Diré con voz pequeña mi amor, flojo, porque lo hemos hablado mi amor,
es muy cierto que ya no nos podemos ver.
Pero yo sigo mi amor, aunque bien sé lo que hay.
Aquesta manera de cantar i aquesta manera també d'apuntejar la guitarra, jo crec que ja és marca de la casa.
És espalda, maceta, el tindrem demà en directe a la plaça dels Sadasos, dins els actes del Cultura de Carrer.
I aquesta tarda l'hem enredat en el bon sentit perquè vingués aquí el Ja Tardes.
Jota, jota, esbaldavant. Bona tarda.
Bona tarda.
Com estàs?
Bé, bé, molt bé.
Has crescut des de l'última vegada que et vaig veure.
Sí, sí, m'han sortit més canes també.
No, sí?
No ho sé, suposo.
És que clar, amb tu m'han anat parlant, però moltes vegades per telèfon.
I tot i així, ara feia temps que no parlàvem.
Recordes l'últim concert? Jo recordo dels últims, els que vas fer a la Sala Trono.
Sí, sí, sí.
Però és així, eren els últims?
Jo crec que l'última vegada que vam parlar, sí, segurament...
No, no, després vaig fer un concert a mitges amb el Mazzoni, a la Sala Cero, potser.
Val?
Sí, sí, sí.
És que si no...
Però, bueno, realment, a la Sala Trono, un lloc superespecial, superfantàstic, és que allí...
A més que vas tenir... va funcionar fantàstic el Boca Orella i vas haver d'ampliar dates, això me'n recordo, no?
Sí, sí, vam ampliar dos dies seguits i, no sé, jo continuo maravellant-me de vegades la resposta a la gent.
Molt bé, molt bé.
La qüestió és que des de l'hivern no havíem parlat i sí que recordo que vas dir, trauré alguna cosa, tenies un treball discogràfic com a projecció, no?
I ja hi és, ja estàs.
Sí, sí, sí, ja n'he nascut, ja n'he nascut. Molt content, vaig anar a gravar, molts temes, molts temes, i vam seleccionar els onze que hi ha al disco, i molt bé, molt bé, un altre, un altre i seguim camí.
I el segon diuen que és molt difícil, però bé, a mi fer cançons dolentes no em fa por, vull dir, no passa res.
Tu fas. De fet, es diu Miedo al silencio, aquest segon treball, i què dius? Que tu vas gravar tot i després vau seleccionar.
Sí, sí, sí, sí. Potser massa i tot, però bé, ja està bé, ja està bé, inclús ja tenim material suficient per treure el següent, ja havíem parlat potser el setembre, l'octubre treure les cançons que no vam entrar dins i que estem prou orgullosos d'elles, i gravar-ne alguna més i treure el segon.
Parles en plural, de tota manera veiem que estan molt despullades, almenys aquest tema que estem escoltant com voz pequeña, no? És un tema amb la teva línia molt despullat, ets tu guitarra, no sé si hi ha alguna cosa més i ja està.
En tot el disco hi ha, realment hi ha, hi ha tres coses noves una mica més instrumentades que em van convèncer, i una és amb la Maria Rodés, que fem una versió de Leonard Cohen, que està al final del disco, que això ja ho, com que jo ho havia tocat amb ella, ja ho havíem tocat junts, ja ho havíem anat fent.
Una altra cosa és una cançó que faig cantar al públic, llavors vaig cridar a alguns amics, i van fer els Manel, van fer els coros, i després hi ha una cançó que amb l'Arnau, que em va gravar i produir el disco, el tio deia, ostres, estaria bé fer alguna cançó amb un quartet de corda, i res, vam composar entre els dos, a mig, vam composar un tema, que hi ha un quartet de violents.
Quin és? Tinc curiositat per aquí.
Volverem-nos a quedar.
Doncs ja me l'apunto, si et sembla, tanquem amb aquest per tancar l'entrevista.
