Fins demà!
Fins demà!
I m'he gastat 4 euros, al voltant de 4 euros amb el bocata i un suquet.
Creus que ho he de passar com a dietes a l'empresa?
Jo crec que sí, tothom té dret, no?
Sí, però 4 euros vols dir que me'ls pagaran de dietes?
Escolta, no està al món com perdre 4 euros.
Avui parlem de sous europeus en la secció A i Europa i concretament dels sous dels parlamentaris espanyols, que representen Espanya i Europa, que es veu que s'han queixat.
Dilluns sortia una cicle a La Vanguardia dient que estar a Brussel·les, fer de parlamentari a Brussel·les ja no és un xollo.
Es queixaven amb alçada fins i tot, increpant a Zapatero.
Què ha passat, Alfons? Què passa?
La revolució del parlamentari, pobres, guanyen molts pocs diners.
Ara, en aquests moments, el seu sou base, net, després de treure-li tots els impostos, etcètera, s'ha quedat només en 4.665 euros al mes.
Ara, amb la reforma?
Amb la reforma, sí.
Amb la reforma, perquè abans el que succeïa és que cada estat membre pagava els seus parlamentaris i, per tant, era l'estat el que decidia quan havia de cobrar un euro parlamentari.
És a dir, els parlamentaris espanyols tenien el sou que havia marcat l'estat espanyol, els euro parlamentaris italians, el sou que havia marcat l'estat italià.
Per curiositat, quins eren, doncs, els euro parlamentaris? Millor pagats i els pitjor pagats?
Els millor pagats eren els italians. I els pitjor pagats, ara no ho recordo, però crec que eren dels països nòrdics, si no recordo malament, però no recordo quin era exactament.
I a Espanya, en aquest moment?
Era dels de cap amunt.
Dels de cap amunt, eh? Estaven bé.
Per sobre de la mitjana.
Però bé, ben pagats estem parlant, o sigui, en el seu sou anterior serien, pel que he llegit, uns 5.000 euros.
Sí, aproximadament.
Per tant, tampoc han perdut tant, representa.
No, no han perdut tant, però han perdut alguns drets que tenien socials.
És a dir, ara el que cobren és 4.665 euros de sou base i amb això després se li ha d'afegir totes les dietes que cobren per anar a treballar.
Treballar. És a dir, perquè cobren per anar a treballar. No per anar de viatge fora a un altre país o per coses extres, sinó per dia treballat cobren 298 euros a banda del seu sou.
Per dia treballat, 300 euros, vaja, per fer-ho rodonet.
Però per dia treballat és una cosa curiosa.
Quants dies treballen?
Bé, depèn. De fet, no treballen tots els dies de la setmana.
Calia la ruïna, si no.
Però, en fi, per sessió parlamentària, diguem-ho així.
Sí, és a dir, hi ha diversos conceptes. Poden ser per sessió plenària, per participació a comissions o per participació en viatges oficials.
Val, val. I això era abans o és tal com estan ara les coses?
Ara és com està això i sí. Abans el que succeïa era que l'Estat et pagava el sou i després la Unió Europea et pagaven els extres, les dietes i despeses extres que tu poguessis tenir.
Ara ja no. El que s'ha fet és que la Unió Europea ho paga tot i marca el mateix sou per a tothom.
Clar, hi haurà parlamentaris que hauran sortit guanyant.
Clar, hi ha uns quants. Aproximadament la meitat han sortit guanyant i l'altra meitat han sortit perdent perquè han fet un sou que és la mitjana més o menys del que cobraven anteriorment.
El que li ha passat als espanyols és una cosa curiosa perquè es queixen no tant que hagin perdut molts diners sinó que han perdut dues coses que tenien abans.
Com que abans cobraven un sou de l'estat espanyol, cotitzaven a la Seguretat Social i això suposava que tenien l'assistència sanitària pròpia de la Seguretat Social, ell i la seva família.
I d'una altra banda que cotitzaven per la jubilació amb un sou molt alt, és a dir, amb una base de cotització altíssima.
