Avui, com cada divendres, volem saber quin és el desenllaç
i qui dels nostres oients i concursants se'ns endú
aquest cap de setmana esplèndid a sort.
Volem parlar de sort, de fet, seguir parlant de la Vall d'Asua i el Valllliu en aquest municipi
i avui volem fer-ho, volem ampliar informació en conversa amb el regidor de Cultura, en Josep Colom.
Josep, molt bona tarda.
Bona tarda.
Com esteu?
Bé, molt solejats avui.
Home, solejats però envoltats de neu, no? Imagino.
Sí, envoltats de neu. La temperatura no és molt alta, és baixeta, però fa un sol molt guapo.
Imaginem que la Vall d'Asua i el Valllliu també han estat on ha estat.
tot nevadès, no? Tot blanc, tot blanc, no?
Tot blanc, està tot blanc, sí. Sí, sí, molt nevat està.
I què feu als habitants d'aquesta zona quan fa tant de fred i quan està tot nevat?
Us quedeu a casa o ja esteu acostumats a aquesta situació i, per tant, trobem vida pels carrers?
Clar, el que són les carreteres, doncs, bueno, amb els lleven els ja els n'hauríem de seguir.
Però si parlem de la gent que treballa amb el bestiar, doncs, no es poden moure, s'han de quedar a casa.
Els hem de donar menjar a dins i fer foc, no poden fer res més.
Hem estat coneixent aquests dies els diversos atractius que teniu en aquesta zona.
Atractius que, d'una manera o altra, molt concretament, a través de la literatura, ja s'han donat a conèixer.
Què suposa per a vosaltres novel·les com Pedra de Tartero o Los Veus del Pamano?
Sí, bueno, això, aquesta la Vall d'Àsua, no ho sé, ha estat sempre com un petit món dins de la comarca del Pallars Sobirà.
Una comarca, o sigui, és una vall presidida pel solemne Consell de Pallars.
No sé si és la seva orografia, les seves vivències rurals, tan peculiars, la manera, els orris, les bordes...
I no sé què he fet sempre, ha sigut un punt d'inspiració pels escriptors.
En aquest cas, tenim aquestes novel·les, doncs, tan... tan... tan moltes, no?
Estan ambientades aquí dalt.
I, bueno, s'han creat unes rutes literàries per a donar a conèixer això.
Per a donar a conèixer el que és la Vall d'Àsua i el Valllliu.
Contactant amb les novel·les aquestes que han escrit.
Quins objectius, doncs, per seguir el projecte?
És crear un producte turístic cultural a través de la literatura d'inspiració local.
Sí.
A part, crear uns itineraris temàtics a partir d'obres d'autorreconeguts.
Donar valor al patrimoni tangible i intangible de la Vall d'Àsua i el Valllliu.
millorar la qualitat, atractivitat i competitivitat de l'oferta turística de la Vall.
Promoure la identitat cultural i també desestacionalitzar l'oferta turística de la Vall i el Valllliu.
Promoure la lectura de les obres inspirades.
treballar la relació literatura-tratègia en diferents àmbits.
Estamblint també projectes de col·laboració amb la Biblioteca Municipal de Sort,
amb l'Institut i altres entitats culturals.
I incentivar la implicació dels agents privats en la millora de l'oferta turística de la Vall i el Valllliu.
Un té la sensació, recorrent aquests paisatges, encara que sigui a nivell de paraula,
no radiofònic i fins i tot literari, que aquí el temps passa més lentament.
El temps passa diferent, no?
Bé, perquè són somes que hi ha, com que no hi ha ni trànsit.
I a part ara també que el tema de pagesia ha quedat bastant anulat,
i a casa no hi ha cap pages, la gent hi ha molt poca activitat.
Fins ara també hi havia unes pistes d'aquí que es van tancar per i tant,
i llavors era un moment, semblava que s'havia d'arribir fa molt la cosa,
però ha tornat a quedar parat, no?
De tota manera, Josep, teniu dos punts, diguem-ne, que fort, no?
D'una banda, el Museu dels Pastors de la Vall d'Asoa
i d'altra banda, el Museu de les Papallones de Catalunya, no?
Que són, a més a més, indiscutiblement, totalment genuïns a nivell del país, no?
Sí.
El Museu dels Pastors,
bueno, el Museu dels Pastors ha estat,
a part ja també l'entrada al Parc Nacional d'Aigüestortes,
i el Museu dels Pastors, a Iassui,
és una mica l'evidència del que havia estat la ramaderia,
perquè Iassui és un poble imminentment pastor,
i els pobles de la Vall.
aquí podem anar perseguint tot el que era en aquell moment
el que era la vida de pastor, no?
Està dividit en quatre apartats,
diguéssim, de les activitats que es feien a la primavera,
des de la xolla de les ovelles que anaven a la muntanya,
després a l'estiu, que passaven tot l'estiu a la muntanya,
amb una ramada de 5.000 ovelles que les guardin un sol pastor,
i després a la tardor, quan ja tornen a baixar cap al poble,
i fins i tot per abans,
hi havia altres humans, sinó que baixaven a les Terres Baixes,
els camins de Cabanera, que en diuen.