Mira, m'ha fa gràcia.
Que tinc, per cert, tinc moltes ganes d'aquest tema, que hi ha amb violins, i també vam gravar un altre, que no va sortir, que sortirà el pròxim disco que traiem, que també vam incorporar dos txelos, i tinc moltes ganes a veure si un espai, o si puc tocar, jo què sé, algun lloc més gran, i poder incorporar en un concert, doncs, quartet de corda.
Clar, perquè de moment, el concert de demà, a la plaça dels Sedassos, seràs tu i guitarra.
Sí, sí, sí, sí. El que he fet fins ara, sempre he tocat així, eh?
Sí, sí.
Però, bueno, el camí, qui sap, no? Tinc ganes de, quan enllis la Maria a prop, doncs ve i canta aquesta cançó, quan... i això, els violins, tenim moltes ganes de fer-ho, ho farem, ho farem, eh?
Passi, peti qui peti, però necessitem un espai una mica més gran, però ho farem, ho farem.
Això és ara a l'hivern, no? Que et començaràs a... i se començaran a moure els concerts, suposo.
Sí, sí, sí, sí.
Més de concert de sala, tu.
Sí, sí, bueno, jo, no ho sé, diuen... ara estic embarassat i d'aquí a poc tindran un cri, llavors...
Sí, sí, està per aquí la dona.
I llavors, ara, al setembre, pararem un mes, un mes pararem que... però després continuarem.
En principi, sí, jo no em vull limitar a que sóc d'hivern.
Jo penso que si és l'estiu, si és un lloc gran i molta gent vol veure-ho i té ganes d'escoltar-ho,
també es podria fer l'estiu en un lloc a la fresca, en un lloc tranquil.
Cadires sí que és una cosa que li va molt bé, eh?
Sí, això sí.
A les cadires, per no caure de cul.
O allò a barra per recolzar-se, no?
Sí, sí, sí, però... no sé, jo no crec que la limitació sigui...
perquè facis més soroll, ha d'anar més públic, no ho sé.
Com... què t'han dit de moment, l'escoltar el disc, o tu mateix,
què creus que hi ha de diferent entre el disc anterior i aquest?
Perquè ja et dic jo, clar, la veu és barca de la casa i també, no ho sé,
el tipus de cançó, ets tu, no?
Sí, sí.
Però hi ha alguna diferència?
Doncs... no ho sé, hi ha més hores.
Sí, hi ha més hores.
Hi ha més hores.
Hi ha més elaborat.
No, no, no, no, no.
Aquí des de l'anterior al següent he fet més concerts i he tocat,
i he assajat més a casa.
No sé si es reflexa o no, jo crec que és un camí.
A mi m'interessa el camí, assajar, fer cançons noves, obre...
Diferències musicals, les que t'he dit,
hi ha cançons, diuen que és més difícil,
hi ha gent que diu que...
D'entrar, que no entra tant en directe.
Sí, però bueno, no em preocupa.
A nivell de música o de lletra?
No ho sé.
Hi ha cançons menys evidentment que funcionen i que enganxen.
No ho sé, això ho dirà el temps, eh?
A mi tampoc.
Jo no intento fer singles, no?
Que diuen, ai, menys singles!
Bé, no...
Això no és la meva feina, la meva feina és fer cançons.
La feina dels altres és que els agrada o no, saps?
De què parlen les cançons?
Perquè les lletres sempre són també rellevants, en el teu cas.
Sí, bueno.
Temàtica de sempre, bueno, temàtica.
També una mica això del meu silenci, una mica de...
Clar, és que jo toco sol, viatjo sol i necessito una mica el silenci.
També una mica, doncs, filosofiando.
Hi ha cançons que són molt transparents,
hi ha relacions de parelles imaginàries,
d'una parella que es trenca,
d'un boig,
Cocina sin comida és sobre un boig.
Bé, les temàtiques...
Jo estic content de les lletres o...
