.
És el temps que dediquem cada dia a la nostra unitat mòbil
a connectar des del carrer amb els ameritables protagonistes de l'actualitat.
I avui, certament, és així,
perquè després de les notícies econòmiques però també socials
que hem sentit aquest matí no podíem fer menys
que anar a preguntar als seus protagonistes.
Estem parlant de pensions de jubilació
que en alguns casos veuran reduïda la seva tassa
per un increment de l'IRPF.
En altres casos es beneficiaran d'una certa pujada,
un tant per cent que ara us acabarem de concretar les xifres,
i també una altra xifra encara prou important,
67 anys l'edat de jubilació en lloc del 65,
que tots coneixíem i que tots assumíem ja.
Per això hem volgut anar a una llar de jubilats
perquè siguin els mateixos protagonistes,
els mateixos jubilats i pensionistes,
qui ens en parlin.
Allà tenim Josep Sunyer.
Josep, bona tarda.
Hola, Núria, bona tarda.
Doncs sí, som a la llar de jubilats,
concordament al carrer Pere Martell.
És, de fet, el club municipal de pensionistes i jubilats
d'aquí, d'aquest carrer, del carrer Pere Martell.
Hi hem vingut i de seguida podrem conversar
amb el president dels jubilats,
que és el Josep Burgués.
Però abans he pogut entrar a l'interior.
Home, ara dintre estan jugant el dominó a un...
Bé, com es diu aquest joc de cartes, Núria,
aquesta... a la botifarra?
A la botifarra, sí.
A la botifarra també.
Hi ha molt d'ambient, eh, a l'interior,
doni-do, hi ha molta activitat ara mateix.
Homes i dones, Pep, o només homes?
Majoritàriament homes, però també dones, eh?
Val, val.
Menys, eh, però vaja, hi ha una mica de tot, eh?
Però vaja, més homes que dones.
He pogut parlar amb algun dits.
Se'ls han preguntat això, els hi han demanat,
què em pensen que el govern de l'Estat
es plantexi d'ampliar la jubilació als 67 anys
i, darrere, també hem parlat de com està el tema de les pensions.
També avui és tema de comentari entre molta gent,
doncs també els hi han demanat.
Et sembla que escoltem unes quantes veus
i després podrem parlar en directe amb el president d'aquí,
d'aquesta associació de jubilats,
que és el Josep Burgués.
Et sembla?
Perfecte.
Doncs vinga, avui, escoltem les veus, Núria,
i després les comentem, d'acord?
Sí.
El Marcos està aquí ara mateix jugant al...
Això, com es diu Marcos, aquest joc, que es juguen ara?
Dominò.
El Dominò, val, val.
No, em passava que no fos mal.
Dominò, vostè què en pensa d'aquesta proposta,
de moment és una proposta del govern central
per allegar la jubilació als 67 anys?
Doncs molt malament, així de clar,
perquè tenim un munt d'anys treballats
i encara tenim de continuar treballant més.
val que em digui que a partir del 59,
en el debat seran els que s'han de jubilar,
han de treballar dos anys més, no?
Però, bueno, jo tinc germans
i he de mirar per tots, no per mi tot sol,
perquè jo aquest any, al gener, el pròxim any,
jo me jubilaré, 15-64 anys ja,
però n'hi ha un munt de gent que porta un munt d'anys treballant
i aquests les faran mal.
Vostè jubilarà aviat, no?
Sí, sí, al gener del pròxim any.
Com s'imagina?
És a dir, com s'imagina la vida després de la jubilació?
Jo me l'imagino, la mar de veu,
el primer, perquè ja estic mentalitzat,
de fa anys,
i penso que no me pararé
ni m'estaré sentat a cap lloc.
Tinc la sort de tindre un ofici
i en qualsevol lloc
que ho puc desenvolupar
amb un baix com a entreteniment,
ja no com a feina.
No cotitzant, però sí com a lloc per tardenir-se, no?
