Fins demà!
Ja ho sentiu, mantenim sintonia, això sí, canviem de dia.
Ai Europa, que torna des de la temporada passada,
després d'aquestes vacances o d'aquest descans ben merescut durant l'estiu,
i tornem a saludar una setmana més l'Alfons González.
Alfons, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Per la gent que estigui descol·locada,
Ai Europa és una secció que ens parla sobre la Unió Europea
i ho fa a través de tot un especialista en el tema,
l'Alfons González, que és professor de dret comunitari
de la Universitat Rovira i Virgili,
i que avui, per qüestions de causa major,
no el tenim als estudis, però vaja, Alfons,
la secció cada dia la farem amb tu aquí els dimarts, no?
Dimarts a primera hora.
Sí, efectivament, des d'aquesta hora fins a les 6 de la tarda.
Sí, en aquest sentit hi ha un canvi de dia.
Estàvem acostumats a sentir-te els dijous,
doncs ara dimarts.
I em comentaves que te n'has empescat
una estructura una miqueta diferent de la secció
respecte a la temporada passada, no?
Alguna novetat?
Sí, de fet, continuarem a repassar una mica
l'actualitat de la Unió Europea,
analitzant alguna de les notícies de la setmana.
També coneixerem una mica més a fons
la Unió Europea a partir d'una dada curiosa,
que això ja també ho fèiem la temporada passada,
però potser la novetat
és una nova partit,
que jo he pensat que podríem titular
llegendes urbanes de la Unió Europea,
on parlarem sobre notícies i rumors
que s'han estès sobre la Unió Europea,
però que en realitat són falsedats.
Això passa, Nia?
Això passa, i passa bastant.
De fet, la pròpia Unió Europea
té una plana web
amb una adreça de correu electrònic
on demana a tots els ciutadans
que si troben alguna notícia
que s'hi s'oprengui sobre la Unió Europea
l'enviïn i ells investigaran
si aquella notícia és veritat o és mentida
i després ells publiquen
la versió correcta
en el cas que sigui una mentida
o sigui una mitja veritat.
Està bé, això és un procés molt participatiu.
Tot això a través de la pàgina web
de la mateixa plana de la Unió Europea.
Sí, efectivament.
De fet, aquest es diu Euromites,
perquè són mites i lligendes urbanes
sobre la Unió Europea.
Molt bé, doncs serà la secció,
la minissecció, allò,
novetat d'aquesta temporada,
a part com diem que tractarem
blocs o qüestions temàtiques
més genèriques sobre la Unió Europea
en pla monogràfic
i sempre seguint de ben a prop
l'actualitat.
Continuarem donant una dada,
una xifra per començar el programa?
Podríem, sí, efectivament.
Ja tenim una per avui també i tot.
Sí? Vols que entrem ja a matar?
Comencem amb el tema d'avui?
Podem començar amb la dada.
Vinga, amb la dada.
Més que una dada és pensar una mica a veure
de totes les planes que té la Unió Europea
quines són les més populars,
les més visitades, no?
Ah, les planes vols dir?
Les pàgines web?
Efectivament.
És a dir, la web de la Unió Europea
té centenars de planes, no?
I un diria, bueno,
i de totes aquestes centenars de planes
quines són les més visitades?
Clar, perquè a vegades nosaltres diem
la Unió Europea, no?
A la web de la Unió Europea,
però a partir d'allí et deriven
cap a un munt de pàgines
depenent del departament
o de la institució en qüestió, no?
Clar, hi ha informació,
hi ha legislació,
hi ha una mica de tot, no?
I llavors...
L'únic que hem de mirar sempre,
al fons, que s'acabi,
que el domini sigui EU.
Efectivament.
És a dir, si el domini és EU,
és una plana de la Unió Europea.
Tot i que és un domini
que podrien utilitzar també
altres institucions,
però només utilitzen en aquests moments
la Unió Europea.
La plana de la Unió Europea
la podem recordar,
que és europa.eu.
Europa.eu.
I a partir d'aquí, doncs,
et deriven cap a...
A navegar.
