Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
volem fer incidir
és en el tema
que ell va ser
molt bon, un gran cantant
de jazz, tot i que
passés a la història com un gran cantant
melòdic, però la seva relació
amb el jazz sempre va estar vigent,
sempre que podia
fer afegir als seus
arranjadors alguna peça,
algun toc jazzístic
als seus discos, als seus concerts,
perquè era una
música que
li causava gran atracció,
de fet, durant tota la seva vida
va estar relacionant amb tipus
de músics de tota mena
i
els músics de jazz sempre li van
infondre un gran respecte.
Home, també va fer bones col·laboracions
amb grans i mítics músics de jazz,
si no recordo malament, en algun dels seus discos.
Mira, doncs ara què ho dius?
Va haver un disc
històric amb l'orquestra que va ser
un somni que ell tenia de fer
a temps i va poder complir
quan ja va ser un cantant consagrat,
que va ser fer un disc
amb l'orquestra de Count Basie
i amb el mític Count Basie
tocant, també,
arreglada amb els arranjaments
de Quincy Jones,
i també un altre disc
amb el genial Duke Ellington.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, o sigui que
amb això, diguéssim,
ell va complir una miqueta
unes fites que tenia
que tenia pendents
de fer a molt de temps
i va reservar
quan ja va arribar, diguéssim,
al cim.
Una de les peces
que toquem nosaltres
amb aquest concert
que farem demà
i que hem estat fent
durant diferents...
per diferents indrets
de la província,
que després anomenaré,
una de les peces
que toquem
que agrada molt
és una peça
que vaig descobrir
del disc aquest
que va fer
juntament amb Duke Ellington
i que a tothom
agrada molt
perquè és que és una peça
que porta molts records
d'anys enrere
i sobretot
i sobretot
a les senyores.
Quina és?
Quina és?
Desvella-me-la...
Espera, espera, espera.
És que l'hi està posant,
l'hi està posant aquí
a l'indringulis.
Aquesta peça
quan la presento
ja causa una miqueta
aquesta sensació
de dir
quina, quina era.
I té a veure
amb la ràdio.
Ai!
És una peça
que canta ell
que es diu
Indian Summer
que va ser
durant molt temps
la sintonia
d'un famosíssim
programa de ràdio
que escoltaven
totes les senyores
a l'estat espanyol.
Home,
Helena Francis.
Sí, sí, sí.
Ara és per aquí.
Ostres!
Doncs aquesta,
la sintonia
d'aquesta cançó
la sintonia
d'aquest programa
era la cançó aquesta
Indian Summer
que traduït així
una miqueta
literalment
vol dir
Estiuet de Sant Martí.
Deu haver-hi un estupor
en el moment
que comenceu
a tocar-la després,
no?
Oh, genial!
un murmuri de dir
ai, veus, veus
que sí, que sí, que sí.
Aquesta sí que la conec, eh?
I és una cançó
que sense ser cantada
jo me'n recordo
de petit
escoltar allò
que passava,
escoltar
la sintonia
del programa
d'Helena Francis
i era la cançó aquesta
tocada.
Sobretot, me'n recordo,
la cantaven
i la interpretaven
de diferents maneres,
eren moltes versions,
però sobretot
me'n recordar
d'una versió
amb saxo,
amb saxo tenor,
que sempre
em va impactar
i, mira,
doncs,
el saxo
sempre em va ja
des de ben petit
i em va ja amb l'atenció.
Per cert,
sentint-te
parlar sobre
Frank Sinatra
i tot una mica
de les seves fites,
aquesta també era
una mica
una fita teva personal?
Sí,
fer a temps...
És una cosa
que volies fer?
Fer a temps
que li donava
a Tom's
aquest concert,
a dedicar
un concert
íntegre
a Frank Sinatra,
però deia,
a veure,
com l'hem d'enfocar
un concert
dedicat
amb un cantant
que sempre anava
rodejat
de grans orquestres.
Llavors,
clar,
va ser amb temps
que vaig anar
rumiant,
intentant adaptar
una miqueta
tot això
perquè pensa
que al nostre concert
no hi ha cantant,
o sigui,
hi ha un instrument melòdic
que és el saxo soprano,
que és el que toco jo
i després
l'orquestra,
o sigui,
diguéssim,
la resta d'orquestra
està comprimida,
sintetitzada,
simbolitzada
amb un instrument
que és el contrabaix,
amb un instrument
de corda.
