Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I un dels noms que ens va sorprendre molt
quan vam parlar amb el director precisament del Palfest
van ser els Mittels.
Mittels?
I ens vam posar de seguida en contacte amb el Berna,
que és el cantant de Mittels.
Berna, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal? Com estàs?
Doncs bé.
Aquest dissabte us tenim al Palfest.
Sí.
És veritat?
Sí, sí, sí, sí.
Sou vosaltres?
Heu tornat? Què ha passat? Explica'm-ho.
Bueno, de fet, tampoc ha passat molta cosa.
Simplement que l'any passat vam fer un concert
per commemoració de l'aniversari de la Còria de Jove,
que arrencava precisament
perquè ens vam ajuntar tots per fer
tres o quatre cançons,
una mica de sorpresa,
a l'Albert
pel dia del seu casament,
que va ser un mes o dos abans.
Correcte, sí.
Aleshores, bueno,
com vam fer això,
feia 13 anys que no agafàvem cap instrument
i ens van dir de fer això de la Còria de Jove
dins de l'eufòria de la celebració
i ens vam dir que sí.
A l'endemà ens vam dir, hòstia,
i vam dir que sí
i va ser com una mica...
Tornar als orígens, no?
Mirar cap enrere.
Ens vam posar una mica les piles,
vam assajar i vam fer aquell concert.
I arrel d'haver fet aquell concert,
els del Palfers, que també hi eren,
que a més són amics nostres
i tenim bona relació i tal,
ens van proposar tocar el Palfers.
I també vol dir que sí,
ja que estàvem grescats.
Sí, perquè, bueno,
ja que estàvem posats,
doncs ja...
Aquesta vegada em va fer
una mica més seriosament,
però l'altra vegada es va...
es va agafar una mica per sorpresa
i, bueno,
toquem el dissabte a les 9 de la nit.
De la nit.
Del despre.
No ho deia perquè em va sorprendre tant,
perquè el dia que vam parlar,
no sé si va ser amb l'Albert,
li vam comentar,
dir com és això,
torneu una altra vegada a la carretera
i ens va aclarir.
I gairebé per jurar i jurar
que no, no,
que només era una cosa puntual
i que no es tornaria
i que...
I clar, de cop i volta
veiem el que és...
Bueno,
tot el cartell del Palfers
i trobem els mítels.
Dic Déu,
si hi ha algú
que els hi ha copiat el nom,
vam pensar en un primer moment.
I clar,
vam parlar,
ja t'ho dic,
amb l'Àngelo Pera
i ens va dir,
no, no,
són els vostres mítels d'aquí,
de Tarragona,
són els de sempre.
I jo dic,
no pot ser, home,
si ens van dir que no.
Home,
nosaltres més que contents,
que torneu una altra vegada a la càrrega.
Sí,
nosaltres,
de fet,
també,
ens ho passem bé,
afegint això.
Bueno,
doncs mira,
fer coses puntuals,
realment,
és el que pretenem.
Tant en quant...
Traieu el cap,
no?
Sí,
alguna cosa així,
res de posar-nos una mica
a fer circuits musicals
com fèiem abans,
que, a part que era molt cansat,
no era divertit al final.
I el que nosaltres preteníem
era passar-nos-ho bé
i ara hem tornat una mica
per el mateix.
I en aquell moment
guanyàvem diners
però s'ho passàvem bé
i ara,
doncs,
evidentment,
tampoc pretenem guanyar diners
ni deixar les nostres feines
per dedicar-nos a això.
Però si surten opcions
com aquesta,
que ens fa molta il·lusió,
com la que va sortir
a l'octubre
amb la colla jove
o coses així,
cosetes d'aquestes
que dius,
ah,
pues vinga,
fem-ho,
pues ho farem.
Si ens ve de gust,
ho farem
i si no,
no.
D'acord.
O sigui,
serà una cosa així
molt puntual
que tornarem a trobar-vos.
O sigui,
si dies de l'Ajuntament
us fan un truc
i diuen,
admite'ls,
podíeu tocar,
no?,
per sentar-te,
clar,
com s'assembla.
La porta també estaria oberta,
no?,
ho dic de cara a propers anys.
