Segon dia que seguim en ruta, per sort, avui us parlarem
del magnífic entorn natural del municipi i de la comarca,
amb més del 80% de territori protegit.
El Pallar Sobirans ofereix més de 600 quilòmetres de camins senyalitzats,
de fet, molts més de 600 quilòmetres de camins senyalitzats,
el cim més alt de Catalunya i el llac també més gran del Pirineu.
També dos parcs nacionals, el d'Aigüestortes i l'estany de Sant Maurici,
amb els clàssics Encantats i el de l'Alpirineu, que és el més gran de Catalunya.
Aquesta és la segona bona raó per visitar el sort, Núria,
amb la bona raó que ens acosta, com sempre.
La Yolanda Mas, ella és coordinadora de Turisme i Esports de l'Ajuntament.
La saludem, Yolanda, bona tarda.
Bona tarda, de nou.
Doncs una altra raó seria pel seu entorn natural.
El sort és la capital de la comarca del Pallar Sobirà.
La comarca del Pallar Sobirà és la que té més territori protegit de Catalunya.
Podeu trobar el Parc Nacional d'Aigüestortes d'estany de Sant Maurici,
que va ser finalista del programa de TV3, el paisatge favorit de Catalunya,
i el Parc Natural de l'Alpirineu, que ocupa una gran extensió,
el Parc Natural més gran de Catalunya.
Teniu també una xarxa de més de 600 quilòmetres de senders senyalitzats,
el Camí Natural i les rutes literàries de la Vall d'Asoa i el Valliu,
el Cim de Catalunya, la Pica d'Espats, i el llac més gran del Pirineu, els Cercascans.
Tot això, aquí, a la comarca.
Moltes gràcies, Jolanda, i a banda del que ens ha explicat,
a la comarca també podem gaudir de les estacions d'esquí de Port Ainer,
Espot Esquí, Tavascan, Lladorra i Bosc de Virós.
Precisament molt a prop de l'estació d'esquí d'Espot,
trobareu també una de les portes d'entrada al Parc Nacional d'Aigüestortes
i Estany de Sant Maurici.
Aquest és l'únic parc nacional existent a Catalunya.
L'accés està restringit als vehicles, però podeu fer-ho, podeu deixar el vostre cotxe
al mateix municipi d'Espot, també l'aparcament que hi ha una mica més amunt.
En tots dos casos, hi ha un servei regular de taxi tot terreny,
aquells clàssics Defenders.
Tu puja't mai, no hi haurà un Defender?
Sí.
Doncs bé, aquest Defender us portarà fins al mateix peu del llac de Sant Maurici.
El que us recomanem, però, de veritat, és fer la ruta a peu,
tot resseguint un camí senyalitzat.
El parc és únic per la majestuositat del seu paisatge
i per la riquesa de la flora i la fauna que acull.
I mireu, caminareu enmig d'avets i boscos de pinegres centenaris
i accedireu a un conglomerat natural en gairebé 200 estanys d'alta muntanya
on troben refugi, l'Issard, el Gallfer, la Marmota o el mític tren Calós.
Un cop sigueu a l'altura del llac de Sant Maurici,
amb els encantats com a mestres de cerimònia, podeu fer diverses rutes.
Mireu el camí dels enamorats, la roca de la cremada, l'estany llong,
el tomb de l'estany de Sant Maurici pel mirador i a mitges.
En aquest parc natural podeu observar fenòmens glacials
com ara les valls en forma d'ú o els estanys naturals.
El paisatge inclou parats alpins i tartreres.
Alguns dels cims més del parc, de fet, tenen altituds properes als 3.000 metres.
Va de muntanyes avui, eh?
Avui va de muntanyes, eh? Avui toquem altura, eh?
Ja, us fem ara la primera pregunta d'avui,
la que donarà a qui l'encerti el número 3 pel sorteig de divendres.
La Iolanda ens parlava del llac natural més gran del Pirineu
i la muntanya més alta de Catalunya. Quins són?
Com sempre teniu quatre opcions, eh?
Telèfon 977-24-4767
977-24-4767
Per trucar us donarem avui el número 3
pel sorteig que farem el divendres.
Adonar i dotar per dues persones, saluteu P77 de sort.
Un circuit de ràfting també per dues persones
amb Robert River de sort
i també entrades per la presó Museu Camí de la Llibertat.
Tenim trucada ja, Núria?
Tenim trucada, aquí saludem. Bona tarda.