També,
el contrabaix,
a més,
genialment tocat,
interpretat
per l'Ignasi González,
amb qui fa molts anys
que toquem junts,
però
Frank Sinatra
també era molt amic
dels instruments
instruments de corda.
Llavors,
bé,
el jazz,
instruments de corda,
tot ho vaig voler
sintetitzar una miqueta
amb un gran instrument
com és el contrabaix
que generalment
queda com a relegat
a les orquestres
i a les formacions
perquè sempre és el que està
a la base de tot
i aquí
li donem
un sentit
gairebé
melòdic
a tot
l'acompanyament,
diguéssim,
que infundeix
el contrabaix.
I el resultat,
clar,
el resultat
és molt
curiós,
molt interessant,
agrada molt
i per això
anem a tocar
amb espais
com demà
a l'Església
de Sant Pere.
Dir,
que abans parlava
d'espais
on hem anat
a tocar,
doncs hem anat
al castell
dels Templers
de Barberà de la Conca.
Déu-n'hi-do.
Sí,
un concert preciós.
També
hem anat
al pati
de Sant Roc
de Valls,
que també
és un lloc
molt maco.
O sigui,
llocs entranyables,
bonics,
per a si
ja són una joia.
A més a més,
mira,
vosaltres
poseu la punteta,
no?
Sí, sí.
Encara més.
Encara tenim pendent
aquest de demà
a Torredambarra.
També anem
diumenge que ve
a les 10 de la nit
a l'església
de Prades.
També a fer
el concert aquest.
Però aquest
ha triat de llocs?
L'heu fet vosaltres
especialment?
O d'alguna manera
allò que dius,
mira,
s'han...
A veure,
s'han donat
l'ocasió...
Són tot llocs
que d'una manera
o l'altra
he pogut comprovar
que l'acústica
seria idònia
i llavors
he parlat
amb els organitzadors,
ells ja
m'aconeixen,
han escoltat
les gravacions
i han trobat
que sí,
que realment
són espais idonis.
O sigui que tu ja
prèviament també
has fet una tria
de llocs
que més o menys
podien venir a compte
i podien quedar bé
i sonar bé
també,
que és molt important.
L'església,
per exemple,
ara és que estic fent memòria,
que no em vull deixar llocs
però me'n deixaré uns quants,
però ara m'estan venint
recentment,
també vam anar
a l'església
de Sant Nicolau
de la Riba,
que també va ser
un concert preciós.
Tot això,
espero que ho estiguis
enregistrant també
en vídeo
per després poder mostrar-ho,
eh?
Perquè deu ser,
si s'arriba a fer allò que dius,
un vídeo de tots els llocs
on heu estat
i de la manera que...
de tant en tant
potser sí que hi ha algú
que ens grava,
però no tinc res,
m'interessaria més gravar-ho.
El que seria el CD en si,
no?
Sí, sí.
La música en si.
Sí.
Molt bé.
Parlem-nos de l'Ignaci,
però clar,
estàvem parlant del contrabaix,
del pes que porta dintre
d'aquest concert
de cançons de Franc Sinatra
i l'Ignaci em feies així
per sobre la pinsellada
que fa molt de temps
que toqueu.
Sí.
Però quan us vau enredar
mútuament
per començar aquest camí plegat?
Bé, ja ens coneixem des de...
diria de l'any 93, 94,
que ja vam començar a tocar
quan ell
m'ha va trucar un bon dia
i per demanar-me
que anés a Lleida
a tocar amb ell
i a gravar un disc
que va tenir un cert ressò
a tot Lleida
i després a tota Catalunya
i després,
posteriorment
m'ha van gravar un altre
i llavors entre un disc
i l'altre
vam estar fent
molts concerts
per tota la zona de Lleida,
vam anar a Barcelona,
vam anar a alguns llocs de Girona,
a Tarragona
vam venir també,
no gaire
perquè no ho sé,
no vam venir gaire
però el que era Girona
inclús vam anar
a algun festival de França,
vam anar a Saragossa,
o sigui,
i des d'aleshores
que hem estat treballant junts
des d'aquells anys
i mira,
i hem estat
tocant i gravant
bastantes coses junts.
I les col·laboracions
perquè puc sentir
fructíferes,
m'has donat un CD
en el qual hi trobem
quatre cançons,
serà possible
en un futur
no gaire allunyar
que aquest CD
tingui una caràtula,
potser alguna cosa
darrere
i que hi hagi
unes duts
a treixen cançons?
