Bona tarda a tothom.
Abans que res, com esteu? Perquè esteu tancats
des d'ahir a les 5 de la tarda, no?
Sí, sí, sí, portem tancats d'ahir a la tarda
a la seva consell comarcal,
diferents oigidors, consellers comarcals
i alcaldes de l'Escava Republicana
per els socialistes d'iniciativa
i també independents, la Federació Independents
de Catalunya.
Bé, hem passat la nit aquí, portem tot un matí
de treball, una mica traçant estratègia
per a ficar la màxima obsessió,
per a ficar el màxim esforç
per evitar que els cements nuclears
sense la nostra comarca.
Especialment pel que fa a fer la màxima pressió
de cara a la convocatòria del ple
que té l'Ajuntament d'Escó per demà
a les 11 de matí i el ple
en el qual s'ha d'aprovar suposadament
la candidatura d'Escó al cementiri nuclear.
Llavors estem intentant
fer la màxima pressió a nivell polític
i institucional per diverses vies
a fi i efecte que
en primera instància tiri la convocatòria
d'aquest ple, en segona instància
els agidors d'Ajuntament d'Escó
i acabin votant en contra, en cas que no puc
traçar una estratègia també
de cara als propers dies.
En aquest sentit, la vostra estratègia més directa
ha sigut demanar ajut al partit,
en aquest cas de l'alcalde, no?
A Convergència i Unió, que sigui el partit
qui faci rectificar tot això.
Sí, esclar.
A veure, Convergència i Unió a nivell nacional
intentava entrar les mans en certa mesura
d'aquest procés, però no s'ha d'oblidar
que l'alcalde i els quatre agidors
són membres del seu partit
i que en una suspensió o en un informe
o en una suspensió, un acte informativa
no és suficient per fer la capacitat
de l'alcalde d'Escó, que en tot cas,
a més, l'alcalde d'Escó
quant a un suport de diversos alcaldes
convergents també de la comarca
que tampoc està sol
i que, per tant, el partit encara
pot exercir molta pressió
i li ha d'exigir
que la tiri la convocatòria del ple.
Evidentment, en tot plegat,
també hi ha un agidor socialista
que també està en la mateixa situació,
podríem dir,
i que també se li està exigint
que no tinguin avani.
I el mateix passa
amb la Federació d'Interpetència de Catalunya
que també té una presentació d'hi dins.
Inicialment hi ha un frau democràtic clar
quan cap d'estes tres partits
no es presenten a les eleccions del 2007
o a les passades eleccions
portant el seu programa
que volien ficar un cementiri nuclear
al seu municipi
i, per tant, la ciutadania
al seu municipi no els ha votat
perquè fiquin un cementiri nuclear
al seu poble.
Més enllà de les qüestions polítiques
o de color o de partit,
vosaltres, bé, ja ho intuïm,
però volem sentir també de la vostra veu.
Per què esteu en contra
de la implantació del cementiri Esco?
És una qüestió de model,
fonamentalment de model econòmic
de la comarca.
Després de 30 anys de les nuclears,
que si pot estar d'acord
o si pot estar en contra
a l'opinió de cadascú,
el que és una veritat
és que 30 anys després
tot aquell progrés que es prometia,
tota aquella diversificació econòmica
i aquell desenvolupament
que havien d'arribar no ha succeït.
No és una veritat.
Avui tenim caràcters deficitaris,
tenim xarxes de serveis ferroviaris
molt deficitaris
i els serveis no són millors
que a una altra comarca
del Principat de Catalunya.
Per tant,
entenem que el model nuclear
no és el nostre model,
no és el model que volem
perllongar o prorlogar
a la nostra comarca.
l'Ibera d'Ebre
té al costat
la teva alta
que té dues denominacions d'origen,
una de l'oli
i una del vi
pel priorat a l'altre costat
que també té dues denominacions d'origen
del vi
té les gavarigues
que té denominació d'origen
de l'oli
i el segrià
que també té denominacions d'origen.
