Un gat blau miola, espera el turó.
Algú que el vulgui adoptar.
M'arrom, miau, miau, hola, hola, m'és raro.
Et diràs miau, seràs adoptat.
Deixa't estigues tranquil, no et quedaràs orfa.
Deixa't estigues tranquil, no et quedaràs orfa.
Vosaltres som bones...
Així sona la proposta musical de Maria Coma,
una noia amb només 26 anys d'edat
que té aquesta puresa, aquesta senzillesa en les seves cançons.
Possiblement és a part del seu èxit.
Maria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Escolta, Maria, d'on surts?
Perquè, tot i ser molt joveneta,
tens estudis de música a nivells avançats, no?
Bé, he estudiat des que tenia 6 o 7 anys
i des de llavors que he anat provant coses diferents.
Vaig estar primer molts anys fent clàssic, després modern,
ja, toquen en grups de molts estils,
i al final he acabat son el meu.
Fent el teu, que ja tenies clar que era això,
que era aquest estil, jo li diria naïf, senzill, despullat.
Bé, naïf per algú si escolta certes cançons,
però, bé, en realitat el disc és menys naïf del que pot semblar,
però, bé, el single potser va ser una cançó més infantil,
la que heu posat abans, bueno, infantil, naïf, es podria dir,
però no, no, no faig música per nens, no.
No fas música per nens, tot i que véns a un acte
que en principi està organitzat per a famílies, no?
Sí, sí, però, bueno, està molt bé que els nens puguin escoltar de tot,
vull dir, no ha de ser música per nens la que escoltin els nens,
de fet, jo sóc partidària, els nens han d'escoltar tota la música,
és igual si està feta per nens o no.
La Maria ve avui a Tarragona, estarà d'aquí a molt poqueta estona,
o sigui, ja a dos quarts de sis, comença ja el seu concert.
És un dels concerts de la Tecla Familiar
organitzat per les tecletes d'aquesta associació de mares
que tenim a la ciutat,
acompanyada després del DJ Jordi Garrido,
d'un tallador adult infantil amb Amadeu Anguera,
en fi, tot una mica.
Maria, com està anant de moment aquest projecte en solitari?
Em sembla que molt bé, no?
Tens molt bones crítiques.
Sí, jo estic molt contenta.
Vull dir, també vaig fent coses i vaig treure aquest disc sense esperar res.
Vull dir, el vaig fer perquè em venia de gust
i allò, quan el fas, dius,
a veure si li agradarà a la gent o no,
perquè no en tens ni idea.
I realment estic molt contenta,
perquè estem tocant moltíssim
i perquè hi ha molta gent que li agrada.
Si haguessis de definir el teu estil,
de dir quin estil pertanys i on te quedaries?
No sé, no sé fer, no sé fer.
No en tinc ni idea de definir ni el meu ni el de...
Tampoc m'agrada massa això de pop, rock, etcètera.
Però, bueno, m'agrada dir que faig una mica la música
que em ve de gust fer i la que em surt de fer.
I més que fer un estil o fer unes cançons,
m'agrada crear uns ambients i unes textures.
Bé, doncs ja ens has dit molta cosa.
I de fet això es nota, eh?
Crear uns ambients i unes textures.
Ambients, en principi, relaxats, tranquils, nets.
És això el que jo em referia quan deia abans Naif, no?
Com una neta d'edat.
Una transparència en aquest tema musical.
Bé, no sé, suposo que si es veu així és positiu, no?
Si es veu transparent.
A mi m'agrada.
Sí, sí.
Quines històries expliques, Maria, a les teves lletres?
Bé, doncs parlo una mica de també l'haver composat aquest disc
als 22, 23, anar fent lletres i tal.
Parlo en algunes cançons molt de la infància
i en les altres potser em surten més referències
al fet de fer-se més adult o com es pugui dir.
I hi ha una mica de tot,
de coses que et vas trobant en la vida d'adult
i també records d'infància.
Per què es diu l'inòlium, aquest treball?
És una mena de metàfora que vaig fer...
Bé, m'agrada molt a mi fer l'inòlium,
que és una tècnica de gravat,
que vas foradant com una pell amb unes gubies
i com que és molt dalt de tall
i d'anar fent a poc a poc,
que és una mica el procés del disc,
doncs em va agradar posar-li l'inòlium.
I de moment com està funcionant la gira en directe,
als llocs on vas a tocar?
Superbé, superbé.
A més, hem provat tots els llocs ja.
hem tocat a moltíssims llocs de Catalunya,
hem sortit fins a Andorra, a Barcelona, a fora...
I, bueno, cada públic és diferent,
i vas veient una mica de tot,
i com reacciona la gent que et coneix,
la gent que no et coneix,
i està molt bé.
Jo, molt contenta.
Cap a on tires, Maria?
Perquè, escolta, bones crítiques,
el bocobrella que funciona, no?
Hem sentit-te per aquí.
Sí, sí, jo ja l'he escoltat i sona molt bé,
ja te passaré el disc, no?
Cap on vols tirar? Cap on veus que va tot plegat?
Bueno, jo...