Ara, com que cobren de la Unió Europea, ja no cotitzen a la Seguretat Social perquè el que estan fent és pagar un sistema d'assegurança mèdica que paga la Unió Europea
i un sistema de pensions propi de la Unió Europea, però diferent.
Però vull dir, en certa manera, també els queda cobert aquestes parts socials.
Sí, els queda cobert l'assistència sanitària, però és una assistència sanitària que paguen com a conseqüència d'un descompte sobre el seu sou.
Bueno, però en realitat amb la cotització passa igual aquí.
Sí, sí, sí, però clar, a ells els interessava la Seguretat Social perquè molts d'ells viuen, és a dir, uns quants dies allà a Brussel·les,
però després la resta de dies aquí, la seva família viu aquí, llavors això és tot una mica més complex.
Allò que està assegurant-se europea no els serveix per aquí?
Sí que els serveix, però, diguem-ne, és més complicat d'utilitzar-la, no?
I a més a més és un sobrecost, és un sobrecost, no?
I pel que fa a la pensió, suposo que llavors què passa amb els anys acumulats?
Clar, aquest és un dubte que no ha acabat d'aclarir-se.
En principi, si hagués estat Seguretat Social, s'acumula i ja està.
Com que en aquest cas és un sistema de pensions particular dels funcionaris de la Unió Europea,
no se sap si això es podrà acumular a la cotització que tu has fet en el teu estat d'origen
o bé si això serà com una pensió complementària a la que et correspongui, no?
Però, clar, ells surten perdent de totes-totes. Per què?
Perquè quan ells cotitzaven a la societat social cotitzaven amb un sou altíssim.
Mira ara la discussió que hi ha, que és sobre quants anys de cotització això compta.
En principi són els 15 de darrers anys per calcular la teva pensió, no?
Si a tu et resten 4 o 5 dels últims de la teva vida, sobretot els parlamentaris més vells, més grans, no?
Et resten 4 o 5 de cobrar 5.000 euros al mes, potser et baixa molt la cotització.
I per tant, ostres, no vols rebre una pensió molt més baixa del que et correspondria.
I no està clar, com que tu cotitzes 4 anys només, no, 5 anys, com a parlamentari europeu,
no està clar quant seria aquesta pensió complementària.
Segurament tampoc no seria molt, perquè 5 anys de cotització, encara que sigui una base alta, no seran molts diners.
Aleshores, aquí hi ha una certa revolució.
De moment, el que han fet els advocats, tant i com es deia en l'article de la Vanguardia,
ai, els advocats, els parlamentaris, bufets advocats perquè defensin els seus drets.
Que, de fet, ja hi ha gent especialista, no?, que sap de què va.
Escolta, afecta aquest, com ho diríem, aquest greuge pel que fa als serveis socials?
Afecta només els parlamentaris europeus?
Ah, perdona, espanyols?
Sí, és a dir, tots...
O amb altres també s'hi troben.
Sí, efectivament, cadascú es troba respecte al seu sistema de protecció nacional,
perquè ara ells, a totes les efectes, són com si fossin funcionaris de la Unió Europea
i, per tant, tenen un règim específic que no és el propi del seu país.
Ara bé, en el cas d'Espanya, ens explicava a l'article que el govern espanyol ha fet un acord amb la Unió Europea,
de tal manera que els deixa aquestes persones cotitzar un extra a la Seguretat Social.
És a dir, si ells fan un pagament mensual d'uns 842 euros al mes,
llavors tenen dret a la Seguretat Social espanyola i tenen dret a cotitzar,
a acumular anys de cotització per després la pensió de jubilació.
Han de fer números, eh, aquí.
Han de fer números.
Tothom sabrà què li surt més a compte.
De tota manera, has dit una cosa que és prou interessant,
que sembla, pel que dius, que s'equiparin com si fossin, bé, funcionaris,
com hi ha moltíssima gent que són funcionaris que estan treballant per la Unió Europea
i que ja estan en un règim laboral específic de la Unió Europea, no?
Efectivament.
Tota la gent que està a oficines i que a despatxos i tot això.
