.
Tal com Tarragona Ràdio es va explicant els diferents butlletins informatius
i també al llarg de la programació,
dijous era un dia històric per Tarragona i especialment per la Canonja,
ja que el Parlament aprovava la llei que permetia la segregació
d'aquest ara, de nou, com fa uns anys, municipi independent de la Canonja.
A la Canonja, de fet, vam viure una gran festa d'això passat.
Nosaltres avui hem volgut parlar-ne de tot aquest procés,
però volem fer-ho fent una mica una regressió en el temps,
volem parlar de la història recent de casa nostra
perquè ens volem referir de l'anecció,
de quan es va produir l'anecció de la Canonja al municipi de Tarragona.
Volem parlar de quines van ser les circumstàncies,
el context, els personatges que hi van intervenir
i, de fet, tot això es recull en un llibre
que es diu La industrialització de Tarragona en 1957, en 1991
i les seves circumstàncies.
És un llibre que va sortir ara fa alguns anys
i on s'explica molt bé tot aquest procés,
inclòs també l'anecció de la Canonja,
d'aquest procés d'industrialització de la nostra demarcació.
L'autor del llibre és l'arquitecte Canongí,
Josep Llop Itous, que avui ens acompanya.
Josep, molt bona tarda, benvingut.
Molt bona tarda.
I, a més a més, Josep Llop, que també és candidat
des de fa ja algunes setmanes
a presidir al Col·legi d'Arquitectes d'aquí de la demarcació de Tarragona.
Un dels tres candidats que us presenteu.
D'entrada, com vas viure la festa, la celebració,
d'això us passat, l'anunci,
l'aprovació d'aquesta llei que permetrà la segregació
després de tants anys?
Home, va ser una cosa molt emotiva,
però molt emotiva.
Bé, has de comptar que
jo hi portava una dedicació aquí
de més de 30 anys.
I, per tant, quan després de 30 anys
i després de moltes lluites,
i després de molts esforços, naturalment,
acabes veient que
el propòsit que t'havies,
o la finalitat que t'havies proposat,
acaba convertint-se en realitat,
doncs això és realment una cosa
que significa molt de goig, no?
Però, a més a més,
a veure, quan, després de...
Jo vaig assistir al Parlament
quan es va anunciar que la llei
s'havia aprovat per unanimitat,
és a dir, 126 pots a favor,
cap en contra i cap abstenció,
els diputats del Parlament
es van aixecar
i es van dirigir aplaudint
a la representació de la canonja,
que havíem anat un parell d'autocars
al Parlament,
i nosaltres mateixos
ens vam aixecar també
i ens vam adreçar els diputats també aplaudint,
home, doncs això són coses
que toquen fondo,
toquen fondo,
és molt interessant
i molt emotiu,
i amb això encara
se li ha de sumar l'emoció
després d'arribar a la canonja
i veure que el poble
estava completament engalanat,
com mai més el veurem d'aquesta manera,
i que s'organitzava una festa esplèndida
amb un munt de gent al carrer,
i això també toca a fondo.
Durant tot aquest temps
hi ha hagut un sentiment de municipi
i de necessitat
de tornar a ser un municipi independent?
No s'ha perdut mai
la identitat de poble,
això és d'aquesta manera,
sempre hem estat poble
i sempre hem tingut
els nostres propis senyals,
les nostres pròpies fites.
La societat sempre ha cregut
que érem un poble
i és així que tenim,
l'edifici de l'Ajuntament
l'hem mantingut,
hem mantingut
totes les tradicions,
hem mantingut el cementiri,
hem mantingut les esglésies
i hem mantingut
aquella cohesió social
que ens identificava
i que ens diferenciava també.
Mai s'ha perdut
la condició de poble,
mai hi ha hagut desesperança
per aconseguir un municipi,
que és l'altre pas.
Hem estat poble
però no era un municipi,
ara som municipi.
Per què es produeix l'anecció?
L'anecció va ser,
si haguéssim de resumir
molt i molt,
seria amb una motivació industrial.
