Bona nit
Bona nit
Això, aquest donar-li la volta a les cançons en plana més accelerat i bastant més punky,
és el que fan la niña de l'exsurfista, una formació que a més, ja d'entrada, crida l'atenció per al seu nom.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic un dels seus membres, l'Òscar Gamell,
i bàsicament parlem de la niña de l'exsurfista perquè seran uns dels encarregats de dur la rebenda de carnaval aquí a Tarragona.
Òscar, bona tarda.
Bona tarda.
Com estem?
Molt bé.
Sí? Tu ets l'encarregat de posar veu en tot això?
Sí, sí, sí, soc el cantant, el grup.
Escolta, una mica... de fet tots, eh, anava a dir, perquè per un cantant cantar amb aquestes velocitats és una mica complicat, és un destrossar goles, no?
No, no et pensis, no, no et pensis.
Ja, des dels tempos ja els tenim bastant ben agafats, ja estic bastant acostumat.
Tampoc, sobretot és el bateria el que pateix més.
Sí, no?
Sí, és el que pateix més.
Teniu el típic bateria que va anar ensuant, que acaba amb les ronxes de suor a la sabarreta?
Sí, el que passa és que està molt acostumat, és un noi primet, així petitet, i està atlètic.
Molt bé.
No, sí, sí, no pateix molt, no, ho porta bé.
Òscar, escolta, fes-nos una radiografia d'aquí sou, la niña de l'exorfista, d'on veniu, quant de temps fa que funcioneu, una mica la història del grup.
Sí, doncs mira, el grup va començar, deu fer, no me'n recordo exactament, potser deu fer uns 3 o 4 anys, potser, i som la meitat dels membres, jo i el guitarrista som de Terrassa, i els altres dos membres som de Barcelona, som 4 en total.
És una banda, bueno, una banda clàssica de guitarra baix i bateria, i veu, i tenim un so bastant fresc i bastant net, vull dir que, i, bueno, i ens dediquem a això, ja et dic, des de fa uns 3 o 4 anys.
Que vam començar amb aquest projecte de les versions, així, una mica panquis, com deies tu, no?
Recordem, la vostra actuació serà a partir de dos quarts de 12, el dissabte, el dissabte de Revetlla, al recinte Firal, al costat de la Renfa, perquè ens entenguem, estareu actuant amb els buors, no sé qui anirà primer, ho sabeu, això?
Em sembla que actua primer als buors, em sembla, sí.
I vosaltres ja per rebentar la nit, no?
Sí, sí, sí, ja ens acostuma a passar, perquè com que som més, normalment sempre portem més canya, i, bueno, ja ens posen més cap al final, moltes vegades.
Molt bé.
Que la gent està més disposada a ballar i totes aquestes coses.
Perquè vosaltres no ho enganyeu, en el sentit que la proposta és molt clara, són cançons de, bé, de tota la vida, cançons potser pròpies d'un repertori,
conegudes, molt conegudes, però que dius, això no entraria mai en Revetlla, però com que totes les accelereu i els hi doneu aquest punt de rock duo, fins i tot de punk, doncs entren perfectament.
Sí, sí, sí, nosaltres tenim una proposta molt... és un pèl arriscada, també s'ha de reconèixer, però acostuma a entrar bastant bé, perquè són temes que tothom coneix molt,
i hi ha molts temes que són dels anys 80, però també hi ha molts temes que són d'ara, que són actuals.
I nosaltres vam començar, la nostra proposta inicial era una mica el que vam dir nosaltres, la venjança del rock,
perquè, bueno, nosaltres anem parlant moltes vegades d'això, i és que inicialment fa uns anys, en els anys 90, així,
moltes cançons de discoteca, d'aquestes cançons de ball, de música d'ens,
produïdes...
O ja feien temes clàssics de rock i del pop i els versionaven, es portaven a la discoteca.
I nosaltres el que vam fer és ser una mica al revés, anem a far a temes típics de dents
i els vam portar al terreny del rock, i amb aquest format així canyero, no?
Que més amb el tipus de formació que dueu és el que dius tu, no podíeu fer altra cosa,
perquè, clar, aquestes cançons de dents, si una cosa tenen és producció d'estudi,
que després en directe només es poden aguantar així.
Exacte, nosaltres vam dir que portar al nostre terreny, vam dir que simplificar moltes coses de les cançons
i donar-los gaire més fresc i molt més dinàmic, no?
A més a més, nosaltres no fem floritures, vull dir, és una música molt directa i molt contundent, no?