Clar, tota aquesta gent el que fan és equiparar-los.
Són persones al servei d'una organització internacional i, per tant, tots tenen els mateixos drets.
No és que hagin fet aquest nou sistema per ells, sinó que això ja existia i ells hi ha molta gent implicada.
Ells hi havia una cosa extraordinària, que és que cobraven dos sous, en el fons.
cobraven el sous del seu estat i cobrava totes les dietes i complements de la Unió Europea
que a vegades acabava sent més diners que el propi sous.
És a dir, podrien acabar cobrant al cap de l'any i del mes perfectament 8.000, 9.000, 10.000, 11.000 euros.
No tots en sous, diguéssim, però sí en compensacions, en complements.
Perquè, a veure, aquí estem parlant del sous, que això són uns 4.000 i es catx.
Estem parlant de les dietes.
De les dietes, però per anar a treballar.
És a dir, no són dietes.
Però la dieta és a part, eh? O sigui, per anar a treballar, 300 euros al dia.
No, són 300 euros al dia, que és la dieta d'anar a treballar.
Ah, però aquí entren les dietes.
Clar. I a banda, si te'n vas de viatge, totes les despeses que realitzis,
si demanes factura, te la paguen.
Tu portes la factura i et paguen la despesa.
Però ara has de portar la factura.
Efectivament.
Hi havia potser un cert descontrol abans, no?, amb tots aquests complements que es passaven,
que quedaven cobrats, i que potser pel fet de dir, bueno, com que els he de passar al govern espanyol
i jo estic a Europa i vés a sàpigar que no saben què faig,
doncs potser hi havia una mica de descontrol.
I ara ha de passar tot per factura, no?
Hi havia bastant de descontrol.
De fet, una de les... hi ha hagut molts capítols escandalosos en el funcionament...
Explica, explica, va, explica.
...del Parlament Europeu.
No, per exemple, com que cobren, a banda del seu sou fixa, encara que no hi vagin a treballar,
és a dir, aquests 4.600 euros els cobren encara que no hi vagin cap dia,
però després cobren 300 euros per dia, i clar, 300 euros són 300 euros,
i no sempre van a treballar.
El que feien era no perdre aquest complement.
Però com el controlen, clar.
Abans es controlaven de una manera gran canviat,
perquè quan hi va haver un parell d'escàndols ho van haver de canviar.
Ho controlaven a través del moment de les votacions.
Llavors, quan tu votaves, quedava automàticament registrat
que tu havies estat aquell dia allà,
i per tant, automàticament cobrabes 300 euros.
Què passava?
Doncs que llavors la gent votava pels altres.
És a dir...
Apretar el botonet del costat.
Efectivament.
Ai, sí, a la brava, eh?
A la brava.
I va haver un escàndol que va fer canviar el sistema,
perquè van dir, això no pot ser,
que va ser que una nit va morir un europarlamentari,
i el dia següent ningú li va comunicar això al seu company d'escó,
que era l'encarregat de votar com si...
perquè no hi era, perquè cobrés aquests 300 euros,
i va votar, com si estigués viu.
Sí, va votar un mort, el parlamentari.
Efectivament.
I clar, quan van detectar que havia votat un mort,
doncs van dir, això ho hem de canviar,
perquè això es va saber públicament
i va ser un escàndol absolut.
Oi, després també hi ha un altre problema
que ja ens vas explicar un dia,
que és que els divendres hi ha sessió a vegades a parlamentària,
se reuneix el Parlament,
però els divendres és el dia que, clar,
molta gent és de fora
i tothom aprofita per passar el cap de setmana a fora
i marxen ja a divendres, com s'ho fan.
Clar, és a dir, el que podríem fer és marxar el dijous,
al vespre, però el que fan és que volen cobrar el divendres,
alguns, això no és que ho facin tots,
però hi va haver un reportatge de la televisió pública alemana
que demostrava que això passava.
I és, ells els divendres, a primeríssima hora,
és a dir, pràcticament de matinada,
apareixen a la seu del Parlament Europeu,
amb la seva troli.
La maleteta.