O passa magia,
a veure,
tampoc,
fa falta...
Sí,
sí,
clar,
per suposat.
Són coses així puntuals,
no?
El que no farem
és que de cop i volta
ens truqui algú
o alguna discogràfica
o algú
que s'hi dediqui
al tema
de promoció musical
i tal,
ens digui,
escolta,
que he pensat
que puc fer-vos
una minigira
per,
jo què sé,
per la província de Tarragona,
per dir alguna cosa,
de set concerts
seguits en tres setmanes.
Diríem que no
perquè aquestes coses
són les que no volem fer.
I a més a més,
també ara
potser hi ha més coses
que compaginar,
no?,
dins de la vostra
pròpia agenda personal.
No, no,
i sempre és més complicat.
És la nostra pròpia agenda personal,
a més compromisos,
més coses,
alguns tenen canalla.
Per això ho deia,
no?,
que ara ja s'han de compaginar,
abans potser era més la feina
i compaginar-ho amb la música
i ara hi ha d'altres obligacions
que també hi surten, no?
Sí,
i a més tu,
que arriba un moment
que anar a fer un concert
és divertit,
però anar a fer molts
és molt cansat,
agafar la furgoneta,
anar-te'n a segons quin lloc,
abans de dinar,
perquè potser la prova d'això
l'has de fer a les 4 de la tarda,
després esperar-te fins a les 11
o les 12 de nit
que no toques,
recollir,
tornar cap a casa,
mirar-hi els trastos
que tornaves a les 5 o les 6 del matí,
si això era un pal.
Sí,
és una pallissa
d'aquestes importants,
sí,
és veritat.
I diners no en guanyaves,
ho feies perquè tu passaves fer,
però,
bueno.
Arriba un moment
que l'esgotament guanya,
fins i tot els propis diners,
no?
Dius,
mira,
prefereixo guanyar en salut
i estar tranquil
potser a casa també.
que diners,
home,
els que tenen un renom
sí que en deuen guanyar.
Seguríssim,
sí.
Nosaltres no en guanyàvem gaire,
o potser eren molt tontos.
No,
però alguna cosa guanyàvem,
encara que només sigui,
jo que dius,
mira,
per anar tirant
i alguna petita satisfacció personal
en algun concert puntual,
no?
Sí,
però no era...
No era una milionada,
no?
No era l'objectiu,
tampoc.
L'objectiu d'aquell moment
era,
doncs,
que com el cap de setmana
també estàvem por ahí
i fèiem coses,
doncs,
que millor que fer una cosa
que t'agrada
i t'ho passes bé,
no?
Doncs,
passant-ho bé,
espero que us ho passeu molt bé
aquest dissabte
a partir de les 9 de la nit
al Palfers,
a l'Hospitalet de l'Infant,
que més o menys,
a veure,
explica'm com anirà aquest concert
per a la gent que,
que ja estan disposats
d'anar a veure-us?
Bé,
com tu ho has dit,
és un festival
i hi ha molts grups
i moltes actuacions,
tant aquesta nit que comença,
com demà,
com dissabte,
com diumenge que acaba.
Exacte.
Doncs,
és una qüestió d'organització
que al Palfers
t'ho fan superbé,
perquè ja em sembla
que és el cinquè any
que ho fan
i ja tenen,
per tant,
per la mà.
Aleshores,
bé,
hi ha una mica més
de rigidesa horària
i de complir
un temps
determinat
per actuació
i tal.
Nosaltres tenim
una actuació
d'una hora
i farem
un repàs
a les cançons
que fèiem
més conegudes.
De fet,
encara no ens hem plantejat
ni fer coses noves
ni tirar pel dret.
Tot i que hem fet alguna,
però
per ensenyar-les en directe
encara estan molt verdes.
Acabo de veure
una miqueta de llum, eh?
Sí.
No, no,
que ja et dic
que...
Ja sé que m'ho estàs dient
que tot està molt verd,
que aquestes coses noves
encara estan per acabar
d'envestir,
de cosir
i d'emprovar, no?
Però bueno,
és allò que dius,
mira,
s'han obert les portes
per noves cosetes, no?
