Saludarem d'aquí una miqueta al Paco en la luna, que ja el tenim més que preparar.
Vengo de beber jerez y gazpacho, de la piel morena de mi madre cocinando,
y un padre torero sobre un caballo de hierro, y un niño pintando ratoncito con sombrero.
Vengo de un norte que es el sur, de un cielo nunca azul, de pulerías emigrantes, bailarinas con volantes.
Vengo de un norte que es el sur, de un cielo nunca azul, vengo de nadar contra la corriente,
a veces para sonreír hay que enseñar los dientes.
Vengo de una abuela de trabajo y de silencio, y un abuelo en paz con un pasado de guerrero.
Vengo de un norte que es el sur, de un cielo nunca azul, de pulerías emigrantes, bailarinas con volantes.
Vengo de un norte que es el sur, hay que es el sur.
Vengo de un norte que es el sur, de un cielo nunca azul, de pulerías emigrantes, bailarinas con volantes.
Vengo de un norte, que és el sur, que és el sur.
Sí, el nord, el sur i per tot arreu.
Paco, bona tarda de nou.
Hola, bona tarda.
Doncs hem tingut aquest estiu molt enfeinat, eh?
Jo crec que ha estat un dels estius més enfeinats que he vist el Paco.
Sí.
Tocant d'un costat a l'altre, Paco, és possible?
Sí, sí, sí, completament.
Hospitalet de l'Infant, Tarragona, de nou, cap allà, cap amunt.
Completament, completament.
He fet Madrid, Zaragoza també, moltíssim.
Sí, sí, de veritat.
Barcelona, bueno, Barcelona, clar, moltíssim, també.
Hem anat a Itàlia a fer una coseta allà amb l'espectacle de sucre,
que és Paco en la luna també, però amb dansa contemporània.
Exacte.
Sí, que no hem parat. És cada dia, cada dia.
A més, ho explica amb la mà al front, amb la mare meva,
el que he fet fins ara i el que m'ha tocat encara, no?
Sí, sí, el que passa, bueno, alguns diran, mira, que pijo aquest,
que no vas treballar, no?
No, no, millor, millor, millor que se treballi, clar que sí,
a més tant com està la història.
Però que moltes vegades et venen totes les coses de cop
i dius, home, un pastís menjant-ho a poc a poc s'assaboreja bé.
Però quan tu has de menjar de cop i volta,
com que pot haver una miqueta d'indigestió.
I espero que ara mateix no estigui aquest al teu cas, eh, Paco?
No, no, no, no, tot el contrari.
És un cansanci molt positiu també,
perquè estar cada dia a l'escenari també això t'aporta
una claritat d'idees artístiques que és impressionant.
Com vas cada dia matisant coses i aprenent i escoltant.
perquè, clar, això és una cosa que no s'acaba mai d'aprendre,
és un tòpic, però és veritat, mai s'acaba d'aprendre.
Llavors, cada dia és un puntet més, no?
És genial, sí, sí, sí.
Fem una cosa, abans de parlar del concert d'aquesta nit
i del que depara el futur del Paco la Luna,
que ho deixarem ja de cara a la final de l'entrevista,
parla'ns d'aquesta experiència,
perquè jo crec que la que vas viure a Itàlia,
d'aquesta barreja de dansa,
amb música i, a més a més,
els jocs on vau estar,
que també van ser d'aquells de peny de gallina, eh?
Impressionant, impressionant.
Estaven al Palazzo Vecchio,
jo estava tocant i la coreógrafa,
la Noelia Linyana, estava ballant
i va ser increïble,
perquè, clar, jo estava tocant davant d'una obra de Miquel Àngel,
i estava l'estàtua aquella,
el palau aquell que és increïble, és immens,
i estaven totes les autoritats allà italianes
i la televisió després va venir a entrevistar-nos.
Eco, eco.
Sí, jo parla en italià com podia.
Qui dius?
No pot ser, això m'has de dir alguna cosa en italià, no sé, alguna cosa.
Jo parlava català.
Català?
Sí, barreges una mica el català amb quatre paraules italianes
i queda guai.
Bueno, t'ho van entendre, no?
Sí.
Llavors, prova superada, eh?
Aquesta ja està més que posada.
Sí, sí, sí.