A navegar.
A navegar, a navegar i a navegar.
I tu dius quines són
les deu planes més populars,
les més visitades,
les deu pàgines web
de la Unió Europea més visitades.
Sí.
farem un petit repàs
perquè hi ha coses molt curioses.
Aquí és el que
és més interessant
pels ciutadans europeus.
Val.
Anem-hi pensant
i després, abans de tancar la secció,
desvetllem el misteri.
Notícia d'actualitat.
La Unió Europea, ens diu l'Alfons,
acaba de signar un acord
amb una multinacional del tabac,
ja ens diràs quines,
si es pot dir marques,
per lluitar contra...
No contra el tabac en si, eh?
Contra el contraband del tabac
i les falsificacions.
El qual no ha de ser curiós.
És una notícia bastant curiosa, no?
Perquè un no pensaria mai
que es signés un acord
entre la Unió Europea
i tots els estats membres
i aquesta multinacional.
I, de fet,
no és el primer acord
que es signa.
Ara s'ha signat un acord
amb una empresa
que es diu
Imperial Tobacco Limited,
i aquesta és una empresa,
de fet,
és una empresa de matriu francesa
i és la que va comprar,
per exemple,
Tabacalera.
Bé, després es va dir
Altadís, no?
Que era l'antiga Tabacalera,
és a dir,
són els propietaris,
per dir alguna cosa,
de la marca Ducados.
Val.
Doncs acaben de signar
un acord bastant curiós
i és que pagaran
a la Unió Europea
i als Estats membres
300 milions de dòlars
en 20 anys
per lluitar contra el que deies avant,
contra el que és
el contraband de tabac
i les falsificacions de tabac.
Per tant,
això no té res a veure
amb sanitat, eh?
No és el Departament de Sanitat
de la Unió Europea,
si és que l'hi ha?
No, té a veure
amb la competència deslleial,
potser?
No,
la Unió Europea,
com tota la vida,
té una doble cara,
no?
D'una banda,
hi ha una part
de la Comissió Europea,
la part de Salut,
doncs,
que s'encarrega
de lluitar,
no?,
contra el tabacisme,
com una de les lacres
que en aquests moments
asola la nostra societat
i intentar, doncs,
que sigui una societat
més saludable,
però d'una altra banda,
i aquella cara economicista,
resulta que el comerç
del tabac és legal,
però hi ha contraband,
hi ha falsificació
i això li suposa
a la Unió Europea
aproximadament
una pèrdua
a la Unió Europea
i als seus estats membres
de 10 bilions d'euros
a l'any.
Una pèrdua
en impostos.
Clar, clar, clar, clar.
Que deixen de recaptar.
Clar.
Imagina't,
10 bilions d'euros,
això sona
amb molts, molts, molts diners.
Perquè, escolta,
així com funcionarà
aquest acord?
L'empresa tabaquera
paga a la Unió Europea
perquè persegueixi
aquestes pràctiques?
Efectivament,
ja ho fa.
Però si a la Unió Europea,
clar,
però ja li convé
a la Unió Europea
també fer-ho.
Clar, el que passa
és que a les empreses
tabaqueres
també els interessa moltíssim
que lluiti
contra aquestes pràctiques
il·legals,
perquè aquest contraband
de tabac,
el que suposa
és que les empreses
internes,
les tabaqueres
de la Unió Europea,
doncs venen més,
menys, perdó,
perquè és tabac
que arriba de fora
de la Unió
i moltes vegades
altres marques
més petites
que són més barates
sense pagar els aranzels
i d'una altra banda
la falsificació,
és a dir,
quan tu compres un paquet
d'una determinada marca
i en realitat
aquella marca
no ha estat fabricada
pel seu propietari legítim.
El contraband de tabac
funciona,
Bé, funciona, sí.
Es dona en tots els països
de la Unió Europea
o ni que són més fàcilment?
Es dona en tots els països
de la Unió Europea.
És molt difícil saber
en quina mesura,
però sí que la Unió Europea
està investigant
d'on ve aquest tabac
que arriba
sense pagar
els aranzels
exteriors,
no?