Van al lloc on hi ha el registre,
on han de ara signar,
perquè ara ja no és votació,
sinó que signes la que has estat allà,
per tant et controla un funcionari
que tu, efectivament, entres a la seu del Parlament
i signes la teva assistència,
i el que feien automàticament,
després de signar a hores intempestives
que encara no s'estava treballant,
perquè encara no hi havia reunions de comissions, etc.,
i representava que potser anaven al seu despatx,
com el senyor tornava a agafar l'ascensor
i amb la seva maleteta...
Se n'anava cap a casa.
El taxi, que li havia dit
no se'n vagi, que ara baixo,
doncs marxava amb el senyor.
Almenys fan l'esforç,
no sé si això val 300 euros o no,
però fan l'esforç d'aixecar-se una mica més aviat
per passar per signar.
No sé si sumant el taxi, etc.,
al final no acabes gastant els 300 euros.
Sí, potser no et surt gaire compte.
Però bueno, la cosa va ser lamentable.
A més, va ser tan lamentable
que els càmeres de la televisió alemana
estaven esperant el peu de l'ascensor,
i llavors el que feien era
deixar-me'n passar el parlamentari
que anés a signar
i quan tornava a agafar l'ascensor
llavors apareixia allò en plan
caiga qui en caiga un reporter
i li deia on va vostè?
No acaba de pujar a signar?
I llavors, mira,
hi havia situacions esperpèntiques.
Ah, però això va passar pel que dius,
això dona per un reportatge
i passa amb més d'una persona.
Efectivament, sí, sí.
Llavors veies coses com
europarlamentaris corrents
per les escales d'emergència
perquè no se'l veies que eren ells.
Altres, picant el periodista
perquè el deixés en pau.
Altres, tapant-se amb una carpeta
a la cara.
Una cosa molt poc digna
per un càrrec com el d'europarlamentari.
De fet, aquest reportatge
durant un temps, ara ja no ho sé,
però estava penjat al YouTube
i es podia veure perfectament.
Te'n recordes com es deia?
No, ho miraré
perquè m'ho va passar
un company de la Fenya,
ho miraré
i us donaré l'enllaç
per veure si està encara o no penjat.
Déu-n'hi-do.
Doncs això és el que demanen
els europarlamentaris,
que encara els han canviat
les condicions,
ara cobraran menys
i això és el que portava
també l'avantguàrdia,
si voleu fer un cop d'ull
el dilluns.
L'avantguàrdia, a més,
hi havia una cosa
que és que comparava
el sou d'un europarlamentari
amb el sou d'un diputat espanyol.
Sí.
I un diputat espanyol
guanya 2.850 euros nets.
Estem parlant de nets, eh?
Després aquí s'han d'afegir
tots aquells extres que dèiem
que pot fer duplicar perfectament el sou.
Però és pràcticament,
no arriba una mica més
de la meitat
del que cobra
un parlamentari europeu
i per tant
un parlamentari europeu
cobra molts diners,
molts diners.
El que passa és que potser
estàvem acostumats
a guanyar molts diners
i ara no els guanyen tant.
Llavors alguns parlamentaris
diuen que ja no els hi surt a compte
i s'ha de ser europarlamentari,
com si a vegades
s'ha de ser un negoci,
s'ha de ser
una persona
que treballa
pel bé comú.
Però bueno, no ho sé.
Bueno, representa
que han de mantenir dues cases, no?
Bueno, quan estan allà
normalment
o van a hotels,
comparteixen entre tots
potser un pis
entre diverses persones
i això també ho fan
els parlamentaris
a Madrid, per exemple.
Un pis d'estudiants.
Sí, ho fan, eh?
O a vegades tenen
una pensió compartida
entre dues persones
perquè també és cert
que amb els 300 euros
al dia potser
un hotel molt bo
del que està acostumat
a un europarlamentari
quan li paguen de gratis
potser no es pot pagar, eh?
Perquè a Brussel·les
també s'ha de reconèixer
que la vida
és un pelet cara.
