Un quart d'hora per les sis de la tarda,
un quart d'hora que dediquem a parlar sobre Europa,
sobre la Unió Europea, amb l'Alfons González,
professor de Dret Comunitari de la Universitat Rovina i Virgili.
Alfons, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Com estem?
Bé, perfectament.
I content, perquè els castells els han reconegut
ser patrimoni immaterial de la humanitat,
i per tant, una bona notícia pel món casteller.
És veritat que, alfons, també està vinculat, no?,
amb el món dels castells.
Sí, fem castells, com moltíssim...
Tu també ets una mica patrimoni immaterial de la humanitat.
Jo crec que això tot Catalunya,
i els set mitjans castellers que hi ha en aquests moments en actiu.
Doncs sí, ja és una notícia que us hem donat,
la coneixem sobre un quart de cinc de la tarda,
i, bueno, doncs mira, a través de l'Alfons
aprofitem per felicitar tots els que esteu contents
per la notícia, els que us toca de ben a prop.
Ai, la Unió Europea.
Sí, canviem de terça.
Passem de Nairobi a Brussel·les.
Avui, amb un tema que em portes...
En fi, que jo crec que farem números, eh?
Agafeu bolígrafi i paper.
Que potser és molt pràctica,
la informació que ens porta avui l'Alfons,
perquè el tema central és
com estalviar, com podem estalviar els europeus
en la nostra factura de l'electricitat.
Sí, de llum, efectivament.
Ara en parlem.
Donem la xifra, la dada del dia?
La podem començar amb la xifra del dia.
En tot cas, al final de la secció,
doncs la podem comentar una miqueta.
La pregunta d'avui respecte a la xifra del dia
és exactament quants quilos de residus
generem els ciutadans europeus.
A veure quin és el país que genera més quilos de residus,
quin menys, etcètera.
Perquè nosaltres, quan vivim,
tenim una bossa d'escombraries
o tenim diverses containers d'escombraries a casa
si fem reciclat d'escombraries
i al final del dia el que fem és baixar-me a baix
i ho deixem amb uns containers més grans.
Doncs a veure quan contaminem.
Tant si reciclem com si no, eh?
Tant si reciclem com si no.
I en tot cas, després,
perquè el primer pas que s'ha de fer
és intentar generar pocs residus.
I a continuació és reciclar aquests residus
perquè si generem també molts, molts residus
també estem contaminant.
Encara que després els reciclem, efectivament.
És a dir, que si anem al mercat
per què necessitem més bosses de plàstic?
Que, per exemple, la verdura ens la posin
dins d'una altra bossa de plàstic?
O que ens les posin en aquelles safates
que hi ha com de...
La purespant.
La purespant, etcètera.
I això és generar residus,
quilos de residus que contamina
i si no contamina,
doncs com a mínim el que estem fent
és generar despesa
perquè després això s'ha d'eliminar.
I llavors el primer pas per ser ecològic
és intentar generar el nombre mínim
de quilograms de residus per persona.
Això és el que us preguntem avui.
És la dada de la setmana.
Quants quilos de residus,
ho diríem bé així?
Sí.
Quants quilos de residus per persona i any
es produeixen a la Unió Europea?
I després veurem els països.
Quins són els que més i quins són els que menys?
I veurem on es troba Espanya.
Val, doncs mira,
parlant d'eficiència energètica,
d'ecologia en definitiva,
la notícia que ens porta avui a l'Alfons
és la publicació d'un estudi
de la Comissió Europea, no?
Sí.
Que ens ve a dir que els consumidors europeus
som una mica rucs
perquè ens podríem escalviar
una calerada amb la factura de la llum
si ho fessin ben fet.
Sí, aquest és un estudi que sorgeix
com a conseqüència d'un altre estudi anterior
que havia fet la Comissió Europea
respecte al grau, diguem-ne,
de satisfacció que tenien els ciutadans europeus
respecte als serveis en general, no?
I on els ciutadans europeus
deien que estaven més descontents,
que no es refiaven gaire,
era respecte a les companyies elèctriques.
Ja em pensava que això només passava aquí a Espanya.
No, passa a tot arreu.
Passa a tot arreu.
I llavors, arreu d'això,
ha dit molt bé la Comissió,
doncs investiguem exactament
per què la gent no està gaire satisfeta
amb el servei
que ofereix les companyies elèctriques.
Ja ha fet un estudi
que acaba de presentar,
va presentar el dia 15,
és a dir, que acaba de sortir del forn,
el que ens diu una cosa,
una dada que jo crec que és esferidora, no?
