Possiblement, si aquests dies us heu apropat al mar
o simplement l'heu mirat a la costa d'aquí de Tarragona,
hi haureu vist un vaixell que normalment no hi és.
A més, un vaixell molt característic,
que a més donarà de pensat.
Mira, és el vaixell de Pirates del Caribe.
Home, jo diria que no tant, en certa manera,
però d'alguna cosa ha de tenir per recordar-nos-ho.
Estem parlant d'un vaixell dels segles XVIII i XIX que es diu Cirano
i que un vaixell indià, en definitiva,
que el tenim aquí a Tarragona durant aquests dies,
fins al dia 10 de juliol, fins aquest dissabte,
i que ha vingut a Tarragona en un acte promocional,
però d'una banda lúdic,
i és ensenyar-nos la ciutat des del mar,
però per l'altra amb una vocació molt didàctica,
que és ensenyar-nos com era la navegació fa 200 anys.
Nosaltres volem conèixer el Cirano des de dins
i per això avui ja tenim en conversa el seu capità,
el Miquel Melero.
Miquel Melero, bona tarda.
Hola, bona tarda.
És primer de temps, el Cirano.
Segles XVIII i XIX, tindria aquesta allargada en el temps?
Sí, més o menys.
Aviam, no ens tenim de llamar enganyo, que diuen.
És un vaixell que en realitat és un vaixell modern,
però que s'ha fet de...
se li ha donat un aparell fet amb el càlcul d'una enginyer català
de primers del segle XIX
i una aparència que seria ben bé la que portarien els vaixells,
diguem, cursaris dels finals del segle XVIII, no?
Per tant, la base és, aclarim-ho això també,
clar, és important, la base és un vaixell modern
que s'ha muntat com un vaixell de l'època.
Sí, el vaixell s'ha fet sobre el casc d'una boleta
i el que s'ha fet ha sigut senzillament crear un nou aparell a sobre.
S'ha reformat tot el que seria la coberta,
s'ha reforçat, s'ha tingut de reforçar moltíssim
perquè li han donat un aparell que, com dic,
és de data pràcticament de primers del segle XIX
i està pensat per un vaixell més aviat marcant,
no pas un vaixell dedicat al passatge.
Escolta, Miquel, quan dius a un aparell, a què et refereixes?
Ens referem al balamp,
el més característic que té el nostre vaixell.
Totes les veles a 400 metres de drap,
com en dieu vosaltres, és això?
Sí, això per un vaixell de 100 tonelades
i del nostre estil és molt de drap
i és un aparell que està pensat més aviat per portar molta càrrega.
Llavors, el vaixell s'ha tingut de reforçar moltíssim,
ens ha portat pràcticament 5 anys de feina,
donar-li tota l'aparença que té ara.
Què hi ha dels materials?
Heu sigut curosos a l'hora de triar materials?
Perquè em sembla que molta part del vaixell és de fusta
i, a veure, conservar la fusta no és fàcil,
vull dir, potser el tipus de...
no? No seria el material més aconsellable avui en dia,
tot i que sigui el més fidel, suposo, a l'època.
Sí, no, el vaixell està totalment fet de fusta
i això, bueno, es porta a un manteniment pràcticament continu, no?
Però és algo normal, no?
En realitat som professionals, ens dediquem a això
i fer el manteniment és una miqueta la feina de cada dia,
no és que li dediquem uns quants...
unes quantes setmanes o mesos l'any,
sinó que pràcticament ho fem de forma contínua, no?
Cada vegada que tenim un moment lliure,
cada vegada que hi ha una part de la tripulació
que està una mica ociosa, que diuen, doncs, vinga, senyor,
s'ha rascat, pintar, ja calafatàs i alguna costura
que s'ha quedat una mica tocada de l'últim temps.
Sí, perquè val a dir que no només el vaixell
ens porta, doncs, a l'estil de navegació de l'època,
sinó que la tripulació, em sembla que sou avui
persones de tripulació, també treballeu i navegueu
de la manera més fidedigna possible, no?,
fa 200 anys, també.