Li deien,
va ser de fet
un dels parlamentaris
socialistes,
li deia a Zapatero
li deia
escolti,
faci alguna cosa
ara que som
que tenim la presidència
de torn
a veure si el govern
es pot aixiplogar.
Difícil, no?
En el sentit que, clar,
la gràcia està en que
tot això ha canviat de mans.
Sí.
I ara Espanya representa
que poc i té a dir.
Sí, sí.
És a dir,
en aquest aspecte
en sortiran perdent
i crec que no es podrà arreglar.
A més a més,
abans,
com que cobraven
com si fossin parlamentaris nacionals
tenien uns avantatges
que tenien els parlamentaris nacionals.
Per exemple,
vols gratis
amb Iberia.
És que, clar,
tot suma.
I llavors, clar,
ara això...
Bueno, però està reiener,
que és molt maratet,
que se'n vagin a Girona.
Sí, que Brussel·les i...
Hi ha un aerobol,
efectivament,
que se'n vagin a Girona
i d'allà cagin un vol.
En fi,
segurament
en sentirem a parlar
i, de fet,
vols que aprofitem,
no ens queda molt de temps?
Sí, és que tenim encara temps
per recordar una mica
quina feina fan.
A veure,
justifiquem el seu sou
de què serveix
el Parlament Europeu.
Ja ho hem anat dient,
en aquestes sessions.
Algunes vegades, sí.
De fet,
el Parlament Europeu
essencialment té tres tasques
i són,
d'una banda,
participar en el procés
d'adopció de normes.
És a dir,
quan se li presenta una norma
per part de la Comissió Europea,
planteja esmenes
sobre aquella norma
i finalment
les aprova,
aprova la norma.
Això ho fa conjuntament
amb el Consell,
amb els governs
dels estats membres
i, per tant,
té una funció legislativa
important.
La segona funció
del Parlament Europeu
és la de controlar
políticament
tant el Consell
com la Comissió
i, per tant,
el que fa és investigar
què és el que fa el Consell,
investigar què fa
també la Comissió Europea
i investigar també
què és el que fan,
a vegades,
els estats membres.
Què vols dir,
amb això d'investigar?
Que a mi me sona
una mica...
Bueno,
el que fa,
per exemple,
és esbrinar
si realment
fan la seva feina.
I com ho fan això?
Doncs les diverses vies
que tenen
per assabentar-se
de les coses
són,
per exemple,
fent preguntes
a la Comissió
o al Consell
sobre l'aplicació
del dret
de la Unió Europea.
Li fan preguntes
i llavors
ells han de contestar.
Les preguntes
poden ser per escrit
i les institucions
tenen un termini
per donar resposta
a aquestes preguntes.
Per tant,
en aquest sentit
serien com el controlador.
Efectivament.
Estarien per demà.
Un control polític,
efectivament.
Un control polític.
O a vegades,
si per exemple
hi ha una fe...
Més que polític
d'efectivitat.
Sí,
però també
si estan complint
amb les seves promeses.
No està en un control jurídic,
és a dir,
no està en un control
de si estan complint
les normes,
que ho poden fer també,
però en el cas
que diguin no,
estan incomplint
les normes
de dret europeu,
el que han de fer
és plantejar
un recurs
davant del Tribunal de Justícia.
Ells no poden jutjar,
no és un tribunal.
Detecta
que pot haver-hi
un incompliment
i el que fa
és plantejar
un recurs,
però es fan
un control
sobre l'activitat
ordinària.
Per exemple,
podrien ser
els que diguessin
doncs,
mireu,
a Espanya
no s'està
complint
aquesta normativa
o s'està
aplicant malament.
Sí,
és a dir,
podrien arribar
a aquesta conclusió
i llavors
el que fa
és derivar-ho
en els òrgans
competents
per sancionar,
per dictaminar
si realment
hi ha aquest incompliment
i per sancionar.
Per exemple,
una de les darreres
investigacions
que han tingut
més anomenada
del Parlament Europeu
durant la darrera
legislatura
va ser la dels famosos
vols il·legals
de la CIA a Europa.