Per contra,
l'Ibera d'Ebre
és un forat negre
en denominacions d'origen
perquè,
en certa mesura,
en una mesura altament probable
per l'efecte
de tenir dos centrals nuclears
o dos grups nuclears
dins de la comarca
i que quan hi ha un problema
hi ha una fuita
o la central se va connectar
després d'anar a la càrrega
sempre surt escó
i entre parènteses
l'Ibera d'Ebre.
Això provoca
que la marca de qualitat
de l'Ibera d'Ebre
dels productes agroalimentaris d'aquí
bé sigui de la maderia
bé sigui de l'agricultura
no surten al mercat
no tenen sortida
i creiem que és estratègic
seguir potenciant
aquests sectors
com també és estratègic
seguir potenciant
el sector turisme
que mentre a l'abasta
el turisme ha crescut
els dades de 10 anys
a l'Ibera
s'ha ofert un estancament
i no és per manca d'inversions.
Marques de qualitat turística
com l'Ibera d'Ebre
o veniu a l'Ibera d'Ebre
perden molta força
quan tens escó al costat
o quan tens altres problemes
mediambientals
al mateix territori.
Llavors és una clara qüestió
de model econòmic
no volem que el model nuclear
segueixi per llorgant-se
i el cementiri nuclear
és per llongar aquest model.
I clar, sempre has de ficar
a la bàscula
els 60 llocs de treball
que pot crear
durant els primers 20 anys
el seu funcionament
i a l'altre costat
de la bàscula
és de ficar
a les desenes
de centenars
de llocs de treball
que pot crear
i que crea ja
l'agricultura
la lamaderia
o el turisme.
Per tant,
la Ribera d'Ebre
podria fer un gir?
Podria reestructurar
el seu model econòmic?
Ho dic perquè des de fora
tenim la impressió
que hi ha molta part
de la població
moltíssima
que viu justament
del tema nuclear
a la Ribera d'Ebre.
Potser vostè ens ho clareix.
No es pot oblidar
que hi ha
prop de 1.500 llocs de treball
que es genera
directament
la central nuclear.
Però també s'ha demostrat
que els darrers 30 anys
el municipi d'Escó,
per exemple,
ha baixat
un 25%
de la seva població.
Mentre que el municipi
de Mora d'Ebre
ha incrementat
un 50%
de la seva població.
És a dir,
tots els llocs de treball
el model nuclear
no garanteix
futur ni prosperitat.
I més,
sabent que
probablement d'aquuns anys
la central
tancarà
per una decisió
empresarial,
no cal que ningú
li tanqui,
o per una decisió
governamental
perquè el seu
període de funcionament
acabarà
i quedarà
una atura estructural
a la vera considerable
i un cementeri nuclear
en cap dels casos
resoldrà
aquest atur.
Per tant,
cal una aposta forta
i cal seguir fent
una aposta forta
com ja s'està fent
des de les diverses
institucions comarcals,
com el Consell
o alguns ajuntaments
en pro de la diversificació
econòmica de la zona.
Tot sigui dit
que és molt difícil
i costa molt
i en certa mesura
hi ha la influència
del model nuclear.
El municipi d'Escolta
un polígon industrial
des del 1995
amb llum,
aigua,
gas,
electrificat,
per tant,
en totes les condicions mínimes
amb uns incentius
per part del mateix municipi
elevadíssims
per a l'instal·lació
d'empreses
i creació
en llocs de treball
i aquest asola industrial,
aquest espai industrial
des de l'any 95
està creat
i està buit.
No hi ha ni una sola empresa
instal·lada.
Fruit també
de que el model nuclear
és un monocultiu
molt potent
que dona
llocs de treball,
és cert,
en quant a centres nuclears,
però que el cementiri nuclear
pròpiament
els llocs de treball
que dona
són i oisoris
i que en tot cas
l'únic que estan fent
és hipotecar
un futur desenvolupament
de la nostra comarca.
