Fins demà!
Fins demà!
Oh! Oh! Que te'n trobem a faltar!
Bé, dimarts vinent serà allà.
Molt bé. Doncs mira, jo si vols, com que el tema de la setmana és prou interessant, et proposo centrar-nos només en això, deixant la llegenda urbana i la dada. Què et sembla?
D'acord.
És que no tindrem temps, si no...
La guardem a la nevera i podem parlar la setmana vinent.
Val. Teva de la setmana té a veure amb protecció de dades.
Sí.
Explica'ns de què va tot plegat.
Doncs mira, aquesta és una notícia que ha sorgit justament la setmana passada, com a conseqüència que la Unió Europea vol tornar a reforçar la protecció de dades dels consumidors.
A la Unió Europea ja existeixen normes que intenten protegir les dades que es tenen dels consumidors i de les persones per part de les empreses i les administracions, però han pensat que ha arribat el moment de protegir encara més.
I per què intenta protegir encara més? Doncs perquè la tecnologia va que vola i cada vegada hi ha més possibilitats d'obtenir dades de les persones sense que aquestes persones sàpiguin que estan obtenint determinades empreses o determinades entitats aquestes dades, no?
Perquè nosaltres amb una certa facilitat donem les nostres dades o ens donem dalt a xarxes socials com el Facebook o el Twitter i coses així que et demanen que expliquis una sèrie de coses sobre tu
i després, clar, aquestes dades, segons com s'utilitzin, poden acabar perjudicant-te.
Per tant, ja estaven protegits d'una certa manera, però ara encara s'intensificarà més a causa d'això moltes vegades, com deies tu, de les noves tecnologies.
Clar. De fet, hi havia ja una directiva, la Unió Europea és pionera en això, eh? Hi havia una directiva de l'any 95 que regulava el que s'anomenava la protecció de les persones físiques en tot allò que té a veure amb el tractament de dades personals i la lliure circulació d'aquestes dades.
I aquesta era una normativa que, quasi per primera vegada al món, intentava protegir els ciutadans respecte a l'ús que se podien fer d'aquestes dades personals.
Després, l'any 2002, es va fer ja una norma específica per tot el que és protecció de dades relacionades amb el sector de les comunicacions electròniques,
és a dir, e-mails, xarxes socials, telèfon, mòbils, etcètera, i fins i tot la pròpia Unió Europea ha fet un reglament per regular quin tractament fan de les dades personals, ells com a institucions europees, no?
I, per tant, ells estan bastant conscienciats d'això. Però ja han vist que aquesta normativa s'ha quedat antiquada.
I llavors han dit, bueno, doncs vinga, podem fer una nova estratègia per intentar protegir encara més els ciutadans.
I la Comissió Europea, des de fa un parell d'anys, va començar a analitzar aquesta qüestió, va preguntar als ciutadans i a les empreses com es podia reforçar aquesta protecció,
i fruit d'aquesta primera consulta, la Comissió Europea acaba d'aprovar aquest 2010 una estratègia, una estratègia per protegir encara més els ciutadans.
Però va primer consultar els ciutadans i les empreses, a veure ells com voldrien que fossin tractades les seves dades o què se n'hauria de fer.
Sí, com creien ells que s'havia de, diguem-ne, modificar aquestes normatives que ja existien i que t'acabo d'explicar, no?
És a dir, com creus tu? Llavors, clar, aquí els ciutadans tenien una visió, les empreses, sobretot les de telecomunicacions, doncs tenen unes altres, eh?
És a dir, entre les empreses que van contestar hi ha totes les grans operadores de telefonia mòbil, no?
I les grans empreses que gestionen xarxes socials, aquestes també van donar la seva opinió.
Clar, aquestes empreses volen que la normativa no sigui molt estricta perquè ells amb aquestes dades personals també comercien.
Clar, però aquí la Unió Europea està per damunt de tot per protegir els consumidors, els ciutadans com a consumidors, en principi.
Clar, és un dels objectius de la Unió Europea, no? Aumentar el nivell de protecció dels consumidors.
Llavors, bueno, que aquí cadascú ha donat el seu parer, la Comissió Europea ha llançat ja aquesta estratègia i ara un cop té l'estratègia,
el que diu els ciutadans i a les empreses i a les administracions és,
doneu-me el vostre parer sobre el que jo dic que faré en els propers anys sobre aquesta qüestió, no?
Primer preguntar què creieu que he de fer, ara ja ha arribat a la conclusió de què és el que ha de fer,
i els diu, bueno, ara dieu-me què opineu sobre el que jo dic que he de fer.