Si te'n recordes,
durant la guerra
d'Afganistan
i aquesta guerra global
contra el terror,
la CIA
el que feia
era traslladar
a Guantànamo
diversos
detinguts,
en diversos punts
del planeta
i per tant
els portaven cap allà.
Es va demostrar
o diguem-ne
hi havia sospites
en un primer moment
que s'estaven utilitzant
les bases militars
i els aeroports
sobretot
comercials
europeus
per fer escales
a aquests avions
i que les autoritats
nacionals
autoritzaven
aquestes escales
sabent
que eren vols
que portaven
aquestes persones
i que
no s'havia d'haver fet això.
També hi havia
unes altres sospites
que en territori europeu
hi havien determinats
centres de detenció
il·legal
de la CIA.
Això és una cosa
que afectava directament
l'acreditats
dels governs
perquè els governs
d'una banda
diuen
respectem els drets
humans
respectem els drets
fonamentals
reconeguts
per la Unió Europea
i d'una altra banda
semblava que
eren tolerants
en el seu propi territori
en determinats
incompliments
que feien autoritats
d'Estats Units.
Llavors
els estats
això no ho van investigar
per suposant
després van investigar
si ells mateixos
estan incomplint
i ho va fer
el Parlament Europeu
i el Parlament Europeu
va estar investigant
i va arribar
a la conclusió
que les autoritats
nacionals
havien incomplert
el dret de la Unió Europea
respecte als drets
fonamentals
autoritzant
l'aterratge
d'aquests vols
i no van aconseguir
demostrar el tema
de les presons
als centres
de detenció il·legal
però van donar-li
un toc
a determinades
autoritats nacionals
perquè això
no es repetís.
Val,
em ve de nou,
em sorprèn
aquesta tasca investigadora
del Parlament Europeu
tenen tot un mecanisme
per investigar
servei d'intel·ligència?
No, ben bé,
el que fan els parlamentaris
és preguntar,
preguntar,
doncs
poden fer audiències
públiques
demanant a testimonis
que vinguin a testificar
etcètera.
I tenen poder per fer-ho.
Sí, sí,
això tenen poder per fer-ho
i ho fan.
Poden convocar?
Sí, sí,
poden convocar audiències
públiques
i citar testimonis
etcètera.
I això s'ha fet
i es fa
i es continua fent.
I es fa en conjunt?
Sí, és a dir...
Imagina't,
no ho sé,
que se sospita
d'una,
doncs això,
mala actuació
per part del govern espanyol.
Si posen tots els parlamentaris
justament els espanyols
no s'involucran per no...
Bé,
es vota
i llavors si es decideix
crear, per exemple,
una comissió d'investigació
doncs s'aprova.
Llavors podria ser que,
per exemple,
els parlamentaris espanyols
comissió d'investigació,
però es pot fer.
Per exemple,
el Parlament Europeu
també va fer resolucions
denunciant
que el govern valencià
estava sistemàticament
incomplint
determinada normativa
europea
en relativa
a la contractació
i el dret urbanístic.
I va fer un informe
dient que això
era incorrecte.
Per tant,
era una denúncia pública.
En aquests casos,
després,
es converteixen moltes vegades
en denúncies públiques,
però està bé
que un òrgan parlamentari
faci això.
A Estats Units
això és bastant habitual.
és a dir,
els parlaments
fan aquest tipus
d'enquestes
i fan després
aquest tipus
de denúncia pública
a Europa.
No estem tan acostumats.
No estem tan acostumats.
Aquesta era la segona
missió principal
del Parlament Europeu.
Crec que ens falta una.
Ens queda una
que és una mica més tècnica
i potser tampoc
no és molt espectacular,
que és la d'elaborar
conjuntament
amb la Comissió Europea
i el Consell
el pressupost,
el pressupost de la Unió Europea.
I per tant això...
Home, és útil.
És útil perquè és la pasta
que es mou,
però diguem-ne que no és
tan pel·liculera
com les altres dues.
O sigui, són els que
una mica s'encarreguen
també de pagar-se
ells mateixos.
Efectivament.
Les peines que després
han de treballar el seu servei.
