Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
és un tipus d'expressió artistia que també he treballat,
sempre sé que era bastant jove i sempre m'ha agradat molt,
perquè això deixa el seny, el teu signe, la teva creació amb un suport tan sòlid com és una casa o un mur,
té una màgia totalment diferent, com la que té el paper, però d'una manera menys efímera,
perquè són estructures on la gent hi viu, doncs té connotacions especials.
Tu ara, Miquel, de Morals al Món ja en tens uns quants repartits, a Itàlia,
de fet, aixentren el teu blog, el tenim vingut al Facebook, ja ho veuran,
a Itàlia, però també a Estònia, crec, no?
Sí, a Eslovenia, a Itàlia, a Irlanda, aquí també he fet alguns, sí, ja n'hi ha uns quants ja.
Ara, propera parada, a partir d'ara, a partir d'aquest dijous o dissabte,
cap on aniràs i quins temps hi ha compromesos per fer de Morals?
Doncs ja, diguem, a la ruta ja n'hi ha tres o quatre.
Ara, en principi, pujo a Alemanya, més aviat per una qüestió econòmica,
perquè els vols són molt més econòmics, la conecció que hi ha a Reus Menningham.
Després d'allí viatgeria cap a Eslovenia, a la ciutat de Maribor, on ja tinc un mural apalabrat.
Després marxo cap a França, d'allí tinc un parell a Irlanda també,
el que passa és que les dates encara no estan confirmades exactament,
i n'hi hauria una altra també a Sardenya, a Itàlia, ja cap al final de l'agost, més o menys.
T'has fixat en alguna data línia per tornar, o en principi, escolta'm, mentre vagi donant?
No, en principi, mentre si la cosa va tirant i va ser més o menys viable,
perquè vull dir, diguem que les despeses de transport també,
depenent de la dificultat d'arribar al lloc i també de les condicions econòmiques
en aquell moment d'esviats i tot això, també demano una col·laboració, diguem, pel desplaçament.
Llavors, depèn de moltes coses, però jo en principi estic bastant obert a anar tirant fins que això duri.
hi ha una sèrie de compromesos més o menys professionals, diguem, de caràcter nutritiu que he de complir,
o d'altres tipus de projectes, com la setmana del còmic, que serà novembre,
o sigui, a novembre segurament haig de fer una parada si la cosa tira,
perquè això se'l porta endavant aquí a Tarragona, però en principi no tinc límits de moviment.
Abans la Núria, que per cert està allà, encara que no l'escoltis, la Núria està a l'altre costat,
i ara qui hi és? Baja.
Com ho sabeu qui soc?
Home, perquè t'intuïm, Núria, t'intuïm. Sabem que ets aquí, encara que ara no t'escoltem,
però escolta, abans amb la Núria es preguntàvem, què s'emportarà?
És a dir, què t'emportes? Espralls, aerosols, aquarel·les?
No, no m'emporto absolutament res, viatjo amb absoluta llibertat,
perquè tot el material també va pel compte de la gent que em contacta per fer aquestes coses.
O sigui, jo en principi arribo allí i els dic tot el que em cal per fer-ho,
que no és gaire complicat, perquè normalment per murals exteriors i interiors,
doncs el que utilitzo simplement són els pinzells de diferents mesures
i fonamentalment pintures plàstiques, no?
I poca cosa més, no em cal gaire més.
Mira, per cert, ahir a la Núria es preguntàvem si pot marxar una taqueta de pintura plàstica
d'un jersei. De què era, Núria, el jersei de llana?
No, no, no, un jersei, una samarreta de cotó.
T'hi has trobat mai?
Amb què trec les taques de pintura, Miqui?
Jo, mira, el 90% de la roba que tinc està tota indelablement tacada
i no tinc cap mena de problema a caminar pel carrer d'aquesta manera.
Però, de totes maneres, la pintura plàstica, jo,
el que sé que és molt senzill de treure quan et cau a la pell,
per això m'agrada, perquè la capa es queda com dura, com plàstica,
com diu el nom, i te la treus com si fos una segona pell.
Llavors, perquè respecte al teixit, la veritat és que no...
Perquè has tingut problemes per treure-te-la.
Bueno, tampoc ho he provat gaire, no et creguis, eh?
Simplement ho he passat per la rentadora.
Ja.
I clar, no marxa.
