La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé.
Un altre dilluns, doneu la benvinguda a en Beta,
amb la seva secció La Terra Esplana,
una secció, un espai en què a dins del Ja Tardes
parlem de ciència i tecnologia.
Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com va tot?
Bé, aquí...
Encara prenent notes, encara prenent apunts?
Sí, perquè...
Fins a última hora s'ho prepara tot, eh?
Sí, perquè al final de la secció vull avançar
una cosa que m'agradaria comentar o parlar-ne
en aquesta secció a un dilluns.
Sí.
Explica't, explica't.
Sí, una cosa que ha passat a millor vida
i gairebé no ens hem adonat.
O sigui, que això ens ho comentaràs com a punt breu
al final de la secció i ja ho desplegarem en una altra ocasió.
Sí, ho desplegarem en una altra ocasió
amb més detalls perquè, doncs,
la síntesi de tot seria que gairebé tot es reinventa,
o sigui, les coses que tenim al nostre abast, no?,
ràdio, televisió, cinema, tot es reinventa,
però hi ha algunes coses que no poden sobreviure al pas del temps
i és impossible això.
Bé, en volem parlar, sí, perquè és que és una cosa,
una aplicació informàtica que ha passat a millor vida
i gairebé no n'hem parlat, no ens hem adonat.
Ai, no, no em diguis més, deixa'ns de m'intriga.
Sí, ho volem reivindicar, perquè durant molts anys
va ser pràcticament l'únic suport que teníem
per poder amagatzemar coses.
Ai!
Sí, bé.
Bé, ja ho parlarem.
Ja ho parlarem, sí.
Vinga, tema central avui.
Tema central, doncs, teníem dues qüestions.
Una que fa referència a Google,
que té molt de problemes a la Xina Popular,
la República de la Xina Popular.
Sí, que això ja ens ho pensaves la setmana passada, no?
Sí, sí.
Google, el buscador.
Sí, el cercador Google, doncs, sí, buscador també suposo que és correcte.
Té problemes perquè a la República Popular Xinesa
estan patint una mena de dictadura
com la que patíem al nostre país fa uns anys,
que hi havia, doncs, possibilitat de marcar l'empresa privada,
tot funcionava, doncs, com si fos un règim capitalista normal,
però el que passa és que certes coses no es podien dir,
ni es podien fer,
no hi havia llibertat política d'expressió, etcètera, etcètera.
I la Xina, doncs, està en aquests moments,
doncs, com estàvem nosaltres fa 30 anys, no?
Que hi ha una llibertat econòmica,
doncs, ja no és un règim comunista-comunista,
sinó que ha entrat, en el fons, en la qüestió capitalista,
lliure competència.
Ara fa poc, doncs, el govern xinès ha estat admès
per l'Organització Mundial del Comerç,
o sigui que ha firmat acords
perquè, doncs, es pugui vendre mercaderies xineses de la resta del món
i també els productes occidentals o de la resta del món
puguin anar a la Xina.
Fins aquí tot correcte.
El que passa és que quan els productes occidentals,
en aquest cas, i encara precisament més,
es parla de Google,
que és un portal, un navegador, un cercador, com vulgueu dir-li,
que fa que puguis trobar moltes coses,
es troba amb aquesta censura xinesa.
Ah, per tant, Google té problemes de censura,
no només Google, suposem que l'accés a internet,
per qüestions de llibertat d'informació,
doncs allà no s'estila gaire, hi ha censura,
i clar, Google és la gran porta a tot.
Sí, aleshores fins ara Google, allò que diu,
nedava i guardava la roba, no?
Intentava entrar al mercat xinès,
doncs, la lliure competència, no?
Al mateix temps que els productes xinesos
ens estan enveïnt a nosaltres,
també pel mateix arregla de 3,
els productes bons que s'hagin fet en altres països,
com és el cas d'aquest cercador Google,
també poden entrar a la Xina.
El que passa que, en aquest cas,
els paràmetres no són...
El deixen entrar, suposo, però amb restriccions.
Sí, i és el que feia ara, això que dèiem,
d'anar i guardar la roba, no?
Google sabia el que s'enfrontava,
i fins ara, doncs,
intentava accedir aquest gran mercat xinès
en tant de milions de possibles clients,
i retallant la seva llibertat d'expressió, no?
És allò de dir...
Però d'això de la llibertat d'expressió
s'ha d'encarregar Google, de retallar-ho,
o és el govern xinès que exerceix alguna mena de tope?
