Fins demà!
Aquest cap de setmana se celebra a la ciutat de Tarragona un curs, un monogràfic sobre com ser clown d'hospital.
I em podem parlar àmpliament amb l'excusa d'aquest curs sobre les diferents activitats que organitzen
i també la figura del clown o del pallasso tradicional amb una de les membres del grup organitzador de l'associació Salut i Clowns.
És un taller, un curs que es fa aquí a cap de setmana, per tant encara s'ha de temps a apuntar-ho, sí.
És el 27 i 28 de febrer. Es farà més a més aquí a Tarragona, concretament crec que a Camp Clar, si no vaig equivocat, a la parròquia de Santa Tecla.
I té una part, diguéssim, teòrica, part teòrica també s'imagina que serà molt pràctica, però part teòrica i també part pràctica, purament dita, a l'hospital de Joan XXIII d'aquí de Tarragona.
Avui ens acompanya l'Aleida Albert, ella és una de les integrants d'aquest Salut i Clowns.
Aleida, què tal? Bona tarda, benvinguda.
Hola, bona tarda.
Salut i Clowns, no? És una iniciativa, en fi, que si això no es tracta d'anar a fer de clowns als hospitals, no?
Sí, per explicar-ho això curt i ras, no?
Correcte. Així d'entrada és així, a més d'altres activitats que es realitzen, com a compte a comptes, màgia i demés.
Com decidiu i qui sou? És a dir, com decidiu fer aquesta activitat, aquest taller i qui sou? Sou tu i una altra companya que decidiu fer aquestes activitats?
No, som una organització, una associació sense ànim de lucre, iniciada per una noia que es diu Núria, ja fa anys, el que passa que no es va portar a terme fins l'any passat, que es van posar en sèrio, a picar portes, ens han tancat moltes portes, però bé, ara ja sembla que comencem a encaminar el tema.
Què vol dir que us han tancat moltes portes? Explica, quan vosaltres decidiu...
Aprefita per repartir estopa, eh? Imagina que ets clown ara i que no et veu ningú, eh?
No, quan vosaltres decidiu, escolta, és que ens vindria de gust fer això, perquè creiem que és un acte social i humanitari que hem de fer, no? Suposo que va una mica per aquí.
Per on se comença? A qui truques?
És difícil, aquí està el problema, no? Comences a trucar a l'hospital, a veure, és normal, l'hospital tenen diversos problemes, no?, dintre del seu món,
i això, doncs, és com una cosa de més a més.
Com una fegitó, això mateix.
Llavors, costa, costa entrar-hi, ara sembla, bueno, arrel d'aquestes pràctiques, si tot va bé, el dia 6 de març comencem les pràctiques
i la intenció és que d'anxi dos cops al mes, durant els caps de setmana.
Molt bé, s'ha dit que...
A veure, a veure si la cosa...
Això serà un punt de partida, un punt de partida important, no?
Això esperem.
I la idea és quedar-se perquè, home, imaginem-nos que pot, diguéssim, contribuir molt
que els que estan convalescents a l'hospital, que no els hi passen de cap manera les hores.
Abans ho comentàvem amb la Noriem que quan estàs en l'hospital, el rellotge, o sigui, el temps, allà dins és diferent, eh?
No acaben de passar les hores ni els minuts.
Home, si t'apareix un clown per allà a l'habitació, i especialment si ets petit i ets un nen petit, no?, doncs ho agraeixes molt, no?
Sí, nens petits i també parlem de gent gran, no?, que no deixen de ser com nens petits l'altra vegada
i n'hem que estan, doncs en residències, inclús, no, n'hem només a l'hospital.
I també necessiten aquesta mica d'il·lusió de coses noves i de més.
Quina és la relació que teniu els membres de Salut i Clowns amb tot aquest món?
Veniu de la part de Clowns, diguéssim, de la part teatral, o...?
Hi ha de tot, hi ha Clowns, hi ha gent de teatre, hi ha educadors socials, hi ha una mica de tot.
I després estic jo, que no tinc res a veure en tot el món, no?, sóc una mica la Papeles.
Ja m'ha veig, ja m'ha veig això, teniu que fa tràmits.
Perdona, la feina molt important, eh?
Bueno, està bé, jo m'agrada, eh?
La Papeles i la que va a la ràdio explicar-ho, eh, també, que tot s'ha de dir, eh?
O clar, sí o no?
Sí, no, no.
Aquesta cosa, si no s'explica, no se sabe, no?, ha de funcionar al boca-orella, no?