Perquè, en principi, això es queda com...
Com tacat.
Sí.
No pateixis, no pateixis.
Jo li vaig dir unes tisores, no?
Allò retallar, no, de part...
També.
També és una bona opció, sí, sí.
No patiu, no patiu gens, eh?
Ja us l'ensenyaré.
Ja us l'ensenyaré.
Parles una mica de la temàtica, perquè, en principi, la temàtica, això sí que ho tens clar, no?
Tu decideixes la temàtica del mural, no?
Sí, sí.
Una de les condicions sine qua non és que tingui absoluta llibertat creativa,
o sigui, que faci el que tingui ganes de fer en aquell moment, no?
Jo arribo, miro una miqueta la dimensió i les característiques del mur,
i segons quines siguin, doncs ja hi penso el projecte, però són projectes, o sigui, tinc absoluta llibertat,
o sigui, en principi no estic condicionat a peticions de la gent en concret, o sigui, jo proposo la meva obra i la col·loco allí de manera bastant lliure.
Doncs és això, eh? Arribar, posar-t'hi mans a l'obra, i què pots trigar a fer un mural?
No sé, eh? D'unes dimensions, imagina't, 4 metres per dos, eh? Per dir alguna cosa, eh?
Són més irans, no sé, com són habitualment.
Bueno, depèn de les característiques del mur, i depèn, o sigui, pot ser des d'un mur més aviat,
aquest que em dius tu seria un mural de dimensió bastant reduïda,
o sigui, jo he arribat a fer models grandets, vull dir, que t'has de pujar amb escales altes i tal,
i omplir, doncs, pràcticament façanes d'edificis, no?
Que, a més a més, és el que més m'agrada, perquè és molt impressionant, no?
Llavors, en funció de les característiques del lloc que em proposen, clar,
i també en funció de la complicació del dibuix, no?
O sigui, es poden fer des de coses molt més, diguem, simbòliques o molt més representatives,
molt més simples a nivell gràfic, fins a coses molt complicades, molt prenes de detalls,
depèn del dibuix del projecte en concret, però per fer les coses bé i amb calma,
que la meva intenció i un dels sentits d'aquest projecte és aquest,
és poder viatjar i poder assentar-me una estoneta en un lloc,
conèixer el lloc, que la gent local me faci conèixer el lloc,
i no tenir cap mena de preocupació a nivell econòmic o a nivell d'allotjament al lloc,
doncs, una semaneta, dues semanetes de treball ben relaxat a cada lloc,
no me n'atreu ningú.
Tens pressa, Miquel?
Ho deixem aquí de moment, eh?
Però tornem ara mateix, no? Després dels titulars?
Sí, tornem.
Sí, vinga, no marxeu vosaltres.
Tornem ara mateix, Núria, fins ara.
També n'heu una altra cerveseta mentrestant.
No, urxata, urxata.
Urxata, urxata. Fins ara.
Doncs són les set en punt, però sembla que ens hem quedat sense la connexió
amb els titulars de Catalunya Informació.
Suposem que per qüestions d'aquesta vaga de treballadors del sector públic,
així que no hi ha res que ens impedeixi continuar fent petar la xerrada
des de la nostra unitat mòbil amb Pep Sonyer, amb Miquel Villalba, amb el Psicotriste.
A veure si encara hi són o han anat a demanar alguna cosa.
Que hi sou?
Nois, que hi sou?
Haurem de fer una petita pausa perquè deuen haver desconnectat
tota la parella radiofònic.
Ara hi connectem amb ells.
Haurem de fer una petita pausa.
Sembla que ara sí, ja estan avisat.
Pep, Miquel, bona tarda.
Hola, Maria, bona tarda.
On éreu, on éreu?
Doncs bé, érem aquí, a la plaça del Pallol.
S'està fent la xerradeta típica, no?, de fora del micròfon.
Està apurant l'urxata, eh?
Estàvem aquí amb el Miquel Villalba apurant l'urxata, eh?
A la creperia del Pallol, que per cert,
després et preguntaré si encara fan aquelles creps tan bones, eh?
Miquel, tu ho saps, Miquel, si fan creps d'aquelles bones aquí?
Clar que sí, em sembla que encara les fan, sí, sí.
Ja ho veus, Núria.
No pas que neu us quedareu a sopar, eh?
Perquè el Miquel té coses per explicar per temps.
