La maca no s'ha volgut dir el secret de la salsa,
però tenim l'Antoni un clín habitual que potser sí que no se'l dirà.
Antoni, que està bona tarda.
No sé quin és el secret, però està boníssim, exquisit, deliciós.
No me l'ha volgut dir, no m'ha volgut dir el secret, no m'ha volgut parlar, de fet.
Però és normal, perquè els secrets són secrets per això.
Tu ets l'Antoni un clín habitual, no?
Sí, sí, vinc cada dia quasi bé, sí, sí.
I que s'ho t'has provat ja d'aquí, del restaurant?
Sí, sí, també.
I que les taqueries?
Que són abundants, generosos i estan a un prou raonable,
perfectament adequat a la qualitat.
Molt bé, i el servei?
Magnífic, clar.
L'Andrea no es pot esperar menys d'ella.
Molt bé, sí que ets habitual, vius per aquí a la vora?
Sí, el de vora mateix és el Bar House.
Molt bé.
Escolta'm, Antoni, doncs, i veig que estàs lleixint un llibre mentre estàs dinant, no?
El diari, el diari.
El diari, el diari.
Sí.
Com a dir, que tu ets un lector habitual de llibres, no?
Llibres, molts llibres, no?
Sí, normal, lo normal, com tothom.
Però tens predilecció per alguna mena de llibres en concret?
Sí, literatura medieval.
A qui volia arribar, a qui volia arribar?
Per què literatura medieval?
Bueno, pues perquè jo soc així, és per la... una deformació acadèmica.
António, gràcies i que vagi bé.
Gràcies, de res, molt bé.