I els principals països
d'origen
d'aquest tabac
que arriba de contraband
són
Moldàvia
i Vila-Russia.
Ah,
l'origen dels paquets
no falsificats,
sinó els que entren
sense pagar.
No, no falsificats.
Voldàvia
i Vila-Russia.
Sí,
són països
de l'est
d'Europa,
no?
I tu diràs,
i per què
entra tabac il·legal
d'aquests països
que potser són
de marques legítimes
i que estan ben fets?
Doncs entren
perquè resulta
que en aquells països
el tabac
és molt més barat,
perquè com que paguen
menys impostos,
llavors,
un empresari
una mica espavilat
diu,
home,
doncs jo agafo,
compro d'aquesta
determinada marca
en aquest país
i ho entro dins
de la Unió Europea
i ho venc més barat
i m'estalvio uns diners,
no?
I això és el que
és la pràctica
més habitual.
Però vaja,
que tot això
forma part del mercat negre.
És mercat negre del tot.
Directament.
Tu pots comprar
en principi,
doncs,
al carrer,
la gent que et ven tabac
o no sabem fins i tot
si a botigues,
vull dir que això ja és
una cosa més complexa,
en principi no.
S'entén
i es sobreentén
que a les botigues
tot el que es ven
és regular,
però, bueno,
el tabac que ha entrat
en el mercat
no se sap ben bé com.
Bueno,
tenen unes certes idees
entre-hi,
si vols
en podem comentar,
però que després aquí
es comercialitza
i més econòmic
que el tabac d'aquí.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
I és que fa temps
que no m'ofereixen
tabac pel carrer.
Fa temps ja.
Sembla que sigui
una cosa que ens quedi lluny
perquè abans sí que recordo
hi havia una època
en què potser el tabac
era fins i tot
venir d'Andorra.
Sí.
Moltes vegades
el que venia
aquest de contraband, no?
Perquè avui...
I l'altre,
aquest tabac que dèiem
que és falsificat.
El falsificat.
Això jo ja no tinc constància.
Això existeix també?
Efectivament.
M'agradaria.
En realitat,
són cigarretes
amb capses de tabac
d'una marca determinada
però que en realitat
no ha estat fabricat
pel seu fabricant legítim,
sinó que ha estat falsificat,
com qualsevol altre
producte electrònic,
per exemple.
I aquí,
els principals països
d'on venen aquests cigarrets falsificats
en aquest moment
són Xina,
Rússia i Ucraïna.
Xina,
Rússia i Ucraïna.
Per tant,
tot ve de l'est,
eh, veig?
Sí,
Xina és molt més a l'est.
Molt més,
ve bastant més, sí.
Gairebé que torna a fer el tomb.
Sí, sí, sí.
És tant a l'est
que ja se l'ho veig.
Sí que és veritat.
Doncs sí,
llavors,
com arriben aquests cigarrets?
Arriben de moltes maneres.
Han trobat,
per exemple,
amb containers d'aquests
que venen amb vaixell,
no?
On hi caben,
dins d'un container d'aquest,
10 milions de cigarretes.
Imagina't.
10 milions de cigarretes
i llavors és molt difícil
de controlar això,
però també entren en camions,
en trens,
en vehicles particulars.
Clar,
perquè imaginem
que van una mica camuflats,
eh?
Perquè un paquet de cigarretes
és molt fàcil de camuflar.
Sí,
efectivament.
I que si hem descobert
a les aduanes,
doncs,
gent que portava enganxat al cos
paquets de tabac.
Ostres.
Ostres,
que fort.
Imagina't,
no?
Clar,
això,
a gran escala,
tu dius,
home,
però a veure,
un senyor enganxat al cos
quan què li cap?
10 paquets,
6 cartrons,
7 cartrons,
sí,
però això,
fet massivament amb molta gent
que va colant tabac,
doncs,
al final és molt de tabac
i els guanys són...
Però,
i no oblidem
que és que els impostos
gravats sobre el tabac,
jo crec que són bastant forts.