Sí,
el que nosaltres no volem
és fer concerts
d'aquells d'en nostàlgia,
saps?
Com si fóssim...
El remember.
Los Tires o Los Diablos
o aquestes coses,
perquè això
tampoc som tan grans realment.
Això és el que t'anava a dir,
Berna,
encara no us toca això?
Exacte.
Home,
encara no toca.
I encara estem molt a temps
de fer un munt de coses noves i tal,
però amb la calma,
i si tenim ganes,
sense cap obligació...
O sigui,
el que no volem
és entrar als circuits aquests
industrials,
de managers discogràfiques
que t'obliguen a fer una cosa
o l'altra t'obliguen a tocar
en un lloc.
O has d'anar a tal lloc
a posar la teva millor cara
i dir les teves millors coses,
doncs això és el que
precisament no volem fer.
Bueno,
però aquest dissabte
sí que us toca, eh?
Sí.
I les gales
ja les teniu preparades ja?
Tot el que...
No, no,
clar,
nosaltres cada vegada
que algú ens diu alguna cosa,
el primer que fem
és parlar entre els cinc,
que encara som amics
i tenim molt bon rotllo,
i ho comentem.
I ens han dit
per fer això,
què fem?
O sigui,
doncs mira,
a mi em faria gràcia,
a mi també,
a mi també,
a mi també.
Doncs si els cinc
ens fa gràcia,
ho fem.
Si a un dels cinc
no li fa gràcia,
doncs no ho fem.
Clar,
llavors es pot parlar,
el pots arribar a convèncer,
potser,
però si és un,
no?
Però jo,
si sou gran majoria
en dic que no,
això és democràcia
i nosaltres més
en tonteries, eh?
No et creguis.
No et creguis.
Home,
ara m'ho tires per terra.
No, no,
vull dir que si
quatre diuen que sí
i un diu que no,
probablement no ho farem,
perquè el que diu que no
segurament tindrà raons
de pes per no fer-ho.
Doncs, bueno,
doncs...
que us han fet més propostes
a part d'aquesta del Pau Fès.
Sí,
algunes sí.
Sí?
Us han cridat...
Però...
I tot això
a relació del concert
del de la Colla Jove.
No?
Perquè va ser el gran boom
al partir d'aquell moment
de dir,
ostres,
els Mittels
tornen una altra vegada
de la carretera
i de desmentir-ho,
de dir,
no, no,
a veure,
fem això
i per a de comptar...
I ara això...
No,
el problema
o, bueno,
la gràcia
va ser que
com nosaltres
fa 14 anys
vam fer un concert
de comiat
per dir que
ho deixàvem,
precisament
perquè ens vam cansar
una mica
del que et comentava.
El que em deies,
sí.
Del circuit aquest
de...
Doncs ara aneu a tocar
amb aquest poble
del Prepirineu
amb una festa major
que ens han contactat,
volien un grup
gastar-se aquests diners,
o sigui,
no sabíem ni que...
Ni que tocava
ni com tocava,
no?
Exacte.
Sí, sí, sí.
I tu anaves allí,
hi havia 15 nens
mirant-te
i dues persones grans
dient,
preferíem l'orquestra
de l'any passat
que tocar les cançons
que coneixíem
i quan...
Això et passa
unes quantes vegades,
dius,
hòstia,
i algú no està funcionant.
Ah,
exacte.
O una o dos,
o els mànagers
no saben vendre bé,
allò que dius,
la gent que ens porta
no sap vendre bé
o alguna cosa,
que estem fent nosaltres
no és una proposta
que tampoc estigui guanyant
o el que sigui.
Home,
com a concert,
sí,
cada un i do també
el seguiment que teníeu,
més o menys, eh?
Sí,
però va arribar un moment
que és allò
que ens vam replantejar
i vam dir
ja,
vols dir què?
Això ho estem passant bé,
o sigui,
la nostra intenció inicial
és aquesta
i entre tots,
més o menys,
ho vam veure bastant clar
i vam preferir
deixar-ho
en aquell moment
que encara estàvem
una mica
entre cometes
a la cresta de l'ola
però tampoc estàvem
en cap ola
ni en cap cresta
però...