Josep Maria,
crec que us recolzen
unes 60 en a llarga
d'ajuntaments,
7 consells comarcals,
teniu força,
diguéssim,
per tirar endavant
i amb garanties,
no?
Sí, tant.
62 ajuntaments
del territori,
camp de tabagó
i terres de l'Ebre
s'han manifestat
contràries
al cementiri nuclear
i podria ser
que alguns ajuntaments
encara no ho fessin
en els propers dies.
Els 7 consells comarcals,
7 dels 10 consells comarcals
de la demarcació
i entre els quals
ja els de la zona
més propera
d'influència directa
a la central,
estan clarament posicionats
en contra de la instal·lació
del cementiri nuclear aquí
i a tots,
excepte un,
la moció de l'Ebuig
al cementiri nuclear
d'aquests consells comarcals
es va aprovar
per majoria,
per unanimitat.
Tots els assistents
del ple van votar a favor.
Però tots els representants
polítics del territori
més immediat
de la zona,
tant de Tàl·les de l'Ebre
com del camp de Tabagona,
han votat en contra
de l'instal·lació
d'aquest cementiri nuclear
a nivell dels seus
consells comarcals.
Ara, la Ibera d'Ebre,
que és el cas concret
on està Escó
i on podria acabar
amb el cementiri nuclear
si demà el ple
prospera la proposta
de candidatura,
la Ibera d'Ebre
la votació
sobre el cementiri nuclear
va ser per 17 vots
a favor
i dues abstencions.
Per tant,
hi ha una majoria
amplíssima i claríssima
de representants electes
escollits per la ciutadania
en oposar-se
d'una forma clara
i contundent
al cementiri nuclear.
Això dona forces
al Consell Comarcal,
dona forces
al seu president
per seguir lluitant
endavant
i mantenint
la màxima pressió
possible sobre
l'Ajuntament d'Escó
perquè demà
no acabi
estudiant a terme
el ple
que té convocat
o en tot cas
que no acabi
votant la candidatura
d'Escó
com a pedal
de regal
cementiri nuclear.
Josep Maria,
una qüestió.
Sopta molt
que, en definitiva,
cinc persones
puguin decidir
una cosa tan important
pel territori,
per Catalunya,
pel país,
un Ajuntament,
únicament un Ajuntament
pugui decidir-ho.
És a dir,
que això s'opta molt
vist de fora.
I en qualsevol cas
què hauria de canviar?
Això no hauria de decidir
la Generalitat,
el Ministeri pertinent
i no un Ajuntament
unilateralment?
Exacte.
És absolutament inconcebible
que s'utilitzi
el mateix procediment
per obrir una fusteria
al poble
que per implantar
un cementiri nuclear
no entra al cap de ningú.
És una qüestió greu
que no oblidem
el Govern de l'Estat
és qui la planteja
i qui planteja
el procediment per a fer-ho.
Clar,
ell també té la capacitat
de marcar
aquesta normativa
i, repeteixo,
que és absolutament
inconcebible això,
que necessitza el mateix
per una fusteria,
una pixateria,
una botiga de poble
que per instalar
un cementiri nuclear.
Més i quant
sabent que els efectes
d'aquest cementiri nuclear
en cap cas
són estrictament locals
i que per tal
la decisió
no pot ser local.
És una de les crítiques
clares.
Òbviament,
quan l'autoritori,
els 62 acintaments,
els consells comarcals,
el mateix Parlament
de Catalunya
ja s'han manifestat
en contra,
encara és més inconcebible
que l'alcalde
d'Escola de G2
optin
per no acatar,
per no entendre
i per no compartir
la decisió
de tot un territori,
de tot un país
clara i contundent.
sobta,
no deixar de sobtar.
