Volem parlar amb el vicecònsul d'Aití a Catalunya i Balears, Álvaro Choic.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Content, s'imagino, satisfets per aquesta mostra de solidaritat de Tarragona vers Aití.
Efectivament, és només una mostra més de solidaritat del poble de Catalunya
i no s'ha quedat enrere a Tarragona.
Quines informacions teniu des d'Aití? Quines informacions que us arriba? Com està el país?
La situació és molt greu, és molt preocupant, ja que hi ha moltes persones aquí
i encara no els ha arribat l'ajut i hi ha moltes persones, sobretot,
que durant molt de temps, durant molts anys, estarà vivint d'aquest ajut.
No hi ha llocs de feina, molta gent ha perdut els seus llars, no té res,
hi ha molta gent que no té res i es trigarà molt a recuperar el país.
Ara, per la informació que arriba en aquests dies, es parla de caos a la capital,
que hi ha poca gent de seguretat, poca policia, hi ha molts aldarulls al centre mateix.
Els aldarulls que es veuen a la premsa s'han de contextualitzar
en una situació de supervivència de moltes persones.
Llavors, el que estem veient, en realitat, el poble haitia no és un poble violent,
sinó que el que estem veient són mostres, en alguns casos, de desesperació
i de distinta supervivència, però no és ni molt menys representatiu
de quina és la forma de ser del poble haitia.
Com era, precisament, el poble haitia abans del terratre?
Haití s'ha de dir que tenia molts problemes abans del terratrèmol
i molts dels problemes que s'han produït ara, després del terratrèmol,
dol dir-ho, són culpa de problemes que anaven arrossegant aquí a Haití
no des de fa temps.
Ara ve, era un poble amable, és un poble acollidor,
de gent amb ganes de treballar i, sobretot, en aquests moments,
gent amb ganes de viure i de fer un país millor.
Llavors, quan has dit el terratrèmol, ara per ara,
quina és la principal necessitat al país?
Crec que acabaria abans si digués quines són les seves necessitats.
En aquests moments, totes les primeres necessitats,
és això el que el nom diu, són necessàries.
Allotjament per a les persones, aigua, sobretot molt important,
tant per cuinar com per evitar que hi hagi epidèmies,
aliments, material d'higiene, medicaments,
com poden veure, tot el que són productes de primera necessitat.
Teniu, suposo, la constància de que arriba molta ajuda, no?,
a nivell internacional.
Efectivament, està arribant molta ajuda,
però hem de tenir en compte la magnitud de la catàstrofe,
que estem parlant de milions de damnificats.
Per tant, tota ajuda és poca i hi ha molt material,
però hi ha moltes persones que encara no s'han pogut beneficiar d'aquest ajut.
també hi ha pocs hospitals, no?, en fi,
molts malalts, molts, amb grans mutilacions,
és una situació complexa.
Efectivament, el país s'ha d'entendre en un context
d'un país molt centralitzat,
llavors en caure a Port-au-Prince s'ha col·lapsat totalment el país,
no queden infraestructures ni sanitàries, ni educatives,
ni tant se vol, es queden ministeris,
perquè ens fem una idea de la magnitud de la catàstrofe.
S'està parlant de no reconstruir algunes de les ciutats
i directament deixar-les tal com estan per construir-les en un altre lloc,
directament perquè el grau de destrucció és tan gran
que pot sortir més car reconstruir-ho
que tornar a construir una ciutat en un altre lloc.
Es parlava de construir la capital en un altre indret, no?, també?
Efectivament, i, bueno, s'està parlant i s'està produint en aquests moments
un èxode de persones cap a altres ciutats, no?,
perquè Port-au-Prince no pot acollir en aquests moments,
no té infraestructures oficient per acollir els dos milions i escaig de persones
que estaven vivint allà.
Ara parlarem amb el seu vicecònsul, amb el seu homòleg volen dir,
el vicecònsul de República Dominicana.
De fet, hi ha una autèntica llauna d'ahigians
que s'han refugiat a República Dominicana.
Heu tingut molt de suport, no?, d'aquest país, oi?
Bueno, de les poques coses positives,
si és que es pot dir que hi ha alguna cosa positiva d'aquesta catàstrofe,
és veure la solidaritat internacional,
i molt especialment del nostre poble germà,
de República Dominicana,
que ha deixat enrere qualsevol tipus d'animatversió
que ha pogués haver passat.
Ha obert les seves portes, el seu col, els seus hospitals,
tot el seu ajut,
i des d'aquí les noves paraules d'agraïment
per a República Dominicana i el seu poble,
perquè, bueno,
és que no hi ha paraules per agrair
tot l'ajut que està arribant des d'allà.
L'objectiu a llarg termini o a curt llarg termini
seria fer un haitier millor del que era abans?
Tant de bo, tant de bo.
La idea és que hi hagi projectes a llarg termini,
estem parlant de projectes no a dos, cinc, deu anys vistes,
sinó trenta anys vistes,
per aconseguir que haitier
aconsegueixi ser un país desenvolupat,
que no torni a ser el país que era abans del terratrèmol,
i, bueno, l'experiència internacional es mostra,
estic pensant en països de l'est de l'Àsia,
que amb recolts, o sigui, bueno,
amb ajut internacional,
si la comunitat internacional ho vol,
i el poble haitier ho vol, també,
és possible en un curt termini de temps
convertir haitier en un país
que pugui ser autosuficient.
Per cert, que avui hi havia aquí membres
de Prodècio Civil que van viatjar a haitier,
també amb un dels gossos que no van poder ajudar,
malauradament, a les tasques,
personalment a la perifèria,
però, baxa, han vingut avui aquí també a donar suport, no?
Efectivament, se'ls ha donat les gràcies
al fet que poguessin entrar o no a Haití,
va ser per temes purament burocràtics
i l'important és que estaven allà,
que a Tarragona vam estar a la seva solidaritat
des del primer moment enviant els seus cossos
de Protecció Civil al front de batalla, no?
I des d'aquí el meu agraïment a l'Ajuntament de Tarragona
i llavors ja indirectament a tot el poble de Tarragona, no?,
que s'ha solidaritzat des del primer moment amb Haití.
A veure, Xoi, viceconsul d'A Haití, Catalunya i Balears,
gràcies per tenir el pic de Tarragona Ràdio
i desitgem que es puguin recuperar en la mesura possible,
doncs això, el més aviat possible.
Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies a vostè.
Gràcies.