Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gbona!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
per Catalunya, no sé per què, perquè soc català,
però actuo molt més fora
que aquí a casa meva,
i em fa ràbia, m'agradaria actuar més.
A la Xar 3 va actuar amb l'Associació de Mòsics de Tarragona,
però sí, ja fa dies, eh?
Sí, sí. Deuria ser en Universo, no?
Segurament, no? Deuria ser presentat en Universo, segur que sí.
Com està en aquest nou disc?
Com ho porteu? Bé, molt bé, molt bé.
La veritat és que molt bé. Ha sigut un disc
que per mi
ha resituat moltes coses
i que, a més, afortunadament,
a nivell de crítica i a nivell de públic,
ha agradat molt.
i que ens està donant l'oportunitat de tocar molt
i de mostrar, d'alguna manera,
la meva música a diverses persones
i disfrutant molt
el trajecte.
Universo vau portar
de gira per Mèxic, en aquest cas també,
anireu per Mèxic, per Llatinoamèrica?
Sí, també, també. La veritat és que tenim
la sort de tenir una porta oberta allà
i que hi ha un interès per la música que faig
i encara que és costós
sempre és complicat anar cap allà.
jo disfruto molt fent-ho, perquè és un...
és un nou llenguatge i una nova manera de nutrir-te de coses diferents
que jo disfruto molt des d'allà fa temps.
Allà fa temps que vaig a Mèxic a actuar
i sempre m'ha agradat molt i ho he disfrutat molt.
En aquest disc, de fet, hi ha una picada d'ull a Mèxic
amb Virgen de Guadalupe, eh?
Sí, bueno, Virgen de Guadalupe és una cançó escrita allà,
en un d'aquests viatges allà.
La imatge de la verge de Guadalupe,
que és molt present,
molt constant
i molt, com t'ho diria,
és molt atractiva
d'alguna manera, no?
Perquè és una imatge molt recurrent
i espiritualment molt forta, molt impactant, no?
I jo crec que qualsevol persona
amb un mínim de sensibilitat
se sent atret cap a aquesta imatge.
Com és el públic de Mexicà?
Molt efusiu.
És un públic molt efusiu
i molt necessitat de carinyo, diria jo.
Que necessiten que els hi facis cas, no?
Ells valoren molt quan ve gent d'Espanya
i fa tot el viatge per arribar fins allà
i prendre's la molèstia d'ensenyar-los la seva música.
Ells ho viuen així, com, ostres, ha vingut aquí,
jo o qualsevol, eh?
Ensenyant-se les seves cançons
i et reben amb un carinyo i un entusiasme
que la veritat és que és molt maco.
És molt interessant anar cap allà.
Tornem cap aquí perquè vas actuar, crec que aquest dissabte, no?
A la sala, la tinc per aquí,
al Cotton Club de Paralada.
Com va anar el concert?
Bé, molt bé.
El que vas que era un concert compartit.
Era el Morty,
que és un molt bon amic meu i company
en moltes batalles,
i jo hi fèiem un concert compartit
i bé, bé, van a fer-ho bé.
Val compartir, de fet,
era el 50% de Bushido, no?
Sí.
50% que a l'escola era...
Exacte.
Bé, a Bushido hi havia més persones,
érem el Morty,
el Carlos Ant,
l'Enrique Bombrillo.
Parles una mica de cap on portaràs ara aquest treball,
cap on aneu de gira?
La veritat és que no sé molt bé
quins llocs toquen ara,
perquè jo no soc gaire de mirar el calendari,
sinó que em deixo portar
i vaig a on toca.
però bé, de moment el que et puc dir és que portem ja
diversos concerts,
em sembla que en són 20 i escaig o 30 concerts,
i està sigut una gira molt maca,
molt especial,
perquè és una gira molt contundent,
és un disc que és d'alguna manera una tornada,
no sé si al rock,
però sí una miqueta més a la contundència musical,
i clar,
això en directe s'amplifica encara més,
no?