És una manera de treballar bastant curiosa, no? Perquè això els estats no treballen així,
els estats agafen i decideixen legislar una qüestió, el Parlament aprova una llei i ja està,
i s'aprova i s'aplica. En canvi, la Unió Europea, les seves institucions,
pregunta molt als ciutadans, pregunta molt a les empreses, pregunta molt a les administracions
com creuen ells que haurien de fer-se les coses des d'Europa.
És molt assembleària aquesta manera de treballar?
És potser una manera una mica més democràtica del que estem acostumats en països com el nostre, no?
És a dir, aquest tipus de consultes populars és una manera de treballar que és bastant interessant,
perquè a més la qüestió és la participació dels ciutadans,
si després serveix per alguna cosa, doncs home, a vegades sí i a vegades no tant.
Però el que està clar és que la Unió Europea, quan fa aquestes consultes,
després el que fa és publicar totes les aportacions que han fet ciutadans, empreses i administracions públiques,
les fan públiques, i ell fa un informe sobre aquestes observacions, sobre aquests suggeriments, no?
I després diu, doncs miri, del que em diu aquest jo faig cas i ho incorporo,
del que em diu aquest altre no m'interessa per aquest motiu, per aquest altre.
És a dir, dona la cara i analitza aquests documents, perquè un podria pensar,
ah, sí, pregunta la meva opinió i després aquella opinió queda en un calaix.
Doncs no, no queda en un calaix.
Està obligada, en aquest cas, la Comissió Europea a donar resposta a totes aquestes aportacions
i a incorporar-les si ho considera oportú.
El fons, clar, jo t'he de preguntar, com ens ho pregunta?
Quina mena de referèndum fa? Sota quin criteri?
Perquè a mi no ha vingut ningú de la Unió Europea a casa a preguntar-me què s'ha de fer amb les mesats.
Això és difícil, perquè saber com funciona això,
perquè, clar, estem parlant d'unes institucions que estan a Brussel·les
i que la seva potestat s'estén sobre 27 països.
El sistema és aprofitant les noves tecnologies.
Si tu entres a la plana web de la Unió Europea
i un cop estàs dins de la plana web de la Unió Europea
te'n vas a la plana web de la Comissió,
que és la que fa les propostes de normes,
allà hi ha un apartat que es diu consultes
i llavors consultes ciutadanes,
i llavors tu cliques allà i et surten totes les consultes que en aquests moments estan obertes.
I pots veure sobre quins temes s'està preguntant als ciutadans.
Llavors, un cop estàs allà, entres al tema que t'interessa,
i t'explica quines són el que volen fer,
t'aporten tota una sèrie de documents perquè et documentis sobre aquesta qüestió
i t'informis adequadament,
i després tens un termini per fer l'aportació que vulguis.
L'envies per correu electrònic o la pots enviar per correu ordinari,
també et donen l'adreça postal o fins i tot per fax.
Ja estem en aquesta fase en què la Unió Europea
ha recollit les impressions d'empreses o de ciutadans
i ha elaborat el que seria una normativa.
En què consisteix aquesta normativa que ara es posa al referèndum?
I per cert, és una normativa en plana directiva
que et dona un marc i després cada país l'aplica com vol?
O no? O és plau estricte?
Et deix avui una mica escèptica.
De fet, amb les directives no les apliquen com volen,
sinó que les han d'aplicar perquè estan obligats a complir els objectius
que marca la directiva, els resultats que marca la directiva.
Una altra cosa és que tenen llibertat per escollir els mitjans
que considerem més oportuns.
I a vegades també és cert que els estats troben la manera
d'intentar no complir del tot la directiva,
però per això és el Tribunal de Justícia de la Unió Europea
per condemnar els estats en cas que facin això.
En tot cas, estaríem parlant d'una directiva també.
Sí, bueno, no és del tot clar, no?
Perquè en aquests moments estem en la fase prèvia.
És a dir, el que ha dissenyat la Unió Europea, en aquest cas la Comissió Europea,
és l'estratègia del que vol fer,
i a continuació el que després s'ha compromès és que durant l'any 2011
elaborarà propostes de normativa.
Llavors, segurament, jo pel que conec del tema,
el que hi haurà és una directiva per regular el que és protecció de dades dels ciutadans
respecte a les seves administracions nacionals i respecte a les empreses
que es troben dins de la Unió Europea,
i després segurament també farà un nou reglament
que modifiqui el reglament que regula
com s'han de comportar les institucions europees
respecte a les dades que tenen dels seus ciutadans.