I això també és el que enganxa bastant a la gent, és el que agrada bastant de la nostra proposta.
Escolta, i quin repertori porteu? Per quantes hores teniu de repertori?
Nosaltres portem dues hores, dues hores i quart de repertori.
El fareu tot la nit de Carnaval? Estareu, doncs, això?
Sí, sí, sí, exacte, serà tot el repertori sencer.
I quina és? Digue'ns títols de cançons que reproduïu a l'escenari
i fins i tot quina és la més estranya, que dius això, mira, sonarà curiós.
La més estranya? Ostres, això no ho sé.
Nosaltres tenim dues, bàsicament tenim dues línies, o bé, només hi ha tres, no?
Tenim una que serien les versions més dintre d'aquesta línia nostra,
que, doncs, no sé, versions de Green Day o de grups més punkis, més classes,
i per tant no les toquem tant, les toquem més directe com les fan ells.
Aquesta és una línia.
I després fem una línia de cançons més de discoteca, però de ballar i de marxa.
I llavors fem una altra línia que són cançons romàntiques.
Per exemple, una que és bastant curiosa és una versió que fem del Glenn Medeiros,
del No Fins, Dona, Chains, My, La, For You.
No, no em diguis.
Sí, sí, fem una versió d'aquesta, però la fem molt canyera.
I llavors, o com aquesta que hem sentit ara, el Chilin y Sosli, no?
Que són cançons molt romàntiques i que portades d'aquestes d'això són realment la gent,
bueno, s'ho passa bastant bé i és bastant curiós, no?
Aquelles són les propostes més curioses.
I com trieu el repertori?
Perquè suposo que això és algo assembleari que entre tots decidiu.
I fa una mica la impressió d'anem a venjar-nos d'aquestes cançons tan ensucrades, no?
Sí, sí, sí, és a dir, aquesta vengança que hem fet una mica de...
Ens en fotem, però també hi ha com una mena...
És com una mena de doble joc, o sigui, ens en fotem,
però també hi ha una part d'admiració per aquests temes, no?
Perquè, bueno, som també una mica romàntics, no?
Encara que no ho sembli.
I, bueno, hi ha com una mena de doble vertent, no?
Vull dir, saber que són uns temes que en el seu moment van picar fort
i que van agradar molt, i donar-los aquesta...
O sigui, no és que ens anem fotent dels temes, no?
Els deixem com una mena, els passem per la batedora del rock, no?
I com surten els temes, doncs, depèn,
perquè com que som quatre membres i cada un pensa les seves històries,
doncs arriba un dia un i proposa fer una cosa,
i llavors, sí, és això per consens, decidim, doncs, aquest pot funcionar o aquest no, no?
És veritat que moltes vegades hem proposat temes
que després hem vist que no funcionarien i els hem tret,
els hem apartat del repertori, no?
Vull dir, no tot funciona en aquesta línia.
Ah, clar, ara t'ho anava a dir,
possiblement hi ha cançons que s'han resistit,
que no les podeu adaptar, o que sonen tant, tant curioses que no...
No, no, hi ha cançons que s'han resistit,
però, per exemple, nosaltres fem la versió de l'Ombrella, de la Rihanna, també.
Sí, la posaré per acabar, si et sembla.
Sí, que aquesta sona bastant xula en directe,
i n'hi havia una altra a la Rihanna que creiem que funcionaria,
la vam començar a assajar i realment és que no funcionava.
Ens hem d'anar a compte que no funcionava,
i llavors nosaltres teníem fa temps una cançó del Rick Asley,
que també sèiem d'aquesta manera.
El Never Gonna Give You Up.
No, era una altra, no me'n recordo com es deia,
però era una altra que va ser molt famosa,
i no funcionava, de cara al públic no funcionava.
No sé per què, nosaltres vam apostar per aquesta cançó
perquè pensàvem que aniria bé,
i no hi havia una bona reacció al públic,
i al final vam l'apartar.
Això ens ha passat amb alguns temes.
No saps mai per què, però alguns temes entren molt bé,
i altres no acaben de...
No és una qüestió d'execució d'allò que diem els músics,
d'aquesta cançó no camina,
que vol dir que no agafa ritme,
sinó una qüestió de quan ho poses a l'escenari
i el públic no reacciona.
Seria això.
Sí, depèn,
perquè potser portats a aquest terreny nostre
són cançons que creus que funcionaran,
i les portes en aquest terreny de la canya,
i en principi no les són que queden bé,
i potser amb la canya no funcionen bé.