Sí, sí,
és la intenció
que hi ha a la llarga,
però no hi ha pressa,
perquè és que
com més temps passa,
més interessant
se'ns fa tot una miqueta.
El fet d'anar tocant
aquestes peces
i anar tocant junts
amb espais tan emblemàtics
i tant,
ens fa,
no sé,
com si fóssim,
com si el nostre repertori
i el nostre so
fos una miqueta
com el Bon Vi,
que va guanyant amb el temps.
que va guanyant amb el temps.
Això vol dir que potser
si, per exemple,
algú us ha vist ja
en un altre d'aquests concerts
que em comentaves
i volen venir a Torredemarra,
potser es trobaran
un concert similar
però no igual?
Mai és igual.
Sempre afegim cosetes?
Sí,
sempre afegim cosetes
perquè sempre hi ha el neguit
d'anar una miqueta més enllà
amb prudència,
però sempre hi ha el neguit,
l'interès d'anar
una miqueta més enllà.
I clar,
tot aquest treball que fem
es reflecteix.
Ara, per exemple,
ens van avisar
per gravar un disc
al Conservatori de Cervera,
amb diferents músics i tot
i amb l'Ignasi
vam tocar
en formació de quartet
amb un pianista i un baterista
una peça preciosa
i és, mira,
una de les peces
que més han agradat
de tot el disc
i pel seu aspecte espiritual,
per la seva musicalitat
i a veure,
i fa molt temps
que toquem l'Ignasi i jo
i això es nota, no?
Perquè som els dos extrems
una miqueta.
Sí,
per una banda
el saxo soprano
i per l'altra
el contrabaix
després amb el pianista
també ens hem tocat
molt temps junt
i el bateria
va ser un descobriment
i, bueno,
va quedar una peça preciosa
i tot això, doncs, bueno,
també vam gravar
Lluna Blava,
l'Ignasi el vaig convidar
per fer un parell de temes,
Lluna Blava
que és un treball
poètic
poètic i musical
juntament amb el francès
Valls Calçada,
que per cert,
que per cert,
mira,
tot just dissabte
anem a la nou
de Gaià
al castell
a les 10 de la nit
a fer
Lluna Blava
amb el Francesc
Valls
i l'Ignasi González
l'Ignasi González
vindrà a tocar.
És el que dèiem abans
una miqueta
que algun dels concerts
que ja he pogut sentir,
que ja he pogut assistir,
sempre hi ha coses noves
que es poden fer,
que hi ha una manera
també de mimar el públic,
no?
Sí, sí, sí.
Perquè aquestes coses
sempre s'agraeixen.
Ja t'hi dius,
mira,
jo vaig seguint
el Xavier Pie
i l'Ignasi
i això no estava
el concert,
per exemple,
de l'altra vegada,
no?
I aquí a Torra d'en Bar
una cosa,
a la noia una altra...
I som una miqueta
exigents i crítics
amb nosaltres mateixos,
no?
Sempre ho canviem dir,
a veure,
i també ens volem educar
una miqueta
als espais on toquem
i això fa els nostres concerts
molt interessants
per la gent que ens escolta
i per nosaltres.
Nosaltres quan toquem,
clar,
si s'ho estem passant bé
i notem que la gent
s'ho passa bé
hi ha una interrelació
que és molt interessant.
Això és el que t'anava a comentar
també una miqueta
de comunicar-se amb la gent
que és el més important.
Sí, sí, sí.
A més,
ho tenen a tocar gaire bé,
no?
Sí, i tant.
I qualsevol
diu segons quines coses,
no?
Sí, no, per això...
En tot el respecte.
No, però...
I a més,
m'agrada de tant en tant
en segons quines peces
introduir-les una miqueta
perquè també...
que sàpiguen el context
d'on ve aquella cançó,
doncs si va ser
la banda sonora
la peça principal
d'una pel·lícula
protagonitzada
per Richard Burton
i Elizabeth Taylor,
doncs totes aquestes coses
la gent, doncs,
les recorda
i potser li havien passat
per alt
i ara caic.
Veus?
Sí, sí.
És el que comentaves
fa un momentet
amb allò de l'Helena Francis,
que potser si no
poses en context
la peça,
que potser no
perquè és molt coneguda,
però depèn de com,
de quina cançó...
jo que dius, ostres,
que a mi em sona.
I clar, si jo els poso
en antecedents
com que ja t'ho agraeixen més,
no?