Hola, bona tarda. Sóc la Maria del Carme.
Hola, Maria del Carme.
Hola.
Tu aniràs a fer ràfting?
Eh?
Tu aniràs a fer ràfting, Maria del Carme?
No, jo no.
Bé, bé, bé.
Escolta'm, escolta'm, escolta'm,
i si et toca, què faràs?
El donaré als dos fills.
Amb un o amb l'altre.
Ah, mira, mira, mira.
Ah, molt bé, molt bé.
Però, però, Maria del Carme...
Escolta, a mi ja m'agradaria, eh?
El que passa és que ara l'he mento ser gran
per no poder fer ràfting, eh?
Però, escolta'm una cosa,
jo he vist gent gran fent ràfting, eh?
No, ostres, no, tu, jo no.
No, no, t'ho dic en sèrio,
he vist persones, he vist, a veure, jubilats...
Són més àgils, són gent,
la gent gran que és més àgil,
que ha fet sempre de port de port,
llavors sí, però jo no, jo...
Tu ara t'ho veus, t'ho veus una muntanya, no?
Jo no tinc els peus gaire segurs,
que em fan molt de mal.
Però mira, el que sí que pots...
Jo només que toco una pedreta, ja...
Ui!
Escolta'm, el que sí que pots fer
és agafar un taxi d'aquests de Sant Maurici
i pujar fins dalt al llac.
Això ho has fet molt?
Però escolta'm, que jo ja hi he anat, eh?
Ah, doncs ja ho coneixes.
Ja he anat a tots...
Bueno, quasi tots els llacs aquests,
al parc d'Aigües Tortes.
No me l'he recorregut tot perquè...
Tela, eh?, per caminar.
És molt gran, sí, sí.
Però jo ja he estat aquí, és molt maco,
tot això, és preciós, eh?
Molt bé, anem a les opcions, va, vinga.
Va, Mari Carme, et recordo la pregunta.
Mira, estem buscant el llac natural
més gran del Pirineu
i la muntanya més alta de Catalunya.
Un llac i una muntanya,
amb aquestes característiques.
A veure quins són.
El Pep ha donat les opcions.
L'A, estany llong i aneto.
cert estany i picalestats.
La C, estany negre i pedraforca.
I la D, estany de travessani i montardo.
El picalestat és la muntanya més alta.
Ah, sí, sí, ho és, ho és, ho és.
Ai, com arriba el Pep.
Jo crec que sí.
A mi, des de Ligo, les preguntes que fa,
les fan picardies.
Molt, molt, bé.
A mi, des de Ligo, el Josep se tenia
que m'he dedicat a fer concursos, tu.
Eh, com aquests que fan a TV3.
Això no sé si es fa de tu bé, no?
Ho he de fer, eh, perquè ho fas molt bé, eh.
Però us fa patir molt, eh, jo crec.
Sí, però és que és això.
Sí.
O sigui, passa hores, si passa hores.
Diu, no, que aquesta és massa fàcil.
Fem-ho més difícil.
Però, però, per què que ho faig, això?
Tenim aquí un bacari que...
No, que es nota la teva marca, Pep.
Mari Carme, sí, sí.
Tu tenies clar que la pica d'Estats
és la més alta de Catalunya.
Ja està, número 3, tu.
Ja amb el llac ja no t'hi has posat,
però, com que era l'única opció que tenia la pica d'Estats,
doncs ja en serveix.
Doncs tens el número 3.
Apa, Mari del Carme, una abraçada.
No pengis, Mari del Carme, no pengis,
que t'agafaré el telèfon.
Vols dir que no ho tens?
Jo crec que sí, però per si cas jo te'l torno a preguntar.
Val, val.
Fins ara.
Doncs sí, sí, efectivament, la Mari del Carme
ha dit la resposta correcta.
Es tracta de l'estanya de Certescan,
a 2.234 metres.
Home, imagineu-vos, si no,
que fan 1.200 metres de llargària, imagineu-vos, eh,
un quilòmetre i una mica més de llarg,
i 202 metres de profunditat.
Molt fons, eh, aquest estany, Núria?
1.200 metres de llargada
i 102 metres de profunditat.
Imagineu-vos, hi caben coses dintre d'aquest estany.
Peixos.
Home, peixos no sé si n'hi ha gaires, eh,
no sabria què dir-te, eh.
Peixes de colors, no?
Granotes segur que sí,
granotes d'aquelles d'alta muntanya segur que sí.
No, no tocava encara.