Sí, el govern xinès els hi hauria de dir
que podeu treballar aquí,
però hi ha certes coses que no es poden tocar.
Esclar, davant d'això...
Aquí estem parlant de pàgines o informació
a la que no hauries de tenir...
Sí, accés.
No et deixen tenir accés.
I aleshores, doncs, Google fins ara
treballava i acceptava aquestes condicions,
però ha arribat un moment que ha dit prou.
Suposo que també per pressions de la resta del món, no?
Perquè, esclar, Google, en aquest sentit,
és un cercador bastant democràtic, no?
Que pots trobar informació de tot
i hi ha molt poca censura.
Només hi ha censura quan són coses que són delictes, no?
O sigui, pederàstia i altres històries
que ja no cal, no?
Però les coses de llibertat d'expressió
elementals, doncs, no hi volia entrar
o no hi vol entrar, no?
Es considera en aquest sentit que
hauria de ser lliure, no?
I fins ara acceptava les regles de joc del govern xinès,
però és el que dèiem.
Entre les pressions que ha durat rebut
de la resta del món,
que va dir...
Que hauria de dir, doncs, si esteu a la Xina,
hauria de funcionar com la resta del món.
Després, doncs,
que sembla ser també
que no anava prou bé
la seva incursió dins del mercat xinès.
Diuen que no ha pogut fer front
davant de companyies xineses
o cercadors, en aquest cas, locals.
Per tant, la Xina ja té cercadors propis.
Sí, en té cercadors propis, locals,
de la mateixa República Popular Xinesa,
molt controlats pel govern xinès
i aquests cercadors, doncs,
autòctons eren els que, de moment,
feia servir la població.
Els més agosserats
provaven d'anar a Google
i fins ara, doncs, Google no podia
oferir més,
més del que també li permetia
la censura.
Aleshores, en aquesta igualtat de condicions,
igualtat de condicions,
a la baixa, en aquest sentit,
clar, Google sortia perdent,
perquè els que volien més,
tampoc no ho trobaven allà.
I per això es quedaven
amb els cercadors propis
que hi ha a la Xina, no?
I és també un dels motius
que ha fet que Google
s'ho repensés
i digués, doncs, bé,
no puc
competir
amb tota llibertat.
El no poder competir
amb tota llibertat
estic al mateix nivell
que els xinesos
i, esclar,
i no puc augmentar aquest mercat.
És una barreja
de les dues coses, no?
Que no ha pogut
augmentar la seva presència
a la Xina
i al final s'ha enfadat
i ha dit, doncs,
si no voleu Google
com és a resta del món,
doncs, marxem.
I una de les coses
que tenia censurat Google
per part del govern xinès
era, per exemple,
si tu posaves la paraula
Tiananmen,
la plaça famosa
de Pequín,
doncs,
te sortien imatges
de la revolució
de Tiananmen
o la revolta,
en aquest cas,
en la qual es veien imatges
d'aquells manifestants
que es posaven
davant dels tanks
i tot això,
doncs,
tot aquestes informacions
estaven censurades.
Això,
tu ara agafes
des d'aquí,
des de casa nostra,
fiques Tiananmen
i pots veure aquestes imatges
i t'expliquen
el que va passar.
això,
la Xina,
no.
I és clar,
aleshores,
doncs,
va arribar un moment,
doncs,
pel que dèiem,
entre que no ha pogut
aconseguir el mercat
que s'esperava
per aquesta igualtat
de llibertat a la baixa
que havia de treballar
i la pressió que ha rebut
també de la resta del món,
doncs,
ha fet aquesta amenaça
de marxar.
I la resposta
del govern xinès
a Google
davant d'aquesta amenaça
del cercador californià
de retirar-se del país,
si ha de continuar
censurant condiguts,
ha estat que totes
les empreses
han de respectar
les lleis
i regulacions polítiques
del país.
O sigui,
l'estat xinès
segueix igual,
com sempre.
No t'agrada el que hi ha,
doncs,
ja pots marxar.
El govern xinès diu...
Passa que és un mercat,
el xinès,
que no es pot...
A veure,
clar, té les seves coses,
el que passa és que
és un mercat molt llaminer
que es dius,
home,
si realment em implanto
al mercat xinès,
estic una mica encarat
cap al futur, eh?
Vull dir,
a totes les empreses
els convé estar de bones
amb el mercat xinès.
És això, no?