Sí, sí, Juan Palomo.
Jo me lo guiso,
jo me lo como.
Déu-n'hi-do.
Doncs home,
sí que serveix
per coses
del Parlament Europeu.
Sí, i a més
els parlamentaris
treballen molt.
Jo, per exemple,
ara amb els meus alumnes
de dret de la Unió Europea
han començat
justament aquesta setmana
a fer un treball
en què analitzarà
cadascun dels grups d'alumnes
un europarlamentari espanyol.
Ah, l'indran seguint la pista?
Efectivament.
Feran despies
de controladors?
Efectivament.
I el que estan fent
ara en aquests moments
és analitzar la seva actuació
des de l'inici
de la legislatura
que va ser a mitjans
de l'any passat
fins al mes de gener.
On es troba
tota aquesta informació?
A la web del Parlament Europeu.
A la web del Parlament Europeu
hi ha una plana
que es diu
hi ha una pestanya
que es diu
Sus diputados
tu la cliques
surt un mapa d'Europa
et poses a sobre d'Espanya
cliques
i llavors
automàticament
et surt el llistat
de tots els parlamentaris.
Si tu cliques
a sobre del seu nom
et sortirà
la seva declaració econòmica
és a dir
d'interests econòmics
i després a continuació
tota la feina
que ha fet
fins a aquest moment.
Les preguntes parlamentàries
que ha plantejat
el Consell
i la Comissió
els informes
que ha elaborat
també
la seva participació
en comissions
delegades
etc.
Pel que estàs dient
tot i que això
seria un altre tema
la informació
que ens arriba
de la Unió Europea
és prou transparent
perquè si dius
vaja
per les quatre coses
que t'he sentit
dir durant aquestes sessions
sobre la web
representa que sí
que hi ha molta informació
i que està a l'abast
de tothom.
Sí, sí, efectivament
és molt transparent
i podem veure
exactament
què és el que fa
i què és el que no fan.
És a dir,
és tan transparent
que un pot anar
a determinats eurodiputats
molt famosos
aquí a Espanya
que són polítics
que abans havien estat
ministres
o polítics de primera línia
cliques a sobre
del seu nom
cliques a sobre
de la seva activitat
i veus que
en un any
ha fet una pregunta.
Potser és que
no està actualitzat, home.
No, està actualitzat
al dia.
I hi ha algú que es dedica
a entrar-ho tot a no.
Exactament,
jo ara l'altre dia
estava fent un anàlisi
sobre una qüestió concreta
i havien penjat
una resposta
amb una pregunta
d'un parlamentari
feta per la Comissió Europea
del dia 21 de gener.
Per tant,
està actualitzadíssim.
Actualitzadíssim.
Home,
de perfils de parlamentaris
n'hi ha molts.
Ara parlaves
de polítics
que havien fet
la seva carrera
aquí
i que ara
en certa manera
s'entenia així,
com el polític
que ja ho ha fet tot aquí
i que llavors
es va a jubilar
a la Unió Europea.
Sí,
hi ha una mica de tot.
Molts anys s'ha entès així,
però ens volies parlar
també pel que fa
a les xifres d'edats.
Sí,
que això per exemple
ens serveix per veure
dos perfils
molt diferents
d'europarlementaris.
La dada del dia
era
quina edat té
el parlamentari
més gran
i quina edat té
el parlamentari
més jove.
Que es jubilen
el 67.
A quina edat
es jubilen
els parlamentaris?
No hi ha data
de jubilació.
No.
No hi ha data
de jubilació.
De tota manera
el càrrec
és per 5 anys?
Sí,
efectivament,
el mandat
és de 5 anys.
Però moltes vegades
hi ha
europarlementaris
que no estan
als 5 anys
perquè per exemple
en llistes
en les que
són coalicions
electorals
i hi ha diversos partits
i només han tret
un eurodiputat
a vegades
arriben a un acord
que
durant la meitat
del mandat
hi ha un eurodiputat
aquest dimiteix
i després
passa a continuació
un altre eurodiputat
el que hi havia
al següent
a la llista
que és d'un altre partit
perquè tots els partits
estiguin representats
en el Parlament Europeu.