I, bueno, aquest espectacle està donant un munt de coses
i de satisfaccions, és impressionant.
Per mi és un altre món, clar,
i a més m'haig de posar en un codi molt seriós,
que jo últimament feia molt d'humor,
no es conceba, feia molt d'humor,
i clar, sucre, i de ser allí tot seriós
i ficar-me dintre la cançó,
és una cosa que potser havia perdut una miqueta, no?
Home.
Sí, sí.
I ara...
Ja et diria per no oblidar aquesta experiència.
I per cert, com va néixer aquesta història?
Doncs...
Com vas, tu, que ho dius, mira, va ser cada cas de casualitat,
tu vas començar a treballar sobre el tema,
una cosa va portar a l'altra...
Doncs jo li vaig proposar a la Noelia,
jo tenia una idea,
tenia una idea original,
o sigui, una idea de com fer un espectacle de dansa i música,
perquè, clar, ella és diabètica,
llavors estàvem pensant de fer un espectacle relacionat amb el sucre,
amb el sucre com a temptació i com a tot això,
i li vaig proposar una idea.
Llavors ja em va dir, ah, doncs,
està bé dir, però jo mai he escrit un espectacle de dansa, no?
Llavors van començar els dos a fer una coescritura, codramatúrgia.
O sigui, ella t'ensenyava tu i tu li ensenyaves amb ella,
diguem-ho així, no?
Això queda molt eròtic, tal com ho dius.
Sí, però bueno, però que és així, no?
Sí.
D'acord.
Ens ensenya...
Estem parlant de dansa i de música.
Exacte, exacte.
No hem canviat el tema.
Paco, deixa-ho això per la nit.
Vale, vale, vale.
Aquesta nit, a les 10.
Doncs sí, sí, ens ensenyaven coses.
I tu imagina't la satisfacció que és que tu tinguis, no sé,
una idea abstracta i després veus que tots els processos creatius s'assemblen,
quan veus com neix una coreografia i una dansa al mateix temps que la música,
va ser increïble, una cosa molt...
Sí, també te vas posar les piles en aquest aspecte,
perquè dius, mira, anem a enfocar-ho d'una altra manera,
a més a més que que s'acoplés.
Sí.
No para, és l'estiu, això.
Ets tu, eh?
Amb la dansa i que tot això quedés bé, no?
A l'hora de presentar-ho.
Sí, sí, sí. A més a més, clar, tu quan penses en dansa contemporània
penses en una música molt estranya, molt de xiulets i, clar,
i això és en música meva, no?
És veritat que he adaptat la música una miqueta
i he fet bases amb la boca i he samplejat això,
he experimentat molt, no?
Però és la música de Paco en la Luna, després de tot.
I per arribar a Itàlia, com ho vau fer?
Bé, vam estar convidats, hi havia un festival dels visuals
i diferents coses i vam anar a fer, dintre del festival, una mostra, no?
I, bueno, ja hem parlat ara per intentar també anar allà i actuar,
va ser a Florència, a Florència, clar, és del Palat Xovecchio.
Però, bueno, de totes maneres, aquest espectacle s'ha distribuït
per tota Europa i també a Amèrica i tal,
perquè la Noelia té molt de nom i porta tota la vida amb el Sergi Elabert
i deu anys, el seu primer projecte en solitari,
però la coneixen a tot arreu.
Llavors, jo aquí estic una mica, és ella la que tira...
La que vas seguint una miqueta, no?
Sí, la que tira de mi, no?
Quan estem a Tarragona, no, pues els diaris
Paco en la luna, con la nueva producción de Sucre i tal,
però quan sortim de Tarragona ja és Noelia Liñana
i aquest tío que la acompaña.
I un tal Paco.
I un tal Paco, no?
I no sé, que nosaltres el nom de l'abra sacao, esta muchacha.
Sí, però és curiós perquè, clar, el dossier que tenim de premsa fins ara
és de lo que va sortir al Teatre Metropol, no?
Llavors, clar, sempre posa això, no?
Paco en la luna, gran producció, no sé què, de dansa...
Ho queda molt xulo, eh?
Sí, sí, sí, i quan sortim a fora la gent dirà
i aquest tio, qui és?
Sí, és aquell que acompanya el papa.
Com el Val Xisté, igual, igual.