Si tu tens un producte
que és bo
i no pots oferir
el màxim
que pots oferir
i vas a treballar
a un país
que retallen
la informació
i estàs,
com dèiem ara,
fa un moment,
en igualtat de condicions
a la baixa
que altres cercadors
que tenen,
que estan,
doncs,
cridats per empreses privades
i també estotelats
pel govern xinès,
que fa,
doncs,
que la gent no
no veu en Google
una cosa millor.
Ja tenen
el que volen.
Google,
doncs,
si ha triomfat
en altres països
és perquè,
doncs,
ha estat capdavantera
amb tecnologia,
a l'hora de buscar
prestacions,
a l'hora de cerces,
doncs,
són bastant complertes
i ha fet
que sigui un navegador
bastant potent.
Aquestes condicions
també les podia oferir
la Xina,
però el que passa
és que els xinesos,
el govern xinès
ja s'ha encarregat
de crear competidors
així,
de manera artificial
perquè la publicació
xinès
no s'anés a Google.
ja ho han manipulat
de certa manera.
Home,
evidentment,
el govern xinès
l'interessa,
suposo,
tenir controlada
la informació
que entra
a través d'internet.
A totes,
les aplicadures
funcionen així,
ja s'encarreguen
per esmorteir
aquestes competències,
creant
una competència
molt forta
local,
i és el que dèiem,
que a la Xina
ja tenen
aquests cercadors
potenciats
per aquest govern
i,
esclar,
aleshores,
la diferència
que marcava
Google
que era,
en el cas de la Xina,
d'oferir
tota la llibertat d'expressió,
com tampoc
no la poden oferir,
al final
els van emprenyar
i van dir,
doncs marxem.
I el govern xinès,
doncs,
si no voleu respectar
les lleis,
ja podeu marxar.
O sigui que des de la Xina
no ens podem connectar
a Google.
Doncs,
sembla ser que no,
perquè
Google,
doncs,
s'ho està pensant,
però bé,
ara bé,
ara bé,
tampoc és segur
que Google deixi el país
en cas que el govern
no cedeixi.
Pot ser només
era una mesura
de pressió,
però tot això,
de moment,
encara no,
encara ho hem de veure.
El que sí que sabem
és que Google
va mostrar les seves cartes
i sembla que no ha tingut
massa efecte.
O sigui,
Google...
Va intentar fer pressió,
però...
Això mateix va dir,
doncs,
nosaltres,
si volem estar aquí,
ho hem de fer
amb totes les de la llei.
I el govern xinès
li va contestar,
l'única llei
que heu de respectar
és la del govern xinès.
O s'ateniu això
o ja podem tancar.
Esclar,
ja la cosa
està necessitant ser impàs,
o sigui,
encara està en la Xina,
però no sabem com s'acabarà
i possiblement sigui això
una mesura de força.
No n'hi ha sortit bé a Google
i possiblement,
com dius tu,
més val estar
mig tallada
la llibertat d'expressió
i mantenir-se la Xina
esperant
que bufin
béns de llibertat.
Quedat bé, no?
Sí,
ha quedat molt poètic.
A veure.
Bé.
A veure què passa.
A veure què passa, no?
Bé,
i parlant d'internet,
ja que estem ficats
en aquesta qüestió,
una notícia
que va aparèixer
la setmana passada
i és que
l'Internet Explorer
ha estat
qualificat
com molt poc segur.
Sí,
sí,
per què?
Bé,
aquí recordeu que fa uns dies
ens parlàvem
que obligaven
a Microsoft
per la llei
de competències
a nivell europeu
s'obligava a Microsoft,
no sé si érem tu
o amb la secció
en què parlem sobre Europa,
Betta,
però dèiem que
per no haver-los de sancionar
per haver,
doncs,
trencat aquesta normativa
sobre competències,
els obligaven
a que quan ara
tu compres un ordinador
puguis triar el navegador
que vols utilitzar.
Sí, sí, no, no.
En aquest sentit
això són normes
que Europa
els han obligat
a treballar
d'aquesta manera
perquè la Comissió Europea
els va obligar
per això,
per la competència,
no.
A Estats Units
no sé com va,
però almenys a Europa
els van parar
una mica els peus
perquè
el vendre
el nou sistema operatiu,
el Windows 7,
doncs,
al mateix temps
que li venien
aquest nou sistema operatiu
estava inclòs ja
aquest navegador,
no.