Sí, bueno, en part, bueno, la raó de tot aquest projecte
ha sigut crear un vaixell que servís per recrear
aquestes navegacions, per reviure aquesta manera de navegar,
que servís una mica d'escola per professionals
que us puguin dedicar a navegar d'aquesta manera
que estava una mica oblidada, i, en certa manera,
també, doncs, demostrar que no fa falta anar a buscar
grans subvencions per fer un vaixell que funcioni,
sinó que, senzillament, basta amb voluntat, ganes
i professionalitat per portar-lo.
En fi, hem muntat tot aquest vaixell
sense ni un euro de subvenció per part de ningú,
i són cinc anys de trajecte que, bueno,
que han demostrat que es pot navegar,
es pot més o menys guanyar-te la vida
sense deixar la pell,
i, bueno, fem navegar un vaixell que és diferent, no?
Clar, Miquel, perquè ara fas referència a qui ja ha implicat
al darrere d'aquest projecte.
Qui sou i com va néixer el projecte, clar?
Bueno, doncs, el projecte és, suposo que és una mica un projecte personal, no?
He tirat tota la meva vida navegant, treballant a la mar,
i arriba un moment que tens 40 i uns quants anys,
i dius, ostres, tinc ganes d'anar cap a casa, de tornar, no?
I va ser, doncs, el projecte que vaig pensar per poder tornar a casa,
per poder acceptar-me una miqueta al meu port,
poder cuidar una mica de la família,
i tirar un projecte endavant que portava a dintre
des que parlava, doncs, amb el meu pare i amb el meu avi d'aquestes coses, no?
Vinc d'una família que s'havia dedicat a això,
que havien, bueno,
els meus avis i les avis a mi han tingut una naviera,
de baixeix de vela,
i, bueno, era el que vivies a casa,
el que menjaves a l'hora de menjar,
i cada vegada que hi havia una emprenyada,
el que et referien, no?
I suposo que tot això te va quedant a dintre,
i hi ha un moment de la teoria que dius,
doncs, anem a fer això que m'ho van ensenyar, no?
Per tant, és una inversió, doncs, privada,
com qui diu, vaig a muntar un negoci,
vaig a obrir una tenda, una cafeteria,
doncs tu et vas muntar un vaixell, no?
Sí, però paral·lelament vaig muntar una altra associació
amb la que, bueno, estem implicats.
En realitat, la meva tripulació, malgrat estar pagats,
i estar, bueno, són professionals,
doncs s'han implicat moltíssim.
Ens dediquem també a ensenyar tot això a nens d'escoles,
hem construït tres boletes d'entrenament.
Quan dic boletes, vull dir barcos de dos pals,
de vuit metres d'eslora.
És, Miquel, perdona, que et talli l'associació de la mar?
És això?
Sí, és aquesta.
És una associació que té un número d'integrats,
en realitat, molt petits,
perquè suposo que són bastant,
aviam com ho diria,
molt exigents amb la gent que entra.
O sigui, et demanem que ja que véns,
doncs ho fas per propi interès i per allò,
per donar-ho tot, no?
Es té de fer una mica, doncs,
si t'agrada la navegació,
t'agrada el món de la mar,
doncs t'has d'implicar de veritat,
sobretot perquè no hi ha en aquest moment,
aviam, una gran sortida per aquest tipus de vaixells,
per aquest tipus de navegació,
a nivell professional almenys, no?
O sigui, és molt fàcil parlar sobre això
des del punt de vista d'un modelista
o d'un aficionat,
però parlar des del punt de vista d'un professional
que es té de jugar la pell a dalt dels pals d'un vaixell
a més de 25 metres d'alçada,
doncs costa, no?
I per això, bueno,
hi ha molta gent que entra a l'associació,
però pocs que aguantin molt de temps.
Això també és una mica la vessant aquesta didàctica, no?
El que feu entendre a la canalla
o als adults que venen a visitar el vaixell,
de dir, escolta, és que abans les veles
era tot el que es tenia per navegar, no?
Una mica la finalitat de l'associació,
pel que estic veient,
és la recuperació d'aquest patrimoni cultural
lligat amb els oficis de la mar, no?
Sí, és ben bé això.
És senzillament ensenyar-los a la gent
com era una tripulació,
que vegin com es comporta la meva tripulació entre ells,
com es parlen amb el respecte
i la fidelitat que es tracten els uns als altres,
malgrat que són gent jove,
veure com reaccionen
quan de vegades t'hi ve una ratxa de vent
i t'agafen amb tota la tripulació
i amb tot el passatge a bordo, no?