És bé per expansionar-me, jo.
I què n'opina, ja qui som,
què n'opina del tema de les pensions?
Perquè hi ha moltíssima gent que cobren una autèntica misèria.
Les pensions són miserables,
total i absolutat.
Vam, és que no té raó
que un senyor ja està treballant.
Ara, n'hi ha un munt de gent
que ells tenen una mica de culpa, també,
perquè han estat treballant
i han estat cobrant els diners en negre.
I ara s'han trobat que, clar,
si n'han cotitzat a la Seguritat Social,
doncs se troben d'aquesta manera.
Aquest any diuen que poden baixar
les més altes, les de més de 8.000 euros d'any.
El podríem baixar per la reducció de l'IRPF,
dels 400 euros?
És que els 8.000 euros
se'ls donava jo a tots els diputats
i a aquesta gent, a veure si ells podien viure.
9.000 euros per a tot l'any?
A veure, que els administren ells, a veure.
A veure com se lo fan.
Tornant al que parlem,
com a senyora,
si vostè li diu ara això,
jubilar-se el 67,
vaja, aquí estaria en contra, no?
Totalment?
No, no, totalment en contra.
Mira, jo avui,
precisament quan escoltava la ràdio
i escoltava això,
ja estava traient número
per anar-me a jubilar
i m'ha faltat 11 mesos.
Així de clar.
Perquè no, no, no.
Tinc 43 anys cotitzat ja.
Està bé.
Molt bé, moltes gràcies.
Que vagi bé.
Vale, adéu.
Volem parlar amb una altra
de les persones que estan aquí
en aquest espai de jubilats,
és l'Estil·les.
Què tal? Bona tarda.
Com?
Bona tarda.
Bona tarda.
A què estan jugant ara?
Com es diu aquest joc?
Es diu...
el renguí de 14 cartes.
De mi no és la motifarra, això, no?
No.
Avui hem vingut a preguntar
què en pensen d'això,
d'aquest anunci del govern,
de mirar d'allargar la jubilació,
el 67.
Vostè com ho veu, això?
Jo t'ho he dit.
Jo ja ho veig d'una forma
que com que ja fa anys que es diu
i es veu que no es pot fer d'altra manera,
perquè...
Què has tirat, el 7?
Fagi-fagi, eh?
Continui.
Sí, l'Estil·les ens explicava
que hi ha fa anys que es veu venir això, no?
Sí, jo hi ha fa anys que ho veig vindre
i no el trobo gens estrany.
El que passa és que aquest govern,
fins que no s'ha vist d'estar aquí,
que no té un duro,
ha hagut d'anar pensant ara
de retallar aquests diners
que es van retallar tots els jubilats,
perquè no...
Bueno, això...
també n'hi ha que no ho volen entendre,
però això era que...
que ens havíem cotitzat durant l'any
pel 2 i alguna cosa per cent
i només va pujar un 1.
Això ja...
I això altre ho trobo normal, jo no ho sé.
O sigui, si l'hagués tocat a vostè
a dir jubilar-se més tard,
ho has fet o no?
Ho has acceptat de bon grat?
Home, en aquell moment potser no,
perquè jo sóc dels que van començar a treballar els 12 anys, eh?
No sóc d'aquests que van...
Jo sóc dels que van treballar els 12 anys ja a treballar.
Aquesta gent d'avui,
molts han començat a treballar els 30 anys.
Jo vaig començar a treballar
com un senyor que he sentit avui a la tele.
Els 14 anys, jo els 12, vaig ser-me a la tele.
Vostè porta anys i anys cotitzant, portava, no?
Home, i tant.
Tota la vida.
I el tema de les pensions,
què li sembla, com està?
Perquè hi ha pensions que són autènticament irrisòries, no?
Creu-vos-te o no?
Home, jo crec que sí,
però esclar que...
que també és segons el que s'ha cotitzat aquests anys.
No ho sé.
