el tenim,
però la resta,
la resta,
tot el que hem fet
en la gravació,
fem.
o faig la línia de baix
que he gravat,
o sigui,
que intentem ser
al màxim de fidels,
no?
I a més,
a més,
a part de reproduir el disc,
el que es fa, no?,
pel directe,
o sigui,
és buscar un espectacle
complet, no?,
de cap a principi i final,
i llavors empalman cançons,
llavors ja treballes més
per buscar quines cançons,
quins ritmes tenen,
com podem començar un tema
o al principi de l'actuació,
no?,
com comença l'espectacle,
tot això són punts importants
i el bo que tenim ara,
que és el que té,
doncs està ja fent el tercer disc,
és que ja tens un material
acumulat ja important,
no?,
llavors ja pots anar
destriant temes
que pel que sigui,
doncs,
no t'agraden tant,
o ja se t'han avorrit una mica,
o després els canviarem,
però,
i mantenir una mica
els temes que més agraden,
o els temes que a tu més t'agraden,
i llavors fas un repertori,
un espectacle bastant...
Bastant quadradet, no?,
bastant rodó.
Sí, bastant llarg,
també,
i intens, no?
Dins de tot aquest circuit
d'actuacions que teniu,
a part de les promocionals,
o també, no?,
i les actuacions
que us estan sortint per l'estiu,
alguna en especial
que us faci molta il·lusió?
Home, a mi, personalment,
la de Sabadell,
pot ser una edat assenyalada.
Sí, tancar,
perquè a més,
si et dic festa i tradició,
és una festa que fan a Sabadell,
que mou força gent,
i és dels que fa il·lusió.
I també Mas Pujols,
que hi ha dos senyors
de Mas Pujols
que ens han seguit
durant tota la nostra vida,
i toquem a casa seva,
i d'aquí els dono una abraçada.
Fa gràcia, això.
El Màrius i el Guillem.
Teniu moltes ganes
d'atrepejar escenari,
una altra vegada,
perquè suposo que ara,
amb la gravació del disc,
deveu haver estat apartats
dels escenaris per un temps,
o no?
Heu anat compaginant?
No, es compagina,
és evident que,
a part de que quan estàs gravant,
no graven tots alhora,
sinó que avui va el bateria,
quan s'ha acabat el bateria,
doncs va el baixista,
i es va muntant
tota aquesta...
Les capes de sota.
I, evidentment,
si surt un bolo el divendres,
doncs el divendres,
o bé no es grava,
o es grava al matí,
i a la tarda es agafa la furgoneta
i a tocar.
Pensa que d'això vivim.
A l'altre disco no guanyes.
Guanyes de tocar-lo.
Com és que no s'ho has acabat,
l'energia?
Perquè som joves.
Vull persones movem vols
amunt i avall,
i després amb aquesta rauxa.
És que el nom us va molt bé,
eh?
Sí.
És molt coherent,
també,
amb la música.
Sí,
jo trobo que amb la música
i amb les personalitats,
generals de l'grup.
És un nom que,
si et diuen el rauxa,
doncs mira,
està bé.
Nois,
cançons destacades del CD.
Abans intentàvem seleccionar-ne alguna
i els deia jo,
és que us agraden totes.
Però n'hi ha de més fresquetes,
n'hi ha que tenen diferent a caire.
Per exemple,
la single és
Contra Contes.
Què té d'especial?
Que la sentirem ara?
Té d'especial que és un ritme,
un reggaeton,
que és una cançó directa,
directa,
o sigui,
és molt potent,
i parla una miqueta de...
Hem fet el videoclip,
també és important dir això,
que ha sortit avui,
si no m'equivoco,
o si no està a caure,
i hem volgut fer una paròdia
una miqueta
dels grans institucions,
o grans...
Els poders,
els poders,
una mica,
els que ens expliquen històries,
però d'aquelles que...
Que no s'aguenten,
ja no te les creus,
no?
Doncs així sona
el primer senzill
del nou treball discogràfic,
el tercer ja del Rauxa.
Es diu Dins d'Una Paixera,
i això és Contra Contes.
Teniu MySpace,
teniu pàgina web,
de tot.
Vaja,
busquem Rauxa
i us trobarem en xarxa,
no?
Sí,
a Facebook,
també.
Aquesta nit en directe
tota una festassa
el cau a partir de les 11
amb els Rauxa.
Jaume,
Josep Maria,
moltíssimes gràcies
i molta sort.
Gràcies a tot.
Gràcies.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Canta un gran,
gran cantant,
camina endavant.
Conta i vida la ment
amb contes de fades.
Conta i vida l'ambient
no és mesclar com l'aigua.
Conta i vida la ment
amb quatre paraules.
Conta i vida la gent.
Conta i vida l'ambient.
Conta i vida la ment
i vida la gent.
Conta i vida la gent.
Conta i vida la gent.
Conta i vida se pay gravell.
Conta i vida l'ambient.
Conta i vida s'ha habilitat.
Compte de mi, convenient en el moment,
incoferent, intel·ligent i no descanses,
compte en comptes.
No descanses,
compte en comptes.
Fem-me l'enfilat que no t'hi cap al cap.
No em coltis comptes.
Com un jovet trencat, retret, feta el teu retrat.
No em coltis comptes.
Que sóc a la color, a la pena i dolor.
No em coltis comptes.
Senta un gran, gran cantant, camina endavant.
Contamina la ment, amb comptes de fades.
Contamina l'ambient, l'es más clara, com l'aigua.
Contamina la ment, amb quatre paraules.
Contamina la gent,
contamina l'ambient.
Contamina la ment, amb comptes de fades.
Contamina l'ambient, l'es más clara, com l'aigua.
Contamina la ment amb quatre paraules
Contamina la gent, contamina l'ambient