Potser per l'estructura de la cançó,
per la melodia, no sé.
És una cosa ben curiosa.
I a vegades hem de passar al revés,
temes que pensàvem que no sabem
si acabarà de funcionar o d'agradar,
i em li han agradat moltíssim.
Vull dir que això sempre és aquella cosa
que té l'escenari, no?
La sorpresa de l'últim moment.
La gràcia és que amb dues hores de repertori
hi trobarem de tot.
A veure, quina és la cançó,
l'última que heu incorporat, si te'n recordes.
en el sentit de com a novetat,
cançó que està molt fresqueta,
que encara sona i que li heu donat el tom.
Sí, doncs espera,
t'avíem deixant pensar...
S'ha marcat, s'ha marcat, no?
Com, perdona?
S'ha marcat, no l'heu fet?
Quina, quina, perdona?
S'ha marcat, perdona.
No, ho dic per dir-ne una de fa poquet,
de l'estiu, la que va ser cançó de l'estiu,
ara, aquest estiu passat.
Sí, no, aquesta no.
Em sembla que una de les últimes que vam fer
va ser la Kate Perry, aquesta de l'Aix Isabel.
Sí.
Aquesta ensava que és una de les últimes,
no recordo exactament si aquesta és l'última
que vam incorporar, però és una de les últimes.
No pateixis.
I que també funciona molt bé.
I la de la Beyoncé, de la...
Molt bé.
Hola, single ladies.
Molt bé.
No, és més que res...
Per fer-nos ja una idea
del tipus de repertori que trobarem,
que ja veieu que és prou variat
i possiblement prou curiós d'escoltar
amb els arranjaments que els hi feu vosaltres.
Una grup com el vostre,
La Niña de l'Exorfista,
té moltes actuacions al cap de l'any?
És un tipus de música que es contracta,
suposo que per grans escenaris,
assumeixo, festes majors.
Sí, normalment és un grup
que es contracta per festes majors,
pavellons i places,
bueno, places públiques,
no?, per les festes majors.
I ens estem trobant que,
normalment,
acostumem a funcionar bastant
per les terres de Tarragona i de Lleida.
Molt bé.
i funcionem bàsicament als estius,
que és temporada alta,
per les bandes d'aquest tipus,
sobretot d'aversions.
I sí,
ens acostumem a trobar
amb bastanta gent de públic
i, bueno,
una resposta bastant bona,
normalment, sí.
públic jove,
això sí,
o feu un espectacle
per recomanat
per a totes les edats,
com ho veus?
Nosaltres,
el nostre repertori
és prou ampli,
prou divers,
com per poder gravar,
o sigui,
gent des de 18
fins a pràcticament 40,
o inclús 40 i pico.
Bueno,
gent més gran també
es pot enganxar,
evidentment,
però,
normalment,
és un repertori
que hem comprovat
que,
sobretot la gent
d'entre 30 i 40,
els costuma
a funcionar bastant bé,
perquè són cançons
dels anys 80,
sobretot,
dels anys 90,
i els hi tirem,
per la resposta
que hem vist,
el públic entre 30 i 40
funciona bastant bé,
però,
com que també
hi ha moltes propostes
actuals,
també funciona bastant bé
per la gent més jove,
vull dir que
hi ha de tot una mica.
I ja,
finalment,
hem de preguntar,
Òscar,
com serà la posada
en escena?
Com us plantegeu això
a l'hora de pujar a l'escenari?
No sé,
amb quina actitud
ho agafeu?
Home,
és una actitud
molt punky,
molt energètica,
sí,
sí,
és una mica,
eclèxtica,
perquè,
per exemple,
l'ostrebaixista
té unes grenyes
molt,
supos que unes
malenes bastant
llargues,
no?
I
ell té la seva,
la seva,
la seva manera de ser,
i jo potser,
que sóc el cantant,
la meva estètica
és més,
potser més purista
dintre de l'estètica,
no d'un punk,
d'un punk una mica així
més cuidat,
una mica més refinat,
amb corbata,
i amb, bueno,
ja ho veureu.
Molt energètic.
Però bé,
és una proposta
bastant fresca,
vull dir,
sortim amb molt de dinamisme,
que és el que ens agrada,
per connectar ràpid
amb el públic.
Molt bé,
doncs,
Òscar,
escolta,
felicitats pel nom,
perquè és una,
el nom està ben triat,
el xoca ja només
de sentir-lo,
la nínia de l'exorfeïtat,
té història al darrere o no?