I és que, sí, com tu deies tu,
potser no som molt espavilats
perquè si aprofitéssim les tarifes
més ajustades a la nostra realitat,
de les que ofereixen,
les diverses tarifes que ofereixen...
Les ofertes.
Sí, les ofertes,
i a vegades no tan ofertes,
sinó que cada companyia
ofereix diversos tipus de tarifa
en base també al perfil del consumidor.
I nosaltres no ens adonem d'això,
agafem qualsevol tarifa
o la que ens ofereix per defecte
a la companyia elèctrica,
i resulta que,
si això ho féssim mirant una miqueta,
mirant el rebut,
què és el que consumim,
quan consumim, etcètera,
ens arribaríem a estalviar
13.000 milions d'euros l'any.
No cada persona.
No cada persona.
Bueno, és que si fos així...
Sí, seria total.
Ens pagarien per consumir...
Sí, però el que sí que han calculat
és que només que ho fessin
cadascun dels ciutadans
ens podríem arribar a estalviar
fins a 100 euros a l'any.
Ah, molt bé.
Que és una xifra
que acumulant, acumulant,
doncs al final són calarons.
Són calarons.
Només que ens fixéssim una mica
en això.
A més, l'estudi,
sincerament,
és bastant també aclaridor
respecte a algunes coses
que un,
si no s'ho para a pensar,
doncs no se n'adonaria.
Per exemple,
que és molt estrany
que un consumidor
canviï de companyia.
És a dir,
tu contractes amb una companyia,
la que potser per defecte
t'ofereix el constructor
quan compres la casa
o la que et trobes
a la casa de lloguer,
però només,
no arriba ni a un 10%,
la gent que a Europa
decideix canviar de companyia
perquè els ofereixen
un tracte millor.
Clar, un 10% dels consumidors
és molt, molt, molt poc.
En aquest sentit,
no ens volem complicar la vida,
tot i que m'estàs dient
coses que m'hi sorprenen
perquè em pensava
que només passaven això a casa,
i representa que això
són xifres generals
de la Unió Europea.
Efectivament,
de tota la Unió Europea.
Ells no han distingit
entre països.
Per exemple,
també ens diu aquest estudi
que només un 32%
dels consumidors
han mirat a veure
quines ofertes
ofereixen
als diversos proveïdors.
És a dir,
que hi ha un 70%
dels consumidors
que no els hi ha moïna gaire.
Una cosa també
que ens diu aquesta enquesta,
que també és bastant curiós,
és que un 41%
dels consumidors
ignoren
si es podrien beneficiar
d'una tarifa
que fos més beneficiosa
per a ells.
És a dir,
que no tenen
ni idea.
Efectivament.
I que només un 47%,
això també és una dada
molt curiosa,
dels consumidors
coneixen
el seu consum
d'electricitat.
Ja.
És a dir,
no tenen ni idea
de l'electricitat
que acaben consumint.
i per tant,
ja ni es preocupen
d'això,
doncs no es preocupen
en saber
si hi ha tarifes
millors.
També una cosa
molt curiosa
i que és molt important
en aquest àmbit,
és quanta gent
reclama després.
És a dir,
tu reclames,
tu mires la factura
i tu després reclama,
doncs resulta que
només un 28%
dels consumidors
estan satisfets
amb la solució
que s'han donat
quan ells han reclamat.
És a dir,
del 100%
de la gent
que ha reclamat,
només un 28%
diuen,
això m'ho han solucionat bé
i estic satisfet.
I després hi ha
un altre dada ja
que també és espectacular
i és que
la majoria
de consumidors
i sobretot
els que consumeixen
menys energia
estan pagant
per la unitat
d'energia
més diners
que els que consumeixen més.
Com s'entén això?
Això és una cosa curiosa.
Per què?
Perquè els que consumeixen més
s'hi fixen
a veure
on estan
les ofertes
i qui ofereix
un tracte millor.
Llavors,
els que consumeixen més
busquen
l'oferta millor.
En canvi,
els que consumim poc,
els ciutadans,
que són els que tenen
menys recursos,
són els que acaben pagant
l'electricitat més cara.
És a dir,
els més pobres
paguen més diners
que els que
gasten més.
Clar,
això és extrapolable
a altres serveis,
diria jo.
Clar,
això podria passar
amb molts serveis.
la factura
de la telefonia,
tot i que ara...
Jo crec que en la telefonia
la gent s'ho mira més.
Bé,
perquè també tens
una mena de taladro
d'un món de companyies
que et persegueixen
i que te...