En aquell moment,
l'any 62 es va començar
l'operació de vendre
de vendre solars grans,
de fet els solars eren petits,
però s'ajuntaven
per fer-ne de grans
a les indústries
a través, justament,
de l'alcalde de Tarragona
que actuava d'intermediari,
en Benigna del Mau,
en aquell moment.
I, esclar,
les indústries d'aviat van,
els solars de les indústries,
de les grans indústries d'aviat,
van passar l'estricte terme
municipal de Tarragona
per aquella banda,
per la banda de la Ganonja,
que era allà on interessava
fer la implantació,
i de seguit van penetrar
el terme de la Ganonja.
L'afany d'apropiar-se
de les plusvàlues
que generava
i que segurament encara generaria
durant molts anys
com efectivament ha estat,
les plusvàlues que generava
o que podia haver generat
la indústria
és el que va fer
que Tarragona s'interessés
en aquest tema
i que procurés
de totes totes l'anecció.
Va ser una motivació,
diguem,
de tipus industrial.
Què hi guanyava, però,
la Ganonja?
Què rebia canvi?
Bé,
estava en un moment
que ja sabem quin era,
el de la dictadura passada,
que la transparència
no era la millor
de les virtuts.
Per tant,
les coses es feien
d'aquest punt de vista
a les altures
i eren els que estaven
a les altures
els que havien de decidir.
Què hi guanyava la Ganonja?
Bé,
es va afirmar
una cosa
que hem acabat
dient l'immemoràndum,
que era una sèrie
de contrapartides
que oferia
l'Ajuntament de Tarragona
per fer l'anecció.
La fusió voluntària,
deien,
d'una forma eufamística.
I aquesta sèrie de coses
es reduïen a determinades obres,
com ara un mercat,
com ara
unes cases
o uns pisos
pels mestres,
com ara
arreglar l'abadia,
i també,
i això és el que va acabar
de decantar,
doncs pagar els projectes
i les obres
de la portada d'aigües,
d'aigua potable
i de la xarxa
d'escenejament,
les clavegueres.
És a dir,
tot eren,
diguem,
promeses
que s'havien de complir,
promeses immediates
per fer immediatament,
sense cap mena
de perspectiva de futur.
No,
diguem,
s'assegava
la perspectiva de futur
a la canonja,
però la llamineria
de les promeses
a curt termini
doncs va fer guanyar
no la voluntat
dels canonjins,
perquè no va ser consultada
i per tant no podem saber
quina hauria d'estar
la voluntat dels canonjins,
no?
Però sí,
diguem,
la voluntat del consistori
i sobretot
la voluntat
del qui anava al davant
i que era qui
realment,
doncs,
importava,
que era l'alcalde.
De tota manera,
si algú es demostrava
públicament en contra,
aquí intervenien
unes forces
a l'ordre públic,
intervenia
un governador civil,
no?
És a dir,
a través dels seus tentacles.
Sí, sí,
naturalment intervenia
el governador,
el qual li interessava,
en contacte
amb l'Ajuntament de Tarragona,
li interessava
que això es produís
i el governador
va pronunciar
frases lapidàries
i va fer amenaces,
amenaces, diguem,
en aquell moment
el fet de cridar
a una persona
del poble
al despatx del governador
era sinònim
de pressió,
no?
I significava
que t'havies portat
malament,
és a dir,
que si tu ho posaves
el governador podia,
i de fet
va, diguem,
pronunciar aquella frase
que la Garonja
es va fer famosa
que de grat
o per força.
És a dir,
si no et posaves
a la fila,
doncs,
eres expulsat
de la classe.
I això significava
coses importants.
l'anecció es produeix,
és a dir,
no hi ha marxa enrere,
no?
Arriba un punt
que s'ha de donar a conèixer
el municipi,
el poble,
no?
Que està a punt de passar,
no?
És a dir,
que...
Però,
vaja,
tot camina endavant,
no?
Sí,
perquè no era donar-ho
a conèixer directament
al poble,
sinó que era
fer-ho a través
de les entitats
que hi havia
en aquell moment,
no?
Sobretot les entitats
que estaven més vinculades
al règim,
com la Hermandà
de Labradores,
o com l'organització
en sindical,
etcètera,
etcètera.
I també altres entitats,
el casino,
l'Orfeó,
que de fet eren,
el casino era
d'educació ni descanso,
no?