Home, ara estàvem parlant una mica, doncs, com aniria tot plegat, eh?
En fi, de fer aquests murals.
I també que el suport és molt important.
Perquè clar, no és el mateix fer un mural amb una paret
més o menys atrotinada que amb una paret més lliça, no?
Més rugosa?
Sí, sí, les parets rugoses són un malson.
O sigui, és que depèn de la característica del mur,
has de canviar també de material,
sobretot el tipus de pinzell i la textura del pinzell que utilitzes
i també, fins i tot, la tècnica, no?
Perquè si et toca una paret que està molt deteriorada,
que això també passa molt sovint,
o parets que ja tenen altres vernissos al damunt i tal,
i que de vegades tens problemes de transparència
o problemes d'absorció i tal.
Vull dir, tot, els temps i fins i tot el tipus de material
que utilitzes i la tècnica depèn bastant
de les característiques de la paret, sí.
Miqui, no pintes mai amb esprai?
Amb esprai, i vaig passar un període,
el meu període il·legal, adolescent,
que me'n recordo que ho fèiem grafitis,
però sobretot estructures abandonades.
Me'n recordo una fàbrica que hi havia allà a l'Oliva,
per darrere del cementiri,
i cap a la renfa allà baix també.
Hi havia morets, de vegades fèiem muralets amb esprai,
però jo amb l'esprai no m'he trobat mai gaire còmode,
o sigui, perquè jo, aquella distància,
jo amb el pinzell i amb el llapis i amb tot això,
m'hi trobo molt bé perquè és com un apèndix
que toca directament, no?
Fica en contacte directament el suport del dibuix
amb el teu cos, i m'hi sento amb absolut domini.
L'esprai el que té, a més a més que té una tècnica
també bastant complicada per fer-ho bé,
és molt més, o sigui,
no hi ha aquest contacte físic directe
entre el cos de l'artista i el suport,
i això a mi em talla una mica el rotllo.
No m'hi sento còmode.
El suport et condiciona en segons quin tipus de dibuix?
Jo dic perquè és que estic veient aquí al YouTube,
ja penjada, ho deus haver penjat tu, eh?,
una mena de, com t'ho diria,
com un passe d'imatges amb diferents dibuixos teus.
Sí.
Tens estils molt diferents, dibuixes coses molt diferents.
Jo no hi entenc, però a vegades et veig un traç
i a vegades te'n veig un altre.
Sí.
Ets molt versàtil, en aquest sentit, diria jo.
A l'hora de posar-te davant d'una paret,
et condiciona més i et lliga més
a un tipus de dibuix més trabat?
Sí, depèn de, ja t'ho dic,
o sigui, hi ha parets que són tan rugoses
o que tenen una estructura tan irregular,
o que estan tan deteriorades,
que de vegades és molt difícil fer un dibuix net.
Llavors, moltes vegades,
si hi ha parets que estan foradades
o que tenen deterioraments
o fins i tot materials diferents
segons quines parts o altres característiques,
l'ideal és integrar totes aquestes irregularitats
en el projecte que estàs fent, no?
Per exemple, a Sant Pere i Sant Pau
vaig fer un mural a un interior
que hi havia, al mig de la paret,
hi havia uns tubos de calefacció, no sé què eren,
i una parella d'aerocondicionat.
I llavors jo, simplement,
el que vaig haver de fer és integrar
totes aquelles estructures tridimensionals
damunt de la paret,
al mural, aprofitant-les, no?
Pots aprofitar un forat
per integrar-ho dins el sentit del dibuix
o pots aprofitar
alguna cosa que sobresurt del dibuix
per donar una tridimensionalitat
i utilitzar això
com un element més atractiu del dibuix, no?
Per exemple,
l'últim que vaig fer a Eslovenia
hi havia també
com un aparell de plàstic
que sortia a la paret
i jo,
dins de tot el context del dibuix,
que eren unes plantes
i així s'extraterrestres plenes d'ull i tall,
doncs vaig utilitzar aquest apèndix
que sortia a la paret
per fer un ull que sortís
de manera tridimensional.
O sigui, l'ideal és utilitzar
les irregularitats del suport del mur
per fer més atractiu també
el mural que estàs fent, no?
Home, ara que dius això de l'ull
és un element recurrent, eh?
Sí.
Em sembla, no?
Vas deixant ulls per tot arreu?