Bé,
però més o menys
éreu bastant coneguts,
diguem-ho,
no?
Sí,
més o menys,
no érem un...
dintre del que seria...
cap de cartell
però,
bueno,
estàvem allà.
Exacte,
dintre del que seria
l'averes de la música
perquè és una muntanya
gegant enorme,
vosaltres
estàveu de mig camí
cap amunt.
Sí,
podríem dir-ho així.
Vam preferir
deixar-ho aquí
que no comença
a baixar,
a baixar,
podíem no haver fet
ni comiat ni res
i mira,
potser al cap de 3 anys
ens hagués tornat
a agafar el gossanillo
però de fet
no ens va agafar,
podríem haver tornat
fa 10 anys.
Però pel que sembla
el cuquet
continua viu?
El cuquet
ens ha tornat
al cap de 3 anys.
Us ha tornat
una altra vegada?
Jo volia preguntar-te
aquelles coses
d'aquestes coses noves
que esteu treballant,
alguna vegada
les veurem,
les sentirem,
encara que no sigui
en un CD físic,
potser a través
del Facebook,
MySpace
i companyia
per aquella zona d'allà
o no?
Aquesta zona
també la teniu
una miqueta
paradeta?
No, no,
de fet
la intenció
una mica
és quan fem
aquest concert
de dissabte
a partir d'aquell moment
continuar
trobant-nos
i de fet
entre tots
hem parlat
de continuar
asseixant
i el que no farem
serà
asseixar
contínuament
no vull treballar
nena a nena
i allò com vas néixer
perquè
això serà
avorridíssim
aleshores
la intenció
és anar fent
coses noves
i de fet
ja et dic
hi ha alguna cosa
que ja està
por ahí
però que
està superverda
o sigui
van a ser
quatre acords
i una frase
que es va sortir
allò
espontània
no?
Sí
hem fet alguna cosa nova
que resulta que ja l'havia fet
algú altre
aleshores
aquesta ja no
Què en dius?
Allò no serveix
Ah, de car, de car
no m'enredis
home, Berna
per l'amor de Déu
No, no
aquestes no
Ah, de car
Però utilitzareu
les
allò que dius
les noves tecnologies
per donar una miqueta
de sabor
a la gent
que ho seguia
i que encara hi ha molta gent
ho he de dir
que a dins del Facebook
si entreu
hi ha gent que diu
a veure
que en Mittels torna
que tenim els Mittels
per aquí
i la publicitat
gairebé
d'aquest concert
a les 9 de la nit
ja té el seu propi
gairebé bloc
eh?
No, no
de fet
tots ens hem servit
de noves tecnologies
la veritat és que
és un avantatge
bestial
en comparació
quan nosaltres
estàvem
una mica
funcionant
que no hi havia
ni internet
i això
pràcticament
no existien
ni els telèfons mòbils
això no és superlluny
però és que
tampoc és tan lluny
no, no
que va, que va
si comença a tirar
cap enrere
digues
clar, el nostre primer dit
es va editar
en vinil
directament
o sigui
els CDs
era quan començaven
a instaurar-se
és veritat
sembla que siguin
els anys 70
i no
són els anys 90
i poc
i només
és això
que només
han passat 20 anys
eh
no, no
no arriben
ni a 20 anys
per això
que va per aquí
va sortir l'any 91
92
i
28 anys
sí, sí, sí
i ja els vinils
ja
què són els vinils
la gent jove d'ara
ara amb els MP3
amb els iPods
i companyia
ja no utilitzen
ni el caset
ni el vinil
i aquí a poquet
desapareixerà els CDs
com a tal
tal i com va la història
segur
i
jo veig gent
que potser
la seva vida
no ha vist mai un vinil
segur eh
i ja no dic
ni un rebox
ni la cinta aquella
per rebobinar
que no sé tant recordes
que també s'utilitzava
això ja és
això ja és prehistòria
de la música
i també m'apunto
de la ràdio
perquè també hem passat per aquí
sí, sí
doncs imagina't tu
i lo dels mòbils
o totes aquestes coses
nosaltres
en aquella època
no teníem
els mitjans que hi ha ara
que
això també ho diu mon pare
quan parla
de quan jo era jove
i ell deia
quan era més jove
que jo
es dedicava a la música
i deia
exactament el mateix
no vull semblar
un carril clonet
però sí
és veritat
ara tothom
qui més qui menys
està sonant
per tot el món
si vols
en aquella època
depenies de
que la gent
és comprés
del TV
i que la ràdio
te la volgués punxar
no?