L'Orfeó també va
combargar una temporada
amb això,
però no hi va acabar
d'entrar.
És a dir,
aquestes entitats
són les que,
d'alguna manera o altra,
van ser informades,
informades de la manera
com s'informaven
en aquell moment,
i les que,
diguem,
en principi no van tenir
més remei
que donar-hi
la seva acceptació.
No ha trobat vostè
que hi haguessin
contra manifestacions
d'algunes d'aquestes entitats.
Va ser una anacció plàcida?
Sí,
va ser una anacció plàcida
des d'aquest punt de vista,
perquè no podia ser
de cap altra manera.
És a dir,
si aixecaves la veu,
immediatament et sepultaven
sota una làpida,
no?
D'aquest punt de vista,
sí,
va ser plàcida,
ningú es va atrever
a dir res en contra.
És que no podia ser
de cap altra manera,
les coses anaven així,
ho sento,
però les coses anaven així
molt a desgrat
de molts.
Però la prova
que va ser a desgrat
de molts
és que,
mira,
l'altre dia
intentàvem fer l'exercici
de veure
quins eren els grans passos
que s'havien donat
a l'hora d'aconseguir
desfer
això que s'havia fet,
no?,
de l'anecció
de la Galonja d'Arragona.
I anàvem,
sense adonar-nos,
anàvem recolant,
recolant,
recolant,
i anant reconeixent
els passos
que s'havien donat
fins a,
i vam recolar
fins al,
diguem,
el 2 de gener
de l'any 1965,
és a dir,
el dia següent
de l'anecció,
en el qual,
diguem,
que ja,
no és que es manifestessin
expressament,
però si no hi hagués hagut
en aquell moment
opinions contràries
a l'anecció,
segurament que tot el procés
no hauria pogut tirar endavant,
no?,
és a dir,
hi ha moltes fites importants
així que avancem
en el temps,
no?,
moltes fites d'aquestes
que es diuen històriques,
al final el que queda
per la història
bàsicament és
la data final,
no?,
però si no hi hagués hagut
abans
una acció
altra
i abans d'aquesta acció
altra n'hi hagués hagut
una altra
i abans una altra
i abans una altra
no hauríem pogut tirar endavant,
en definitiva
el que passava
és que aquest sentiment
d'identitat
i aquest sentiment
de diferència
ha estat present
des del començament,
des de sempre,
no ha desaparegut.
Podem parlar també,
doncs,
d'aquest clima enrarit
que hi havia
perquè es parla
de circumstàncies
certament estranyes,
no?,
estranyes,
vull dir que van molt
en la boca orella
de la gent del poble,
hi ha també
qui mort en circumstàncies
estranyes,
a més a més,
en fi,
aquest personatge,
no?,
el darrere de tu
que és aquest governador civil,
amb aquesta mà negra,
no?,
sí, suposo que et refereixes...
Un alcalde que va a la presó?
Sí,
un alcalde que va a la presó
i altres dos personatges
que intervenien amb l'alcalde
amb la compra
o fent la intermediació
de la compra de terrenys,
doncs,
van acabar condemnats també
i un altre va sortir en llibertat.
Sí,
això d'una banda,
és a dir,
el primer procés
que es va fer
i potser dels únics,
dels pocs,
com a mínim,
que es va fer
en època de la dictadura de Franco
va ser contra l'alcalde de Tarragona
pel fet de,
deien,
deia la sentència,
d'haver-se apropiat
de les plusvàlues
que es generava
en la seva actuació intermediadora.
És a dir,
l'alcalde de Tarragona,
un tinent d'alcalde
i una altra persona
de la seva confiança,
doncs,
anaven els pagesos
a comprar
sota,
de vegades,
si no s'hi avenien,
amb determinades amenaces
perquè ells sabien
que després d'aquests estranys
els podrien vendre
com a particulars
i com a apoderats,
que és un apoderament
que aconseguien,
els podien vendre
a les indústries.