És, de fet, un dels paratges d'alta muntanya
accessible per a tothom,
gràcies a les cases nivell que cal superar per arribar-hi.
En aquesta zona, les valls són molt importants.
El certes Can està, per cert, a la vall de Cardós.
I encara us diuen més,
seguint la pista que surt del petit poble de Tabascan,
arribarem en només una hora
fins al llac més gran dels Pirineus.
En la nostra excursió passarem pel costat
de dos estanys més,
el de Closell i el de Noarte,
també de gran bellesa.
Per la millor recompensa,
la tindreu en arribar al certes Can,
on viurem en primera persona
la màgia d'aquest indret d'alta muntanya,
amb la imatge del cim més alt de Catalunya,
la pica d'estats al fons.
El Pallars també ens obre la porta
del Parc Natural de l'Alpirineu.
Amb gairebé 70.000 hectàrees,
és el parc natural més extens de Catalunya
i en les seves serralades
s'hi localitzen les alçades màximes
del territori català.
Ja us ho dèiem,
com la pica d'estats de 3.143 metres,
a la vall de Ferrera.
Atenció, perquè anem a la segona pregunta d'avui.
Sabeu què és un GR?
GR?
Sabeu què és un GR?
Si no ho sabeu,
difícilment podeu moure's per aquests llocs, no?
És clar, és que això és una referència obligada,
aquesta no és la pregunta, però...
Ja deia jo, massa fàcil, massa fàcil.
De fet, un GR, ja us ho expliquem nosaltres,
és gran recorregut,
si més no, les sigles,
GR, gran recorregut,
i és un camí senyalitzat,
generalment amb marques de color blanc i vermell.
Per tots dos parcs naturals,
hi passa el GR11.
És el sender que travessa tot el Pirineu
sense enlairar-se a les cotes màximes de la serralada.
Uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic
en un recorregut traçat totalment pel Bassan Sud,
paral·lelament a com ho fa el GR10 francès.
Molt bé, però...
Sí, sí, sí, però...
Estàs d'acord?
Sí, estem d'acord.
Però, però, jo tinc la pregunta.
Digues, ara tira-s'ho, però, va, Núria.
Però, poso sintonia...
M'hauré de dedicar a fer concursos, ja ho heu sentit, eh?
És que a mi m'agrada que tu diguis les opcions.
M'aniré, mira,
m'aniré a fer un lloc que faci només concursos, què et sembla?
Sí, però tu a les 5 aquí, eh?
No, i tant, i tant.
A fer-los a tardes, val.
La pregunta és aquesta.
En sabríeu dir quants quilòmetres de camins senyalitzats
hi ha a la comarca del Pallars Subirals?
Ho hem repetit tantes vegades que...
I fins i tot la Joanda ho ha dit almenys una vegada.
Nosaltres hem dit, jo diré que un parell de vegades, eh?
977-24-4767.
Tenim quatre opcions.
977-24-4767.
Línia oberta.
Podeu trucar ja, si voleu, al número 4
per al sorteig que farem divendres.
L'heu d'encertar, però.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, qui ets?
Soy Juan José Gocero.
Hola, Juan José.
Desen truques, Juan José, desen truques.
Aquí de Tarragona.
Hola, aquí de Carreus.
Que bueno, que estaba intentando trucar y no había manera.
Mira.
Doncs mira, ja ho hem...
Estàs content, no?, perquè has aconseguit trucar.
Ya, bueno, ya, de momento.
Tu sabies lo que era un GR, no, Juan José?
Sí, sí.
S'agrada molt caminar per aquí.
Donar a la muntanya i, bueno, una miqueta, no?
Escolta'm una cosa, i sort?
Has estat mai de sort?
Sí, un pari de vegades.
O tres, així de passada.
Lo lluc, no?
Una miqueta el poble comprar lo de loteria, lo que fa tothom.
És que, és que, és que, és que, hi ha més coses per fer sort, abans de comprar la loteria.
Home, així, a prop de sort he estat a uns quants puestos, així, a casa rural,
i, a més, també he anat a Andorra i he passat per aquí un munt de vegades a aquesta persona,
però, bueno, per sort, per sort, no he estat gaire, ni sovint ni molt de temps continuant.
Doncs, escolta'm, a veure si somriu.
A veure, a veure.
La sort.
La sort.
I ens ho pots explicar.
A veure, tens quatre opcions, eh?
Espera que repeteixo la pregunta.
Pregunta.