T'ho has plantejat?
De deixar un element
en cada una d'aquestes parets
que facis pel món?
El dels ulls
em sembla que està bastant relacionat
amb el període que vinc vivint
d'aquí
des de fa dos anys i mig,
tres anys.
Sí que és veritat,
és un element recurrent
quasi obsessiu
que apareix a pràcticament
totes les coses
que estic fent
a nivell de còmic
i a nivell també de morals i tal.
estic fent una anàlisi
també sobre el que significa.
El que passa és que no te la diré
aquí per la ràdio
perquè s'havia de despedar
les meves intimitats.
No, ho hauríem de fer
amb una cerveseta davant
però clar, com que no em deixen sortir.
Un altre dia,
un altre dia,
un altre dia,
un altre dia,
nirem de tur,
nirem de tur per la part d'alte,
tu i jo,
però escolta'm...
A pintar morals tu també.
Perquè s'incorpori ara
la cinturina de Tarragona
i tornant aquest tur,
aquest mural tur,
aquest mural tur mundial
i de Franca,
de Miquel Villalba,
una mica al darrere
hi ha una filosofia, no?
Imagino que
hi ha una filosofia important
i que una mica també va
amb la mateixa línia
que de l'Iròpolis, no?
La revista
que aviat complireu
quants, 50 exemplars pot ser o no?
El número 50
està a punt d'arribar, sí.
És a dir, que al darrere hi ha això, no?
Hi ha una filosofia
i hi ha un clau objectiu, no?
Sí,
és bastant similar
en aquest sentit
al projecte de l'Iròpolis.
Vull dir,
la filosofia és exactament la mateixa.
És la de fer,
no és la de demostrar
res a ningú
més que a nosaltres mateixos, no?
Com a la gent
que hi participa a l'Iròpolis.
Demostrar que un projecte
és viable,
única i exclusivament
si una persona
té ganes de portar-ho endavant.
Les altres,
les característiques
després que hi ha al voltant,
o sigui,
que sigui viable econòmicament,
que doni diners,
totes aquestes coses
que normalment
aquest despotisme,
diguem,
de la viabilitat econòmica
i mediàtica,
que és la que està condicionant
que una cosa
visqui o no visqui,
tingui importància
no importància a nivell cultural,
etcètera,
etcètera,
és una cosa que nosaltres
la deixem al darrere
perquè no ens interessa.
O sigui,
tots aquests projectes,
de l'Iròpolis
o això del mural
i tot això,
té molt a veure,
doncs,
principalment
amb la necessitat
creativa
i expressiva
dels artistes,
no?
Que porten endavant
aquests projectes.
Llavors,
la retribució principal
és la de poder
expressar-se
i poder manifestar
d'aquesta manera
tot el que es vol expressar.
Amb aquesta filosofia,
Miquel,
heu atret
de l'Iròpolis,
per exemple,
d'aquests 50 exemplars,
algun dels primers espaces
del món del còmic
a nivell mundial,
no?
Sí,
Moebius,
o Max,
sí,
sí,
és que és una filosofia
que no,
a nivell mercantil
no es pot entendre,
jo ho entenc
i entenc que també
molt sovint
pugui estar destinat
a ser una cosa minoritària
i tal,
però és que tampoc
el nostre objectiu
tampoc és el d'assolir
grans quotes
de respostes
i tal i qual.
L'important
és que això
li serveix
d'alguna manera
o ompli
d'alguna manera
a la gent
que hi participa.
Després,
també s'hi pot
una mica
engrescar
altres persones
o fins i tot,
això és molt pretensiós,
però fins i tot
demostrant
d'aquesta manera
que una altra manera
de crear
o de divulgar
o de culturalitzar
és possible
més enllà
de totes aquestes
acutacions
capitalistes
que sembla
que t'estan limitant
molt les opcions,
doncs seria meravellós,
o sigui,
no estic parlant
de revolució cultural
però sí
d'una mica
demostrar això
i això
amb els cinc anys
de l'Europol
ho hem fet
i amb la creació
de la setmana
del còmic també,
o sigui,
és un projecte
que no sent viable
econòmicament,
no sent mediàticament
explosiu
i no està en superitat
a totes aquestes condicions
que despòticament
t'imposen
gràfiques
o dissenys gràfics
o editorials
etcètera,
etcètera,
hem creat
un event
que és oficial
que ha obert
les portes
d'aquesta disciplina
en aquesta ciutat
que encara
no havia estat treballat
aquest tipus
de terreny artístic
i tot això
ve d'un projecte
que a priori
seria absolutament
irrisori
i absolutament
ignorat
per tota la gent
que veritablement
pensa
que per crear
i per portar endavant
projectes creatius
és necessari tenir diners
i és necessari
tenir un aparell
propagandístic
al·lucinant
etcètera,
etcètera.