Tot i que se m'ha criticat una mica per això, però...
Per què?
No ho sé, dèiem que...
Què dèiem?
Perquè avui en dia se me fa estrany
que es pugui dir alguna cosa de les lletres
quan hi hem...
Bueno, estem farts d'escoltar lletres de tot tipus,
surrealistes, realistes,
absurdes, de tot.
Què t'han dit?
Jo no sé si són bones o dolentes.
Jo sé que són les que jo faig
i també és un procés de...
Suposo que això també es pot millorar, no sé.
Són les lletres que jo necessito.
Les meves cançons, fetes per mi,
necessiten aquestes lletres.
No tinc res més a dir.
Molt bé.
No sé, segurament.
Cap on t'ha portat, de moment,
la trajectòria d'Espel de Maceta?
Que quant de temps fa que vas començar?
És que t'hem vist...
El 2008.
T'hem vist en el procés, eh?
Clar, clar, clar.
2008, doncs, no fa tant.
Jo fa molts anys que estic amb això de la música.
En el fons,
també neix una mica
de tot el que he après amb els grups que he estat.
Escut a Tarragona,
Delma, Cocina, Improbables...
Està amb gent molt bona, tu canses.
I, bueno, pel que sigui,
al final, no estic amb ells,
tinc aquest projecte sol, però...
2008 només és pel de Maceta?
Ah, va, jota, jota.
O sigui, jo et recordo la primera entrevista
que tu anaves aquí amb una samarreta
amb una torreta a l'esquena.
Clar, clar, clar.
Sí, què fa?
És que, clar, abans de què...
2008 és...
L'estil 2008 és quan va sortir el disco
amb en Robert.
Clar, jo he portat un any, ja, amb això.
Sí, sí, sí.
El primer...
Sí.
Això hi ha quadre més.
I, de moment, cap a on t'ha portat?
Perquè abans em parlaves
de col·laboracions amb Manel.
Jo sé que, bueno,
que per Barcelona has estat tocant, també.
Sí.
No sé si ha sortit de Catalunya.
Com era la proposta?
Doncs molt bé.
Sí, sí, sí.
He tocat a Madrid, he tocat a Elche,
he tocat a Barcelona, he tocat a...
La setmana passada vaig estar a Manresa.
Doncs molt bé.
Realment, què m'ha portat...
El fet de fer cançons
i poder fer concerts
i gravar amb una discogràfica
i fer concerts,
m'ha portat a conèixer gent, no?
Això també és molt important.
Veure...
Jo soc molt curiós.
Al final, és la curiositat
amb la guitarra, amb la veu,
a veure...
Fem una cançó aguda,
fem una cançó lenta,
fem una cançó...
Bueno, que totes són lentes,
però faré alguna ràpida.
I el que m'ha portat,
el que m'ha enriquit
és conèixer una mica més
el món dels concerts
o de la música
o de la indústria per dins.
Això és una cosa...
Com a persona curiosa,
he pres,
ostres,
ah, este es el crítico...
Ah, aquest...
I veure els teats per dins, saps?
Veure els camerinos de l'Apollo,
per exemple.
Mira, doncs sí,
és una cosa curiosa de veure.
És una cosa que he pres, vull dir.
Escolta,
i estàs doncs...
Et produeix una discogràfica.
Tens una discogràfica
al darrere de mi,
a Do El Silencio.
Sí, sí, sí.
És molt còmoda
i jo estic molt content
endavant, Robert.
Et facilita molt de la feina.
Tu et dediques a assajar,
a tocar,
ells t'envien...
Ells s'encarreguen
de tancar els concerts,
que és molt de temps,
i em diuen
a quina noix està,
a quin lloc,
i et cuiden i envien-me'n.
Demà vindrà un de la discogràfica,
s'encarreguen també
de la venda dels CDs, saps?
I tu et dediques a fer música, què?