Sí, lo mío me cuesta, pero bueno, está bien, está bien.
Quanta temps fa que us vau associar, que vau muntar aquest grup?
Porta des del 2000... ara t'enganyaré, potser 2005-2006, no te sé dir exactament,
però estava com a molt parat, si no t'hi poses en sèrio, com vam començar, doncs, fa un any, un any i pico,
a, el que et deia, no?, a trucar portes i a moure'ns de veritat, a organitzar-nos, sobretot.
On actueu? On són les vostres actuacions? A l'hospital? No sé si ja teniu alguna cosa.
A l'hospital, sí, ara comencem, aquest cap de setmana, per exemple,
hi ha un noi que es diu The Magic Laun, a la ciberaula de Joan XXIII.
També s'estan fent activitats d'expressió corporal i d'altres, com uns tallers, a l'Illeta de Reus,
i, bueno, estem aquí...
I parlaves també de residències de gent gran?
Sí, hem estat al geriàtric de Vilaseca, i, bueno, el que dèiem, no?,
que costa una mica acabar d'entrar-hi, però ho estem intentant.
Suposo que organitzacions, associacions com les vostres, es deuen emmirellar, en certa manera,
amb Clowns Sense Fronteres, no?, que seria una mica l'ideal.
Explica, per la gent que no estigui familiaritzada amb tot això, doncs,
quina és la filosofia que hi ha al darrere?
Doncs la veritat és que és intentar que riguin, no?,
sobretot que tinguin una il·lusió, el riure cura, no?, és el que dèiem,
intentar acceptar aquests somriures, que els nens tinguin aquests moments
d'olvidar-se'n que estan en un hospital, de treure-se del cap dels nens,
els familiars dels nens, que quan els veuen riure, realment els hi omple tant com en antros, no?
I poca cosa més, que puc explicar, és una cosa que s'ha de viure, no?
Però s'ha de viure, s'ha de dir, l'espectacle suposo que ha de ser una mica a mida, no?,
perquè no pots, clar, a nivell sonor, diguéssim, en un hospital tampoc no pots fer otra vera sidral, no?,
és a dir, fer una mica un espectacle a mida, no?, per cada ocasió.
Sí, el que fas és, entres a l'habitació, no saps el que te trobaràs, el que hi veuràs, no?,
si estarà receptiu, el nen, si no ho estarà, llavors li entres a poc a poc,
jugant una mica amb ell, si t'accepta, no?, després n'hi ha més que no t'accepten,
i intentes, doncs, jugar amb els familiars, ells et veuen, comencen a riure, van entrant, no?,
és molt bonic.
I dius que n'hi ha que no volen, n'hi ha que no, dius, no?, escolta, no?
Sí, n'hi ha, doncs, igual tenen 12 anys, no?, i diuen, això, és de nens, no?,
i t'entren així com, quita, que jo no em vull de pallassos, que ja soc gran.
Però, bueno, sí, a vegades comences jugant amb els pares, no?,
i els veus que van rient, així, des de lluny, i acaben jugant amb tu, doncs, com el que m'has.
I en aquest curs que oferireu, vaja, que acelerareu aquest cap de setmana a Tarragona,
com podeu explicar amb algú, com es pot formar amb algú perquè sigui especialment clown d'hospital?
Em sembla que un clown d'hospital ha de tenir unes característiques molt concretes, no?
Sobretot empatia, potser?
Empatia i una sensibilitat molt gran, no?
Ja sol ser gent que ja va encaminada, ja ho va buscant,
llavors és fàcil transmetre-li això que, el que han de viure, no?, el que han de sentir,
i en seguida ho agafen.
Ara estic al vostre blog, per tenir un blog, si feu una cerca al Google ho trobareu,
busqueu Salut i Clowns i anireu directament a aquest blog,
que, home, llarges ja de l'any 2008-2009 hi ha força activitat,
vull dir que ja esteu, esteu, diguéssim, encaminats, en marxa,
vull dir que això funciona, diguéssim, que va endavant.
Parlem d'aquest taller que fareu el cap de setmana, aquest 27 i 28,
tothom que ho vulgui s'hi pot apuntar, no?,
i els que hi baixin es farà, dèiem abans, a Camp Clà, a la parròquia de Santa Tecla,
i teniu algun vincle a Camp Clà, en principi?
No, hem tingut la sort que ens han cedit les instal·lacions per fer-ho i...
I aneu allà, no?
I per això ho fem allà.