sí, sí, és veritat
i ara ho poses en internet
i depèn de com
i depèn de qui
t'ha fet el boom
que no saps com
ni quan
ni de quina manera
i arriba un moment
que la cançó
o les cançons
i el grup en si
és conegut
arreu del món
i només
potser has penjat
aquella cançó puntualment
no?
sí, sí, està clar
i això són
avantatges
tu i és de puta mare
vull perdó
no, no, ok
ja està ben dit
quan ha sortit de l'ànima
està ben dit
vale, vale
doncs en Berna
que ho deixem aquí
recordar tota la gent
que aquest dissabte
a partir de les 9 de la nit
estareu al Palfest
jo no sé si hi ha alguna coseta més
que es pugui afegir
de dir
doncs no sé
tenim previst
de cara a l'any
o de cara a aquest mes
doncs la veritat
és que no
és que no m'atrevia
a preguntar-t'ho
no, no
de fet
ja et dic
fem aquest concert
perquè ens feia
molta il·lusió
fer-ho
perquè els organitzadors
el Palfest
són amics nostres
i ens ho van proposar
l'Àngel
el Tonet
l'Helena
i companyia
els coneixem
des de fa any
de fet
ells es dedicaven
més al tema
disc jockey
que això és una cosa
que en la nostra època
tampoc estava
gaire en funcionament
i ara
és com
sembla que sigui
el futur de la música
o de les actuacions
en directe
sembla que estiguin
tirant enrere
els músics
i hi ha com a més
bueno
de fet
és lògic
perquè per un bar
és molt més econòmic
contractar un disc jockey
actua moltes més hores
i només és una persona
a contractar
només és una persona
i ell s'ho manega
exacte
que la seva
jo és dir
un cop de música
una hora i quart
hora i mitja
com a màxim
actua
segurament el cas
serà més alt
són més persones
per pagar
els has de pagar
sopars
begudes
i demés
i si ens contactaven
amb nosaltres
begudes
havien de pagar
moltes
home no tantes
no tantes
a veure
que sou cinc
que sou cinc
d'acord
doncs Berna
moltíssimes gràcies
per haver-nos atès
si teniu qualsevol cosa
de cara a un futur
i espero que no gaire llunyà
aviseu-nos eh
sí tant
ens feu un truc
ei
que tal dia tal hora
tornarem a treure el cap per aquí
i a veure si ens deixeu també
entrar per la ràdio
ja saps que esteu més
que convidats eh
i tant
per suposat
gràcies Berna
doncs vinga gràcies
adeus i bona tarda
adeu que veig
bé
mire'm
si em veus que ja parlaré
si em veus ria i ploraré
saps que és perillós
parlar amb els ulls
sense que et vegi ningú
escollir és el teu sofà
no estàs clar
m'ho de tant et fa
bons motius
per decidir
amb la teva història
pel teu camí
oblida'm per sempre més
reescriu per sempre més
buscà un somni
per gaudir
i crida
va va va va
entre d'aire
entre d'aire
Renca l'aire
Renca l'aire
Renca l'aire
Renca l'aire
Renca l'aire
Renca l'aire
Renca l'aire
Renca l'aire
Renca l'aire
.
Que se semblan guineres
i homes de codris
Hi ha cremes de Gott
que només estem tu i jo.
No et puc veure, no et vull veure mai.
Gas pola la vorera, baralla sol Gerrero.
I una pluja de aurora, que només estem tu i jo.
No et puc veure, no et vull veure mai.
No et puc veure, no et vull veure mai.
I no et puc veure, no et vull veure mai.
I no et puc veure, no et vull veure mai.
No et puc veure, no et vull veure mai.
No ho pot veure, no ho pot veure res