Suposo que això fa que també el passatge
tingui una sensació de seguretat bastant palpable, no?
Va exclusivament a vela, al Cirano,
o és un sistema híbrid?
No, tenim un motor per entrar i sortir de port,
però el fem servir el mínim que puguem.
Pensem que som una tripulació que li agrada anar a vela,
és el que ens dediquem,
és el que ens fa diferents.
Només perquè, penseu, portem un motor,
però l'any passat van gastar en total,
crec que van ser 1.600 litres de gasoil.
Això és molt poquet, no?
Per haver fet més de 150 sortides,
doncs és molt poc,
és pràcticament el que gastes en entrar,
sortir de port,
i algun dia que feia molt de mal temps
o que teníem el vent completament de prou
i teníem d'anar a algun lloc, no?
Molt definit.
Què té la vela, la navegació a vela,
que hi ha gent que li té el cor robat?
Potser perquè és el punt allò més artesanal
a l'hora de navegar?
El més d'ofici?
Sembla que és un poder més profund i tot.
És independència.
Absoluta independència.
Saps que si tens un vaixell i que té veles,
pots anar allà on vulguis,
el món és una qüestió de parícia,
que el vaixell aguanti i que tu aguantis també.
És la sensació de poder-te moure,
de llibertat.
No té una altra explicació.
Sé que queda una mica raro.
Queda d'anunci.
Per part d'un professional ja una mica vell
no parlar d'això.
Però és la sensació autèntica.
Quin és el recorregut que feu amb el Cirano?
Perquè ara aquests dies esteu aquí
fins al dia 11, em sembla, de juliol.
Estic veient, però veniu del nord, crec,
i cap on marxeu.
Miquel.
Bueno, doncs venim de Sant Felí de Guíxols,
que tenim la nostra base.
I aquest any ha sigut un any una mica d'experimentar.
De dir, bueno, senyors, anem a córrer tota Catalunya
i anem a mirar de conèixer altres ports,
conèixer altres llocs en els que puguem,
doncs, poder establir-nos durant un temps.
En fi, mirar de muntar tot el tema que portem
al voltant de l'associació i al voltant del projecte.
I el que fem, ja que ens hi tenim de mantenir
i autofinanciar,
doncs és triar dates molt significatives
de cada poble,
com és ara, per exemple,
la Setmana dels Focs de Tarragona.
Doncs és una aposta.
Anem venint cap aquí.
Sabem que durant aquesta setmana
hi ha molt de moviment de gent,
podrem portar molt de passatges
i alhora ens servirà per veure aquest port
tan important que, la veritat,
ens ha sorprès moltíssim.
No havíeu estat mai aquí.
L'havíem estat fa uns anys,
però no havíem vist el nivell que ha assolit
la ciutat en si i el port particularment.
Crec que és la terminal de Granels
més gran de tot Espanya
i, bueno, senzillament la visita pel port,
almenys com a professional,
és impressionant.
Està bé, Miquel,
la quantitat de vaixells que hi ha ancorats...
Està bé, Miquel,
a vegades que ens ho diguin des de fora,
perquè aquí no donem prou valor tampoc
amb aquestes coses,
és el que passa, no?,
que ningú és profeta a la seva terra
i després veniu de fora professionals
i està bé aquesta mirada.
Bueno, us diré que vàrem venir també
al mes d'abril cap a la zona de Torre d'en Barra
i també vàrem mirar una mica
el port de Tarragona i així.
i el que sí que vàrem descobrir,
bueno, jo vinc de Girona
i vaig descobrir una societat molt més dinàmica
del que em pensava.
Però molt més, o sigui,
tenia una empenta que per dos gràcies
em sembla que més al nord l'hem perdut.
Sí.
Sí.
Es nota a l'hora de parlar a la gent,
es nota a l'hora de com la gent
a la que li dons una idea i a tirar endavant.
és un tarannac que jo recordo de quan era jove.
No estic acostumat a veure-ho en altres llocs així.
Em recordo la rebuda que vàrem tenir a Torre d'en Barra
i va ser impressionant, no?
Hem arribat aquí a Tarragona,
hem començat a parlar amb la gent
i també amb una força, amb una empenta,
no sé, són d'aquelles ciutats
que veus que estan en plena ebullició
i que estan a punt de fer alguna cosa, no?