És clar,
aleshores,
la competència
o la Comissió
de la Competència
de la Unió Europea
va veure
que això era
valgui la redundància
competència
deslleial
contra altres navegadors,
en aquest cas,
doncs,
pot ser el Firefox,
el Chrome
de Google,
i aleshores,
doncs,
els va dir
si voleu vendre
el producte a Europa,
en aquest cas
el Windows 7,
ha de ser
sense el navegador
instal·lat de sèrie,
qui vulgui
després
instal·lar-se un navegador
pot escollir.
Doncs,
ara que hem obert la porta
a triar navegador
i, per tant,
en Explorer
ja no és
tot poderós,
diguem-ho així,
perquè ja estan a la vista
els altres competidors,
ara més,
se li afegeix
un altre problema
que és aquest
que se l'està titllant
de no segur.
No,
no segur,
però ara anem per aquí,
o sigui,
tu ara quan compres
un sistema operatiu,
en aquest cas
el Windows 7,
l'instal·les
i, aleshores,
et diu,
instal·lar un navegador
i t'ofereix
les possibilitats
que hi ha al mercat
i tu mateix
veuràs
segons els teus coneixements
o el que t'han recomanat,
veuràs el que fas,
no?
Ho dic perquè és una mica curiós,
no?
Ara que ja estem tots
sortint des de la mateixa
línia de sortida,
que estem en igualtat
de condicions per sortir,
ara, a més,
se li afegeix això
que surten veus
que diuen
atenció amb l'Explorer
perquè no és segur.
Què ha passat?
Doncs,
la veu de...
va saltar l'alarma
a primer Alemanya
i ara
s'hi ha sumat
França,
que també s'enconsella
a l'ús de l'Explorer
per la seva vulnerabilitat.
Resulta que fa uns dies
hi va haver
un atac massiu
de Facebook.
Facebook i Twitter
van quedar
desactivats.
Però què vols dir
un atac massiu?
Com una incursió
de pirates informàtics?
Sí.
amb quina finalitat?
De provar precisament,
segurament de provar
la seguretat
del navegador, no?
Sí.
Però això té a veure
amb el navegador?
Sí, sí, sí.
Resulta que
Facebook i Twitter
van ser atacats
i van patir
un daltabaix
que durant unes hores
no es va poder
fer servir,
cosa que va crear
també molt d'estrès
per molts
Facebook addictes.
Que n'hi ha, que n'hi ha.
Que n'hi ha, que n'hi ha.
No funciona, no funciona.
d'estrès, de nervis, allò
a mi que tens salt
Facebook, ah, què faré?
I com si s'acabés el món, no?
Va crear, doncs, gairebé
vam arribar
a nivell de pànic, no?
Però bé,
la cosa és que
van deixar fora de servei
Facebook i Twitter
durant unes quantes hores
i
cercant, cercant
com va venir aquest atac
doncs resulta que
hi ha un centre
governamental
a França
que es diu
CERTA
i
què vol dir?
Vol dir
el centre de paritat
geoguernamental
de resposta
i de tractament
d'atacs informàtics
això està
al País Bahia,
França
i que va
recomanar
l'ús
d'un navegador alternatiu
a l'Explorer
en versions 6, 7 i 8
perquè representa
que tot aquest atac
que va produir
Facebook i Twitter
es va fer a partir
del navegador
Explorer
o sigui, van trobar
un forat
els hackers
i a partir d'aquest forat
de l'Explorer
se van introduir
a Facebook
i a Twitter
i van
ho van destrossar tot
vaja
la seguretat
se'n va anar
pels aires
suposo que estan
treballant en ello
no?
Microsoft
clar
sí, sí
estan treballant
en ello
com dius tu
i en declaracions
a la revista
a l'edició digital
de la revista
de la nouvelle
observator
això
el meu francès
deixa'm-ho que desitja
però s'entès
no?