Fins i tot potser
després del concert
hi ha gent que s'espera
per donar-vos les gràcies?
Mira, l'altra vegada,
el dia que vam anar
a la Riba,
per exemple,
va venir una senyora
després,
com emocionada
i agraïda
perquè moltes
d'aquelles peces,
però sobretot una
que diu
que aquesta
la ballava jo sempre
que la tocaven
a la plaça
de la Festa Major,
que era una
que es diu
Smoke,
get in your eyes,
el fum
et cega
els teus ulls
i llavors
aquesta peça
va ser una peça
que la va emocionar
amb aquesta senyora.
Mira, tinc pell de gallina
m'estàs posant, eh?
Ah, bueno,
doncs imagina't.
I això que m'estem explicant
estem aquí
encantats amb el Xavier
perquè estem
escoltant-lo atentament
perquè clar,
imaginem
persones grans,
joves,
jo crec que
teniu un ventall
de públic.
Sí, perquè
sí,
totes edats,
totes edats,
des de Nullets,
ja 17, 18 anys
que moltes coses
que els hi ve de nou
però que tenen
ja clar,
estan educats
i tenen
una sensibilitat
fins a
matrimonis
grans
i gent gran
doncs que
tot,
l'altre dia
vam estar
tocant
i hi havia
una senyora
que anava
tatarejant
totes les lletres
perquè les coneixia
totes
i li donava
cops de cols
l'home vulguen dir
mira, és aquella,
és aquella.
Doncs això és molt gratificant
i més tocant
amb el sentit
que toquem
n'entros
que és des de
una miqueta
la intimitat,
la noesa,
no portem
amplificació,
o sigui,
per això m'agrada
anar a tocar
amb espais
com esglésies,
castells,
perquè
vulguis o no
ja t'ho dona,
l'espai ja t'ho dona
aquesta amplificació
i arriba a tothom.
Vam estar al castell
i monestir
d'Escornalbou
també tocant,
o sigui,
ja hem fet uns quants
d'aquests i han sigut molt
entranyables.
Javier, si vols,
ja en aquests darrers minuts,
recorda'ns,
demà us tenim
a l'església de Sant Pere Apòstol
a Torredembarra,
l'entrada és totalment lliure,
o sigui,
que vinguin més o menys
a viadet,
jo crec que per agafar
un bon lloc.
Sí,
perquè és a les 10 de la nit
però hi ha
un estonet abans
ja obren portes
i llavors,
bueno,
a veure,
és gran aquella església
però, bueno,
es preveu que...
Que pugui estar ple,
o sigui,
que no es dormiu.
això el dimecres
i aquest cap de setmana
recorda'm-se
que també teníem...
A veure,
dissabte
hi ha recital poètic i musical
Lluna Blava
al castell
de la Nou de Gaià.
També entrada lliure,
el castell de la Nou de Gaià
que qui no el conegui
és un castell preciós
amb unes vistes,
amb un mirador
fantàstic,
o sigui,
i sempre que hem anat
hem tingut la sort
que hi ha un cel estrellat
a sobre
que és molt bonic,
i la Nou de Gaià
doncs és un poble
que el tenim aquí al costat
i val la pena conèixer-lo.
I el castell
doncs és un lloc
que artísticament
doncs mira,
fan exposicions,
fan concerts
i se crea sempre
els dissabtes,
les nits de dissabte d'agost,
un ambient molt maco
i molt entranyable.
Això serà dissabte a les 10,
Lluna Blava.
I diumenge a les 10
també a Prades,
a l'Església de Prades,
també Frank Sinatra
una altra vegada.
Frank Sinatra
ataca de nuevo.
de la mà del Javier Pie
i l'Ignasi González.
Doncs en Javier,
moltíssimes gràcies.
Amb quina de les 3 cançons
que ens t'agradaria...
Sí, amb aquesta?
Amb aquella, sí.
Me la presentes tu?
Sí, és una peça que es diu
Daydream,
un dia de somni,
un dia preciós
perquè te tinc al meu costat
i amb tu
totes les sensacions
que tinc
són meravelloses.
O sigui,
Daydream.
Bé, he de dir que no m'ho estava
dient a mi, eh?
Deu estar pensant ja en el públic
que demà mateix vindrà
Torre de Marra.
Moltes gràcies, Javier.
Bona tarda.
A vosaltres,
que vagi molt bé.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Fins demà!