Segons el que s'ha anat cotitzant.
Molt bé, estil·les.
Moltes gràcies.
D'acord, vinga.
El Llorenç també està per aquí, jugant a les cartes.
Llorenç, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Vostè què pensa que la gent es pugui jubilar
el 67 i no el 65, com diu el govern,
com vol fer el govern?
Doncs ho trobo perfectíssim.
Aquest govern d'avui dia ho fan,
ho intenta fer tot al revés,
perquè a mi em sembla,
baix la meva humil expressió d'això,
és que per mi jubilaria més aviat
la gent gran que ha treballat
i la gent jove que treballin.
Perquè la gent jove necessita 10 euros diaris
pels seus gastos i les seves cerveses i els seus cubates.
O més.
O més.
I la gent, jo no em poso amb l'altra banda,
que és més cara, parlo del senzill.
I nosaltres, la gent gran,
amb un euro passem el dia tranquil·lament amb un cafetó i això.
I això, senzillament això.
Vostè va jubilar jove o gran?
No sé diuen jove, vull dir que era...
Jo vaig intentar jubilar amb el més aviat que vaig poder.
I va anar bé?
Sí, sí, sí. Gràcies a Déu, sí.
O sigui, que sigui l'hissim dit per treballar fins al 67 feina rei, no?
Potser hagués demanat fins al 70.
fins al 70 hagués treballat.
Hi ha tota aquesta gent que volen posar de treballar fins al 70.
M'agradaria veure'ls treballar amb un pic i una pala fent una sang, eh?
Aviam si aguantarien o no.
Ara, hi ha molts oficis que poden treballar fins als 100 anys.
Perquè darrere d'un despatx...
Metge, per exemple.
Metges i moltes més coses, sense dir qui, però n'hi ha moltes aprofissions.
Estic d'acord que la seva saviesa per l'etat també es pot aprofitar,
però se podia aprofitar d'una altra manera
en plan d'ensenyar sense cobrar
i la gent gran, de desenvolupar la gent una mica.
Això està bé, això que dius està molt bé.
Bueno, no, també jo...
El que no està tan bé és el tema de les pensions, no?
Això està més formudet.
Això de les pensions sí que és curiós, això.
Resulta que m'han augmentat 1%
i cobro 67 euros menys que l'any passat.
Com s'entén això, no?
M'ha agradat, no, no, no ho sé.
Són les matemàtiques modernes.
No hi ha volta de full.
És a dir, vostè li agafa la deducció aquella,
els 400 euros que li treu, en baixa, no?
L'IRP fa.
Sí, bueno, m'han pujat...
Resulta que m'han baixat, m'han pujat 1%
i m'han carregat el 2% més de retenció.
Vull dir que...
Com va això?
Prenca-se un calma, gràcies.
De res.
Ferran, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Vostè què en pensa d'això que el govern vulgui allargar la jubilació als 67 anys?
Home, jo em penso que poder serà obligat a fer-ho, no sembla, eh?
Perquè de molt que estem, amb el temps hi haurà més gent gran que joves,
que no arribarà per apagar.
I han d'agafar una solució altra, si no, malament...
Nosaltres no, nosaltres ja ho tenim massa menys i ho tenim arreglat,
perquè jo amb 80 anys hi hagués d'anar a esperar.
Jo ho miro pels que venen a darrere.
Si van d'aquesta manera com anem ara, a la banca rota va el govern, eh?
Sigui el que sigui, eh?
Una qüestió de números, no?
Una qüestió de...
Que és una qüestió de números, dic.
De números, de calés, no?
De quadrades.
De números de calés?
Que és una qüestió de quadrar números, no?
En definitiva.
Home, clar, clar, això sí, però és que de molt que anem,
com es quadrem els quarts, els diners?
Com es quadrem?
Si no n'hi ha, tots els tenen pelancats ells, tots els van cap fora.
