Bona nit
Segur que ja l'heu reconegut perquè ja ha sonat a Tarragona Ràdio
des que ens va arribar Secretos de Sumario, de Dani Flaco,
que us l'hem estat apunjant, l'hem estat escoltant en diferents programes d'aquesta casa.
I és que quan arriba Treball Disco Gràfic, de Dani Flaco,
home, tots ens l'agafem amb molt de carinyo. Dani, bona tarda.
Hola, bona tarda.
L'últim, o sigui, quant temps ha passat entre l'últim i aquests Secretos de Sumario?
Un any. Només un any, no?
Sí, del Charneu, un any.
Sí, és veritat.
Sí, sí, el Charneu el que passa és que estava fet ja,
eren adaptacions que havia fet mica en mica al català i...
Les cançons ja estaven fetes.
Sí, sí, era posar-les a un CD i vinga, cap endavant.
O sigui que des de cançons originals, diguem-ne, des de fa un parell d'anys.
La pregunta és obligada.
Què ha canviat des d'abans del Charneu, com es deia?
Forzas de Flaqueza.
Sí, és veritat.
Sí, sí, sí.
Què ha canviat amb aquests Secretos de Sumario?
Doncs que la forma d'escriure crec que és molt millor per...
Evidentment per l'experiència, és més directa, no volia fer un disc molt metafòric,
sinó de dir, estic dient això és això i no hi ha una altra interpretació.
I a nivell de musical és molt més variat, molt més eclèptic que els anteriors,
que eren més homogenis.
I a nivell de producció he canviat de productor, aquest disc no he fet maquetes prèvies,
sinó que he massagiat directament tota la banda i a l'hora de gravar la toma definitiva
jo ja havia cantat moltes vegades les cançons i això es nota, no?,
la forma d'interpretar, l'energia que té, és diferent.
Què vols dir, el procés de gravació ha anat diferent?
Sí, els altres discos...
He treballat més en conjunt?
Efectivament, els altres discos jo em ficàvem al productor a l'estudi i anaven gravant coses,
doncs aquí fiquem una guitarra, aquí fiquem no sé què,
hi havia loops d'aquests de bateria que no són tocats sinó que són gravats,
tot i que després hi havia una bateria també.
Hi ha més de treball d'estudi, i aquí hi ha més de treball de música.
Efectivament, aquí el que sona es pot tocar en directe,
i a mi m'agrada molt així, crec que té un punt d'energia diferent el disc, que està millor.
I després també els concerts, el que és la reproducció en directe segurament serà més semblant al disc.
Efectivament, clar, és igual, és totalment igual perquè en aquest disc no hi ha res gravat
que no hagi estat tocat per nosaltres dels cinc que som al grup,
de bateria, baix, teclat, guitarra, jo, veu i guitarra, doncs això és el que sona.
Igualment està gravat per pistes.
Sí, però alhora hem gravat bastant també, perquè van gravar l'estudi del Lichis de la Cabra Mecànica,
que té un estudi molt xulo a Terrassa, que té diverses sales, i estàvem amb auriculars,
veient-nos per les finestres i tal, i tocant alhora, que això fa també que la bateria, el baix,
guitarras, estiguin gravades també al mateix entorn.
Sempre parlem de la producció dels discos, perquè, home, és el que fa la diferència
entre una sonoritat o una altra, i realment quan hi ha aspectes, no?,
que dius el músic és qui pesa més, no pas el treball d'estudi,
o produccions en què hem vist que hi ha parts gravades no per canal, sinó tots junts,
es nota, es nota la frascó.
Clar, això és el que buscàvem una mica, no?, i crec que...
És arriscat, eh?, perquè això...
Bueno, si els músics són bons...
Clar, aquí està la gràcia.
Sí, sí.
Per tant, també té un punt de maduresa, de dir, vinga, ho puc fer.
Sí, sí, a més està molt bé perquè vaig arribar a les cançons a guitarra i veu,
al local de Saig, que era...
Això com sempre, no?