sí, sí, sí
jo no et corregiré
que de francès
ni un borrall
doncs en declaracions
aquesta edició digital
d'aquesta revista
ja ho hem dit
el director
i de seguretat
de Microsoft
a França
Bernard
Organian
va assenyalar
que
els consells
donats pel CERTA
a aquest centre
de seguretat
francès
han de ser matisats
perquè
segons la seva versió
la versió
d'aquest director
de seguretat
de Microsoft
doncs
els atacs
al navegador
tan sols
s'han afectat
a la versió
6
de l'Explorer
el que representa
un 10
o un 15%
dels internautes
en aquest sentit
va afirmar
que la recomanació
causa
temor
inútilment
remarcant
que actualment
Internet Explorer
7 i 8
no donen problemes
que són
les darreres versions
o sigui que
aquí ens hem de creure
clar
és que ara
qualsevol atac
i jo entenc
que surtin atacs
qualsevol atac
contra l'Explorer
és facilitar
molt la feina
als altres navegadors
tal com està
la situació
avui en dia
especialment a Europa
han criat
mala fama
aleshores
el govern alemany
i francès
diuen
no fer servir
el navegador
Internet Explorer
en les seves versions
6, 7 i 8
i surt
el director
tècnic
i de seguretat
de Microsoft
a França
dient
no, no
això
del problema
de seguretat
només passava
amb el 6
però actualment
molta gent
ja té instal·lades
les darreres versions
que són el 7
i el 8
que és l'última versió
d'Explorer
o sigui
quins hem de creure
de moment
millor que no fem servir
la 6
i si ja descartem
aquí estem d'acord
tots dos
vull dir que la 6
fa una ja
sí, aquí estem d'acord
tant els governs de França
i Alemanya
com el director
tècnic
descartem la 6
i passem-nos a la 7
i a la 8
i aleshores
si tampoc
no creiem encara
molta seguretat
doncs el Firefox
treballa molt bé
molt bé
no volem tirar
per terra
l'explorer
però bé
la qüestió és
que
que
que s'ho facin mirar
no?
perquè si hi ha
aquestes acusacions
és per algun motiu
no?
els hackers serveixen
moltes vegades
per una bona causa
que és
i obligar les empreses
a millorar el seu producte
i en definitiva
això ens repercuteix
en bé dels usuaris
i aleshores
aquestes recomanacions
doncs
de moment
no posen cap data
en el límit
perquè representa
que encara no han trobat
cap parxe
per tapar
aquests forats
segons
aquests governs
alemany i francès
però bé
suposo que
com deies tu
estan en ello
s'hi estan posant
i aviat
doncs
trobarem
algun parxe
d'aquestos
tant per la 6
com per la 7
o per la 8
a partir de seguretat
perquè no passi res
i podeu utilitzar
l'Internet Explorer
amb total seguretat
coses que passen
al món de la informàtica
o d'internet
en aquest cas
bé
informàtica i internet
és el mateix
que nosaltres us anem explicant
aquí a la Terra Esplana
escolta
anem tancant
suposo que ara farem
el viatge a vinil
però abans
abans ens havies
d'esbussar
una notícia
parlaves
era això
parlaves
d'un aspecte
de la informàtica
que ha quedat
tot solet
i que ens ha passat
de puntetes
que n'hi estem adonat
i bé
i deixarem també
per un altre dia
quatre conceptes
bastis
que us volem donar
sobre la TDT
ja ho vam dir
la setmana passada
però sí
no cal repressar
perquè la TDT
en tindrem
per molt de temps
i és conceptes
que hem de tenir clar
una vegada
ja tots estan posats
al carro
de la televisió digital
o sigui que
no pot explicar-ho
ara
que d'aquí
a dues setmanes
però volem
que ho tingueu clar
aquests quatre conceptes
i quan us ho expliqui
entendreu per què
el que volem esbussar
és que
ens agradaria
parlar d'un estri
que ha passat a millor vida
no ha sigut
d'avui per demà
ha passat
durant aquest any passat
i també el 2008
però és una mort lenta
que no
que no
ha passat
sense pena ni glòria
pels mitjans de comunicació
ens referim
als ordinadors
que portaven
aquell disquet
o aquella disquetera
de tres i mig
sí de tres i mig
això ja no se'n fan
sobretot que
ja no n'hi ha
els ordinadors
ja no van amb disquetera
no van amb disquetera
però hi ha gent
que té disquet
sí
perquè
ja se'ls ha digitalitzat
perquè
passa com
com les cintes de caset
que encara venen cintes de caset
però qui va
amb cintes de caset
no
i també les agulles
de socadiscos
també
que se'n troben
bé
això encara
sí
sol
perquè si no
no podíem escoltar
la música
però em refereixo
que són invents
que han passat a millor vida
i ara vas a qualsevol
l'utenda
d'informàtica
d'ordinadors
i no trobes
ordinadors
amb disquetera
o sigui
ha sigut un procés
que de la nit al dia
bé
no ha sigut
torno a insistir
de la nit al dia
però ha sigut
gradual
no?
que han anat desapareixent
i sense avisar
no?
allò que dius
ara sí
això sí
te trobaràs ara
als ordinadors
d'ara
amb 4 o 5 entrades
d'USB
per penjar
per punxar
tants pendrives
com vulguis
això mateix
aleshores
volem dir les claus
volem explicar
més tranquil·lament
el motiu
d'aquesta mort
de les disqueteres
amb els seus disquets
de 3 i mig
com has dit tu
que passen moltes coses
moltes coses
se'n reinventen
no?