El diferencial,
la plusvàlua de la venda,
l'havien d'ingressar
en un compte
que havia inaugurat
ja l'alcalde anterior,
en Sant Romà,
l'havien d'ingressar
en un compte auxiliar
i era a benefici
de l'Ajuntament
i amb el propòsit
de dotar de serveis
els terrenys
que s'havien d'urbanitzar
perquè havien de tenir serveis,
de comptar que
les indústries
es van col·locar
en un terreny
en rústic,
en un terreny de conreu,
no tenien absolutament
ni accessos,
ni tenien clavegueres,
ni tenien enllumenat públic,
no tenien xarxa
d'assenejament,
no tenien absolutament res.
Per tant,
l'Ajuntament
els havia de proporcionar,
segons el pacte
que tenien,
doncs,
aquells serveis.
Però, esclar,
si les plusvàlues
s'ingressaven
en un compte auxiliar
de l'Ajuntament,
això era una cosa
que es podia fer
i que estava
sobte el control
dels regidors,
també, no?
Però si això no es feia
i es veu que,
segons la sentència,
en algun moment
es va deixar de fer,
doncs,
això va motivar
que l'alcalde de Tarragona
i aquells altres dos personatges,
el tinent d'alcalde
deia Sogranyes
i el Magrinyà
de l'Ord del Por,
doncs,
fossin acusats
de prevaricació
i fossin acusats
d'apropiació
indeguda de béns
i sí, sí,
efectivament,
van acabar la presó.
A més d'això,
tu et referies
a una mort,
diguem,
estranya,
diguem-ho d'aquesta manera.
Te'l cometes, eh?
No es poden fer
gairees conjectures
però és una constatació.
Va ser el president
de la Diputació,
en Soler Morey
que va morir
en unes circumstàncies
una mica especials
i seria
abonar-se
a una teoria conspirativa
que potser no val la pena
ni de començar,
no?,
el fet de sospitar
que va ser
entre altres coses
degut a
aquestes històries
fosques, no?
Per què hi havia
aquest interès
per Tarragona en concret
per instal·lar aquest pol
d'indústria química?
Per què Tarragona
en un altre lloc?
A veure,
aquest és un tema
molt de fons.
jo estic convençut
que les autoritats
tarragonines
no sabien exactament
de què,
no sabien exactament
en qui estaven tractant
i exactament
de què es tractaven
i què és el que es pretenia.
en canvi,
qui sí que ho sabia
i això potser
xocarà una mica
que ho digui
ara en aquest moment
són alguns empresaris
de Reus.
És així.
Hi havia un empresari
de Reus
que tenia
la...
que tenia
l'antiga
camsa
i a aquest empresari
de Reus
li convenia
molt
de treure
doncs
empreses relacionades
amb el tràfeg
del petroli
i amb la refinació
del petroli
o amb el refinament
no sé com s'ha de dir
del petroli
i amb això
s'hi implicava
una altra gran empresària
de Reus
que van ser
els germans
Recagens Mercader
que van fundar
la companyia Cepsa
i fins i tot
l'única firma
que hi ha
en l'acte
de Constitució
de camsa
és d'un Recagens Mercader
i els Recagens Mercader
ho tenien clar
que volien venir a Tarragona
perquè els interessava
el port.
El port era important.
Per tant
hi va haver
una estratègia
de part
de determinades persones
que no eren
de Tarragona
foranes
a Tarragona
li ha costat molt
de decidir
el seu propi futur
de vegades
d'altres
l'han decidit per ell
un interès
d'altres empresaris
en situar aquí
aquest pol
vinculat al petroli.
En tot aquest procés
hi ha fins i tot
la visita
d'un ministre de torn
que en certa manera
també evidència
el vistiplau
per part del govern
de l'Estat espanyol
respecte a aquesta ubicació
respecte a aquest procés
d'industrialització
de Tarragona.
Sí, esclar
van venir a inaugurar
algunes factories
i fins i tot
el mateix Franco
van venir a inaugurar
dues altres factories.
Sí, sí.
És a dir que
diguem que l'Estat
es pronunciava
d'una manera
o de l'altra
d'una manera
més vistosa
o menys evident
però sí que
beneia
aquesta instal·lació
aquí.
El que passa
és que hi havia
una raó de fons
també
o una pretensió
de fons
que era la pretensió
que la refineria
s'instal·lés
al costat
de les indústries
de les indústries
petroquímiques
i això
no es va aconseguir.