Clar, que era el mateix, sí, però no és el mateix agafar una...
la guitarra i posar-te a tocar això, i que et vagin sumant els músics,
que no dir, vale, aquí quina bateria fiquem, pum, ga, pum, ga, si no,
a ti que et surt, no?, i arriba un moment, jo què sé, a la tornada, que...
Per què no fem això?
perquè són cinc caps pensant sobre la mateixa idea, no?, no un perill de cas, el productor i tu.
És un projecte molt a propi, de fet, clar, tu signes com a Dani Flacco, tu composes aquest esquelet bàsic, no?, amb la lletra, amb la música,
i després suposo que hauràs trobat la complicitat dels altres companys músics,
que al final, clar, és un estire i arronsa, on jo tenia pensada la cançó així, i al final tot quadra?
Sempre, sempre, sí, a sobre del productor ara és el Pepo López, que porta a tu gana amb mi,
vuit anys, oi així, i a més tinc l'avantatge que és el meu amic, un dels meus millors amics, no?,
que tinc tres o quatre, doncs un és el Pepo, i han rigut molt, moltíssim, moltíssim, no hi ha cap problema,
que sempre era allò de ficar-nos a l'estudi amb el teu amic, és cuidar-ho, no?,
però que va tot el contrari, en rigut moltíssim, moltíssim, i, bueno,
el problema és que ells estan fent el Pepo, que també la cabra mecànica,
i tota la banda estan fent la gira amb el Fito, i podem fer pocs bòluls tot el grup junts,
de fer jo molts acústics, però, bueno, per això estan els telèfons mòbils.
Ja t'agrada, però, a tu, fer acústics, no?
Sí, sí, sí.
Perquè també, home, és un format, a més, ja que la cançó està parida d'aquesta manera,
és un format supernatural per a tu.
Sí, a més, no hi ha...
Si una cançó funciona i darrere i veu, és que està bé.
Sí, amb qualsevol cosa pot anar després.
Clar, per això.
Les lletres són un dels punts forts de Dani Flacco des de sempre,
i és important això que ens deies al començament,
d'escolta, vaig a més directe, dic les coses més clares,
m'he deixat de tanta poesia i alegoria?
Sí, per exemple, ens ho referen al sexe, no?,
a les cançons que sempre hi era, però d'una forma amagat, no?, i tal.
en aquest cas és molt explícit, molt, molt.
Perdràs a públic o no? O en guanyaràs?
Jo guanyaré a públic femení.
De fet, és molt sensual la portada, no, sensual no és la paraula.
Tot el que és la maquetació del disc, les imatges, les fotografies, és molt íntim.
Sí, sí, buscàvem això, una miqueta que tingués molt a veure amb la temàtica global de les cançons, no?,
que són històries de...
De parella.
Sí, de parella, ja sigui al llarg termini, no?, o a curt, o a mitjà, o d'una nit, no?
En aquest cas, el que està reflecteix en la portal, el disseny i tal, és el que seria una història d'una nit, no?,
o un hotel, doncs, una miqueta buscar un...
o algun punt que hi ha en comú amb les cançons, no?,
no, en comptes de ficar-te com hem fet amb altres discos a un estudi
i posar, no?, allà que jo no ho sé fer, no?,
doncs, fem això.
I a sobre, doncs, toquem una miqueta, no?, a la model.
Escolta, i Secretos de Sumario?
Bueno, perquè era...
És el títol d'una de les cançons,
m'agrada molt la frase, com...
Jo dels discos, excepte el Charnego,
Salida d'Emergencia, Forts de Flaqueza,
m'agraden molt les frases fetes i contundents, no?,
crec que aquesta era bastant contundent,
i a més, a part de la cançó Secretos de Sumario,
quan ja vaig decidir que era el títol del disc,
aquesta mateixa frase la vaig ficar a una altra cançó,
però no a la tornada, sinó a més de la tornada.
O sigui, et perseguia, la frase et perseguia ja.
Sí, sí, sí, i a part em feia gràcia,
feia gràcia dir Secretos de Sumario si lo estás contando, tio.
És que què és un rotllo té una noche si no lo podes contar?