El que passa és que hi ha oficis que treballar un parell d'anys més
potser no implica res, però en canvi d'altres.
Són més d'esforç físic, és complicat.
D'acord, però també hi ha hagut moltes jubilacions en 52 anys,
amb arreglos, amb fullons, en lius que hi ha,
que tampoc està llenç bé, això.
Algú va té el govern, eh?
Llubilarà en 52 anys, cobrant calés,
o dos anys se'l paro i viva la Pepa.
No, no, no.
El govern té a posar a mà.
Si no s'arregla d'alguna manera, ja dic jo,
el joventut no cobrarà.
N'hi ha la bancarrota, això serà social.
I el tema de les pensions com està?
T'ha fumut o no?
Home, eh?
En vés de pujar, s'han abaixat els quartos.
Els pensionistes s'han cobrant menys, n'altres.
Jo ja no miro per n'altres,
miro pels que vinguin darrere, eh?
Perquè n'altres, més o menys,
l'edat que tenim n'altres, tenim solucionat ja.
Però l'edat que m'ha de batros,
si no s'arregla, malament, rai.
Molt bé, moltes gràcies.
De res, home.
Doncs, Dúria, ja ho veus,
són les opinions de diferència
de les persones que han trobat aquí en aquest esplai de jubilats.
I ara ens queda parlar, encara que sigui,
res, 5 minutets, amb el president d'aquesta associació de jubilats d'aquí,
del carrer Pere Martí, que és en Josep Maria Burgues.
Josep Maria, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Home, hi ha opinions per tot, eh?
Sí, de tota mena.
Com que hi ha diferents circumstàncies que tenen,
diferents pensions, diferents situacions,
doncs, que cadascú opina, doncs,
per la situació a la que es troba,
o que es troba potser inclús algun familiar.
És a dir, a vegades no jutgen per ell,
jutgen, doncs, pel seu germà, pel seu cosí, etcètera.
Home, tenia molta raó en que hi ha alguns oficis
que potser sí que es pot allargar un parell d'anys més, no?
En canvi, d'altres, potser és més complicat.
Home, i tant, i tant.
Hi ha oficis que, pel desgast físic que tenen,
inclús arribar als 65 anys, és difícil.
Trobes amb pensionistes, amb edats inferiors,
perquè, evidentment, ja tenen, doncs, les seves artrosis,
tenen reuma, tenen uns problemes físics
que els impedeix treballar,
almenys amb el seu ofici.
Aleshores, sí que, potser amb un altre ofici més tranquil,
tipus administratiu,
doncs, podrien treballar fins als 65 anys.
També hi ha, d'altra banda, molt de coneixement
que es perd quan es jubilen certes persones
als 65 anys.
Hi ha un coneixement que es perd, que no va enlloc.
Sí, aquest coneixement que es perd
és difícil poder-lo recuperar,
perquè et passen a una inactivitat.
Podríem dir que és quasi una inactivitat,
no només intel·lectual, sinó física,
i fa que a algunes persones,
a vegades, els agradaria poder,
inclús, treballar més.
Hi ha persones que voldrien allargar-se,
precisament per aprofitar els coneixements que tenen.
Després hi ha professionals que el mateix públic
voldria que treballessin, els seus clients,
són consultes d'aquests tipus
que potser els han portat sempre
dintre de l'espai mèdic, de la medicina,
dintre de l'espai de l'abogacia, per exemple.
Són persones a les que se'ls confia.
Tenen una edat?
Sí, tenen una edat,
però tenen una capacitat de treball
en carambi extraordinària.
Particularment, l'opinió aquesta,
sigui la mesura del govern,
d'amplir aquests dos anys de la jubilació,
pot ser efectiva?
Matemàticament, sí.
Jo crec que feia temps que es necessitava,
perquè es parlava molt.
Dintre de tots els mitjans,
només aquí a Espanya,
sabem que això és una situació
que dintre dels països que tenen aquest sistema,
o tenim aquest sistema,
de protecció social,
es parlava.