Llavors,
d'alguna manera
a mi m'agrada dir
que és com un
clatellot
al cap
del capitalisme
extrem.
Avui aquests dies
que parlem
de crisis,
de retallades,
de setoplegat,
és un model
molt lluable,
en fi,
molt copiable
fins i tot,
perquè clar,
estem parlant d'això,
no?
Sí,
absolutament.
Absolutament,
jo crec que cada número
de l'Iròpolis que surt,
jo sempre ho dic,
per mi,
sempre ho dic,
és com un parto,
cada cop que surt
un número
és com si s'hagués parit
un,
s'hagués assolit
un,
deu metres més
en una muntanya,
la muntanya de l'Everest,
no?,
com anar pujant
i és,
doncs,
com una banderola
que vas ficant
i vas dient
és possible,
és possible,
és possible,
és possible,
fins que hi hagi il·lusió,
o sigui,
ningú,
ningú et pot posar limitacions,
només te les pots posar
tu mateix,
perquè maneres de fer les coses
amb imaginació les tens
i sobretot amb ganes,
aquest és el combustible fonamental,
si això s'entengués
hi hauria una explosió cultural
i una revolució cultural
en aquesta ciutat
que seria al·lucinant,
perquè hi ha una quantitat
de gent aquí
que pinta,
que dibuixa,
que toca instruments,
que fa teatre,
etcètera,
el que passa és que estem
absolutament condicionats
i aterroritzats
per la manca d'infraestructura,
la manca de fer
i la manca d'interès,
però si això s'entengués
i la gent
ho portés endavant,
això seria,
la nova moguda,
o sigui,
jo estic convençut d'això.
Parlant d'això,
Miqui,
qui et lloga,
quin és el perfil
de la gent que et lloga,
doncs això,
perquè vagis a Holanda,
a Alemanya,
on sigui,
a fer murals.
Doncs mira,
quin tipus de murals faràs?
Ara ho estàvem parlant precisament.
Ara, de moment,
tots els projectes
que han anat sortint
han sortit de contactes
que jo ja coneixia,
o sigui,
ells han vist el projecte
que jo estava proposant
i ara mateix
els 4 o 5 murals
que ja tinc a la ruta,
diguem,
del free mural aquest,
no sé com ho he dit,
ja ho he ficat,
el nom en inglès
perquè com que és una cosa
que interessa
de cara a l'estranger,
doncs,
no perquè m'agradin
els anglicismes i tot això,
no m'agraden gens,
però és una cosa
que està més de cara
cap a fora,
no?,
perquè jo el que hi trec
d'això també
és la meva possibilitat
de moure'm
i de viatjar
de manera econòmica
i poder,
doncs,
omplir
o satisfar
les meves necessitats
de vagabund
i creatives,
no?,
però ara,
de moment,
els 4 o 5 murals
que tinc a la ruta marcats,
tota la gent
que m'ho encarrega,
és gent de centres socials,
de centres privats
o fins i tot
gent
de bars musicals
que hi ha en algunes ciutats
europees i tal,
gent que d'alguna manera
ja em coneix,
ha vist el meu treball,
sigui amb el seu lloc
en concret
o sigui amb llocs
d'altres persones,
o sigui,
ara mateix els contactes
que tinc
ja estaven enganxats
d'alguna manera,
la gent que ara mateix
ha mostrat interès
és gent que d'alguna manera
ja em coneix,
encara no ha succeït
que jo,
que m'arribi un mail
d'una entitat
o d'algun lloc
o de gent
que no em conegui de res
i hagi vist aquest projecte
i li hagi interessat.
En aquest sentit,
internet és una eina
de promoció brutal,
d'escampar informació,
clar.
I Facebook i Twitter també,
no?
Sí, sí, totalment.
El Twitter jo no el conec gaire,
no sé gaire
de què va nomificat.