Què fareu? És a dir, quan durarà?
Què seran jornada de matí i tarda?
És el cap de setmana, de matí i tarda,
el dissabte va més encaminat a el que és expressió corporal
i al món del clown en general,
i al diumenge ja s'especifica més el tema del clown d'hospital, no?
Sí, dissabte, diumenge més en el clown d'hospital.
I després, els que assisteixin a aquest curs,
el proper 6 de març, podran fer la pràctica a l'Hospital Joan XXIII.
Correcte.
El pac és aquest, no?
Correcte.
És a dir, que aterrissireu tots allà a l'hospital, no?
No sé si no ens espantarem.
Per habitacions, un cap aquí, l'altre cap allà, no?
Això mateix, això mateix.
Pel que estem veient, estem en una fase en què teniu ja un peu i mig
dins de l'Hospital Joan XXIII, com aquí a Tarragona,
doncs és un dels hospitals de referència, no?
És així? Esteu contents?
Estem molt contents.
És difícil, pel que deies abans, intueixo que no és fàcil,
que els centres hospitalaris acceptin la vostra iniciativa,
tot i que a principi és una iniciativa blanca neta,
sense cap mena de lucre ni problema.
Però no hi ha com un cert rebuig, no?
O almenys precaució.
Sempre tenen altres prioritats, no?
Llavors, és difícil, doncs, que prioritzin aquestes activitats
de fer riure els nens i demés.
Bueno, nens i gent gran, el que dèiem.
I costa, costa entrar.
No sé si és que tenen por a veure aquesta gent,
aquesta gent amb els nassos vermells, no?,
que ens faran aquí.
Però, bueno, sembla que la cosa està encaminada,
estem molt contents i veure si va bé.
Hi ha algun metge que també li aniria bé,
que li passés un com per a la vora, no?
Sí, el quiròfan, especialment.
No, però no tots, eh?
Però n'hi ha algun metge que també li aniria bé,
que vingués un com per allà i l'agressa una mica al dia, eh?
Doncs ja queda dit, eh?
Ja està, jo ja ho he dit, Núria, per si de cas.
Tu també et poses el nas de pallassos,
tu també fas de clown.
Jo estic aprenent-ne.
Jo m'estic formant també en aquests cursos
i en allò estem.
Doncs ja que estàs en fase això de formació,
què és el més difícil?
El més difícil és obrir-te realment, no?
El pallasso és aquella persona que no té maldat,
no té influències externes,
és com un nen i és tornar a ser aquell nen que érem fa anys, no?
Costa, no?
Perquè, clar, quan entres tu a la porta de l'habitació
de la criatura que està malalta,
clar, tu has d'estar,
no pots estar tenint pensaments negatius
ni que a vòries t'has d'oblidar de tot el que et passa a tu.
Del tot i, a més, és dur perquè el que veus en un hospital
no és el que pots veure en una festa de complianys,
per dir alguna cosa.
I, bueno, és dur, però compensa quan els veus riure
i quan els veus feliços.
Aquí veig que dieu que s'aprendran en aquest curs
el que es pot fer i el que no es pot fer.
Correcte.
Què és el que no es pot fer en un hospital?
Doncs, per exemple, intentem no tocar mai els nens.
Sempre estan els metges tocant-los,
les infermeres punxant-los, per dir alguna cosa, no?
Llavors nosaltres intentem mantenir aquesta distància.
Els hi fem coses, els juguem amb ells, a més,
però sempre mantenint aquest espai vital del nen, no?
No tocar-los, no...
Intentar no preguntar-li com estan, no?
És a dir, pregunten tantes vegades,
llavors, bueno, si estan en un hospital,
doncs massa bé no estaran.
Obviem el tema, sí.
I també per veure que en funció de la patologia,
en funció de la malaltia,
doncs es pot actuar d'una manera o d'una altra, no?
Sí, correcte.
Sempre, doncs, amb aquesta sensibilitat vers el nen,
de no dir segons quines coses que puguin ofendre-lo o fer-li mal.
O fer-li pensar, potser, en un mes del compte, no?
Correcte.
Hi ha classes ateoritzades, hi ha estudis realitzats,
perquè tot això m'aporta cap a l'abasant psicològica, no?
Com pel que explicaves tu ara.
Sí.
Teniu un manual, una guia manual,
o això és una mica a base a l'experiència que va tenint cadascú?
Doncs mira, aneu fent.