La refineria
es va instal·lar
aquí l'any 71
però no en el lloc
que desitjaven
i en el lloc
que tenien reservat
fins i tot
amb terrenys comprats
bàsicament a causa
de l'oposició
d'un sector
mira
també de Reus
no?
En Pedral Rius
i companyia
el sector turístic
que estava
en aquell moment
diguem
revifant
o auspiciant
la primera volada
de Salou
que es va oposar
frontalment
i va fer servir
molt bé
les seves armes
per aconseguir
que la refineria
no es col·loqués
aquí mateix
al costat
de les indústries
que ja teníem
instal·lades
i en canvi
es col·loqués
a la màxima distància
possible
segons
com ho definia
el pla comarcal
que en aquest moment
es va aprovar
com a avantprojecte.
Ara actualment
ja no es toquen
els termes
de Tarragoni i Reus
és a dir
així mirant el mapa
es toquen encara?
Sí, sí
que es toquen
es toquen
per la banda nord
i per la banda nord
hi ha una part
del terme de Reus
que toca molt de Tarragona
i és per la banda
que nosaltres
es coneixem
com la Florida
tocant el terme
de Constantí
allí és a dir
que es toquen.
Però la veritat
Canonja
estava pràcticament
al mig
és a dir
que el terme
arriba fins a
pràcticament
al laboral
de la Canonja
Sí, sí
el terme de la Canonja
arribava cap al sud
al camí del Roure
que ara és
l'actual autovia
de Tarragona-Salou
i pel nord
arribava
en alguns indrets
més enllà
de l'actual
T11
diguem
de la cartera
de Reus
era un terme
estratègic
des d'aquest punt
de vista
industrial
així com
el terme
de Tamarit
i Ferran
es van accionar
l'any 50
per una raó
de tipus
després es va dir
de tipus
més aviat
turístic
el terme de la Canonja
es van accionar
clarament
amb una voluntat
industrial
Josep
s'ha fet justícia
per aquells
que ho vau viure
en primera persona
Sí, jo crec
que s'ha fet justícia
ja era hora
ha costat molt
ha estat un procés
dur
però tampoc
ha estat un procés
fàcil
però tampoc
ha estat massa complicat
i hem tingut
la virtut
de seguir
una estratègia
un protocol
d'actuació
prèviament
establert
i hem aconseguit
i això
és molt fàcil
de dir
molt fàcil
d'aconseguir
i molt difícil
d'aconseguir
hem aconseguit
unanimitat
sempre
sempre
és a dir
dintre del poble
al si de la plataforma
al si de l'Ajuntament
amb l'Ajuntament de Tarragona
amb la comissió paritària
que vam constituir
i també el Parlament
hem aconseguit
unanimitat
és a dir
efectivament
s'ha reparat
una cosa
que nosaltres considerem injusta
i que Tarragona
també considera injusta
i em sembla que
d'aquesta manera
s'ho han mirat
A partir d'ara què?
És a dir
a partir d'ara
quin pas més queda per fer?