Claro.
¿Para qué lo haces?
Para contarlo a los amigos.
Dani, a ver, en quin moment et trobes de la teva carrera musical
que em tirem enrere?
Quants anys ja diries que portes amb la guitarra a la mà buscant a la vida?
Buah.
Des de la primera cançó que tenia 13 anys,
pues farà 20.
No m'ho do.
Sí, ara...
En quin moment te trobes ara mateix?
Estàs més madur?
Estàs més canalla?
Ho dic per aquest despullament de dir vinga, anem al gra?
Sí, jo crec que és un moment bastant dolç.
Dins del que a mi m'agrada fer, no?
Que jo tampoc tinc pretensions allò d'arribar a tocar grans estadis ni coses d'aquestes.
A mi m'agrada anar a tocar una sala petita i que estigui plena i que la gent pagui l'entrada per veure'm i tal.
Hi ha una cosa molt xula, no?
Que la gent canta totes les cançons, no només el single.
I això és que estàs fent bé el treball, no?
I que aquesta gent et serà fidel, no?
Aquest disc i el següent i l'altre.
Aquests d'aquests artistes, compositors, no?
Per tant, cantautors també, en certa manera, que funcioneu gràcies al Boca Orella.
Allò, he anat amb un concert de Dani Flaco.
Escolta-te'l.
Moltíssim.
La veritat és que sí.
I es va fent gran la qualitat.
Clar, jo què sé, ara que he presentat el disc a luz de gas, el mes de març, estava ple el luz de gas.
I jo dic, com ho poden ser, no?
Doncs sí, què m'ho anava a dir, no?
I cada cop que presento un disc a luz de gas, ve més gent.
Llavors és una bona senyal, no?
T'ha servit internet, promoció per internet, en el teu cas?
Sí, la veritat és que sí.
Tens MySpace.
MySpace, sí, sí.
I el Facebook també.
El Facebook és totalment directe, no?
És a dir, jo fico al Facebook que toco aquesta nit on sigui i la gent s'entera.
No ha de donar-se la casualitat que escolti la ràdio una entrevista, que ho digui, que compri el diari, que vegi la tele o que vagi pel carrer i miri un cartell.
Ningú en ser meu.
Sinó que directament li arriba al correu Facebook.
Dani Flaco, t'he invitado a l'evento Dani Flaco en on sigui, no?
Ah, ah, ah. Escolta, parlant de bolos, quan véns a Tarragona o com va la gira?
A l'estiu tornar a Tarragona perquè vinc cada 3 o 4 mesos sempre...
A la vaqueria?
A la vaqueria.
A la vaqueria, a la vaqueria.
Crec que vaig estar...
Ara parlaríem d'allò que parlem sempre, és que jo tinc un passat a Tarragona.
Sí, sí, sí, no?
Sempre li preguntem.
Jo això ho he vivit.
A la vaqueria va ser l'últim concert del Charneu, diguem-ne.
Molt bé.
I després vaig agafar vacances, unes setmanetes, i després començà amb el Segretot de Sumario, a Madrid, València, a Múrcia, a Barcelona, etc.
És el que t'anava a dintre, no et molts només per Catalunya?
No, no, no, no.
Et molts només per fora o no?
No, no, principalment per Catalunya, però per fora també, sí, sí.
I molt bé, jo estic flipant, no, d'anar a tocar a Múrcia, no, i que vingui la gent i que pagui l'entrada i que cantin les cançons, allò de què ha passat.
Clar, perquè és el tipus de cançó també, com dius tu, fresca directa amb una lletra que enganxa i que fa cantar.
Potser hi ha música que és per ballar, música per escoltar, i la teva s'ha de cantar.
Sí, no sé, a part m'agrada fer els concerts molt interactius, no, de dir, si jo vinc sobre la guitarra,
el que ve al concert ha de participar, i si hi ha una melodia que diu la, la, la, la, pues l'ha de cantar la gent, no,
allò fem la conya i tal, i aniria a una guitarra, però la gent canta també la melodia i és molt divertit.