Oh,
però ara les companyies
elèctriques,
aquí a Espanya
que s'ha liberalitzat
tot el mercat
de l'electricitat,
també estan perseguint-te.
El que passa és que
jo crec que ha produït
un efecte contraproduent.
I és que t'estan perseguint tant,
tant, tant, tant,
que la gent els esquiva.
És a dir,
que és aquella típica visita
de quarts de quatre
de la tarda
quan la gent
està veient La Riera
o Amaren Tiempos Revueltos,
o a punt d'escoltar
els de tardes, eh?
O per suposat,
estan allà,
però comencen
una mica més tard
els de tardes
i per tant,
primer veuen les de la sèrie
i després ja posen la ràdio,
no?
Que és quan ja es dediquen
a fer altres coses,
però després de dinar
que estan allà asseguts
i no poden fer res més.
Sí, a la penja, tipets,
no?
Estan clinc, clinc.
Doncs et truquen a la porta,
no?
I llavors vas cap allà
i et diuen,
hola,
i llavors li deixes el rebut
pensant que és el de la teva companyia
i llavors a continuació
aquesta persona,
que això és una pràctica
bastant habitual
i bastant lletja
d'aquests tipus de comercials,
et diuen,
li estem cobrant més
del que li hauríem de cobrar,
per tant el que fem
és tornar-li
a fer un contracte nou
però li canviem de companyia
perquè nosaltres
s'hauríem fet un acord
o un no sé què
i t'enreden d'una manera,
t'en fan omplir uns papers.
Això et fa, eh?
Sí, sí, efectivament.
Jo conec gent
que ha vingut ja
a queixar-se
d'aquest tipus de pràctiques.
Tu, al final,
acabes canviant de companyia
sense adonar-te'n
i al final
tampoc has mirat
quines són les millors ofertes
sinó que simplement
t'han canviat de companyia.
Això que és una pràctica
una mica lletja
que s'està estenent,
el que està provocant
és que la gent
quan ve un d'una companyia elèctrica
ja li tanquen la porta directa
i els morros.
No el van obrir
o venen i diuen
vinc a mirar el seu rebut
però escolti,
si van venir la setmana passada
no, no,
però aquest senyor
no era del que havia de mirar
perquè jo soc de la companyia
i clar,
aquest tipus de pràctiques
fa que la gent
no es preocupi
o que diguem-ne
no analitzi
quines són les millors ofertes
però crec que ho hauríem de fer
perquè ens hauríem de
ens establiríem molts diners
és a dir,
no costa res
mirar quines són
les companyies elèctriques
que oferem
sense serveis
en la nostra zona
i a través de la web
mirar quines són
les millors ofertes
i contractar-les.
Si els que gasten més
ho fan per establir
els diners
nosaltres que gastem menys
hauríem de mirar-ho
perquè si no estem pagant
un preu d'electricitat
molt més car
del que en realitat
podries pagar.
I no ho diem l'Alfons i jo
sinó que ho diu
aquest estudi
de la Comissió Europea
que es tracta
que consisteix
en vetllar
per els drets
dels consumidors
dels ciutadans europeus
com a consumidors
però escolta
la Unió Europea
més enllà d'avisar
de publicar l'estudi
i de dir-ho
ha aplicat alguna mesura
no hi pot fer res, no?
No, en aquest cas
el que fa és analitzar
i dir
escolti
nosaltres
el que hem fet
són diverses coses
que beneficien els consumidors
i ens expliquen
què han fet.