Això que s'havia vist fa uns anys
a altres països,
a Alemanya i a altres països d'Europa,
que la gent es jubilava molt d'hora,
també ho estan retallant.
I, per tant,
com que les xifres són les que canten,
i treballem,
o sigui, la societat social,
aquest sistema treballa pel reparto,
és a dir,
els que treballen és pels que no treballen,
doncs s'han de fer quadrar els números.
Aleshores, crec que això,
a nivell europeu,
està bé perquè marca una estabilitat.
És a dir,
no és allò de tindre pa avui
i gana el dia de demà,
sinó el que es vol és que el dia de demà
també es pugui menjar.
Per la informació que teniu ja,
i parlant de les pensions,
com està la situació?
Per la informació que teniu,
puixen, baixen les pensions?
Com està?
Bé, les pensions van normalment,
van segons a l'increment de la vida,
ja ho sabem com funciona,
i doncs van pujant.
El que passa que quan ara,
la cosa que ha provocat,
podríem dir una mica de,
no sorpresa,
sinó que no s'estava acostumat,
és la retenció de l'IRPF.
Això doncs sí,
però ells saben o se sap
que quan això passa,
després, bueno,
a fer la declaració
també es tornen aquests diners,
vull dir que no és que perdis menys,
el que passa que de moment
no disfrutes de tants diners.
Llavors,
aquesta preocupació
quan arriba a la carta,
diguéssim,
del mes de gener,
no?,
però després,
quan fas la declaració,
tornen.
Exacte,
tornen.
Crec que les que són superiors
a 8.000 euros anuals,
aquestes no passaran
la deducció dels 400 euros,
no?,
de l'IRPF,
aquí ja sí que hi ha una disminució,
no?,
més important?
Sí,
aquí és més important,
sí.
Tornant al tema que ens ocupava,
és a dir,
per tant,
en principi,
si us haguéssim proposat jubilar-vos al 67,
diríeu que endavant?
Si poguéssim retorcer enrere?
Jo diria que sí,
perquè tindríem una explicació.
El que passa que dir-ho de cop
és difícil,
vull dir,
ho assumeixes molt al 65.
Ara,
fer-ho d'una manera progressiva,
és a dir,
que d'aquí,
doncs,
3-4 anys,
es va gastar en 3 anys aproximadament,
els primers que hagin de treballar
dos mesos més,
bé,
i et mentalitzes dos mesos més,
després 4.
Els de l'any 59,
encara els hi falten uns anys,
són els que hauran de treballar exactament fins als 67.
De totes maneres,
jo crec que això,
possiblement,
encara no sigui definitiu,
perquè s'ha de parlar amb els nivells socials,
s'ha de parlar encara d'aquest assumpte,
i possiblement,
doncs,
amb la intervenció dels sindicats
i els diferents elements socials
que estan implicats,
o que el govern consulti,
es pugui veure alguna modificació.
Queda molt per dir encara.
Josep Maria,
moltes gràcies,
i per cert,
un altre dia vindrem a parlar
de les activitats que feu en aquest esplai,
que ens consta que són moltes.
Molt bé,
molt de gust,
quan vulgueu.
Doncs, Núria,
és el que us hem explicat des d'aquí,
i en fi,
ja ho veus que hi ha opinions per tot,
vull dir que,
en fi,
una mica per tot,
d'acord?
La costa és que en parlesin els mateixos protagonistes.
Pep,
moltíssimes gràcies,
fins ara.
Arriben els titulars de Catalunya Informació.
Són les 7.
El govern espanyol
va retardar l'edat de jubilació
als 67 anys.
El Consell de Ministres
ha aprovat la proposta
per reformar el sistema de pensions,
que també inclou ampliar el període
per calcular la pensió
i reformes
en les de viudetat i orfandat.
La vicepresidenta econòmica
apunta que els canvis són necessaris
per garantir el futur del sistema.