Sobretot ens està aportant molt,
en aquest cas la part d'hospital ens la fa la Núria,
i, bueno, ella porta molts d'anys fent-ho a Barcelona,
i és l'experiència d'ella, sobretot, no?
La Núria, doncs, en aquest cas ha estat en les dues parts,
de petita va estar en un hospital molt de temps,
i va ser quan ella va veure la necessitat
d'aquests clowns d'hospital,
i ara, per l'altre costat, doncs,
està en el cantó dels clowns,
i és la que més ens ensenya de tots.
Com està el món dels clowns?
Perquè ara ens vam parlar, fora d'antena,
com que sí que hi ha fires,
com la fira de Trapèzi de Reus, no?
I d'altres a nivell de Catalunya,
però, en general, com diríeu que està?
És un món...
Hi ha prou circuits, hi ha prou activitat,
hi ha prou vida, hi ha prou...
Potser...
O pel que diu la Núria, no ho sé.
Pel que em diu la...
A veure, el que em diu la Núria,
sobretot, nosaltres parlarem del tema d'hospital,
però sí que és veritat que sembla
que és un món una mica deixat, no?
Que cal recuperar una mica.
Cal potenciar-lo?
Jo crec que sí.
Home, hi ha hagut una evolució, sens dubte.
Què us diuen quan entreu a els hospitals?
Mira els clowns o mira els pallassos.
La figura del...
Ara se n'anomena clown,
tradicionalment ha sigut pallassos,
i ha canviat una mica no només la nomenclatura, no?
Sinó també la figura,
com ha dignificat una mica l'ofici,
que ja convenia.
Potser sí, però jo trobo que ser pallassos
és el més gran que hi ha, no?
Que el de clown queda molt bonic,
però no deixen de ser pallassos,
i sense voler ofendre ningú,
és una cosa molt bonica.
Teniu alguna experiència,
alguna anècdota que recordis?
Jo personalment,
me n'enrecordo d'una,
allà al geriatric de Vilaseca,
d'una senyora molt gran, no?
Bueno, primer va ser a l'entrar,
vam entrar amb els que estaven més greus,
era el meu primer dia,
i jo no sabia per on ho havia d'agafar,
però hi va haver una senyora
que, com estàvem fent el pallasso, no?
M'he més rendit,
es volia posar de peu,
va ballant amb mi,
i l'infermera me deia
cuida d'una nena,
que aquesta senyora no s'aguanta de peu, no?
I com va acabar, com va acabar?
Bé, bueno, jo aguantant-la com podia,
i la senyora ballant.
Home, li vas fer en ver a la gran dia.
Sí, sí, va ser molt divertit.
Mira, acabo de penjar el vostre,
perquè també vagin al Facebook,
la que hem de penjar el Facebook del programa,
és a dir, que tothom que vulgui
tenir més informació sobre vosaltres
pot entrar a la vostra pàgina web,
perquè hem de penjar un enllaç
al Facebook del Ja Tardes,
busqueu Ja Tardes,
el nostre grup,
i podreu fer cap a aquest grup d'ells,
segons i clau,
que veig que tenim ja uns quants membres,
sou una bona colla.
Mira, ens hi farem amics,
ja qui som.
D'acord, perfecte.
I aquí expliqueu, suposo,
aquestes activitats que aneu organitzant,
és una bona eina també això,
poder comunicar-se pel Facebook.
Sí, tal com està el Facebook,
avui en dia és genial.
Repassem qui sou,
perquè abans ens has parlat de la Núria,
la Núria Parató.
Qui més sou?
Qui més?
Uf, un món.
Hi ha un noi que es diu Fran.
Sí, la Núria encara que és la presidenta,
que és la que està a Barcelona fent de clown,
habitualment, no?
o treballant.
Bueno, ara està més a Tarragona que a Barcelona ja,
però bueno, es reparteix una mica.
La pobra és la que va de culpa de malament.
Va i bé, va munir avall.
I qui més?
Doncs la Paloma,
el Fran,
el David,
hi ha un món de gent.
És que no t'ho puc dir persones
perquè ens que ets del món món.
És l'associació en general
la que fa funcionar el tema.
I és una associació del tipus en què,
clar, tot ho feu de manera desinteressada,
desinteressada,
llavors us aneu tornant.
Ho dic per si a algú li interessa,
de dir, mira, jo ho voldria provar, no?
Però fins quin grau de compromís demaneu?
A veure, nosaltres tenim ja
el que són uns clowns
destinats pels dies que s'han compromès.
