Durant aquests dies hem parlat moltíssim de les actuacions de Santa Tecla,
però una cita musical que arriba també Fidel cada setembre
dins les festes de la Patrona és el concert que representa la final
d'un concurs molt nostrat i amb molta trajectòria aquí a Tarragona,
el DO Tarragona.
Per parlar-ne tenim a l'altre costat del fil telefònic
el president de l'Associació de Músics del Tarragona, l'AMT,
el Miquel Alberto Cruz. Miquel, bona tarda.
Bona tarda, com estem?
Molt bé, molt bé.
I amb moltes ganes de veure aquesta final que es presenta amb molta qualitat,
encara que soni atòpic, ja parlarem amb els diferents grups,
els anirem coneixent perquè, a més, faran concerts al llarg de tot l'any
i entrevistarem el guanyador i tal.
Però avui volíem fer una visió general amb el Miquel que els coneix a tots
i que, de fet, ha format part d'aquesta selecció,
prèvia selecció, no?, de qui han de ser els guanyadors.
Com anirà tot plegant, Miquel? Quin és el dia, l'hora i el lloc?
Bé, el dia és avui mateix, divendres, a partir de les 9 de la tarda, de la nit,
i fins a les, més o menys, les 4 de la matinada, d'acord?
Llavors, n'hi haurà dos escenaris complementaris,
n'hi era un en un concert i l'altre preparant-se per al següent,
o sigui, és música non-stop, o sigui, tu arribes a les 9
i estàs veient grups un darrere l'altre, un darrere l'altre, no?
Començant, en la final del Deocat, que són, diguéssim,
com la Champions de músics nobles d'arreu Catalunya, d'acord?
Sí.
En tres formacions, l'Efirke, que va ser el guanyador de l'any passat, del Deo 2009,
ja saps quin tipus de música fan, són molt pareguts algunes de les formacions
que ara mateix estan tenint més bona acollida i més bon...
Bé, estan arrasant els bolos, com són, diguéssim, els Arcade Fire, d'acord?
Sí.
El Plou Com Mai és una banda de l'ús que ve com a guanyador del tracte del Vendrell d'aquest any 2010,
fan poc, però que en català té molt bona fabricació, de facturació,
i en un directe molt contundent, no?
A més, són veterans, els Plou Com Mai, eh?
Sí, els Plou Com Mai porten bastant de temps, bastant de temps treballant i presentant-se al Deo, d'acord?
I després, els Caico, que venen de projectes o no de la Ramona,
que és de la gent de Banyoles, d'acord, de Girona,
i és un grup molt contundent i en una formació bastant curiosa,
que jo crec que deixaran a més d'un dient,
vostès, d'on han sortit aquesta banda, d'acord?
Per què? Quina sonoritat? Què vol dir que són tan curiosos?
Perquè realment són bandes que no t'ho esperes, no?
I quan escoltes el MySpace o veus els àudios que tenen ficats,
te donen un tarannà, una idea, no?
Però després el directe és molt més contundent,
la seva proposta és molt adient i realment et quedes allí veient,
ostres, quin grup català més bo i tal,
podria estar a l'altura de qualsevol, no?
I els Caico entren en aquesta línia, no?
Per tant, començaríem amb la final del Deo Tarragona,
deixa'm recapitular, serà als Jardins del Camp de Mar,
a partir de les 9?
Sí, a partir de les 9 comença el final del Deo Catalunya,
perdona, sí.
D'acord?
Sí, sí.
I llavors toquen aquests tres grups, d'acord?
Immediatament després, els Glòsters,
que és una banda que porta un munt de temps a Tarragona,
que és del territori de casa nostra,
faran el seu pop des d'any 60, d'acord?
Molt curiós, molt cachondo,
i que farà ballar la majoria de la gent, no?
Immediatament després, a l'altre escenari,
començarà el que és el Deo 2010, no?
I comença la final, el primer grup,
que són els Transistor Orquestra,
que és una banda que fins i tot ha sigut finalista
del projecte demo d'aquest any,
de Radio 3, Radio Nacional d'Espanya,
per anar a tocar el fit, d'acord?
Són molt curiosos, també,
una miqueta d'Arcada Fire,
una miqueta de Postura Punk,
una miqueta de Rumba,
una miqueta de tot plegat el que vulguin fer aquesta nit,
perquè són bastant curiosos, també, d'aquests.