No, no,
és que és un resultat
d'una conya,
em sembla que una vegada
vam estar parlant,
perquè ens agrada molt
fer bromes d'aquestes lingüístiques,
i un dia va sortir aquest nom,
i vam dir,
hòstia,
doncs no estaria malament
el nom aquest per...
Això dels noms
pels grups
és molt complicat,
perquè sempre costa moltíssim,
i a vegades
està bé
quan surt un nom
així de cop i volta,
i sense pensar-s'ho massa,
i aquest nom va ser resultat
d'un moment,
no sé,
de cop,
i vam dir això,
vam veure que era
una parida
que funcionava bé,
i bueno,
i com que crea
una certa confusió,
perquè moltes vegades
la gent es pensa
que diem la nínia
de l'exorcista,
que és el nom
que tothom coneix,
però quan la gent
se n'adona
que ens referim
a un surfista,
la gent
li fa molta gràcia
i riu,
no?
És com un...
És una bona entrada,
ja.
Molt bé.
Òscar Gamell,
el cantant de la nínia
de l'exorcista,
escolta,
moltes gràcies
i us recordem
que el concert,
bé,
ells seran
un dels protagonistes
en la Rebella de Carnaval,
això serà dissabte
al recinte Firal,
al costat de la Renfa,
a partir de dos quarts de dotze,
la nínia de l'exorcista.
Us recomanem també,
si voleu descobrir-los prèviament,
que visiteu el seu MySpace
a internet,
el trobareu
a través de simplement
posant
exorcista,
ja està,
així els trobareu.
Òscar Gamell,
moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé
al concert a Tarragona,
que sigui molt divertit
i un éxit.
Gràcies a vosaltres.
Esperem que sí
i que vingui molta gent.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Aires de tango, aires de rumba, no hi ha cap ritme que se li escapi, mentre sigui així calentet.
El nostre proper convidat es diu Guiu, però el coneixereu amb el pseudònim musical de El Niño de la Hipoteca.
Serà qui talonejarà amb tot el bon entès de la paraula, que a vegades això s'agafa en sentit negatiu, i no.
Serà qui toqui abans i escalfarà els ànims de cara al concert de Melendi.
I tot això passarà divendres, dia 12.
Un dels grans concerts també d'aquestes festes de Carnaval.
Guiu, Niño de la Hipoteca, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estem?
Com va això?
Bé.
Bé tots dos, no?
Ui, se'n creuen, se'n creuen els saludos.
Escolta, tenim només 5 minutets, així que hem d'anar una mica per feina.
Fes-nos 5 cèntims de qui ets, surts de Barcelona després de diverses formacions musicals,
i una mica desencantat pel que hem pogut llegir del tracte amb les discogràfiques,
en plan de Jo me lo guiso, Jo me lo como, no?
Sí, bueno, sobretot vaig estar treballant a una tenda de discos,
vaig estar molt bé amb la meva vida.
I, bueno, em va molt de com funcionava tot,
i vaig dir, ostres, doncs mira, m'aventuro i m'ho trec jo mateix, tot cap endavant.
I la veritat és que de moment no em puc queixar.
Està funcionant, suposo que funciona molt amb el teu cas allò del boca-orella,
d'ostres, l'has sentit en directe, va, anem-lo a veure, no?
Sí, això és una de les armes aquí més potents,
acompanyat sobretot del que és l'internet, no?
Això del MySpace i el Facebook i aquestes coses, doncs t'ho facilita molt.
Ja no necessites aquestes supercampanyes de pòsters, que també va molt bé,
però quan no tens quartos, doncs això és fantàstic.
T'has aproduït tu mateix, doncs, el disc, te l'has autoeditat.
Estem parlant d'un disc que es diu, em sembla que te vaya bien, no?, com el senzill.
Exactament, que te vaya bien com la cançó així, single,
i la que té videoclip,
i, bueno, és una mica, hi ha algun altra matí que no pateix,
una mica, que va sobre les ruptures.
Les ruptures?
Les ruptures, bueno, està una mica enfocat per allà.
El que te vaya bien, com pots entendre, és irònic, en aquest cas.
Vale, ho agafem així.
Per tant, les lletres tenen, és la típica música,
i dic típica també en el bon sentit, eh?,
que t'has de quedar amb la lletra, l'has d'escoltar.
Sí, home, la base de les cançons eren molt prudes, no?,
eren guitarra i veu, i així és on vaig començar, no?,
participant en concursos de cantautors,
i tractant molt bé les lletres.
Llavors, a partir d'aquí, doncs,
s'ha intentat maquillar de la forma més fresca possible.