Facebook sí,
Facebook sí que sí que
com he ficat.
Et consta que hi ha altra gent
que també fa aquesta proposta?
Doncs no tinc ni idea,
jo tinc un amic meu
que és el Fabio Lanza,
que també el coneixes tu,
em sembla,
que és un altre...
Ah, sí, sí, sí, sí.
És un dibuixant,
és un dibuixant italià
que també moltes vegades
ve a donar-me un cop de mà
aquí amb la setmana del còmic i tal,
que també fa morales
i també es mou.
El que passa és que,
bueno,
normalment ell fa...
li contacten també persones
que li coneixen i tal
i ho fa de manera puntual.
Això de proposar
de cara a la galeria
amb un projecte definit,
amb unes condicions i tal,
obert a així,
d'aquesta manera,
no.
Encara que jo sàpiga
no ho he vist.
Núria,
vols saber segurament
com a mirar la setmana del còmic,
no?
O què es pot explicar?
Sí, sí, sí.
Bueno,
la setmana del còmic
aquest any
la farem al novembre
perquè ho fèiem normalment
a maig,
però com que hi havia
molta acumulació
d'events i tot això
i era molt més difícil
trobar estructures,
doncs vam decidir
desplaçar una mica les dates
per tenir-ho tot
una mica més lliure,
no?
I llavors ho farem,
en principi,
si no recordo malament,
les dates són del 18 al 28
de novembre
i aquest any
hi haurà també projeccions
a banda de les exposicions
a les conferències
i el programa
ja està bastant tancat
i els convidats
encara no els puc dir
perquè no estan confirmats
al 100%.
O sigui,
aquest any
teníem una
una sèrie
d'eleccions i tal
però ens està resultant
bastant difícil
trobar disponibilitat
en aquelles dates
als convidats.
Llavors estem
diguem,
movent molts fils
per acabar portant
gent interessant
però encara no podem
confirmar els convidats.
El que sí que confirmem
és que hi haurà
una tercera edició
a novembre,
això sí.
El lloc el teniu clar
ja o no?
Sí,
aquest any
està molt dispers
per tota la ciutat.
L'any passat
ho vam fer tot aquí
al Paiol
i aquest any
no només
hi haurà conferències
i exposicions
al Paiol,
també utilitzarem
la...
també farem coses
a la Caixa Tarragona,
farem coses
al Centre d'Art
Contemporani,
es diu aquest
que hi ha
al carrer Santana.
El Museu d'Art Contemporani.
Sí,
aquest d'aquí
que em sembla
que és de la Diputació,
sí,
aquest any
està dividit
en dues o tres estructures
tot el que farem.
Això també està bé,
no?
Digues-ho bé.
No anava a dir
hi haurà exposicions,
tallers,
també conferències?
Sí,
sí,
hi haurà
tres blocs fonamentals
d'exposicions,
conferències
i projeccions
i, bueno,
també farem
una publicació especial
de l'Iròpolis
en aquelles dates.
Tornem al que parlàvem,
de fet el que ens ha portat
fins aquí
a parlar d'aquest tour
a nivell mundial
de murals
de Franca
que farà el Miqui
properament
un tour
que el portarà
a partir d'aquest proper
dixous
tombar pel món
i abans ho comentaves,
home,
que hi ha la part creativa
de fer el mural,
de passar-t'ho bé,
a nivell creatiu
gaudir molt
però també
hi ha una part
bastant social
de conèixer el territori
i de tenir contacte
directament amb la gent
del territori
i de conèixer
en definitiva
d'integrar-te
una mica al territori,
no?