Més que cap on veig que va,
penso més...
Cop a un ho vull portar,
perquè no m'agrada massa...
Tampoc que em vagi portant, saps?
Per on volen el món, com si diguéssim.
I jo, simplement, he fet el disc,
he fet els concerts que hem pogut fer,
que han sigut moltíssims,
i els que ens queden encara per fer,
fins al febrer,
que al febrer tanquem,
fem dos concerts finals,
i s'acaba la gira,
que també em ve de gust
tancar un cicle
per poder anar
cap on em surti
i cap on em vingui de gust.
I ja estic començant
a composar el segon disc,
i, bueno, serà una altra història,
serà
alguna cosa diferent,
perquè
soc com d'una manera
que no podria seguir fent
sempre el mateix, saps?
I això,
cap on em porti jo.
Algo diferent,
Maria, o molt diferent?
A veure, sempre
el fer jo les cançons
i cantar jo,
imagino que tindrà,
jo sense el meu estil,
no ho sé,
o no,
però sí que
la intenció amb què ho estic fent
és diferent,
també,
bueno,
hem passat
un any i mig,
així,
i he canviat,
i llavors
van canviant les cançons,
van canviant les lletres,
tot una mica.
Em sembla que ara
et comença una tasca
que t'ha agradat molt,
que és la de composar,
no?,
perquè a part d'interpretar
dalt de l'escenari,
em sembla que disfrutes molt composant,
creant textures,
que deies.
Sí, a mi m'encanta,
composar,
gravar,
i provar sons,
i buscar a veure
nous instruments,
i noves maneres
de poder gravar,
i tocar també
amb gent nova,
que no sempre
amb els mateixos músics,
també anar buscant
i coneixent,
m'agrada molt.
Escolta,
i aquesta delicadesa
del so,
aquest detallisme,
que fins i tot
hem vist en un videoclip
que gravaves
el so
d'un didal,
no?,
de com
dringava un didal
amb una peça
metàl·lica.
Tota aquesta delicadesa,
després en directe,
com ho trasllades?
Ja es veus?
Doncs en directe,
no hi ha
la infinitud
d'instruments
que hi ha
en un disc,
ni en el meu disc,
perquè
preferíem
ser tres músics,
que ens entenem
superbé,
que som en part
molt amics,
i ens coneixem
molt bé,
i els tres tocant
i creant
tot això del disc,
però amb uns
enranjaments
diferents,
i jo què sé,
en lloc de,
però tot
està substituït
d'alguna manera
i la gent que ve
al concert
i ha sentit el disc
flipa perquè
ho veu,
que no li falta res,
però que és molt fort
que ho puguem fer
amb piano,
beu,
baix i bateria.
Perquè també
jo porto uns sons,
a la bateria
el Pau porta,
jo què sé,
mil platets,
mil detallets,
mil cosetes,
i tot
ho suplim
tocant,
que també
ens venia molt
de gust
de tocar
i estar
tot el rato
allà
a l'escenari.
Maria,
amb quina cançó
vols que acabem
l'entrevista?
A veure,
amb remats
de pomes,
que aviat
traurem
un videoclip.
Sí?
De què parla?
Remats de pomes,
eh?
Atenció també,
tens uns títols
molt onírics.
Aquesta
és molt
de coses
meves,
de quan
jo era petita
i també
una mica
del moment
de fer-te gran,
sí, sí.
Doncs amb remats
de pomes
tanquem
aquesta entrevista
amb Maria Coma,
la volíem conèixer,
n'havíem sentit
de parlar molt
i mira,
l'excusa ha estat
perfecta
perquè avui la teniu
ara ja
a partir de quarts
de sis.
Maria,
moltíssima sort
i et seguirem
la pista
a partir d'ara.
D'acord,
moltes gràcies.
Felicitats,
adeu.
Adéu.
Un núvol
d'ablotac,
un sorreló,
un govern
amb cucs de seda
que creixen
i volen.
Un núvol
d'estil·lac,
tricicles
amb rodetes
per si es punxa
alguna
de les altres
rodes.
I el millor
és que si
menja gelatina
en aquest gran llençol
on tots
hi porten
un flic-flac
d'última
generació.
llençol
Sempre fa
tic-tac
i apren
les hores
La cometa
viu
canta
Mira
dos
després
i hi ha
tres patis
La cometa
és la
dalt
l'arbre.
La cometa
La cometa
La cometa
La cometa
La cometa
La cometa
Allà hi ha un os formigué
que et xucla aquelles llàgrimes
si plores i et fa estar molt més content.
Però hem hagut
Però hem agat
hi ha un
rellotge
molt atent
I una
cometa
despistadora
Fa
Tic-tac i aprens les hores i li canviem els rontacs per les xinxetes.
Mi set cometes, mi tres patis i és que el P-R-E de gelatina m'ho va dir.
i és que el P-R-E de gelatina m'ho va dir!
i és que el P-R-E de gelatina m'ho va dir!
i és que el P-R-E és!
i farem.
Però elles segueixen
tant el seu amal,
xuxueixen cançons
amaguet.
Sous-titres par Juanfrance