A partir d'ara
s'ha d'encetar
un període transitori
de sis mesos
en el qual
els ajuntaments
s'estan posant d'acord
sobre com enfocar
determinades coses
diguem
d'ordre pràctic
però
la creació
del municipi
ja està consumada
i està consumada
segurament es crearà
un consorci
aquesta era
una aspiració
d'alguns
és a dir
nosaltres
perteníem néixer
com a municipi
però
no amb una visió
desimunònica
dels municipis
sinó amb una visió
una mica més avançada
és a dir
i perteníem fer veure
quines eren
els avantatges
de la creació
d'aquest nou municipi
pel territori
no només per la Ganonja
sinó pel territori
i creiem que efectivament
aquests avantatges
hi són
i poden ser
i contemplàvem fins i tot
maneres
de gestionar
determinades àrees
diguem
que tenen un interès
més territorial
que no pas municipal
doncs d'una manera conjunta
amb entitats
supermunicipals
etcètera
és a dir
aquesta voluntat
de comarca
aquesta voluntat
de territori
de visió àmplia
sempre l'hem tingut
a la Ganonja
entre altres coses
perquè el terme
és tan petit
que com diu la cançó
l'ombre del campanà
ja cau en un altre terme
municipal
nosaltres necessitem
el territori
com l'aire que respira
i per tant
tenim molt clar
aquesta vocació territorial
i esperem
que d'aquí en endavant
aquest principi
que jo aquí
formulo
i que abans
s'ha formulat
en altres fòrums
sigui realment
una realitat
i col·laborem
i en aquesta mesura
triomfarem
col·laborem
en que la gestió
del territori
sigui més efectiva
i millor
Josep
és que de poc temps
vol dir que
encara que siguin
uns minuts
a parlar
d'aquesta candidatura
per si dir
el col·legi d'arquitectes
de la Marca Jotarragona
sou tres candidats
una mica
quines seran
les prioritats
en cas de ser escollit
les prioritats
es començar
a manifestar
ara ja
nosaltres
naixem
d'un grup
d'arquitectes
que té determinades inquietuds
i que està creat
abans
i al marge
de la convocatòria
d'eleccions
és a dir
arquitectes
inquiets
i preocupats
constitueixen un grup
posteriorment
fan un acte fundacional
i també fan
un protocol d'actuació
i tenen la voluntat
de continuar
fins i tot
després de les eleccions
un grup
un grup obert
un grup crític
un grup plural
en definitiva
obert
el grup es diu així
espai obert
arquitectes pel territori
no
és a dir
des d'aquesta perspectiva
nosaltres
muntem la candidatura
des d'aquest
des d'aquest grup obert
i què pertenem
doncs pertenem
moltíssimes coses
entre altres
fer present
la institució
en la societat
que ara no hi està
o no hi està gaire
el col·legi d'arquitectes
no és consultat
el col·legi d'arquitectes
no té opinió
i tot això
i tot això pertenem
aconseguir-ho
doncs a base
d'integrar
de vincular
al col·legi
tots els arquitectes
de cohesionar-los
de fer-los
de fer-los potents
de fer-los treballar
en xarxa
no d'acord
amb una estructura piramidal
sinó en xarxa
les vocalies
les dividirem
en seccions
i les seccions
en comissions
etcètera
per tal d'implicar
al màxim
tot el col·lectiu
i cohesionar-lo
i per tal d'aparèixer
davant la societat
com un grup d'opinió
que és el que som
i és el que volem ser
participant
van en fòrums
de debat diversos
a tot el territori
les seleccions són
el dia 4 de maig
4 de maig
per tant podrem parlar-ne
d'aquí llavors
normalment
per tant
seria saber
quines són les prioritats
de cara a aquesta patacada
que ha sigut la crisi econòmica
i que ha afectat molt
el vostre sector
també d'altres
però vaja
si em vols dir alguna resumida
en 30 segons
o 40
perquè hi ha molta feina
a fer en aquest sentit
sí, sí
hi ha una feinada terrible
espanta
la feinada que s'ha de fer
nosaltres de fet
hem començat
la campanya treballant
i treballant
i hi ha de cara al col·lectiu
és a dir
no només fent frases boniques
o exposant idees boniques
sinó exposant
que nosaltres estem
tenim capacitat
per portar-les endavant
perquè tots els membres
de la candidatura
i de la candidatura
a Barcelona també
estem compromesos
en moviments de base
que tenen la tenacitat
com a força motriu
i amb l'única recompensa
de la satisfacció
d'haver fet les coses bé
i des d'aquesta perspectiva
pensem tirar-ho endavant
Josep Llopitous
arquitecte
que no ens digui
gràcies per la nostra
invitació
per venir aquí
a l'estudi de Tarragona Ràdio
i des d'aquí
recomanem aquest llibre
Industriació de Tarragona
1957-1971
Les seves circumstàncies
de Josep Llopitous
va sortir
la primera d'Issol
del 2012
ja fa alguns dies
però aquests dies
és plenament vigent
perquè s'explica perfectament
aquest procés
d'enacció de la canonja
moltes gràcies
i fins a la propera
moltes gràcies a vosaltres
estic a la vostra disposició
a l'estudi de Tarragona Ràdio