Tenen un punt electrònic bastant marcat, em sembla, no?
Molt bé, molt bé. En aquest puntet d'electrons,
de sintetització, en Vents,
original, Xavi de la Salut està tocant la trompeta, etcètera, etcètera.
Curiós, una banda molt curiosa,
que jo crec que donarà molt de què parlar,
i ja veurem que guanyarà, no?
Però va ser la que més puntuació va tindre a la selecció, d'acord?
Main Road, una altra banda que fa un pop en anglès contundentíssim,
venen de Riu Dons,
són companys, són músics,
són prou bé, prou, prou bé.
A mi em recorden, de vegades, a grans grups anglesos, no?
De fet, Main Road també els recordem de quan començaven,
i d'això ja fa anys, eh?
Sí, sí.
Tenen escenari al damunt, també.
Sí, sí, són altres bandes que l'heu-n'hi-do.
Després, Roger Benet i els ximorònics,
Roger Benet és l'arte ego,
diguéssim, del Jaume Sissau,
de Fran Sapa de les Tarragones, no?
Que no para mai, és un culte inquiet
i és molt bon músic en una molt bona banda, d'acord?
Immediatament després, pujaran a l'escerari,
Loadim, Please Wait,
que és una de les formacions noves,
que fan un metal, diguéssim, electrònic,
bastant contundent,
que s'ha fet aquí,
des de Reus, crec que són els companys,
i realment, Déu-n'hi-do com són en aquesta banda, d'acord?
I finalment, ja, el Sego.
El Sego, per a mi, és una de les bandes més contundents,
més bones, amb més caliu,
més proposta musical,
amb més bona proposta en escena,
i realment és una de les bandes
que jo crec que té un futur ensisador
i super, super, super bo, no?
Venen de Vilaseca, de Tarragona, de Reus,
molt bons músics,
hi ha dos músics que estan estudiant
a l'Smuc de Barcelona,
o sigui, gent molt preparada,
molt jove i amb moltes ganes de menjar-se el món,
això és importantíssim.
I per acabar ja, les Piper Pots.
Piper Pots, bueno, tres grans veus,
una gran banda que fan
fang, ritme en blues, sonido moton,
sonido sticks, rècords,
han anat arreu del món,
l'altre dia van tocant
Japó, Alemanya, Inglaterra,
Nueva York, o sigui, no paren,
i són de Girona, són músics del territori,
i això serà el fi de festa.
El fi de festa.
Piper Pots, perquè us feu una idea,
a partir de dos quarts de tres.
Perdona, Miguel,
ens han deixat dins la final del DIU Tarragona
els De Blasis?
Ah, sí, és veritat,
ens han deixat els De Blasis,
una altra de les formacions curioses,
que són Terriudors, Reus,
Tarragona també,
que fan un popet tan curiosi
que tenen moments sonats
de fer acústics
al mig del carrer,
que són supercuriosos.
A Jutuf n'hi ha molts temes
dels tocats a Reus Ciutat
i són supercuriosos.
Realment,
De Blasis també és una altra de les formacions
que donarà que parlar.
O sigui, realment,
estem parlant de nou formacions,
tres del final del Deucat
i sis del Deu Tarragona.
D'aquestes sis,
set són del territori de Tarragona,
propiament dit,
i realment treballen
molt, molt,
consciençudament s'ho creuen,
estan cada dia fent bolus,
quan poden,
quan els deixen,
però sobretot d'estudiant
intentar fer
el millor que poden fer,
que és música,
música,
encara judus.
Veig que
és,
sona atòpic,
però és que
sembla així,
aquest any
la qualitat
és molt alta,
us aneu superant
any enrere any,
i aquest any estem parlant
de varietat d'estils,
com sempre,
que això es manté,
però també,
com deies tu,
de qualitat molt alta,
de gent que no s'hi dedica
professionalment,
però que gairebé, eh?
Sí, sí,
que bueno,
el Guti Benet sí,
és una de les bandes
que més professionals són,
i el Sego també,
que fan bastants de bolus,
i ells treballen professionalment
d'això,
quan poden,
que també hem de dir
que el músic professional,
ja ho saps,
tenen bolus molt poquets,
i estem intentant
treballar en aquesta línia,
perquè el músic pugui
menjar com tothom,
com un fospec,
com un xapista,
el que sigui,
una persona que treballa
i que ha de donar
de menjar a la seva família,
o fer una família,
això és important,
a lins de l'Associació
de Músics de Tarragona
intentem aquesta lluita
de la matèria professional,
intentar respondre a la matèria,
intentar respondre al professional
amb dignitat,
i amb els dos per igual,
pensar que el professional
sempre ha sigut amatèria,
i ha sortit de la nada,
no res,
ningú ha sortit,
ningú ha sigut un mos
als tres anys,
ja tocant el piano,
llavors estem parlant
que hem de fer una labor
molt, molt conscienciuda
des de les terres,
des d'aquí,
des de territoris
de la ciutat de Tarragona,
i en aquesta línia
està el treball que fem
aquest any del DEU,
que, bueno,
per primera vegada
ha passat més de la setentena
de bandes presentades
que Déu-n'hi-do,
mai havia passat,
l'any passat eren 24,
22 bandes
les que s'havien presentat
aquests anys,
més d'una setentena,
i això vol dir
que els premis són interessants,
això vol dir
que la comunicació
que hem fet
des de l'Associació
de Músics de Tarragona
via conjunta
a l'Ajuntament de Tarragona
i via en un conveni
de col·laboració de treball
directe
a donar resultats
pur fruits.
Estem parlant
d'un concurs
que és el tercer
en antiguitat
de tot l'estat espanyol.
Són 20 anys
el que porta el DEU,
el Villa Bilbao,
el Bilborroc,
porta 22 anys.
Llavors estem parlant
que, ostres,
nosaltres,
Villa Bilbao
i el de Madrid
són els tres més importants
del territori espanyol,
de l'estat espanyol.
Llavors jo crec
que és molt important
creus-se'l com a músic
i veure que la ciutat de Tarragona
té un nom,
té un caliu
i té un llançament
a dins del camp,
a dins de les comarques
de Tarragona,
però sobretot
arreu de l'estat espanyol.
inclús.
A més,
un concurs
del DEU Tarragona
que,
a part de l'antiguitat
que té,
ha sabut estar
a l'alçada
any rere any
i anar-se renovant
i actualitzant.
Bona mostra d'això
és el que
ens ha estat
dient
Miguel
de tots els grups,
de dir,
molt bona la música
que fan,
però és que
la posada en escena
és encara millor.
Cuidareu molt,
cuideu molt
que sigui un espectacle
això que veurem
aquesta nit,
al cert
dins del camp de mar,
que sigui un espectacle.
Sí, senyor,
un espectacle
de tota regla,
o sigui,
des del començament,
des de com van vestits
fins i tot l'actitud,
no?
Moltes vegades
l'actitud
és més important
en un grup,
no?
I amb aquesta actitud
oberta,
incisadora
o una actitud
intimista,
però donant
aquesta actitud
en la música
que estàs fent,
arribes a més gent,
arribes al públic,
que és el que interessa,
no?
Has de buscar
la teua actitud,
has de buscar
el teu espectacle,
diguéssim,
específic,
i arribar
i molt bé.
O sigui,
Leonard Cohen
pujava a l'escenari
a una guitarra,
ara porta
una gran agrupació,
una gran orquesta,
una agrupació,
no sé si són
9 o 10 persones
davant de l'escenari,
no?
Però ell va començar
en una acústica.
Oscar Boles
és un company
d'aquí de la ciutat de Raona
que en una acústica,
una guitarra
de guitarra
de nylon flamenquilla
fa concertassos,
emets un missatge,
arriba a la gent,
i això és importantíssim
en el concurs,
que a més a més
de la música
que estigui
ben executada,
ben feta,
les pistes,
de cara als diferents
concursants
perquè puguin guanyar.
Molt bé.
Han de fer-ho,
han de fer
una miqueta de feina,
nosaltres a nivell creatiu
i a nivell de dir-li,
escolteu,
heu d'anar per aquí
perquè quan sortísiu
al show business real
del que està passant
a l'Espanya,
això va d'una altra manera
i heu de treballar
en aquesta línia,
en aquesta línia
professional,
si voleu.
Qui sou el jurat,
Miguel,
i quan sabrem
quan tindrem nom de guanyador?