Que era allò que deies que s'havia quedat obsolet, deiem ells.
Clar, clar. Llavors el que farà és actualitzar-ho tot plegat, no?
El que ha marcat la Comissió Europea una mica són les grans línies mestres, no?
Que és això, més protecció pels consumidors
i una protecció que sigui omnicomprensiva.
És a dir, que no estigui pensada per protegir
respecte a les dades que tens el Facebook o el Twitter
o les dades que tingui una companyia, un banc,
sinó que es pugui aplicar a qualsevol sector.
Perquè fins ara les normes s'estaven pensant molt en la tecnologia que hi havia
i qui podia tenir les dades.
Però com que això ara ha avançat tant,
la tecnologia ha avançat tant,
potser la normativa es queda ràpidament obsoleta
i, per tant, s'ha de pensar en una normativa que sigui aplicable
a qualsevol canvi tecnològic que es pugui produir en el futur, no?
Pensant sempre a això, en el que et deia,
en protegir al màxim el consumidor,
en que el consumidor sàpigui qui té les seves dades
i per què les utilitza.
I després també perquè el consumidor, en qualsevol moment,
pugui obligar a qui té aquestes dades a esborrar-les.
Però, al fons, és que això fa una mica la impressió
que és el que ja passa o hauria de passar.
I si fan incidència en això,
és que encara no és habitual a la pràctica massa.
A veure, això passa...
Fixa't que la normativa europea només marca això
i, per tant, també les estatals,
quan compleixen el màxim europeu,
respecte a les empreses de telecomunicacions.
Ah, val.
Llavors, aquestes sí que estan obligades a dir-te tot això.
I respecte als altres, els altres tipus d'empreses,
depèn de la normativa de cadascun dels estats.
poden ser encara més proteccionistes.
Llavors, et poden dir, doncs, qualsevol base de dades
ha d'estar, com passa en l'estat espanyol,
ha d'estar notificada amb una agència de protecció de dades,
aquesta agència de protecció de dades
té de controlar que es faci un bon ús, etcètera.
Però això ha d'anar una mica més anillà,
perquè amb això no n'hi ha prou, eh?
Perquè, per exemple, una cosa que passa ara
és que tu, una empresa europea,
té dades d'una persona
i la pots transferir a una altra empresa
fora de la Unió Europea
que no cal que compleixi la normativa europea
de protecció de dades.
Ah, sí?
Sí.
I llavors això és una de les coses que es vol corregir.
Tu imagines una empresa multinacional
que ha de complir, que té la seu aquí
a dins de la Unió Europea,
ha de complir amb el que marca la Unió Europea.
Però una de les coses que marca
és dir a qui li passes tu les dades, no?
I tu pots dir, doncs, miri,
jo li passo a la meva filial que està als Estats Units.
Bueno, doncs això estava permès.
I a més, tu ho sabies.
El que tu no saps és que la filial que té als Estats Units
no ha de complir amb la normativa europea
i, per tant, pot utilitzar les dades com vulgui
o com marqui la normativa nord-americana.
I llavors ara es diu, no.
Si vostè la passa amb una altra empresa
fora de la Unió Europea,
només ho pot fer si la normativa d'aquell altre país
és equiparable a la que té la Unió Europea.
I amb aquell altre país
poden utilitzar les teves dades com vulguin?
Bueno, sempre i quan, diguem-ne,
en aquest cas, amb la nova normativa que es vol fer,
sempre i quan en aquest país
la protecció sigui equiparable a la protecció que es fa de dades
dins de la Unió Europea.
Bueno, ara, no?
Amb la nova normativa, fins ara, no?
La nova que vindrà.
Fins ara, no.
Fins ara, això va on vulguis
i allà podem fer el que vulguin amb les teves dades.
Això explica algunes trucades intempestives de publicitat...
que venen d'aquests tevisos de neus.
Que venen d'altres països.
Sí.
Efectivament.
Això explica bastantes coses.
Ostres, al fons, ara m'has obert els ulls.
Escolta, no tenim més temps.
En tot cas, és bona cosa, no?
És una bona notícia.
Ens quedem amb aquesta sensació
que estarem més protegits, almenys, les nostres dades.
Sí, esperem que sí.
I si alguna persona vol té algun suggeriment
sobre què es pot fer,
doncs que participi
i que faci aquest suggeriment
a través de la web de la Comissió Europea.
Allí tornarem oberts tots els processos
aquests de consulta que ens fan.
Alfons González, moltíssimes gràcies
i fins la setmana que ve.
Fins la propera setmana.
Bona tarda.