Està al costat d'aquell senyor de Blanc, no sabem qui és, no?
Sí, sí, sí.
Doncs, bueno, ara amb això estem al Tantarantana, també a Barcelona,
estem a la quarta paret a Madrid,
això tot el mes que ve i el mes següent,
o sigui que l'espectacle està triomfant moltíssim.
Ara sortim a TV3, també, dintre de dos o tres setmanes,
hi ha una gala que presenta tot el que es fa als teatres
i ens han triat com a espectacle de l'any del teatre d'antarantana,
o sigui, impressionant, la cosa va...
No, no, fantàstic, no?
Ja tocava, també, que d'alguna manera s'explotés el Paco en la luna, mamà.
Sí, en un altre àmbit.
Bueno, però, bueno, aquestes coses, Paco, s'han d'anar provant,
s'han d'anar tastant si t'agrada, s'ha d'anar continuant
i allà on t'arribi, ja saps que la música
no és només el que coneixen, que moltes vegades
t'obre portes totalment desconegudes, no?
No, no, jo cada vegada crec menys en la música,
o sigui, crec en la música, evidentment,
però crec molt en el mestissatge artístic de la música,
amb la dansa, amb el teatre,
jo ara, per exemple, estic incorporant molt el tema d'audiovisuals,
amb els concerts, i és això, no?
Aquesta nit veurà alguna cosa d'aquestes que m'estàs dient?
Que estàs treballant o no?
Aquesta nit, sobretot en música, hi ha una miqueta d'humor.
Molt d'humor, que ha sigut un camí meu
que ha arribat a ser una manera natural.
Sí, sí. A més, a més, ens ho passem molt bé,
quan anem a veure el concert.
I jo dius, home, és com anar a veure't un germà.
Jo anem a veure el Paco.
Vinga, anem a veure el Paco.
Quines tonteries, diu.
A veure, encara fas el dels paperets o no?
Sí, sí, igual.
Perquè això és una petició.
A més, la gent escriu unes borrades els papers.
Què dius?
És impossible decantar-los després.
Però això dels paperets, per a la gent que no ho sàpiga,
que encara no ha pogut anar a veure el Paco,
que jo crec que dubto molt,
que hi hagi algú en Tarragoni,
algun segur que anem a quedar-hi,
però el Paco fa que escrigui la gent en un paperet,
que te'l passen,
i a partir d'aquí tu tries o fas més o menys una conjunció,
si es pot,
amb el que t'han donat per cantar una cançó.
Exacte.
Totalment inventada.
La gent escriu frases,
van obligant el paper,
i jo després amb aquelles frases feia una cançó.
Això ja ho van inventar els poetes vanguardistes, francesos,
però bueno, ho han recuperat aquí a la catalana.
És com si fos la petició,
però en vez d'això,
ells el que fan composen la cançó amb tu.
Sí, sí, sí,
però la gent escriu unes coses.
Un dia,
un dia es van declarar un matrimoni,
o sigui,
un paperet.
Jo vaig cantar i jo pensava que era una conya.
Era una broma.
I la noia va començar a plorar.
Què dius.
Sí,
però diré una cosa també,
s'han separat.
Bueno,
tot no dura,
tot no dura,
veus?
El teu amor cap a la música,
sí,
però hi ha coses que ja no toquen,
ja no toquen.
Però t'ho juro que no m'ho invento.
Aquesta història és real,
comprens la cançó de Cambrils,
fa set mesos,
i s'han separat fa tres.
Home.
Perquè es van conèixer després,
i déu meu,
em ric,
però no em fa gràcia.
Bueno,
són aquelles coses de la vida,
són les vivències.
Exacte,
són vivències.
Per cert,
alguna de les cançons d'aquestes
que són inventades,
has afegit alguna cosa?
Perquè sé que el Paco
sempre està indagant,
sempre està fent coses,
sempre,
a banda del que comentàvem
de la música de la dansa,
també et composes,
clar,
totes les teves cançons.
Has afegit alguna d'aquestes històries
que t'han passat?
Vols dir
que m'han passat a les cançons?
Sí,
de les que et passen,
aquestes cançons així,
que sembla que no hagin de dir res,
però després,
potser en context,
pot quedar una cosa fantàstica.
Sí,
saps el que he pensat alguna vegada?