I jo veig que el públic que em segueix a mi
tenia ganes de veure'm un altre cop en aquest registre,
i estan sigint concerts,
la veritat és que molt especials,
molt energètics,
i jo crec que sentimentalment
forts,
emotius,
que agraden o no agraden,
però d'alguna manera no deixen indiferent
a ningú dels que hi ha,
i a mi això em sembla un èxit.
Home, és que les lletres hi tenen molt a veure, eh?
Sí, tot hi té a veure,
jo crec que la música té molt d'actitud,
de què és el que tu vols transmetre,
què és el que tu vols explicar,
i com ho vols explicar,
jo em considero una persona bastant extrema,
per dir-ho d'una manera,
i crec que això ho senta bé
en el món de l'art i de la música.
Parles de les cançons,
d'aquest temps actual que estem vivint,
temps difícils,
però al mateix temps de superar-los,
i de no tenir por d'expressar-lo,
d'expressar-lo,
que compensa en temps difícils.
Bé, jo no sé molt bé
del que estic parlant realment de les cançons,
no soc molt analític amb el que escric,
però sí que, bueno,
jo parlo de coses que a mi m'han impactat
fins al punt de fer-me escriure una cançó,
cops optimistes,
per tirar endavant cap a la situació,
jo personalment, la meva que visc,
i es pot identificar,
m'imagino que qualsevol,
i altres cançons més fosques,
més d'un patiment profund,
i que potser tampoc el vols modificar,
sinó que està bé també sentir a vegades
que la vida no és de color de rosa,
i que hi ha coses molt difícils,
que situacions complicades
poden ser grans mestres també,
pots aprendre moltíssimes coses
d'un moment difícil,
encara que sigui complicat passar-lo,
però un cop ja t'has allunyat una miqueta
t'adones que darrere de moments complexos
hi ha un aprenentatge molt fort també, no?
Home, en aquest sentit del disc,
ets molt energètic, no?
Bé, és un disc amb actitud, jo crec, no?
És un disc que vol dir coses,
i que és un disc que té la necessitat,
darrere d'aquest disc hi ha una persona
amb una necessitat d'explicar alguna cosa,
de fer-se entendre d'alguna manera,
de transmetre com se sent
i de transmetre les seves inquietuds i així,
però bé, jo crec que em passa en aquest disc
i crec que em passa a tots els discs
de la meva carrera, no?
Jo sempre he intentat d'alguna manera
que els discos siguin una fotografia,
una radiografia de com em sento jo
a nivell personal.
Sempre la meva música m'he despullat anímicament,
per dir-ho d'una manera.
Et destaques sempre el fet de poder treballar en equip, no?
I treballar en un equip, doncs,
amb el que estiguis ben avingut.
L'has trobat, aquest equip, no?
Entenc, amb aquest treball.
Sí, m'ha costat molt, eh?
Perquè quan vaig deixar Elefantes,
el que més difícil se'm va fer,
amb molta diferència,
va ser trobar un altre cop un equip humà
amb el que treballar
i sobretot amb el que projectar el que jo volia,
projectar, no?
I això se m'ha fet realment difícil.
Tota la gira que vaig fer
amb el disc anterior Universo
no em va agradar gens.
No em sentia gens satisfet del que estava fent
perquè no trobava l'equip de persones
que m'ajudessin a projectar
el meu discurs, d'alguna manera, no?
I, bueno, no em vaig sentir gaire orgullós
del que vaig fer.
Però això també m'ha servit
per parar,
buscar les persones adequades,
prendre'm el temps necessari
i afortunadament ara les he trobat.
És un disc que sona molt a banda,
molt a conjunt,
i els directes que estem fent,
com et deia abans,
me'n sento molt orgullós.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música



















Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Bona nit
Bona nit
Y llega otra ráfaga de luz
Y llega otra ráfaga de luz
Y llega otra ráfaga de luz
Iluminando el punto en que estás tú
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit