logo

Arxiu/ARXIU 2010/JA TARDES 2010/


Transcribed podcasts: 243
Time transcribed: 5d 9h 30m 41s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Solti al carrer,
et sort a un camp estiva.
T'avui recorda,
m'agrates més somida.
Segur que ja l'heu endeminat, no?
La veu és inconfusible.
Home, l'estil ens l'ha canviat fins a cert punt una miqueta.
Estem parlant de Cris Joanícol.
Tenim aquí els estudis de Tarragona Ràdio
presentant nou treball discogràfic
després de quatre anys, pedres que ratllen.
Cris, bona tarda.
Molt bona tarda.
T'has fet de pregar aquesta vegada, eh?
Més o menys.
No, perquè realment no he desaparegut del mapa.
He estat fent altres coses.
He fet un parodi de discos d'estàndards de jazz
amb l'original i l'orquestra de músics.
He fet un disc amb menaix a troar.
Aclarim que són quatre anys
des de l'últim disc amb cançons teves.
És veritat.
És veritat, és veritat.
I crec que tota menaix per prendre qualsevol projecte
es necessita una mica de temps.
Ara el tornava a tenir i a més em venia molt de gust fer temes propis.
No és qualsevol projecte, diria que és una evolució
o una conseqüència de la trajectòria que has portat fins ara.
Sembla que has fet com un gir, no?
Sí, suposo que sí.
Jo crec que sempre dic que d'alguna manera
amb aquest disc és com si hagi tornat una mica els meus orígens.
Doncs ja l'opropa és jubilar-te.
No, no, no, no fotem.
No en jubilis encara, que tinc molta corda.
No, però sí que...
Jo crec que hi ha hagut una sèrie de plantejaments diferents
de sortida en el que són la concepció de les cançons,
com les hem tratades
i fins i tot el que es diu i com es diu,
que evidentment donen un resultat
amb matisos importants,
sobretot diferents del que havia de fer fins a aquest moment.
És que, de fet, clar, similem Cris Joannico
amb la teva època amb els Ja t'ho diré,
també amb aquestes projectes que has fet
amb clau més jazzística.
I clar, ens arriba un disc de Cris Joannico
i dius, això ja pinta diferent,
perquè té una tonalitat com a rústica.
I després l'escoltes i veus que a més
hi ha una contundència sonora diferent.
No és el Cris Joannico de Cecília relaxat, eh?
No, no, també tenim una mica de mala llei quan volem.
No, però la veritat és que
sí que jo el concepte del disseny
sí que el tenia bastant com a...
volia que fos això, sí,
l'has dit la paraula.
Rústic, no?
Sí, amb aparició de fotos de coses una mica
no antigues, però sí que denoti una mica el pas del temps
i que la pedra o els materials més freds
tinguessin molta presència.
Això sí, amanit una miqueta amb uns dibuixets
una mica més calents i més alegres,
en aquest cas els ha fet el meu fill,
que estarà a la portada d'algunes cosetes
a dintre el llibret i això dona, doncs,
un toc una mica més càlid, no?
Però... i després a nivell de so també,
a nivell de so jo crec que la gran diferència
amb l'anterior disc és que aquests temes
s'han rodat abans en directe,
abans de gravar-los.
I això, sí, i això crec que dona una...
I dona un... a veure, hem tingut que treballar els temes
perquè funcionessin en directe
i això fa que, doncs, crec que els arranjaments
són molt més concisos,
no hi ha artificis, no hi ha seccions de corda,
ni metalls, ni vents, sinó que hi ha el just
que ha d'haver-hi perquè les cançons
tinguin la seva transparència que han de tenir.
Té la cruesa del directe amb els instruments justos
dels que esteu a l'escenari, no?
Correcte, correcte.
I també la immediatesa,
aquesta contundència que deia jo abans de so.
Sí, és que, a veure,
quan tu prepares temes per fer en directe
i hi ha quatre instruments en directe,
més la veu, més cors,
doncs, aquí es pot ser, diguéssim,
melós, es pot ser, en certa manera,
però sobretot, en moltes coses,
doncs, s'eliminen trànsits
entre una part i l'altra
i, senzillament, el que fas és ser molt directe
amb el missatge musical
i, evidentment, també a nivell de la lletra
i de la interpretació.
Però és el caire que li has volgut donar a tu,
perquè, clar, amb tota aquesta experimentació
que portes, tota l'experiència musical,
coneixes un munt de músics
i t'era molt fàcil agafar els músics
que t'han acompanyat en la gira jazzística,
no ho sé, doncs una trompeta, un sax,
és a dir, col·labora amb aquesta cançó
i t'has frenat, no, no,
tu volies una altra cosa.
Per ara m'he frenat
i seré temps de fer això.
No, la veritat és que sí que tenia ganes
que fos un disc,
sobretot que les cançons
tinguessin una mica el rodatge
i la calidesa del directe.
I com és? Ho has fet així volgut, eh?
Primer rodar-lo i després gravar-lo.
Sí, de fet, això és el que es fa habitualment
els grups que comencen.
Quan han gravat el primer disc,
és a dir, jo em lletruiré,
quan van començar, feiem cançons,
vam decidir fer uns concerts,
allò va anar a més
i un dia vam tenir la possibilitat
de gravar un disc d'aquelles cançons
que havien rodat en directe.
El segon disc ja no va ser així,
el segon disc ja el prepares, diguéssim,
d'alguna manera
perquè siguin registrades aquelles cançons
i després es fan adaptacions
d'aquelles versions del disc
perquè en directe funcionin.
Que això després és el ritme
que normalment sol continuament
sol continuar fins que dura, no?
I jo tenia ganes
de tornar una mica en aquest punt inicial
de les cançons,
que tinguin contacte amb la gent,
que nosaltres en tinguem també
consciència damunt l'escenari
com a músics
i a partir d'aquí explotar
aquestes diversions,
aquestes vivències
dins l'estudi de gravació
que és el que hem fet.
Per això dic
que és un disc primitiu,
que és un disc amb un so molt concís,
molt directe
perquè realment sona ara mateix
una bateria, un baix, una guitarra
i un teclat, no hi ha més,
i uns cors.
Estem parlant d'un disc
que, en fi, la imatge gràfica
diu molt, eh?
Pedra, fusta,
tot esqueixat
pel pas del temps,
ferro,
rovellat gairebé,
pedres que ratllen,
el títol també
té una contundència.
Què vols dir que ratllen?
És que, bueno,
ratllar menor que vol dir parlar.
I això...
Ara ho entenc,
ara ho entenc.
Però sense cap connotació negativa.
Sense cap tipus de connotació negativa.
És a dir,
de fet el diccionari diu
que ratllar és una excepció
que com una de les entrades
que posa del ratllar sense T,
és parlar més del conte.
I a Menorca,
des de tota la vida,
jo ho he sentit sempre tota la vida
i fa molts anys,
es va ja similar com a parlar.
Així com a Mallorca xerren,
doncs nosaltres ratllem.
Pedres que ratllen ve una mica,
és una metàfora,
una mica de...
perquè, bueno,
jo crec que Menorca és una illa
que a part de vent i sol i platja,
té moltes pedres,
és rocosa,
ja la diem serroqueta nosaltres
quan estem fora,
i a més té molta, molta pedra
des dels murs,
la paret seca,
que n'hi ha milers de quilòmetres
dins la illa,
fins als monuments dels jaciments
d'altres cultures que han passat per allà,
fins i tot l'arquitectura
de les dominacions anglès o francesa,
o l'àrab,
que tenen molta presència,
tots aquests elements freds
que sembla que no diguin res,
que sembla que s'han aguantant
i passen coses
i és com si no els afecti,
jo crec que sí que els afecta
i jo crec que a més
comptaria amb moltes coses,
una mica la referència és aquesta.
Selecció de temes
de què parlen les cançons?
Bé, les lletres,
jo aquesta vegada
he anat una miqueta més a...
He intentat distanciar-me
una miqueta de les històries
que vull contar.
Podem Val Jòs d'Amagat
era més el centre de les coses,
em passaven a mi les coses, no?
I amb aquest disc sí que hi ha cançons
que em passen a mi,
però n'hi ha moltíssimes
que parlen de històries
de terceres persones
i d'alguna manera, doncs,
Podem Val Jòs d'Amagat
tenia la necessitat
de reivindicar-me com a músic
després de la dissolució
del Jato i Dé
tenia la necessitat
a veure, sense tenir
l'afany de protagonisme.
Jo crec que era una cosa
inconscient, no?
I amb aquest m'he posat
una miqueta més
amb una miqueta més de distància,
com una espècie de wire, no?
Explicant, doncs, històries
des de la distància,
històries que m'han contat,
que...
Com si fossis tu les pedres.
Sí, experiències, sí, una mica
és això, una mica és això.
Experiències meves,
però també d'altra gent,
que he llegit en un llibre,
un paisatge que he descrit
o m'han descrit en un llibre
i m'ha agradat
i l'he volgut
transportar, doncs,
amb una cançó,
amb una notícia,
amb un diari,
sentint alguna cosa a la ràdio,
jo què sé,
paraules...
Penso que m'he tornat
més radical que abans.
En quin sentit?
Amb el sentit
d'utilitzar una miqueta,
doncs,
altra vegada
el llenguatge
que és el que utilitzo
habitualment,
que és el menorquí.
Després,
jo penso que ara tinc...
Soc conscient una miqueta
que he visc a Menorca
i estic assentat una mica allà,
no?
I crec que això fa
que torni una mica
als principis,
és a dir,
quan ja vam marxar de Menorca
eren més menorquins
que mai
sense tenir-ne consciència.
Això passa, eh?
Sí.
Quan estàs viure.
Sí,
i el que t'afecta
és el que tens a prop.
De fet,
també els elements
que utilitzes
per descriure les històries
o fer les metàfores
són els elements
que tens a prop, no?
I ara torna aquí
a haver-hi,
doncs,
moltes elements
de la natura,
torna a haver-hi,
doncs,
moltes paraules allà,
molts girs de Menorca...
És que això sí que és
una constant, diria jo,
de tots els teus...
de la teva trajectòria,
vaja,
per allò poc que la conec,
eh?
Les vegades que has vingut
i els testets que n'hem fet.
Sempre hi ha el referent
a Menorca,
el referent i llenc,
sigui per la pau,
pel paisatge,
sigui pel paisatge
més urbà, no?
O més natural?
I ara hi és molt més, ara.
Jo crec que,
per exemple,
no sé,
per exemple,
al camp,
a mig del camp
pots trobar una flor
que pot ser
el més dolç del món,
però pots trobar un carc
que pot ser
el més esquerp del món.
I conviuen junts.
És a dir que,
en valaments al camp
també es poden explicar,
doncs,
històries dolces
o històries,
doncs,
una mica més...
o no tan dolces,
més, més esquerpes.
Clar,
és un disc,
recordem-ho,
el Pedresca Rallan,
que té la gira prèvia,
s'ha posat primer en directe,
després s'ha passat
per estudiant,
registrar-lo.
Però, clar,
ara,
segons et marca l'agenda,
has de tornar
a fer gira,
no?,
de escenaris.
Ara ve de veritat.
Ara ve de veritat,
però no estàs cansat ja,
perquè havies fet
molt escenari abans de gravar?
Sí,
no,
n'havia fet uns quants,
havia fet poder
vuit o nou concerts o deu.
Encara,
no prou per cremar.
I en hi ha prou
perquè les cançons
agafin consistència.
Però no prou
com per cremar-te,
no?
No, no,
de tota manera,
jo crec que hi ha
moltes coses
que cremen molt més
que fer concerts
i fer-ne molts.
Que crema,
pot arribar a cremar,
però penso que
hi ha molta gent
que també es lleva
molt aviat
als matins
i això també sí que
crema molt,
això.
No ho sé,
a veure com serà això,
perquè, clar,
imagina't el procés,
tu primer fas
aquesta minigira
per provar
les cançons en directe
per donar-los
a la sonoritat
la contundència
de directe.
Després graves
i ara, en certa manera,
ve un directe
però de segona fase.
Ara potser trobaràs
arranjaments nous
amb aquesta gira
que dius,
ai, mira,
això no l'havia pensat
i ara ho poso.
De fet,
a veure,
em sembla que era
el Quimi Portet
que deia que les cançons
arriba un moment
que les abandonem
perquè sempre evolucionaríem,
canviaríem coses,
allargaríem,
ara canviaríem una nota,
potser hi afegiríem
dos acords.
Arriba un moment
que dius,
bueno,
saps què?
Fins aquí hem arribat,
no?
I segurament que,
doncs,
ara algunes
ja hem sofert
algunes petites modificacions
per adaptar-les
al directe
perquè també,
doncs,
tinguin més,
d'alguna manera,
doncs,
un aire diferent
i perquè l'escenari,
evidentment,
doncs,
també dona
un...
o demana
un tipus
d'arranjament,
un tractament
i una actitud
de la pròpia cançó
que segurament
en disc a la mà
no funcionaria.
per on passarà
aquesta gira
de Cris Jónico
ja amb el disc a la mà?
Vinc el dijous
dia 20
a la sala 0
a partir
de les 10
de la nit.
També,
bueno,
ja estem donant voltes
per Lleida,
Manresa,
l'endemà
d'aquí de Tarragona
anem a la sala
Biquini Barcelona,
hem presentat ja
a Mallorca
també i a Menorca,
bueno,
ja hi ha cosetes
i tornem,
tornarem per aquí
a l'estiu també
ens veurem segurament,
per Constantí
i t'encantés
i aquestes coses.
Molt bé,
o sigui que es presenta
a un estiu completat.
Sí,
mogut,
mogut,
i ara això,
ja t'he dit que
cansar-me,
no,
situacions no,
cansen els viatges,
cansen la carretera,
cansa el no dormir,
cansa la mala alimentació,
aquestes coses,
però l'escenari,
quan estàs a sobre l'escenari
se't curen tots els males.
Cris,
i en quina,
parlem de futur,
el futur de Cris Jónico,
el més immediat
és moure,
tornar a moure aquest pedres
que ratllen,
ara doncs ja han registrat,
més allà d'això,
perquè sabem que els músics
com tu teniu bastants projectes.
Sí,
el que passa que ara,
encara estic pendent
d'un parell de cosetes
i realment
és molt recent el disc,
perquè el disc
tot just fa dos mesos
que el tenim entre les mans.
Jo crec que
ja en comença,
de fet l'altre dia
ho comentava amb un col·lega,
que ja en comencen
a venir ganes
de tornar a agafar la guitarra
i començar a fer
més coses,
però bueno,
cançons noves vols dir.
Sí,
cançons noves,
de tota manera
jo tinc un petit estudi a Menorca,
estic fent
algunes produccions allà,
estic
mig ficat
amb un musical
per allà
que estem fent
i que ja
hem estrenat
i que seguirem fent
aquest estiu.
Un musical?
Sí,
un musical.
Teatre musical,
entenem.
Teatre musical,
sí.
De què?
Que arriba d'això aquí?
Poder arriba,
poder arriba.