Això no m'ha passat,
però el que m'ha passat
és de pensar de...
Jo guardo els fulls,
de vegades els llenço,
però de vegades guardo alguns.
He pensat,
podria agafar
de lo que escriu la gent
i fer una cançó,
però a casa,
ja,
amb calma,
ben feta i tal,
i de coautoria,
i repartim els drets d'autor
entre els 20 o 30 que tenim.
A euro cada un
i acabem abans.
Això ho he pensat,
podria estar bé,
podria estar bé.
És allò,
i Sònia va dir,
tot, tot, tot,
i és cert afegir,
no?
Sí,
sí,
i queda com un context així
una mica raro,
però mira,
no ho sap mai,
no?
No,
tot ha d'experimentar.
Jo,
podria ser una bona cosa,
mira,
ho mirarem,
ho plantejaré,
senyor Samena,
què m'ho dius?
Agafem la idea,
agafem la idea.
Sí,
sí,
sí.
Bé,
ara sí,
ara tornem al concert d'aquesta nit,
a les 10 tenim a Malanga,
que pel que hem apuntat una miqueta
és en un dels nous locals
que es troba al Par Esportiu de Tarragona,
sí,
i que està just darrere del Greenback.
Això també és important,
que perquè ho sàpiguin,
a l'hora de moure's per allà,
no?
Exacte,
exacte,
ja és,
sí,
sí,
sí.
Són col·legues,
són amics,
et van trucar perquè et coneixien,
perquè ja sabien per on anaves,
Paco?
No,
m'ha trucat una noia
que va anar a un concert,
que ha parlat amb ell,
és que il·lumines,
Paco,
il·lumines,
i ha de venir,
ha de venir el Paco,
ha de donar llum a la Malanga.
Sí, sí,
i a veure,
està bé,
perquè últimament toco molt fora de Tarragona
i poc a Tarragona,
amb la qual cosa està bé,
però mira,
ara són uns quants dies seguits,
l'altre dia vaig tocar el concurs de cantautors,
Jordi...
Exacte,
el diumenge va ser,
sí,
Jordi,
per cert,
quina passada,
eh,
a Tarragona molt bé,
i hi ha gent que ho fa molt,
molt bé.
De fet,
és que el primer premi
i el premi provincial
eren de Tarragona,
els dos,
o sigui que...
Impressionant.
Sí, sí.
I el jurat deia,
és que ara què fem,
és que els dos millors són de Tarragona.
Clar,
dius,
a veure si aquí hi haurà alguna història.
Clar,
hi ha tongo,
no, no, no,
és que és veritat,
és que està,
sí, sí, sí.
O sigui,
te va sorprendre,
la qualitat musical
que ara mateix tenim a la ciutat.
Sí, sí,
en qüestió de cantautors,
perquè recordem que el concurs
era de cantautors.
Sí, exacte, exacte, exacte.
Sí, sí.
És allò que dius,
a mi,
jo normalment sempre a mi em veu una miqueta,
perquè potser la música rock
podríem dir que tira molt més
a la gent jove,
però es veu que no,
no,
que també hi ha...
Sí, sí, sí.
...la seva part.
A més,
a més,
són gent molt innovadora,
que barreja,
per exemple,
el Facundo,
que és el que va guanyar
aquí al Premi Provincial,
està ballant allà amb samplers
i coses,
i un tio fent de DJ
i ell cantant al damunt
i fent coses amb la veu
i distorsionant,
està molt bé.
I el Roger Benet,
igual,
amb la banda...
El Roger Benet és un monstre.
Un monstre.
Que ja porta més anys,
ja, també.
Això que dic,
és que hi ha qualitat,
sí.
Sí, sí, sí.
I, Paco,
tu te veies
quan vas començar,
te recordes ja anys a
en aquests concursos,
això,
que també vas participar
i vas fer les teves cosetes
i els teus pins.
Sí,
la veritat és que sí,
a més,
jo em vaig presentar,
m'he presentat dos concursos
a la meva vida
i, bueno,
un vaig quedar a Premi
a la millor letra,
però un nord té que és el sud
i l'altre vaig guanyar.
O sigui que,
bueno,
molt bé,
tinc molta sort també amb això.
I amb el Déu també
vas arribar a participar o no,
al final,
amb el Déu Tarragona?
El Déu no.