La primera cosa que han fet
obligar els estats
a liberalitzar
el mercat
de tal manera
que no hi hagi
una única companyia
que ofereixi
el servei d'electricitat
sinó que hi hagi moltes
perquè si hi ha moltes
companyies
que ofereixen
el mateix servei
el que fan
és competir
i oferir-te
preus
més econòmics
llavors et diuen
si nosaltres liberalitzem
és per beneficiar
el consumidor
si els consumidors
no se n'aprofiten
d'això
doncs me l'ha guanyat
aquest esforç
però a més et diuen
és que hem adoptat
altres mesures
per exemple
obliguem els estats
a invertir
en el que s'anomena
la infraestructura
la xarxa d'infraestructures
per on es transporta
l'electricitat
allò que ens ha passat
a l'estiu
a alguns estius
aquí a Catalunya
que és que quan hi ha
molt de consum
doncs resulta
que hi ha un tall
elèctric
perquè es penja
tota la xarxa elèctrica
per sobrecàrrega
doncs la Unió Europea
està obligant
els superadors
a invertir
una part dels seus beneficis
en adequar la xarxa
perquè no hi hagi aquests problemes
una altra de les mesures
que ha adoptat
també la Unió Europea
i que té a veure
amb el consum d'energia
i és la que
potser ja estem acostumats
i que l'altre dia
en parlàvem
amb un d'aquests titulars
de llegendes urbanes europees
és a etiquetar
els productes
a l'excel·lectiu
domèstics
amb aquesta famosa
etiqueta ecològica
en el que es diu
en base de lletres
A, B, C, D o E
el grau d'eficiència energètica
del producte
és a dir
si és A
vol dir
que consumeix poc
i és molt respectuós
amb el medi ambient
si consumeix poc
tu també t'estalvies diners
perquè pagues
menys consum
d'electricitat
i això també
ve per una normativa
europea
que estableix
l'obligació
de fer aquest tipus
d'etiquetatge
i també
una cosa
que parlàvem
amb aquest famós titular
i és que
la Unió Europea
comença a prohibir
electrodomèstics
que consumeixen
excessiva electricitat
i dir
no, no
això
vostè no ho pot produir
vostè ha de produir
un electrodomèstic
que consumeixi menys
i que sigui més respectuós
amb el medi ambient
és el que s'anomenen
en la
jerga
de la Unió Europea
els productes
energívors
com carnívors
perquè consumeixen
molta
energia
doncs aquests productes
energívors
també
estan prohibits
tot això són mesures
que s'adopten
des d'Europa
i que estan pensades
per beneficiar
i per protegir
el consumidor
amb doble funció
diria jo
no consumir
més electricitat
no malgastar
recursos naturals
i per altra banda
també
facilitar-nos
l'economia
clar
és a dir
això té un doble benefici
no?
si consumeixes menys
malbarates
menys recursos
naturals
i alhora
t'estalvies diners
no és que
haguem de tornar
a viure
empobrits
no?
i no encenem la llum
i viure les fosques
sinó només allò
que sigui estrictament necessari
sí, el consum responsable
efectivament
Alfons
tanquem la secció
com sempre
amb una llegenda urbana
avui d'un diari
no britànic
que són els reis
de titular
com volen
sinó d'un diari suec
sí, d'un diari suec
que en principi
són d'aquests països
que tenen fama
de ser seriosos
amb els seus titulars
i amb els seus plantejaments
i en canvi també hi ha
diaris
que a vegades
diuen coses
que no s'ajusten molt
a la realitat
el diari
és l'Expressen
que de fet
és un diari
que va sorgir
això és una mica
d'història
sorgir
durant la Segona Guerra Mundial
com un diari
antinasi
i ha anat
derivant
d'un diari
molt seriós
amb un diari
que en alguns moments
és excessivament populista
i el que trobem
és un titular
també una mica
espectacular
perquè el que ens diu
aquest titular
és
els missatges d'amor
aviat seran enregistrats
a la Unió Europea
clar, un veu això
ho diu
ostres
però enregistrats
va de gravar
els missatges d'amor
gravats
clar, tot
llavors
el que aquí
el que hi havia
això és de l'any 2005
el que hi havia era
una normativa
de la Unió Europea
per obligar
els operadors
a
diguem-ne
amagatzemar
totes les dades
relatives al tràfic
de comunicacions
trucades fetes
missatges enviats
etcètera
perquè després
si hi havia
una investigació
per qüestions
de terrorisme
o per
investigar
xarxes
criminals
internacionals
doncs
es pogués
demanar
a les companyies
als operadors
aquestes dades
però només
les dades
del tràfic
el diari
el que va fer
va ser magnificar-ho
i diureu
no només
saber qui has trucat
quan has trucat
etcètera
per poder seguir la pista
sinó el que has dit
i això no es grava
és a dir
no és veritat
els missatges
d'SMS
declarant el teu amor
a la teva parella
o no
doncs
no quedaran enregistrats
l'única cosa
és que has de ser
prou prudent
perquè no te'ls enxampin
si no vols que te'ls vegi ningú
però llavors
no els deixis gravats
a la memòria del mòbil
ostres, ostres, ostres
en tot cas
també suposo
que per accedir
a aquestes dades
al final
les necessiten
diverses ordres
vull dir que no és tan fàcil
sí, no, no
no, no
efectivament
hi ha una procés de dades
i aquí hi ha d'haver una investigació
i en alguns casos
autorització judicial
ens queda la dada
de la setmana
per comentar
Alfonso
no tenim temps avui
la deixem per la setmana que ve
doncs la deixem
comencem la setmana
i venem amb aquesta dada
fem-ho així
Alfonso
moltes gràcies
fins la setmana que ve
fins la propera