Vull dir, és la meva percepció personal, eh?
No vull ara tenir cap judici,
però és el que ens ha semblat a tots els de Bordo.
Que duri.
En Miquel, i m'estaves explicant, perdona,
que t'he tallat que esteu aquests dies aquí
aprofitant el concurs de focs
i després passar l'11 de juliol cap on aneu?
Doncs suposo que tornarem a cap a casa,
a complir un parell de compromisos que tenim
i després volem passar uns dies a Barcelona
i acabar una mica la temporada
doncs el més sanejats possible
per seguir acometent les reformes
i les coses que fem amb les escoles durant l'hivern.
Penseu que la majoria d'aquestes coses no els recobrem.
Estem a Sant Feliu,
estem mantinguent obert un museu del salvament.
Sí, ara t'anava a dir, què teniu?
Perquè estem visitant la vostra pàgina web,
que és cirano.cat, cirano amb Y,
i teniu un enllaç amb el museu del salvament
de Sant Feliu de Guíxols.
Què hi teniu a veure?
Bueno, doncs va ser una proposta
que ens va fer l'any passat
al Museu d'Història de Sant Feliu.
Té una anexa, que és una anexa molt, molt interessant.
Es tracta d'un edifici
que era l'edifici de salvament marítim.
Hi ha tota una torre de guàrdia
i a dintre hi ha una col·lecció
que és absolutament única al món,
que és un bot de rescat del segle XIX
absolutament equipat.
És una d'aquestes casualitats
que fa que es conservi no sols el bot
com passa a Calafell o a Vilanova,
sinó, a més a més, que s'ho conservi absolutament
tot l'equip, o sigui, des dels caps,
la cosa més mínima que es feia servir
en el segle XIX, en el 1890,
doncs s'ha conservat absolutament tot.
Està tot integrat allà, està museitzat,
la veritat és que és un museu molt i molt maco,
però el Museu de Sant Feliu en aquell moment
no tenia medis per mantenir-lo obert
i el que hem fet ha sigut la nostra associació
mitjançant aquests 4 o 5 voluntaris que tenim
i així mantenir-lo obert, cuidar-lo
i mirar de donar-li tota la propaganda que podem
perquè la gent sàpiga que aquestes coses
existeixen i que estan a Catalunya.
Déu-n'hi-do, doncs, eh?
La feina que feu per ser, com deies, Miquel,
tan poceta gent.
Escolta, parlem de coses concretes.
Va, que hem d'aprofitar el temps,
que esteu aquí només fins al diumenge.
Com ens ho hem de fer per visitar,
per pujar a bord del vaixell a Cirano?
Com ens ho fem? A veure.
Bueno, doncs, el vaixell estarà fins diumenge
i surt a les 10 del dematí
per fer una navegació a vela.
Sortim des de Port Tarraco,
des de davant de l'escala real,
i anem fins a la punta del moll,
intentem ja sortir a vela des del mateix port,
per sort el vostre port és amplíssim
per fer aquestes maniobres,
i arribem fins a la platja del Miracle,
intentem també anar a vela per tota la platja del Miracle
i arribar fins a Cala Romana.
Més que res perquè la gent pugui veure
com maniobra un vaixell a prop de la costa.
Les maniobres són una miqueta complicades
per anar tan a la vora,
però dona una opció a que la gent vegi també
com es recullen les veles,
com treballen els gavies a dalt.
És una sortida, en realitat, molt curta.
Són 3 hores, però mirarem sempre
d'allargar-la fins a 4,
perquè hi hagi la màxima possibilitat
de veure el vaixell maniobrar.
I després es torna cap a Port-à-Racó?
Sí, es torna cap a Port-à-Racó.
Després, entre 7 i 8 de la tarda,
se surt també.
Aquesta setmana ja serà per veure els focs,
i fem pràcticament el mateix.
Sortim, intentem sortir a vela,
arribar fins a la platja del Miracle,
allà, evidentment, amb els focs artificials
recollirem veles.
Sí.
I, bueno, doncs veiem els focs,
suposo que la gent prendrà una copeta de cava,
intentarà passar-lo el més bé possible,
i cap a Port-à-Racó una altra vegada.
Són experiències curtetes, però molt, molt intenses.