Com a...
A millor com a grup, potser?
Ah, sí,
boi, Déu.
Al principi, eh?
Fa quins anys, no?
Per això et deia,
al principi però com a grup.
Sí,
en zona oest em sembla
un grup d'aquests
que tinc jo.
Sí, sí,
uf.
Que va ser,
crec que si no recordo malament
la primera entrevista
que vaig fer a la meva vida
i va ser amb vosaltres.
Sí, sí,
no sé si era el Déu
o era una mostra de música.
De mostra de músics tarragonins.
Exacte, sí, sí.
Sí, sí,
ara va vingut així en un flash, eh?
Exacte, sí,
l'any 92 o per ahir,
91-92.
Per allà,
per aquella zona.
Imagina't.
Sí, ja.
Bueno,
que estem joves, eh?
Paco,
que que bé te confes.
Sí,
unes canetes.
Estàs fantàstic.
Unes canetes blanques,
però bueno.
Res, res,
això és l'experiència,
això és l'experiència.
Són les preocupacions,
i van les canes, no?
Sí, bueno,
imagino, imagino.
Ja està, ja està,
a l'esquena i cap endavant.
Ja està.
Parlem d'aquesta nit,
com es planteja,
m'ha dit que música i riure,
però farem un repàs,
segurament,
de moltes de les cançons que tens.
Sí.
També espacillarem alguna de les noves.
Sí, sí,
hi ha cosetes noves
que he fet fa poc,
aquest estiu,
i bueno,
curiosament,
tot el que he fet ara nou
tira més cap a la vessant humorística,
perquè últimament tinc molts concerts,
així,
que barregem música i humor.
hem fet una mena de pinya ara
amb tres o quatre cantautors
que ens dediquem a això,
a l'humor i a la cançó,
i estem fent una línia de concerts
que penso que és molt interessant,
perquè fem humor,
però no un humor perquè sigui buit,
sinó en un sentit,
en una certa crítica.
Jugarà amb la picaresca,
segurament,
allò que dèiem abans,
els dobles paraules,
el que sembla que se digui,
però que no.
Exacte,
tot això,
però després està també recuperant
algunes cançons més serioses
i també cançons més humorístiques.
ara l'últim que he composat
et reconec que tira més cap a l'humorístic.
Molt bé.
Oi,
tinc ganes de sentir-ho ja,
eh?
Bueno.
Ho t'he de portat,
home,
que xindena,
que xindena.
És que això està encara molt al directe,
encara no he gravat res,
el que tinc és molt casero,
molt casolà.
Acceptamos,
acceptamos la propuesta,
jo te la poso,
jo si me la poses camí,
jo en antena sonarà,
eh?
De veritat.
Vale,
doncs te portaré alguna cosa.
Demà és possible que també estiguis a l'hospitalet?
Demà sí,
demà a l'hospitalet i al sol sol.
Al dos quarts de deu crec que era?
Exacte,
al sol solet.
o sigui?
Al sol solet.
I dir junts a Miami Platja
que fem el comiat de l'estiu.
O sigui,
que aquella zona,
no sé què passa,
però molts concerts d'aquella zona.
I a Miami,
que ja venia l'any passat,
és possible?
També al mateix lloc?
Sí.
I gairebé ho tens ja
com si fos també,
com dèiem abans,
de la casa.
Sí, sí,
porto 4 o 5 anys.
A més són llocs...
Ja tens el teu grup ja format.
Sí, sí,
sempre.
A més hi ha francesos,
alemanys que venen sempre,
ja cada any esperant allà.
I clar,
i bueno,
molt bé.
i que van musicalment
i que rutlla encara, no?
Sí, sí,
el Joanet és un crac.
És un geni de les músiques.
Que passa que t'has sortit competència.
Ah, sí?
Desigual la competència,
però...
Ah, d'igual, d'igual.
Sí, sí, sí.
Ja ho deia per la paraula.
La qüestió és que el Joanet pertany
també a un altre grup de música.
Exacte,
el s'aigual.
El s'aigual.
Sí, sí.
Per això deia que desleal,
però d'igual.
Bueno,
nosaltres sempre ens recolzem en tot.
I a més tenim un potser públic també,
és diferent,
són dos projectes molt diferents,
o sigui que cap problema.