Altíssims,
dins de la Unió Europea
altíssims,
no?
Ja et dèiem.
es calcula aproximadament
que són 10 bilions d'euros
el que deixa de recaptar
els estats membres
de la Unió Europea
per aquest tabac
que entra il·legalment
o que és falsificat.
Que no són els mateixos
els impostos en cada país?
Hi ha un impost general
per tota la Unió Europea
i després cada país
acaba de gravar
amb el que ell considera?
No, no.
Cada país grava el tabac
com vol.
De fet,
Espanya és dels països
on l'impost sobre el tabac
és dels més baixos.
Sí.
I quan se vol de nosaltres
que hagi viatjat
al Regne Unit
o a França
hem pogut comprovar
com el tabac allà
està a preus prohibitius
i quan els estudiants
d'exemple és típic
quan se'n van d'erasmos
i coses així
i si són fumadors
doncs es porten
molts paquets de tabac
i cartrons de tabac
a la maleta
i els emis
quan els van a visitar
els diuen
sisplau
porta'm un cartronet
que això aquí
no m'ho puc permetre.
Per tant,
cada país té potestat
per gravar com vol
els impostos sobre el tabac
i després això
va parar les arques
europees conjuntes
o no?
Una part
s'ho queda a l'Estat
però després
hi ha la part de l'IVA
que es paga
sobre qualsevol compra-venda
que es protegeix
dins de la Unió Europea
que això sí que va
al pressupost comunitari
al pressupost de la Unió Europea.
Doncs mireu
arran d'aquesta notícia
al tabac a nivell comunitari.
La notícia és
que la Unió Europea
acaba de signar
un acord
amb una multinacional
del tabac
no per lluitar contra el tabac
que clar,
seria una mica il·lògic,
sinó per lluitar
contra el contraband
del tabac
i les falsificacions
de manera que
les fronteres
estiguin protegides
en aquest sentit
i ni perdi
la indústria tabaquera
ni perdi
els països membres
en qüestió d'impostos.
És la notícia
d'actualitat del dia.
Alfons,
comencem
amb la secció aquesta
de llegendes urbanes?
Doncs sí,
podem començar
amb un titular
que es va publicar
al diari The Sun
el 4 de mar
de l'any 98,
ja fa un quantit anys.
A veure,
l'any 98,
diari The Sun
que és un dels més grocs
i sensacionalistes britànics,
no?
Del Regne Unit,
sí.
El titular era
que els plàtans
no podran ser
excessivament corbats.
Ah,
què dius ara?
Que la Unió Europea
havia decidit...
Que la Unió Europea
prohibirà
la especialització
dels plats
que tinguin
massa curvatura.
Els plàtans,
eh?
Molt bé.
Sí,
imagina't,
és a dir,
segons aquesta notícia
els plats
hauran de ser
o bé rectes
o una mica torçats,
però no molt.
Bé,
i te'n caldria mesurar
a veure
què es considera
massa curvatura.
clar,
de fet,
la notícia
en realitat
era falsa,
no?
És a dir,
era una tergiversació
d'una altra notícia
que sí que era veritat
i que si vols
podem explicar,
no?
Sí, sí.
La qüestió
és que,
bé,
tots els països
regulen
quines són les característiques
que han de tenir
els aliments,
no?
I això també
entra en els plàtans.
I, per exemple,
dins dels plàtans,
doncs les normatives
dels estats
marquen diverses categories.
Però, però,
Alfons,
aquí es marca
la normativa
estat per estat
o la Unió Europea
marca unes directrius generals?
En aquest cas,
era estat per estat
i llavors la Unió Europea
va pensar
en mitjans dels anys 90
doncs fer una normativa
a nivell de tota la Unió Europea,
és a dir,
unificar tota la normativa estatal.
Val.
I llavors el que va fer
la Unió Europea
és consultar
amb els estats membres
i consultar també
amb la indústria
del plàtan,
no?
Amb els productors
per veure si creien
que s'havia de fer
una normativa
a nivell de tota la Unió Europea.