De fet,
és un musical,
és una opereta
de finals del segle XIX
que ja els de Goya
que em van adaptar
ja fa 13 o 14 anys
que es diu
Els Pirates,
que el Carles Sabater
va ser protagonista
d'aquesta...
Em sona tot això
que l'expliques.
I allà s'ha adaptat,
evidentment,
és un opereta
molt popular
a Anglaterra,
representa
per tot el món,
Austràlia,
Estats Units,
representa per tot,
i nosaltres el que hem fet
ha sigut una adaptació
a la realitat
de la illa de Menorca
i som els Pirates
de Calentorqueta,
som molt dolents
però no per...
No ha de ser gaire dolents,
no per malícia,
sinó que som molt dolents
com a Pirates,
és a dir,
no ens mengem un rosco
com a Pirates
i es morim de fam,
com que aquí diu,
però és molt divertida,
és una obra molt divertida.
Hem fet un muntatge
íntegre
amb actors
i atrius
i músics d'allà
i tenim ganes
també de moure
a Mallorca
com també aquí a...
Ja us avisaré
quan vinguem
perquè és molt divertit
i són 16 actors
amb escena,
14 músics,
direcció,
hi ha un equip important
amateur i professional
però hem fet un equip molt bo.
Déu-n'hi-do,
veieu com el Chris
estava implicat
en mil projectes,
sempre es passa igual.
Però discos i cançons
en farem més segur, eh?
Sí.
De moment a disfrutar,
que sempre volem córrer massa,
tenim ja un disc
i ja demanem l'altre,
tranquils,
a disfrutar del
Pedro Escarratllan
que la tindrem
a més ocasió
d'escoltar-lo en directe
aquí a la sala 0
dijous 20 de maig.
Chris,
Joanico,
escolta,
moltes gràcies per venir
un cop més.
A vosaltres
per obrir-me micròfons
i per deixar
sentir aquesta música.
Molta sort
i fins la propera.
Fins ara.
divendres vespre,
temps sortidera
i molta merda
per cremar.
quina setmana
morta de ganes
apuntar-lo i darrere.
L'oca somera,
l'oca somera,
l'oca somera,
l'oca somera,
ja veuràs.
Ah, ah, ah, ah,
l'oca somera,
l'oca somera,
ja veuràs.
Llengua de vidre,
falda ta curta,
cap a veure que caurà.
Déu, quina festa,
tu, del sabà,
ramona a tocar.
L'oca somera,
l'oca somera,
l'oca somera,
provaràs.
Ah, ah, ah, ah,
l'oca somera,
l'oca somera,
ja veuràs.
I veus la mà
i plores de gust,
tots els colors
que es prenen perfums,
que et repassen
la innocència
a poc a poc.
I vols lluitar
a compte corrent,
en tens més ganes
que tota sa gent,
presumint i passejant
vas costar fons.
l'oca somera.
L'oca somera.
L'oca somera.
l'oca somerà.
Tant que saliu,
t'hores més tard
i em volies un poc
menys.
No et pots dormir
i escorre a pic que hauràs
de fugir.
Lo que somera,
lo que somera,
lo que trobaràs,
ah, ah, ah, ah.
Lo que somera,
lo que somera,
ja l'hauràs.
I vols la mà
d'hores de gust,
tots els colors
desprenen perfums
que et repassen
sa innocència
a poc a poc.
I vols lluitar
a contra corrent,
en tens més ganes
que tota sa gent,
presumint-ni,
passejant
pa'ls costafors.
I cerca's la mà,
se'n moiren els ulls,
ara ja no hi queden
cap desperfums
i t'afiblen fort,
et senes
de dolor.
I vols lluitar
a contra corrent,
en tens més ganes
que tota sa gent,
presumint-ni,
passejant
pa'ls costafors.
presumint-ni,
passejant
pa'ls costafors.
De sa vida,
de sa teva vida,
trista.
de sa teva vida,
qui t'an
i

que té Sciences