A nivell musical, a nivell de ritme i sonoritat,
suposo que tires cap als aires més lletins de la rumba.
abans escoltàvem també uns compassos que podrien ser com de tango, no?
Sí, bé, més que tango, que també se sembla molt,
el sertaki, el Diego, tot el que és la música mediterrània,
m'agrada moltíssim, tota la música etnica en general,
m'agrada, i els gustos són supervariats,
o sigui, jo, com d'haver dit, estava en una tenda de discos
i hi estava a la secció de música clàssica, i de jazz,
i tot el dia, doncs, això, entre Mofa i Bach,
i arribava a casa i em ficava feixers de machine i metàl·lica, no?
O sigui que referències de música clàssica no en trobarem, eh, al teu disc, no?
Home, algunes cosetes hi ha,
o sigui, algun quartet de corda,
algunes cosetes hi ha,
però, bueno, el que és purament una fuga de Bach és difícil.
Molt bé. Escolta, i a més, per citar encara més referències,
perquè ens anem fent també la idea de les referències que hi ha i, per tant, com sonarà,
em veig jo per aquí que has comptat amb aquest disc,
amb la producció d'un dels components, del baixista d'Ojos de Brujo.
Exactament, sí, que també acostuma a venir també de concerts amb nosaltres,
en aquest cas, el divendres no estarà,
perquè ara estan de girar, em sembla, cap a l'obra d'hiro,
o una cosa d'aquestes, o sigui, que és el que tenen aquestes superbandes,
però, bueno, es nota aquest punt de buscar la música folklòrica i ètnica,
però tampoc és una... tampoc va ben bé per allà, no?
Tampoc està dintre del que seria aquest mestizaje sonido Barcelona.
S'escapa una miqueta, o sigui...
S'escapa cap a on? Cap a on s'escapa, tu?
Pregunto perquè és veritat, eh?
Que hi ha tot un sac i que hi ha molta gent que està dins d'aquesta ona,
però cadascú la seva peculiaritat.
Tu quina peculiaritat tindries dins d'això?
No, més que... o sigui, més que escapar-se, tampoc és que arribi.
O sigui, si fem una cançó més enfocada a el que és, jo què sé,
unes influències gregues, doncs es tira per allà, no?, directament.
O sigui, hi ha una cosa que és més rumba, doncs es tira més per la rumba,
però no s'intenta fer aquest mestizaje, no?,
que va estar tan de moda durant aquests últims d'última dècada o així,
que a mi m'agrada molt, també, o sigui, no ho estic dient en un sentit periodatiu,
sinó que no arribem fins allà.
Intentem sempre quedar-nos en l'essència de que el que predomina és la melodia i la lletra.
Vas acompanyat, per tant, de bons músics, evidentment és un projecte teu molt personal,
però que t'has envoltat, clar, de més gent, no?, de gent que ha encargut amb el projecte, també.
Bueno, unos auténticos fieras, que eso es como el gran cañón del Colorado,
o sigui, uns animals, uns animals, i tinc la sort que són amics meus de tota la vida,
que sempre estàs rodejat també de músics molt bons a l'escena barcelonesa,
i, pues mira, s'han sumat al projecte.
Doncs s'ha d'aprofitar, clar que sí, per això estan els amics, també, i suposo que...
Ah, clar, clar, clar, clar.
Apostant per això?
Digues, digues.
Les carencies d'uno, pues las suplen otros.
Així és una mica la forma d'apuntar aquí endavant.
Escolta, ja per acabar, que anem fatal de temps, què tal això d'actuar amb Melendi?
Bé, bé, bueno, igual que, no sé, ja...
Un o más para mi colección, això dels troneajes, és el que he imparat, el que he imparat.
I bé, bé, bé, cap problema.
O sigui, no és una artista que jo el segueix així molt intensament,
però tampoc tinc res en contra de ell, com si diguéssim, no?
O sigui, no...
Hi ha molta gent que diu, oh, estos dos 40 principales, i tal, bueno, no sé, no veig cap problema.
Doncs, escolta, Guiu, no tenim més temps, hem de connectar amb les notícies.
El que sí que farem és, passades les 6 de la tarda, escoltar aquesta proposta,
el que té Baiavient, que és el single, com deies tu,
i el que dóna nom també al teu treball discogràfic, El Niño de la Hipoteca.
Recordeu, diré...
Moltíssimes gràcies.
A tu, moltes gràcies.
Una abraçada.
Una abraçada.
Una abraçada.
Una abraçada.