La resposta
va ser positiva,
es va negociar
quina havia de ser
aquesta normativa
i en aquesta normativa
el que s'establia,
per exemple,
els diversos tipus
de qualitat
de plàtans,
no?
I el que deia
aquesta normativa
és que la classe extra
de plàtans,
és a dir,
els plàtans
de millor qualitat,
havien d'estar
excents
de deformacions
i sense
corbatures
anormals.
Val.
Això,
la classe superior.
Sí, la classe...
Per ser considerat
un plàtan superior,
havia de no tenir
deformacions
i no tenir
corbatures
anormals.
Anormals,
anormals.
D'aquí,
el periodista
britànic
va espreure
que tots els plàtans
que tinguessin
excessiva
corbatura,
perquè això és
una corbatura
anormal,
estarien prohibits.
I res d'això,
d'això no és...
Jo crec que hi haurà
moltes llegendes
d'aquestes
especialment
sagnants
i que es refereixin
al menjar
que vinguin
de la Gran Bretanya.
Perquè els britànics
sempre han tingut
la fama
de no ser gaire
europeistes
i per tant
bastant crítics.
I a més,
jo recordo una època
de la Gran Bretanya,
crec que era a finals
dels 80,
que hi va haver
molta polèmica
per la qüestió alimentària
precisament,
de la qualitat alimentària.
Jo suposo que també
en certa manera
perquè el producte britànic
era una mica
sospitós
i no col·lava tot.
De fet,
si te'n recordes,
el mal de les vaques boiges
va començar
al Regne Unit.
Sí, sí, sí, també.
Però bé,
de fet,
això pot passar
a qualsevol país
i al Regne Unit
li passa.
Però sí que és cert
que,
com veurem
en aquesta
minissecció
al llarg
de les properes setmanes,
moltes de les notícies
arriben
de la premsa
britànica.
Bé,
bona part de que,
ara ja ho sabem,
això era l'any 98,
no sé fins a quin punt
devia escandalitzar
això dels plàtans,
però vaja,
que avui ja hem comprovat
que no,
que no és veritat,
que els plàtans arriben...
No,
que es troba aquesta notícia
i llavors diu
veus, veus,
és que aquests
de la Unió Europea
no tenen una altra cosa a fer
que ara prohibir
els plàtans
que tinguin massa curvatura.
És que per això
ens serveix la Unió Europea,
perquè hi hagi
una sèrie de buròcrates
que estan bojos
i que no tenen res més a fer
i regulen coses absurdes,
aquesta és la reacció
que potser busquen
titulars com aquest.
Bé,
doncs la llegenda urbana
ben curiosa,
avui al voltant dels plàtans
cada setmana
al fons no portarà una.
Ens queden quatre minutets,
jo crec que tindrem temps,
no?,
d'explicar
quines són les deu planes
a web
més populars,
més visitades
de la Unió Europea.
Sí,
mira,
la plana més visitada
de la Unió Europea
és la que parla
dels drets dels passatgers.
Ah,
molt bé.
Te'n recordes la polèmica
que hi va haver
quan hi va haver
tot aquell tancament
del cel a Europa
i els drets de...
Per les cendres
del volcà irlandès.
Efectivament,
te'n recordes
que molta gent
es va quedar a terra
i després hi va haver
unes quantes companyies,
sobretot aquestes de low cost,
no?,
doncs que no vol voler
indemnitzar
ni tornar el billet
ni res semblant
els...
Doncs en aquesta plana
s'explica
qui són els drets de passatgers
i s'ha convertit
en la plana
més visitada
de la Unió Europea.
Que sabem l'accés directe,
que el sabem al fons
o és qüestió d'anar buscant?
Ara, en aquest moment
no la tinc aquí,
però el proper dia
tranquil·la
que el donarem.
Val.
Ai, que bé.
De totes maneres,
en el Google
si on posa
Derechos de los Pasajeros
Unión Europea
sortirà.
Molt bé, molt bé.
Molt bé.
És lògic, eh?
Que sigui una de les més visitades.
Dius que la que més,
fins i tot.
Sí, és la que més
en aquests moments.