Bueno,
en principi,
ens reunirem demà
i farem l'acte,
clar, en el moment
que sigui l'acte oficial
perquè és un procés
administratiu
de l'Ajuntament
de Tarragona
el més aviat possible,
intentarem fer-lo,
però realment
el jurat està
molt ben pensat,
jo crec que és
una de les primeres
jugades que va entendre
quan van entrar
al concurs
que va ser,
el jurat
hauria de ser
de gent del territori,
gent de la ciutat
que sap
del que estem parlant,
però tots els han dit
músics,
principal,
músics que s'han presentat
anys darrere,
gent de la premsa
i dels mitjans de comunicació
d'aquí,
de la ciutat,
d'aquí,
que està cada setmana
lluitant
o cada setmana
rebent informació
d'omaquetes
o gent que està
interessada
en que facin
un programa de ràdio
com tu,
a la Núria.
Llavors,
després,
gent de les sales
de concerts
d'aquí,
de la ciutat de Tarragona
i després,
una petita presentació
de gent que ve
de Barcelona
que té una presència
d'una manera
o altra
al territori,
d'acord?
del Quique Vela
del Festival de Música
del Càrrec de Vilaseca
i després l'escriptor
i músic
que ha sigut
i poeta
i tot el que vulgui
del Pep Plai
que també és del territori
i més gent.
O sigui,
en total,
els jurats
són set persones
i, bueno,
suposo que entre avui i demà
ja començarem a dir
el que n'hi ha
i a donar informació
i el que sigui
el més aviat possible,
ja saps.
És un tràmit
que s'ha de respectar
perquè és una qüestió legal
i a més és una qüestió interna
de l'Ajuntament de Tarragona.
Clar,
és un premi
de l'Ajuntament de Tarragona.
És un estric
de treball administratiu
que a més a més
té una administració local
com és.
Comptem que la setmana vinent,
la setmana vinent,
no?
A molt tard,
sabrem alguna cosa.
Sí, sí,
com a molt tard,
com a molt tard.
Molt bé.
Igual,
potser ja demà
després del dinar
ja ho fem oficial i tot.
O sigui,
ho hem de parlar
però, bueno,
va per aquí
amb el més aviat possible.
Doncs tan bon punt ho sabem,
també us ho transmetrem
a tota l'audiència.
Recapitulem.
A partir de les 9,
als Jardins del Camp de Mar,
comença la festa
amb la final del Déu Catalunya,
amb la Cirque,
Plou com Mai
i a Caico.
Després,
una mica per trencar
concurs i concurs,
a dos quarts d'11
actuen els tarragonins
Glòsters
i després comença
a partir de dos quarts
de 12 de la matinada,
la final del Déu Tarragon
amb la Transistor Arquestra,
Main Road,
The Blasties,
Loading,
Please Wait
i Roger Benet
i els Oximorònics
i els Ego.
Tot això
ens situarà ja cap a dos quarts
de tres de la matinada
en què al final de festa
la Cirereta del Pastís
la posaran
els Seixanteros
a Pepper Potts.
Tot això
és a la dins del Camp de Mart.
Miguel,
molt bé,
no us plourà,
amb això esteu tranquils,
no em sembla?
Sí,
bueno,
va ser una de les qüestions
que havíem treballat ja també,
jo vaig parlar directament
a les Núbels
i en Déu
i vaig dir,
escoltar,
si plau,
20 anys,
o sigui,
quedaria molt malament.
L'AMT
tenia línia directa,
no?
Es veu,
sí,
bueno,
no ho sé,
no ho sé,
jo m'envaig
i faig les coses
que he de fer,
però,
però,
sí que és veritat
que van encertar
la dada
i realment
hem treballat molt bé
els tècnics
de l'Ajuntament de Tarragona,
l'equipament tècnic,
a la gent que realment
fa que això passi,
que no solament són els músics
i no solament
que volen que això
sigui una realitat.
Fins i tot
la Carmen Crespo
que van treballar
al febrer març
i va dir,
bueno,
escolteu,
vosaltres
heu de fer el concurs
del Déu,
vale?
Molt bé,
molt bé,
què hem de dir?
Què hem de dir?
Són músics
treballant en alguna cosa
de lo que sabem.
Doncs felicitats
per tota la feina feta
i que sigui un boníssim final
de festa
el que tindreu aquesta nit.
Miguel,
Albert,
t'ho invita't.
Passeu,
vale?
Vinga.
Adéu,
gràcies.
Moltes gràcies,
Miguel.
Adéu,
adéu.