Juan José, estem buscant quants quilòmetres de camins senyalitzats hi ha a tota la comarca del Pallars Sobirà?
Pregunta.
Val? Sí.
Bueno, no ho han dit l'ància, eh? Ho ha dit la Lloanda, eh? La Lloanda Mas.
Però mira, tens quatre opcions. Atenció, eh? Juan José? Juan José, no?
Mira, la A, més de 600 quilòmetres de camins.
La B, més de 6.000 quilòmetres de camins.
La C, més de 60.000 quilòmetres de camins.
La D, més de 60 quilòmetres de camins.
Més de 600.000, no? L'última?
No, mira, te'n repetim. 600...
Mira, la primera és 600.
Perdona, perdona, aquesta feina és meva.
És veritat.
Callo.
No parla, eh?
Callo.
Felició, dir-ho tu, va.
No, no, no, no, no.
No, si fer-ho això, digues-ho tu, va.
No, és en ordre, 600, 6.000, 60.000 i 600.000, no?
Ho veus, Estell?
Sí, va, però no oblíem, no oblíem, però si s'equivoca, és perquè ho vam fer malament.
Fem-ho duet, va.
La primera, 600 quilòmetres.
La segona, 6.000.
La tercera, 60.000 quilòmetres.
La quarta, 60.000.
Quilòmetres.
Molt bé, doncs jo crec que és la primera, 600 quilòmetres.
Ai, sort, les han sortat.
Està patint, està patint.
Ah, sí, eh, perquè...
Jo, més que les altres són un munt.
Les terres són llargs, però tants, tants, i tampoc no.
Però som més de 600, eh?
Per a mi, aquests dies ens comentava de l'Ondamàs que han de fer un recompte nou perquè ja en són bastant més de 600, eh?
Vull dir que això és l'últim recompte que vam fer, però vull dir que n'hi ha molts més.
Tens el número, Núria?
Quatre.
No pengis que t'ha de fer unes dades, eh?
No pengis, eh?
El número 4, ja me'l penjo.
Apa, fins ara.
Gràcies.
No pengis.
Doncs hi tenia raó, eh?
Són 600 quilòmetres de camins.
Tot i el que us deia, aquests dies parlant amb sort, ens deien, home, és que són molts més, eh?
N'hi ha uns quarts més ja perquè s'han anat fent de nous, s'han anat senyalitzant de nous, i, esclar, doncs cal fer un recompte nou, eh?
Però vaja, per aquí rondaria la cosa, eh?
Aquests 600 quilòmetres de camins senyalitzats i molts d'aquests amb marques de GR,
és a dir, que són camins de gran ruta, que trobarà, doncs, això, aquestes indicacions amb aquests colors, amb vermell i blanc.
És curiós perquè quan vas per un camí d'aquests, quan t'equivoques de camí, quan hi ha bifurcació, Núria, t'ho marquen.
Hi ha una, o sigui, són dues línies en paral·lel, d'acord?
De color vermell i blanc, i si t'equivoques de camí o hi ha bifurcació, et tatxen, hi ha una pintada també així de, diguéssim, la mateixa marca, però amb una creu.
És molt pràctic per a la gent que no teniu orientació.
Sí.
Clar, és el que té.
Però només cal seguir la... De fet, mira, per pujar a la pica d'estat també trobaràs marques d'aquestes, eh?
Sí.
I per pujar a Pedra Forca també, eh?
Doncs, au, vés, vés. Vés i m'envies fotos.
Per cert, la resposta correcta és aquesta, eh? Però si vols més informació, si vols més informació, 3b-sort.cat, 3b-sort.cat, allí trobarà tots els enllaços, i en fi.
I demà, Núria, seguim en concurs, no? Demà seguim?
Sí, però quan m'explicaràs el del Museu de les Papallones?
Doncs mira, del Museu de les Papallones en parlarem demà.
Sí, demà parlarem de... Seguirem en ruta per sort i parlarem del Pallars en conjunt, de sort,
i parlarem en concret del Museu dels Pastors de la Vall d'Àsua, que està molt bé i que, a més a més, està allà suït.
Per demà, que és el tema que tocarem, ens apagarem com es pronuncia.
Allà hi trobarem una de les portes d'accés a un d'aquests parcs naturals,
i també aquest Museu dels Pastors de la Vall d'Àsua, que, en fi, doncs, que demà ens en parlarem.
I també d'aquest Museu de les Papallones de Catalunya, que també està en aquesta mateixa vall,
i que és una vall molt literària, també.