la ràdio s'ha reinventat
i la tele també
perquè fan servir
una cosa que també hem de parlar
fan servir internet
és un ganxo
o sigui
un programa de ràdio
diu
aneu a Facebook
que han penjat unes fotografies
ja tardes
sí
és una interacció
la ràdio s'ha reinventat
el cinema també
amb 3D
avatar
també s'està reinventant
però si és que
ets
n'hi ha hagut manera
de salvar-lo
però és que no calia
tampoc
no, no calia
però em sap greu
però em sap greu
perquè s'han mort
sense avisar
sense fer soroll
ara poden servir
per fer coses reciclades
ja
però és una pena
ha passat a millor vida
i no ens hem assabentat
i nosaltres
els volem donar
un homenatge pòstum
com es mereix
aquí a la Terra Esplana
doncs queda dit
de dir
què va avui la Terra Esplana
els disquets de 3 i mig
i els altres
els altres que eren
de 5 i quart
de 5 i quart
una cosa així
era una cosa enorme
als principis de la informàtica
i aleshores
i l'atxulo
que és desmuntar
un disquet
no?
obrir-lo
i veure'l per dins
sí
té la seva gràcia
doncs es va passar
de 6 i mig
que ja va ser
un gran avenç
però és que també
la capacitat
d'emmagatzematge
era molt poc
n'hem de parlar
d'això
era no sé si
molt poques megas
era molt poqueta cosa
molt poqueta cosa
sí que esclar
ja els hi farem
un homenatge
com més degut
és que el Beta
és un romàntic
d'aquestes coses retro
i per això avui
el viatge a vinil
ja el tornava a fer
amb vinil
sí
nosaltres hauríem
instal·la algun dia
en el webcam
i mira que aquesta cançó
que em portes
està editada en CD
sí però esclar
som nostàlgic
i allò que dèiem
de la ràdio
se reinventa
a més a més
d'aquesta dualitat
ràdio-internet
també hi ha
la possibilitat
de posar en el webcam
i poder veure
doncs els programes
de ràdio
a través d'internet
no?
i un dia
si algun dia
el programa
ja tardes
i concretament
la secció
la terresplana
aconsegueix
posar una càmera
web
m'agradaria que
en lloc d'enfocar
els que estem parlant aquí
enfoquessin el plat
del trucadiscos
perquè poguéssiu comprovar
en viu
i en directe
per internet
que sí
que són discos de vinil
que estem punxant
no?
estaria bé
no?
sí
jo crec que amb el so
ja es nota
té aquell so dinàmic
que diuen que tenen els vinils
bé
que te'l poso de fons
digues
doncs
m'atestant
col·loca aquest vinil
és un maxi single
dura una mica més
la cançó
però va bé
perquè així explicarem
perquè hem escollit
aquest tema
d'una formació
que els anys 80
va triomfar
que es deien
els comunars
els comunars
estava formada
per el senyor
Jimmy Somerville
que feia aquell falset
aquella veu de falset
i el Richard Coles
que feia
tocava els teclats
doncs
ells van tenir
molt d'èxit
a mitjans dels 80
pensa que el Jimmy Somerville
ja havia triomfat
en un grup anterior
que es deien
els Bronskivit
sí
doncs bé
va decidir
plegar a Vélez
d'aquell grup
se va ajuntar
amb el Richard Coles
i va formar
T comunars
com una es va tenir
èxits
com una cançó
que ara està sonant
en una campanya
publicitària
de televisió
d'un operador
de telefonia
que la cançó
escollida
és
Don't leave me this way
doncs bé
nosaltres
per no repetir-nos
ja n'hi ha prou
que promocionin
aquella cançó
o aquesta cançó
per la tele
volem posar-ne una altra
de l'any 87
una cançó
que et porta
per títol
Tomorrow
i que dona a entendre
que els anys 80
això era
el que es ballava
a les discoteques
Sí, perquè a més
amb edició
Maxi Single
Sí, Maxi Single
sí, sí
allargada
perquè allà la gent
els anys 80
deixessin
a les cames
que no s'acabés mai
Sí, no s'acabés mai
Sí, sí, sí
Beta, doncs
amb els comunars
tanquem avui la Terra Esplana
moltíssimes gràcies
i fins la setmana que ve
A veure
i bijem
i bijem
i bijem
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!