És lògic.
Molt bé.
Després tenim altres planes,
com la de la presidència belga,
la que té la presidència semestral.
L'AISO segurament
és una plana molt visitada
per periodistes
i acadèmics
i per tant,
no crec que la gent del carrer
vulgui saber
què està fent la presidència
en aquests moments.
Però a continuació,
en la tercera posició
tenim una de viatjar per Europa
que ens parla
sobre consells pràctics
i útils
per a aquelles persones
que viatgin
per dins de la Unió Europea.
En plan turisme.
Efectivament,
efectivament.
I quina documentació
has de portar,
quins permisos necessites,
etcètera.
Després tenim
la quarta posició
també una molt pràctica
que és una
que es diu
Tu Europa
i aquesta és una plana
sobre informació
sobre com viure,
treballar i viatjar
a la Unió Europea.
Ah, que xulo.
Sí, aquesta està molt bé.
I la cinquena
és una plana molt curiosa
que és la plana
que et porta
a descarregar
la bandera
de la Unió Europea.
Eh?
És a dir,
s'ha convertit
en el top 5.
A veure, a veure,
a descarregar
la bandera de la Unió Europea,
la típica bandera blava
amb les estrelletes groves?
Efectivament,
amb les 12 estrelletes
d'aurades.
Sí, grogues,
jo grogues,
no d'aurades,
donem-li una mica
des d'entitat.
Però descarregar
en quin sentit?
Com a fons de pantalla?
Com a què?
Sí, com una imatge
amb JPG,
per exemple,
o amb altres formats,
o amb GIF,
o amb altres formats,
amb PDF,
fer?
Ah, que fort,
molt bé.
Això, mira,
potser és gent
que necessita
fer un treball
sobre la Unió Europea
o que necessita
el logo,
doncs,
tens aquesta plana
i el baix.
S'ha convertit
en la cinquena.
Mira.
La sisena.
La sisena
és la plana de l'EPSO.
Què és l'EPSO?
Doncs l'EPSO
és l'Oficina Europea
de Selecció de Personal,
és la que contracta
els funcionaris
i els treballadors
de la Unió Europea.
És a dir,
si tu vols treballar
a la Unió Europea,
has d'entrar
en aquesta plana.
Ah, molt bé.
I és la sisena
més visitada.
És la sisena
més visitada.
Jo crec que hi ha molta gent
a Europa
que li agradaria
treballar a la Unió Europea.
I tant, i tant.
Les altres
ja són molt jurídiques,
és a dir,
tenim el setena
l'Eurlex,
que és la legislació
de la Unió Europea,
l'Eurostat,
que és on trobarem
les diverses estadístiques
de la Unió Europea
i la novena
és el diari oficial
de la Unió Europea.
I l'última
és una curiosa.
Qui?
El diu Tarik.
I Tarik què és?
Doncs és una base dades
que tu, per exemple,
pots simular
els drets de l'UANA
d'un producte
que vols que entri
d'un país
de fora de la Unió Europea
a dins de la Unió Europea.
I què et calcula?
Et calcula
quan hauràs de pagar d'impostos
per a treure el producte.
Ah, sí?
I això...
Tu et converteixes
en una importadora
de productes de Xina,
no?
I llavors el que fas
és dir,
a veure,
quan em costaria
portar aquí
doncs
20.000 làmperes
fabricades a Xina.
Doncs aquí
tu posaries
el tipus de l'àmpera
i et calcularia
quant et costaria
amb impostos.
Déu-n'hi-do.
Alfons,
escolta,
molt interessant
els 10 a Top 10,
les pàgines
web més visitades
de la Unió Europea.
Ho hem de deixar aquí
que són les 6 de la tarda ja.
Déu-n'hi-do.
L'informatiu.
Arriba l'informatiu.
Alfons González,
moltes gràcies
per comptar una temporada més
amb nosaltres
per tornar aquí
al Ja Tardes
i t'esperem presencialment
dimarts vinent, d'acord?
Ens veiem el dimarts.
Una abraçada.
Fins dimarts,
una abraçada.