Volem ampliar informació sobre aquest gran projecte,
aquesta gran ciutat de la cultura.
Ens acompanya l'arquitecte municipal, Rogelio Jiménez.
Què tal?
Molt bé, gràcies.
Espectacular, no?
Aquest jardí vertical, amb aquesta gran pantalla,
tota la integració de l'espai,
també el tema que sigui tot plegat sostenible, no?
Bé, es ha de pensar que, diguéssim, l'espectacularitat
ve fonamentalment per la recuperació d'un espai
que abans la ciutadania no podia accedir
i que ara queda incorporat a el que és l'ús normal del ciutadà.
Si això l'afegim al caire cultural i d'activitats lúdiques
que tindrà tot l'entorn,
doncs sí, estem davant d'un projecte molt important
i que, a més, per als tractaments que se li donen d'avantguàrdia
tant per el que són els continguts com el continent,
la forma que pren tota aquesta façana verda, sostenible, etc.,
doncs és realment un pas molt important
i molt d'avantguàrdia per la ciutat.
Què veuran aquells que baixin d'aquí alguns mesos,
quan estigui d'acabar l'actuació,
per la zona de Vidal i Barraquer, per l'avinguda?
Quan passin per sota del pont, què veuran?
Bé, penseu que el que descobriran serà un espai
que abans estava tancat per la tanca de Tabacalera
i que ara s'obrirà fins a peu mateix dels edificis del Magatzems
i que aquests edificis quedaran coberts, diguéssim,
per una gran façana verda vertical
que és tot un sistema de filtratge
que permet la recuperació de les aigües grises
i la seva, diguéssim, transformació en aigua apta
per ser utilitzada en els jardins horitzontals.
Tot això té com un gran,
a part de ser una, diguéssim,
un fet tecnològic important a la jardineria,
té també tota una part didàctica
de compromís de la ciutat amb la sostenibilitat
molt, molt potent
fins a arribar, diguéssim,
a poder ser molt explicatiu
del que és el cicle de l'aigua,
del que és la capacitat dels elements naturals i filtrant,
del que és construir
amb un mínim d'emissions de CO2
amb tots materials recicalables, etc.
És realment un projecte de molta vanguardia
que funciona molt bé
lligat a la recuperació d'aquests espais
per usos culturals.
Parlam del jardí vertical,
perquè es fem allò ben bé de idea,
és del que estem parlant?
És un jardí vertical?
Exactament.
Pensem que ja fa temps
que no és una idea pionera,
als Estats Units va començar a treballar-se
per la part de Califòrnia
potser fa uns 20 anys,
això ha anat evolucionant,
després ha tingut un gran impuls
amb l'arquitecte i jardiner
Patrick Blanc,
un francès,
que ha fet les grans obres
d'aquests jardins verticals a París
i que ha fet el que actualment a Espanya
és el de referència,
que és el que es troba
davant del Caixa Fòrum de Madrid.
Amb aquest punt s'ha començat a veure
que aquesta tecnologia és factible
i s'han començat a trobar
els grans avantatges
de poder col·locar aquesta superfície verda
en vertical,
que gairebé duplica
la que podem tenir en horitzontal.
Pensem que el ventall d'oportunitats
que ens obre a aquesta tecnologia
és tremenda,
perquè, per exemple,
la manca d'espais verds
en els nostres centres històrics,
això podem donar un tractament verd
a moltes mitgeres
que es troben sense cap tipus de tractament
i que passarien a millorar
la qualitat del medi ambient
i a millorar aquest estàndard
de superfície verda,
que és cert que no serà trepitjable,
però sí que tindrà un efecte
tant de temperament de temperatura,
de filtratge de l'aire,
de presència psicològica,
de millorar la qualitat
de la vida que viu allí
quan la gent veu el verd,
evidentment té un impacte psicològic
sobre les persones,
que això és una oportunitat
que ens obre molt, molt important.
El primer magatzem dels sis que allà
serà pel Centre d'Art Contemporani,
si el primer ens toca,
als altres cinc hi haurà aquest jardí verd
i al final de tot hi haurà com un amfiteatre,
una gran pantalla també per poder projectar imatges
també al cicle del matricicle de l'aigua,
explicar-ho, no?
Exacte, pensem que, de fet,
el que s'ha fet amb aquesta façana verda
és unificar el que teníem,
que eren uns magatzems,
que havien estat pensats com a magatzems,
que es van fer fa molts anys,
que havien estat descuidats
i que la seva arquitectura no té cap interès.
Al contrari del que és el gran edifici Tabacalera,
que és una joia arquitectònica,
aquests magatzems,
que era la part que dona a la ciutat,
no té realment el valor com a edifici.
Amb la qual cosa,
aquesta pantalla,
el que li afegeix, diguéssim,
és que el contacte amb el ciutatà
queda, diguéssim,
posat en valor
a través de tot aquest discurs
del verd i de la sostenibilitat.
Això, diguéssim,
ens fa que s'unifiquin totes les façanes.
Llavors, especialment,
amb el primer edifici,
que és el de la capsa jove,
el que s'ha mirat també
és d'incorporar uns elements
que facin que des de l'exterior
es pugui tenir un contacte
amb el que és aquesta capacitat de creació
que un espai d'aquest tipus,
una instal·lació d'aquest tipus
com la capsa jove
ha de ser capaç de produir.
Pensem que no és tant
una pantalla
que està pensada
per fer pel·lícules comercials
o per fer retransmissions esportives,
sinó més,
és, diguéssim,
un gran lienzo,
és un element
que els artistes
que estan treballant
dins de la capsa jove
tenen l'oportunitat
de preparar audiovisuals,
de preparar temes de performance,
actuacions en vídeo,
gravades,
transformades,
manipulades
i allà tindrien la gran,
diguéssim,
la pantalla
que seria la gran exhibició
de tota aquesta activitat cultural
que es genera
dins de la capsa.
Una darrera qüestió,
aquest projecte,
aquesta ciutat de la cultura,
ens situa
des del punt de vista arquitectònic
com a referents?
Home, jo crec que sí.
Evidentment,
els nostres coneixements
és que
s'estan treballant
amb aquest tipus d'elements
d'haver vertical
amb altres puestos,
però d'alguna manera
nosaltres hem donat
un pas endavant
sent capaços
i això ha estat
una iniciativa
de l'alcalde
de lligar
el que és cultura,
tecnologia,
jardineria
amb un únic complex
i que ens ha donat
l'oportunitat
de ser capdavanters.
Rogelio Jiménez,
gràcies.
Gràcies a tu.