Llavors, a partir d'aquí,
hi ha unes persones
treballant per Salut i Clowns
i els voluntaris que s'hi vulguin afegir,
perfecte.
Mira, estava veient que el 27 de febrer,
per tant aquest dissabte,
feu aquella activitat que deies a l'Hospital Joan XXIII,
la Ciberaula,
Salut i Clowns
presenta
Tatxan,
Tatxan és dir,
l'espectacle
The Magic Clown
i és això que deies, no?
Que fareu música màgica visual,
globus
i tot el que us ho vulgueu imaginar,
doncs això,
el dissabte
a la Ciberaula de l'Hospital Joan XXIII,
que és a la planta baixa entrant,
allò al fons,
i aquí ho anem explicant
totes aquestes activitats que aneu fent.
Serà a les 5 de la tarda,
per qui vulgui acostar-s'hi.
Això mateix.
Doncs molt bé,
escolta,
mos hem conegut avui
una entitat sense dinar de lucre,
una ONG,
Salut i Clown,
i que en fi,
que esperem que vinguis molt més sovint per aquí,
a l'Eida,
i que ens puguis explicar moltes més coses.
D'entrada preguntarem,
això sí,
quan aquest curs com ha anat.
Recordem que qui vulgui inscriure's
ho pot fer a través del Facebook,
del programa,
o millor que seria,
contactar a través d'algun telèfon de contacte,
com ho podem fer-ho, això?
Doncs sí,
o ve pel Facebook o ve per telèfon.
Doncs mira,
si voleu apuntar-nos per telèfon,
en teniu un parell per triar,
si us interessa fer aquest curs,
Salut i Clowns,
es farà aquest proper dissabte i diumenge,
recordeu que és a Camp Clar,
la parròquia Santa Tegla,
i el telèfon de contacte
és el 678-446-961,
aquest és un dels telèfons,
l'altre és el 679-941-958,
repetim,
678-446-961,
679-941-958,
són els dos de font de contacte,
i estic pensant, Núria,
que tu també,
tu t'hauria de fer aquest curs de Clowns,
no troba?
Jo no serviria,
ja t'ho dic ara.
Per què no serviries?
A veure-ho.
Perquè jo ja entenc les característiques
que ha de tenir,
i empatia la que vulguis i tal,
però jo crec que a mi m'afectaria
en segons quines coses,
i això de deixar,
d'oblidar-te de tot,
deixar-ho a la porta,
ostres,
a mi se'm faria difícil, eh?
Com, això sí.
S'ha de ser,
a part que t'ho puguin ensenyar,
jo crec que s'ha de tenir un cert caràcter,
s'ha de ser d'una manera.
Correcte.
Com, has de postar aquella,
una mica de barrera, no?
Potser el nas,
pot ser que estic d'un nas vermell,
pot ser que funcioni.
El nas diuen que va molt bé, no?
Sí, sí.
És posar-te'n, no?
I dius,
canvio ja el xip.
Tu ja no hi ets,
tu estàs darrere d'un nas vermell,
Núria,
llavors ja desapareixes.
És que mira,
en la fulla promocional
que ens heu fet arribar,
en la convocatòria del curs,
i diu,
què cal portar?
Cal portar una bata blanca,
o similar?
Nas de pallasso i dinar,
vull dir,
que el nas de pallasso
és gairebé imprescindible, eh?
Sí, correcte.
És com que hi va a una conferència
i pren el bolígraf i el paper,
el nas de pallasso.
Els bons clowns
tenen el seu nas, no?
Sí, sí.
És el seu
i que no els toqui ningú, no?
Correcte.
Generalment se'm el porten a sobre
pel que pugui passar, no?
Sí, hi ha moments que dius,
bueno, agafo el cotxe,
m'emprenyo
i me poso un nas de pallasso
i intento veure-ho d'una altra manera, no?
Mira, el podríem receptar.
Sí.
A molta gent.
Jo, viralment, renego, eh?
Deu ser perquè m'aporto un nas,
si podés un nas de pallasso
potser no renegaria tant,
no renegaria tant conduint, eh?
Molt bé,
doncs escolta'm,
a l'Eida Albert,
moltes gràcies.
Recomanem aquest enllaç al Facebook,
si voleu entrar,
doncs està penjat ja al Facebook del programa
i ja ho sabeu,
doncs aquest curs
que serà aquest cap de setmana,
dissabte i diumenge
i del que ja en parlarem.
Moltes gràcies,
records als companys
i que vagin molt bé.
Moltes gràcies.