Bueno,
es poden solapar una cosa amb l'altra, eh?
Sí,
a més jo els he ajudat amb les lletres,
he fet una mica la producció de les lletres,
del disc també,
o sigui que bueno,
estem aquí, estem aquí.
A veure, a veure,
sempre per allà,
donant un cop de mà, eh?
Sí, sí, sí,
sempre, sempre.
Doncs Paco,
no ens queda més temps?
Molt bé.
Farem una cosa,
jo t'emplaço un altre dia
que puguis venir
i ens parlis de més projectes de futur,
abans de fins i tot
que puguis arribar a marxar
cap a totes aquestes històries
que m'has explicat,
que m'he quedat al·lucinada,
de veritat,
tot s'ha de dir?
Sí, sí, sí,
doncs sí,
aquí, sí, sí,
quan vulguis,
tornem,
perquè quan tinc un foradet,
perquè m'he ficat en més coses també.
Què dius?
Jo no t'he volgut preguntar
per allò de la tele,
perquè també sé que estàs
ficat en allò de la tele,
amb guionatges,
amb històries,
Sí, sí,
he treballat una miqueta
amb el Terrat,
també he fet diverses coses,
he fet de tot,
de tot,
de tot.
Ara també estic dirigint
un musical,
m'he ficat en una cosa
que és que ja no puc més,
ara sí que no,
ara el segon que em vingui
diré que no,
un musical sobre la Billie Holiday
i la cantant de blues,
i bueno,
molt interessant,
això també,
i al final,
el primer feia solament
la dramaturgia
i al final estic d'actor,
estic de músic també
en els projectes,
i quan es faràs tot això?
Quan es farà?
Es pot dir o que no estigui acabat
d'embastar i llestit?
Doncs mira,
segurament ho presentarem,
farem una presentació
aquí a Tarragona,
al magatzem,
perquè volem fer-lo així
en plan primer petit,
i això en petit comitè,
o sigui que segurament
ho farem al magatzem,
ja tu t'ho avisaré.
Doncs ja saps què?
T'ho tornem a esperar per aquí.
Paco,
moltíssimes gràcies
i recordem aquesta nit
a partir de les 10
al nou local
del Port Esportiu a Malanga,
el tindreu tocant,
i demà,
si voleu apropar-vos
a l'Hospitalet de l'Infant
a dos quarts de 10
al Sol Solet,
al Passeig Marítim.
Sí, sí.
Gràcies, Paco.
A tu.
Gràcies, adeu-siau.
Por el Tejao.
En dos minuters
per arribar al punt
de tres quarts,
fem una altra cançó del Paco,
que ens hem quedat així
com a mitges.
Anem-hi.
Fins demà!
En la esquina de la Palma
hay una máquina buena
que suelta pronto las perras
y se mima y se calienta.
Sí, se mima y se calienta.
Sí, se mima y se calienta.
De la calle Fuencarral
no quiere ver a ninguna.
Le han desplumado mil veces
prometiéndole la luna.
La luna de la fortuna.
La luna de la fortuna.
Trigo de estrellas
Yo fui la reina del barrio
Dos naranjas y una pera
Cuando era guapa y soltera
Trigo de rosas
Yo era una flor hermosa
Platanito con limón
La misma reina del sol
La misma reina del sol
La misma reina del sol
Ayer por poco me saco
Cien rulos en la ruleta
Cien rulos en la ruleta
Porque esto no es solo suerte
Hay que tener mucha técnica
Mucha mano y mucha técnica
Y entre limones que vuela
Y naranjitas de plata
Olvida su mala vida
Y va contando sus batallas
Va contando sus batallas
Que empezaba con sus batallas
Que empezaba con sus batallas
Trigo de estrellas
Yo fui la reina del barrio
Dos naranjas y una pera
Cuando era guapa y soltera
Trigo de rosas
Yo era una flor hermosa
Platanito con limón
La misma reina del sol
Trigo de estrellas
Yo fui la reina del barrio
Dos naranjas y una pera
Cuando era guapa y soltera
Trigo de rosas
Yo era una flor hermosa
Platanito con limón
La misma reina del sol
La misma reina del sol
La misma reina del sol
La misma reina del sol
La misma reina del sol
Quedar la ribos
La misma reina del sol
La misma reina del sol
La misma reina del sol