Sí, i a part tinc sort,
perquè n'hi ha poques
i que funcionin
i que també facin el management
n'hi ha menys.
Bé, molt bé,
s'implica molt al procés,
per això dic, treurem, saps?
Perquè no soc jo sol.
Fer totes les coses sols
tenen els seus avantatges,
els seus inconvenients,
però estar amb aquesta discogràfica
jo estic...
I a part,
el bo d'aquesta discogràfica
és que tothom parla bé, saps?
Quan parles de l'altra gent
parlen bé d'ells,
per algú deu ser.
Escolta,
amb qui t'agradaria col·laborar,
amb qui t'agradaria tocar?
Ara que dius que ja has fet
una mica el procés d'iniciació,
que ja has conegut gent, no?
Amb qui t'agradaria compartir escenari?
Home, jo...
Al final soc molt solitària
amb aquest aspecte.
Jo no em tango cap porta, eh?
A vegades, si algun dia sorgeix,
no ho sé,
no em tango cap porta,
no tinc pensat ningú,
sí que m'agradaria fer-ho d'això
dels violins,
algun dia,
potser també estarà bé
que molta gent insisteix,
què passaria amb mi en banda,
soc molt poruc als canvis,
però podria estar bé.
Home, jo també a vegades tinc ganes
de guitarra elèctrica,
i un baix,
i una bateria.
Però suposo que aquí
seria molt important
a qui fossin, no?
Els músics.
Clar.
Que hi hagués bona sintonia,
que entenguéssiu el projecte junts.
Ara, per començar,
ho he proposat,
o m'ho han proposat,
però em fa una mica de mandra,
saps?
Anar a una...
quatre persones
sent un repertori,
o aquest,
o un de nou,
i són moltes hores,
i és quedar,
i és a veure si...
Mirar arranjaments,
i a veure si us enteneu.
Són moltes coses,
són moltes coses,
però sempre he après,
jo sóc una persona,
i sempre amb gent,
i tot el que jo faig ara,
encara que sigui beu i guitarra,
o pianito i guitarra,
i tot el que he après de molts músics,
de converses,
escolta'm,
aquest rime de bateria,
del Nando,
Rebassó,
jo vaig aprendre moltes coses,
hòstia,
aquest bateria,
aquest...
I el tio sempre donar-hi la volta,
saps?
Jo,
a vegades som molt senzill,
i a mi els improvisats
em van ensenyar a cantar,
saps?
Vull dir que...
Què et queda per aprendre?
Doncs tantes coses,
jo crec que inclús
una guitarra i una veu,
és que hi ha tant camí,
hi ha tant camí,
afinacions alternatives,
cançons...
Quan sents a José González,
quan sents a...
Hòstia,
que hi ha gent tan bona...
Ara estic enamorat d'un grup
que es diu Dodos,
són dos paios,
un tio amb una guitarra,
fa unes coses fantàstiques,
no sé,
la música és inabarcable.
Bueno,
doncs una petita mostra d'això,
i una gran mostra,
de les noves cançons
d'Espalda Maceta,
dins d'aquest treball,
Miedo el Silencio,
és el que escoltarem demà
a la plaça dels Sedassos.
A quina hora comences?
A dos quarts d'onze.
Val,
doncs ara sí que et demano
si pots agafar la guitarra,
que l'hem fet pobra,
l'hem fet venir amb la guitarra,
bueno,
portes les lletres
o les partitures
que no te les has de memòria,
eh?
Sí,
algunes no.
No,
i a mi m'agrada molt
provar cançons noves
i em dóna seguretat,
després quasi no les mino,
però depèn si haguessis tingut
algun capritxo d'alguna,
haguessis hagut de mirar-la,
per això es porto.
Doncs l'hem enredat
perquè portés la guitarra
i sí,
ara intentarem
que soni d'alguna manera.
Si et sembla,
jo posaria el micròfon
a mig camí
entre tu i la guitarra
i així enganxarà,
jo crec que enganxarà
de tot una mica.