Clar, algú pensarà, possiblement algú que no estigui acostumat,
i digui, ai, si em marejo, 3 hores i si em marejo.
Es deu fer molt curt, però no?
A veure, si et marelles, es fa molt llarg.
Clar.
Anem a ser sincer.
I et pots marejar?
No és allò que digués, és un vaixell molt estable i tal.
No, no, et pots marejar, eh?
És un vaixell com qualsevol altre.
En realitat, tothom es pot marejar en qualsevol vaixell.
Seria fals, no?
Dir que no et marelles en un vaixell.
El que sí que és veritat és que, al ser un vaixell de vela,
només que hi ha una miqueta de brisa,
doncs te manté el vaixell una miqueta inclinat,
una miqueta escurat cap a una banda,
i es mou menys que els vaixells de motor.
Però, evidentment, té molt bé.
Bé, escolta, hi ha pastilles i xiclets, eh, avui en dia.
I a altres esteu equipats, també, no?
Per si teniu farmaciola.
Sí, alguna cosa hi ha, per allà.
Doncs ja està.
Molt bé.
Això pel que fa a les sortides, eh?
A la nit, aquests dies, per veure els focs cap a les 8 del vespre,
i, si no, al matí, de 10 a 1.
i després teniu, a la tarda, em sembla, visites pels escolars o familiars, en general?
Bé, per la gent que vulgui anar a veure una mica el vaixell,
és una visita, només que res, per xerrar amb la tripulació,
nosaltres els expliquem com es fan les maniobres,
hi ha una petita zona de càrrega en el vaixell,
tan petita com s'ha pogut fer,
perquè, bé, som un vaixell de passatge,
la nostra acta d'estabilitat és molt severa,
i no podem posar càrregues així a cintó ni són, que diuen, no?
Ho hem de fer tot d'una manera tot molt reglada.
Però sí que hi ha una estiva de sacs de cafè,
hi ha, bé, tot el que seria el racó dels mariners,
fem una petita xerrada sobre el que eren els viatges d'Ultramar,
i, bé, això durà res, mitja horeta o així.
I això, en quin horari ho tenim?
Recordo que això era de les 3 fins a les 6, més o menys, unes 3 horetes.
A l'hora que sigui, arribes i t'enganxes amb una d'aquestes xerrades.
Sí, aproximadament són cada mitja hora i cada hora.
Parlem de preus, Miquel, que a vegades la gent pot pensar,
home, això pot ser una miqueta car, eh?
Com ho tenim, el tema dels preus?
A veure, les sortides pels focs surten a 40 euros,
i les sortides matinals, sense foc, surten a 35 euros per persona.
I, bé, després la xerrada aquesta que fem a bordo surten a 2 euros,
que són, pràcticament, una petita contribució,
més que res per la tripulació, perquè vagin tirant també.
Molt bé.
I els preus crec que són bastant assequibles,
sobretot si comptem que portem una tripulació entre 7 i 8 homes.
El nostre foro màxim és de 60 persones,
i, bé, qualsevol vaixell que portés 60 persones,
com a molt portaria dos tripulants.
Estem parlant de més que triplicar el nombre de tripulants
que es necessiten per moure-ho, no?
Doncs així estan les coses,
i així podeu gaudir d'aquest vaixell indiar
que tenim aquests dies a Tarragona.
Recordeu-ho només fins diumenge, fins al dia 11 de juliol.
El Cirano, un vaixell del segle XVIII,
que ha acabat la pena, jo crec, veure de dins,
nosaltres ja l'hem vist des de fora, eh?
I és impressionant, perquè, a més,
jo et vaig veure a la platja del Miracle,
vaja, vaig veure el vaixell,
a la platja del Miracle, que passeu molt a Randa de Costa.
I és fantàstic.
Sembla com si traslladessin a una altra època,
a un altre temps.
Ens ho hem de prendre així, no, també, la visita?
Sí, una mica...
Bueno, entrar dintre del que és el món de la gent que navega,
que sembla que és un món una miqueta desconegut, no,
per la gent de terra.
Moltes vegades, sí.
I mira que ho tenim a prop.
Doncs, Miquel Melero, capítol del Cirano,
moltíssimes gràcies,
molta sort amb aquesta iniciativa tan interessant.
Vale, gràcies a vosaltres.