I al cap d'aquests 5 anys
pot ser que repeteixin?
Sí,
llavors podria ser
que tornessin
una altra vegada.
una altra vegada.
N'hi ha molts
que repeteixen.
El que passa
és que molts d'aquests
que han estat retirats
allà
acostumen a durar
només una legislatura
perquè després
el que fan
és sobretot
exministres
és buscar-se la vida
en l'empresa privada
llavors
aquests 5 anys
els serveix
una mica
com a trànsit
no han de treballar molt
tenen un sou
que no està
gens malament
i després
acaben treballant
en l'empresa privada
i deixen ja definitivament
de participar
en els afers públics.
A veure que emmullo
l'edat del parlamentari
més gran
que tenim ara mateix
a la Unió Europea
per dir alguna cosa
és 56
però per dir alguna cosa
pujo?
Puja, puja.
60?
Més.
Més?
Més.
Ai, 65?
Més.
70?
Més.
Més de 70?
Tenim un parlamentari
de més de 70 anys?
Efectivament.
Ai que fantàstic.
Tenim un euro parlamentari
que va néixer
el 1928.
Això són molts anys?
Això són molts anys
efectivament.
D'aquí
9 anys
no,
d'aquí a 19 anys
faria 100.
Però,
escolta,
però bé bé,
d'on és aquest senyor?
És italià.
És italià.
Ah, sí, és italià, rai.
És italià
i es diu
Luigi Ciriaco
de Mita.
I aquests,
pels italianòfils,
no?
I els que han seguit
una mica
la política italiana
sabran
que aquest senyor
va ser primer ministre
d'Itàlia.
És a dir,
no és un polític
qualsevol.
És a dir,
va ser un alt polític
italià.
Va ser primer ministre
durant només un any,
molt poc temps,
no?
En l'època més complicada
de la democràcia cristiana,
ell és demòcrata cristià,
quan pràcticament
hi havia
un primer ministre
cada any
o cada sis mesos
anaven canviant molt.
Doncs aquest senyor
va ser,
durant un any,
primer ministre
i després molts anys
va ser ministre,
etcètera,
i ara ja
és europarlamentari.
Fa molt de temps
que està al Parlament,
ho sabem.
Des de l'any 96.
Ah, doncs sí.
És a dir, sí,
sí, fa uns quants,
uns quants anys, eh?
Per tant,
és dels més veterans.
No sé quina activitat
parlamentària ha fet,
perquè no he fet
un seguiment concret,
ho podríem fer,
però,
però, bueno,
és l'avi del Parlament.
I el més jovenet?
En aquest cas
és una noia,
una noia danesa
i es diu
Emilí Toronén
i va néixer
l'any 84.
Més jove que jo,
per l'amor de Déu.
És una noia molt jove.
Aquesta noia
forma part
del Partit
Popular i Socialista
i es troba
en aquests moments
inscrita
en el grup
dels Bersa Europeus.
És molt, molt joveneta.
25 anyets.
És molt joveneta
i ha estat líder
de la joventut
d'aquest partit.
i és parlamentària
des d'aquesta legislatura,
des de l'any 2009.
No té molta experiència política,
per tant,
és de les novates,
ni tan sols
té molta experiència política
en el seu país,
que havíeu tingut el càrrec
dins d'un partit minoritari,
però és sang fresca
i sang nova
en aquest Parlament Europeu,
on també trobem gent
de més de 80 anys.
Però no és l'habitual,
ni per un cantó
ni per l'altre.
No.
El normal,
què seria?
Si féssim una mitjana d'edats...
ens tiraríem cap als 50-60.
50-60.
Sí.
Encara no cal que et presentis,
doncs, al fons,
ets massa jove.
Soc massa jove.
Encara et queden anys
per presentar-te.
Molts anys.
al fons González,
professor de drac
de la Universitat Rovira i Virgili,
moltíssimes gràcies
i fes la setmana que ve.
Fins la propera setmana.
Adéu.
Ameu.
Fins demà!
Fins demà!