Sí,
jo és que tinc un problema,
jo soc addicte
al viatge,
és com una droga
per mi,
vaig tenir
l'encert
o l'error
de començar
a viatjar
des que era bastant
jovenet
quan podia
i em vaig tirar
molt de temps
quan vaig acabar
la carrera,
em vaig ficar de ple
amb aquesta ONG
amb la que vaig estar
col·laborant
més d'una dècada
i em vaig acostumar
a viure
a llocs diferents
fent coses
absolutament diferents
llavors això és una cosa
que afortunadament
o potser malauradament
perquè juga
en contra de la teva edat
i també de la teva economia
crea addicció
i no sé si serà
el cantó del cisne
això o no
però jo volia
també
d'aquesta manera
doncs donar-me
una oportunitat
per tornar
tornar
a viure una miqueta
aquesta vida vagabunda
i fer-ho d'una manera
que estigués
bastant
d'acord
amb les meves inquietuds
artístiques
i amb la meva butxaca
perquè no és que estigui
per gaire les alegries
llavors
diguem que
això és el que a mi
em reporta
a nivell personal
aquest projecte
Què et vas emportar
Miki
de l'experiència
a Bòsnia
que va ser
molt intensa
i amb situacions
molt dramàtiques
abans em comentava
que havia vist morir gent
al costat de fred
literalment
què te'n vas emportar
és a dir
què t'ha canviat
en certa manera
la teva manera de ser
la teva persona
i hi ha d'abans i un després
a Bòsnia
doncs mira
és dramàtic el canvi
en canvi
perquè jo vaig veure allí coses
a més a més
era relativament jove
quan vaig estar allí
vaig veure aquestes coses
que estàs acostumat
a veure a les pel·lícules
que sembla que siguin de mentida
i llavors
quan les veus allí
estàs com que no saps gaire bé
si el que està passant
està passant de veritat o no
vaig veure moltes
molts abusos
moltes coses terribles
les coses que es veuen
amb aquest tipus de conflictes
però el que més
em va sobtar de tot
és efectivament
la capacitat que té
el ser humà
de fer memòria selectiva
i d'oblidar
d'oblidar de vegades
coses que són importants
això és el que em va sobtar
jo me'n recordo
quan vaig tornar d'allà
qualsevol cosa
era un luxe
o sigui
després d'estar allí
tot aquell temps
doncs menjant
aquella sopa
que et vaig dir
que cada dia
estaves més magre
i tal
i totes aquelles coses
o sigui
quan vaig tornar aquí
jo me'n recordo
que els meus pares
en aquella època
cada divendres
anaven al Carrefour
a fer la compra
a la setmana
i tot això
jo era
beure un donut
de xocolata
i dia
hòstia
això és
o sigui
un donut de xocolata
després d'estar allí
tot aquell temps
era com una cosa
que dius
és increïble
no?
un donut
i
el trist d'això
és que
passen 4, 5, 6 mesos
i
t'afigues un altre cop
amb el treu de vida
aquest
que qualsevol cosa
es dona per descomptat
no?
tot regalat
tot arriba
de manera fàcil
tot això
i és trist
perquè de vegades
fins i tot
o sigui
fins i tot
en situacions
bastant traumàtiques
és relativament fàcil
tornar a adaptar-te
a un altre estil
de vida
si ja estàs
ficat cada dia
suposo que té a veure
també amb la capacitat
d'adaptació
que té la ment humana
en aquest cas
seria molt més positiu
d'aquest tipus
de lliçons
no oblidar
veritablement
el valor
de les petites coses
i de les grans coses
i tenir-ho molt present
però és difícil
és difícil
el que passa és que
s'ha d'intentar
i d'alguna manera
això és el que em va
el que em va sobtar
tota aquesta experiència
a banda
de totes aquelles coses
terribles
que vaig veure
i tot això
és aquesta dificultat
que té el ser humà
d'aprendre
veritablement
de les lliçons
ja has de ficar
un esforç adicional
per retenir
i assimilar
veritablement
les lliçons
això és la gran assignatura
pendent de les persones
del ser humà
fins i tot
en situacions traumàtiques
avui volíem parlar
amb el Miqui
amb el Xico Trister
tranquil·lament
la veritat és que
el tema de la cerveseta
l'hem pactat
a consciència
amb premeditació
i a la vosia
perquè
volíem asseure't tranquil·lament
perquè veiem
aquesta tranquil·litat
que vagin
sortint coses
fins i tot
de l'art
i de la vida
especialment
i jo dic Miqui
amb totes aquestes
com tu diria
tota la teva concepció
de la vida
que com que ho tens
més que pensat
més que mastegat
no utilitzes