Val.
doncs quan vulguis
que ens tocaràs.
No ho sé.
No ho sé.
El Camino,
la primera del disco,
per exemple.
Doncs vinga,
tens.
Vale?
Sí,
és especial per alguna cosa?
No,
bueno,
en part,
el Camino es oscuro
i estretxo,
bueno,
em fa gràcia
perquè la meva mare
és d'un poble
que es diu Pozo Estretxo,
i no sé,
Pozo,
un camí,
un lloc estret,
al final la vida
sí que...
dificultats,
però, bueno,
mostra dificultats
però és un camí,
no?
I res,
no res.
És tal de maceta,
canta,
canta.
Canta.
Y vuelvo a repetiros
que no sé.
Salir de la tristeza
por morder el gran placer
de haber querido a alguien tanto.
y se ha acabado
y no sé
en quién me abrazo.
si no me fío
de aquellos
que abren
los brazos.
de los brazos.
se han focalizado
en el que se regarding
en inglés
que abon
el que basa
que se provocó
está formando
y se engan
de los faux pas
que se despeguen
Bona nit
No valdrá la pena
Dar fe en la gente
Si mañana se me alejan
Y es que el camino es muy oscuro y tan estrecho
Y es que el camino es muy oscuro y tan estrecho
Y es que el camino es muy oscuro y tan estrecho
Y es que el camino es muy oscuro y tan estrecho
Y es que el camino es muy oscuro y tan estrecho
Que no me sirve ni sacar temblando el pecho
Espalda Maceta, interpretant El Camino
Des del seu darrer treball a discográfico
Miedo al silencio
Escolta, veig que cal la veu
Sí
Fas un treball de contenció
I vull dir
Com tu diria
D'estar totalment pendent
De la veu
La veu és un instrument importantíssim
Per tu
Sí
Jo vaig començar cantant
I la guitarra
És un acompanyament per cantar
Bé, en el meu cas no
Després he après una miqueta la guitarra
Però
Sí, sí, la veu és
És un instrument gratis
Que portem tots
Jo crec que és el secret del pop rock
No sé, tothom
Tota la música que escolto
La veu
És una cosa que a vegades fa que destri
Que no escolti
Vull dir
Hi ha veus molt especials
Però que a mi no m'entren
I penso que el que s'ha fet
Des dels Rolling Stones
És inventar-se maneres de cantar
Jo no he inventat cap manera especial de cantar
Però
La veu de John Lennon
La veu de Jimi Hendrix
La veu dels de Manel
La veu del cantant de Mishima
Que canta molt, molt agut
Com forçant-se
Llavors, tots són veus
El cantant tema
No sé tot
O que canta d'una manera
Mare de Déu, senyor
I bueno
I aquest tio va omplir
La sala de cero
I aquesta gent
La veu, sí
És un instrument molt, molt especial
Crec
Doncs mira
Si en voleu més
Jo crec que us heu quedat amb ganes
No?
Demà la passa dels sedassos
Torna'ns a recordar l'hora
Que jo soc un desastre
Dos quarts d'onze
Dos quarts d'onze
Espaldemaceta
Moltíssima sort
Moltes gràcies
A tu
I ja fins la propera
Que esperem que no tardis gaire
No, no, no
Però per dir-hi
Home, si dius que ja pel setembre
En tens un de nou
O l'octubre
No, no ho sé
Jo tinc moltes ganes
I jo tinc ganes
Més cançons noves
Que vull provar
I que vull
Però, bueno
Donem-li aire a aquest, no?
Jo què sé
Sí, hi ha gent que pensa que sí
No ho sé
No ho sé
Si fas moltes cançons
Per què no publicar moltes cançons?
Però bueno
Ja ho veurem
Ja ens ho explicaré
A la pròxima vegada
Gràcies
Espaldemaceta
Gràcies a tu
Gràcies a vosaltres
Fins aviat
Fins aviat