Bé, plans de futur. Ara estàs amb la presentació del disc.
Al principi segui en la música, però quan tingui cançons per fer una altra, faré un altre disc.
Però ara presentar aquest disc, disfrutar-ho, perquè m'agrada molt aquest disc també, no, i tinc moltes ganes de tocar aquestes cançons.
Quan ja portes molt de temps tocant les mateixes cançons, és allò de, una miqueta d'aire fresco, no, per disfrutar, no,
i m'agrada tocar aquestes cançons i aprendre a tocar-les en directe, és quan aprens.
Clar, quan van madurant també les cançons, no, i vas veient els canvis que hi pots fer i les cosetes que surten.
Efectivament, sí, sí.
En possibilitat, no sé si t'ho has plantejat, és molt aviat, de treure els secrets de sumari en català, més de l'experiència.
Bueno, tinc el Deixa que surti l'Instinct, que és el primer, un single que hem fet en català, i bueno, sí que treuré segurament un disc en català, però no sé, quan surti.
No tinc pressa ni en castellà ni en català, quan crec que estic al moment ara de fer el disc quan vingui de gust, quan cregui que les cançons valen la pena i tal, no?
Jo crec que no tinc cap pressa, porto en quatre anys quatre discos, o sigui, jo crec que està bé.
No, en cinc anys quatre discos, està bé.
Ara tinc que descansar una miqueta mentalment i ficar-me a escriure quan vingui.
Dani, els teus seguidors, la gent això, que se sap totes les cançons, bueno, tens un tipus de fans, diríem, molt propers, molt propers a tu, no?, de que escriu en molt bona sintonia a l'escenari i tal.
Llavors te pregunto, ara et posaré en un compromís, quina és la cançó més personal de tot el disc?
De tot el disc?
Aquella que la cantes o la toques o que, bueno, va estar composada per una ocasió especial o que quan la toques dius, hosti, això surt a mi, això és molt personal.
Bueno, a mi hi ha una cançó que m'agrada molt, que es diu No seamos enemigos, perquè té un ànima especial, no?
O sigui, no sé qui ho va dir, no?, que una cançó és una bona lletra, una bona música, una bona producció, però que hi ha alguna cosa més que ningú ho sap i que surt a vegades només que no ho saps fer, jo crec que aquesta cançó ho té.
L'escoltem o què?
Vinga, va.
L'escoltem un trosset, és el tall número set, No seamos enemigos.
Bajo este cielo azabache, mi sombra llora en silencio, déjame que me emborrache, que en olvido me licencio.
Ja l'escolteu, eh? Ja compreu el disc i l'escolteu perquè volíem acabar amb aquest detall que has fet especialment en català.
Deixar que surti l'instinct.
Així acabarem. Escolta, per cert, el trobem a tot arreu el disc, està ben distribuït?
Això espero, no ho sé.
Em portes als concerts?
Sí, però no acostuma a passar per les botigues de discos perquè és una mica friki, no?
Perdona, tenim mi dico.
Que salga jo en portada.
En tot cas, ja està bé que no et preocupis d'això, ja se n'ocupen altres.
En teoria, hauria d'estar.
Que la podran escoltar al No seamos enemigos, per exemple, al MySpace.
El MySpace, myspace.com barra daniflaco i, bueno, al Facebook va sortir la informació totalment calenta, no?
És a dir, si avui he ficat... avui estic a Tarragona fent entrevistes, no?
Doncs això, vas ficar en el que fas una miqueta, la gent està alta amb tu.
Molt bé. Tens la pàgina web o amb el MySpace ja realment?
La web està una mica obsoleta ja realment, sí, sí.
Sí, sí, no, el MySpace és el que està actualitzat amb les dates dels bolos i tot això, sí, sí.
Bueno, Dani Flaco, un plaer, com sempre.
Igualment.
Moltes gràcies.
Ja ho sé que tornaràs, ja ho sé, i així ho esperem.
I, de fet, ja ens farem ressò ja quan d'aquí dos o tres mesos vinguis a la bequeria.
D'acord.
Una abraçada.
Igualment.