La decisió
està a les seues mans
i no podem fer més
que reclamar-los
i demanar-los
que siguin
una mica
que es despertin,
que obrin els ulls
i que vegin
que el territori
en un camp clar
i que el país
en un camp clar
els està demanant
que no hipotequin
el nostre futur,
que no hipotequin
el nostre model
i que permetin
que les generacions futures
puguin seguir vivint
al nostre territori
amb una qualitat
digna i elevada.
Ara li demanem
ja per acabar
l'entrevista
que ens interpreti,
que ens faci
d'intèrpret
de tot plegat.
Si les coses són així,
si hi ha tantíssima gent
i estaments
en contra,
què creu vostè
que fa que
l'Ajuntament d'Escola,
en aquest cas
que l'alcalde
i aquests regidors,
no retirin
el ple de demà?
Per què segueixen endavant?
L'Associació
de Municipis
de les Àrees Nuclears,
que és l'associació
que dona suport
als municipis
que es treuen
sobre els centres nuclears,
és sabut,
és conegut per tothom,
que ha servit
com una compradora
de voluntats.
Una part
que fins l'any 2005
s'extrea
del nostre regut
de la llum
i que anava destinada
a residus
que generaven
les nuclears
i que també
s'havia de destinar
a través d'uns fons
que donava l'Estat
a la màquia
i a l'Ajuntament
per a que
reindustrialitzessin
i diversifiquessin
l'economia de la zona
han anat únic
i exclusivament
a incrementar
els pressupostos
municipals
dels ajuntaments
de prop
de la central nuclear.
És l'exemple claríssim
que un ajuntament
de 1.600 habitants
com Esco
té un pressupost
d'entre 11 i 12 milions
d'euros anuals
i que una associació
d'Esco
té una subvenció
a l'Ajuntament
de 90.000 euros anuals.
Per posar un exemple,
l'Ajuntament
de Miravet
té 800 habitants
i el pressupost
dels millors anys
arriba als 900.000 euros.
És a dir,
només amb 1.000 habitants més
multipliquen
per 11
el pressupost.
Passen de
Miravet
un milions d'euros
de pressupost
i l'Ajuntament
d'Esco
11 milions d'euros
de pressupost.
Ha servit
d'alguna manera
de comprador
de voluntats
per acallar
d'alguna manera
també
alguna certa oposició
que pugui sortir
dels municipis
de la zona d'influència
i l'AMAC
ha estat fent això
i per tant
en certa mesura
s'entén
que amb aquesta promesa
de diners
que puguin entrar
a les arques municipals
els seus representants
polítics
creguin
que estan fent
un gran favor
al poble
i el que estan fent
de la etat
és un flac favor
al territori.
Es parla
de 6 milions
llargs d'euros,
no?
Així més no
pel que fa
a l'esborrany ministerial
que hem de recordar
que és un esborrany,
no?
Sí, clar.
I el primer esborrany
ministerial
parlava de 12 milions
i ara ha baixat
a 6
i com que és
un ordre ministerial
depèn de la voluntat
amb la qual
seixi el ministre
aquell dia
i pot haver
baixat fins a 3
i inclús fins a 1
dependrà
de la lliure voluntat
del ministre.
No és ni tan sols
una llei
el que marca
quants diners
han d'anar a la zona
que acabi albergant
un cementiri nuclear.
Josep Maria Saeta
seguireu tancats
aquesta nit
i demà
imaginem que assistireu
a aquest plenari
extraordinari
a l'Ajuntament d'Escoa.
Fins demà
a l'hora del ple
seguirem tancats aquí
fent la màxima pressió possible.
Doncs escolta,
el president del Consell Comarca
de la Tarragonès
o del Roca
ha passat la nit
amb vosaltres, no, avui?
I tant, l'Eudal
va arribar a la nit
sobre l'hora de sopar
i s'ha quedat
tot i tot nosaltres
amb una mostra
de suport claríssima
que agraïm profundament,
certament.
Josep Maria Saeta,
moltíssimes gràcies,
seguirem de prop
en aquest cas.
Moltes gràcies a vosaltres,
bona tarda.