la teva
el teu art
el teu dibuix
per fer
com te diria
crítica social
sí
que també ho fas
sí
però
sí
a veure
jo pràcticament
a nivell de còmic
pràcticament
tots els arguments
que hi tracto
estan molt relacionats
amb la naturalesa humana
amb la debilitat
de la naturalesa humana
amb l'habilitat
de la naturalesa humana
i amb les coses
que li preocupen
a les persones
i la seva dificultat
per enfrontar-se
tant als problemes
petits del dia a dia
com a les
crisis existencials
i les preguntes
existencials
més profundes
i
d'alguna manera
això
és més una
és una crítica
diguem
antropològica
més que una crítica social
crítica social
també la fa
i fa també vinyetes
fa també humor
molt gràfic
on em dedico
són temes
molt locals
temes que tracten
molt totes
les events
de Tarragona
totes les situacions
de Tarragona
i podria semblar
que fos
humor polític
però és tot
el contrari
o sigui
jo
el que estic
intentant
fer allí
és
humor
apolític
precisament
carregant
indiscriminadament
contra qualsevol
cosa
que s'apropi
mínimament
a política
de partit
no a ideologia
són dues coses
diferents
a mi la política
la política tal com es fa
avui dia
en aquesta ciutat
i a tot arreu
no només en aquesta ciutat
em sembla una cosa
que està molt lligada
a l'interès partidista
llavors
m'agrada molt
amb els acudits
que fa
treure punta
això
o sigui
ficar
a tothom
al mateix sac
perquè
hi ha com
una espècie
de dictadura
partidista
la dictadura
democràtica
de partit
que parla
un llenguatge
que és similar
a qualsevol tipus
de partit
del que
ens ocupa
llavors
m'agrada
a través
de tots aquells acudits
evidenciar això
que tots els polítics
són iguals
com t'entén
per cert
el blog
que hem vingut
al Facebook
del programa
suposo que
anirà d'estar penjant
els nous murals
que s'incorporin
a la teua família creativa
no?
Sí, sí
trobo
que sí que ho faré
perquè ja estem
a més a més
els jocs
on hi va
i no deixen
de ser aquí a Europa
o sigui
de moment
no hi ha cap
destinació
remota
i tropical
ja m'agradaria
on t'agradaria
que et cridessin
per fer un mural?
doncs
al Japó
per exemple
m'encantaria
mira
o a la Xina
o a la Rússia Oriental
Austràlia
jo què sé
estem parlant
de murals exteriors
però podrien ser perfectament
murals interiors
per tant
si es està escoltant
algú del Japó
i necessita pintar
la paret
una paret de casa seva
d'una manera
artística
artística i ben xula
també podria ser
sí, sí, sí
dos bols d'arroz
i una geixa
i ja està
por este orden
o no
bueno
depende del hambre
que tenga
per cert
i no parlen entre turistes
aquí al costat
a la Maqueta de Tàrraco
d'aquí d'edifici
que hi ha al costat
del Torre Cefus
i es fixa
hi ha ambient
a aquesta hora
Miquel
hi ha gent que puja i l'aixa
sí, sí
a més a més
hi ha una bona temperatura
està bé
que veig que és un bon lloc
per venir a filosofar
totalment
totalment
molt bé
nois que ho hem de deixar aquí
que falten 5 minuts per marxar
molt bé
que fort
alguna altra cosa a dir
Miqui
abans que marxis
marxis ja aquesta setmana
doncs sí
o dijous o dissabte
jo crec que dijous
doncs què més dir
no
que
que el còmic
és art
i és cultura
que de Lliópolis
continua sortint
el 18 de cada mes
que el trobaran
a la Tarracòmics
i a la Capona
i que qualsevol persona
que vulgui dibuixar
i s'estimi el còmic
doncs que té les portes obertes
encara
des de fa 5 anys
amb aquest projecte
no sé si té gaire a veure
amb les murals
però bueno
tot plegat
té la mateixa filosofia
et desitgem que et vagi molt bé
moltes gràcies
molt bé
t'anirem seguint
tingueu en compte
Miqui Villalba
moltes gràcies
i fins a la propera
gràcies
Núria
Home, sí, sisplau
A la propera ja ens ho farem vindrà
perquè tu també puguis ser-hi
no pateixis
Sempre em dius el mateix
i mira com ens hem de veure
I qui vulgui més informació
que hem tirat al Facebook
dels Jatardes
i tenim linkat
a aquest blog
del Miqui Villalba
i allà trobaran una mica
aquesta filosofia
d'aquest viatge
a través del món
aquest tour mural
ja faran gratis
que podran trobar-ho allà
D'acord?
Pep, moltíssimes gràcies
i fins ara
Fins ara
Una abraçada, Miqui
Adéu, adéu
Adéu, adéu