Ara que comentes això dels pastors,
Josep Maria, ens ha xocat moltíssim saber que feu cursos,
cursos d'això,
per ensenyar a la gent que vulgui seguir l'ofici.
Sí, sí, sí, ha estat una iniciativa
que sembla que ha collat bastant bé,
hi ha començat a fer la primera edició,
a l'escola hi havia 25 alumnes,
aquí es compartien un mes de teòrica,
i després feien quatre mesos de pràctica
amb explotacions d'aquí de la zona.
Sembla que hi ha una explotació a Olp,
un assegurí, dos a Llesull,
una a Escaç,
i després el pastor que anava amb la ramada a la muntanya.
i d'aquestos 25 van acabar el curs uns 20 pastors.
I nois i noies, a més a més, nois i noies, no?
T'ho tinc entès?
Sí, sí, nois i noies.
Tot plegat ens dona una dimensió prou especial
del que significa per vosaltres el tema de la ramaderia.
I llavors, si parlem de ramaderia,
hem de parlar del producte autòcton
que us l'heu fent molt vostre,
que és l'ovella xisqueta.
Què té d'especial?
A veure, després, en el que és el consum.
La carn és més bona, és diferent?
Tu que l'has provada?
Com la promocionaries?
Sí, és la raça autòctona d'aquí.
És una ovella que hi ha, de sempre,
en zones altes o zones de fred,
és molt resistent a temperatures baixes.
És una ovella que,
és clar, per la llet,
al ser petit de tapó no fa massa llet,
es pot criar el seu corder,
però és molt bona per a la carn,
ja sí, perquè té una carn més oferta,
s'ha tingut de crear més amb,
bueno, part de tota l'herba de la muntanya i així.
I avui dia, doncs, bueno,
s'està,
hi ha l'associació de l'ovella xisqueta,
que s'està protegint aquesta raça,
perquè no es perdi,
perquè, esclar, tot això,
sempre es van admirar de buscar races més,
que milloren amb llet i amb això,
i amb carn,
i que siguin més grans, no?
La vedella bruna ecològica,
també els formatges,
són dos complements gastronòmics més, no?,
que teniu també molt interioritzats,
molt com a marca turística.
Sí,
sí, tenim la...
la vaca bruna,
que és la d'aquí del país,
en aquests moments és la vaca de carn,
que es crea en zones de muntanya extensives,
fa uns anys, clar,
aquí era molt zona de llet, no?,
de monivaques,
i d'explotacions agràries.
Ara tot això s'ha anat perdent,
i s'ha anat ficant des de la vaca bruna
fins a, fins i tot, cavalls, no?,
que després és la carn aquesta ecològica,
que podem treure de...
són animals que només han menjat pastures a fora.
Deixa, Josep, posem una mica de música,
perquè, si parlem d'acordions i del Pallars,
també hi ha hagut sempre una relació directa, no?,
entre aquest instrument i aquesta comarca.
Com està actualment la cosa,
el tema dels acordions diatònics d'aquí del Pallars?
Bé, ara sembla...
també és un bon moment,
digués,
fa deu anys vam començar
amb gent jove d'aquí del Pallars,
amb el tema de l'acordió,
jo soc bastant aficionat amb aquest instrument,
i hi ha hagut gent que els hi ha agradat el tema,
i avui, doncs, bueno,
hi ha una sèrie de gent que toquen a part del cromàtic,
que era l'acordió que hi havia més modern,
i aquest el diatònic,
o sigui, l'acordió de botons,
hem recuperat bastantes peces d'abans,
romansos,
peces de música folk d'aquí de la comarca,
i actualment, doncs, bueno,
amb moltes festes estem actuant,
i compartim fins i tot
balles que s'havien ballat
als diferents pobles del Pallars,
doncs també s'estan recuperant,
i tornem a reviure això.
Però això ja amb la gent jove del país, eh?
És que això està bé, no?,
que sigui la gent jove que es pugui fer cantera, no?,
en definitiva, que no es perdi.
Sí, i tant, vull dir, són ells els que hem de continuar amb tot això,
i que no es perdi, no?
Perquè, és clar, aquí dalt,
a l'època que es va despoblar,
vam quedar aquí fa uns anys que no hi havia quasi dintre,
però ara, no sé, amb el tema turístic,
i això, per si hi ha més gent jove
que ja es va quedant a la comarca,
i anem buscant aquestes coses
que també de cara al turisme,
doncs tenen la seva sortida, no?
Aquesta autenticitat,
aquest de reivindicar el que és a vostra
i no canviar de manera de fer,
suposo que és una de les qüestions
que fa que tingueu un perfil de visitant
molt especial, no?, també,
a la Vall d'Asua i al Batlliu.
Sí, bueno,
ja venen per una mica
el tema de...
A part, ara el tinc d'entrada al Parc Nacional,
també ja li donen un altre valor afegit,
perquè res sigui aquesta vall,
i el que són totes les rutes que hi ha aquí,
que s'han recuperat tots els senders
de, ja diguéssim,
de ferradura de poble a poble,
com els que van a l'altre costat,
fins i tot a la veïna Vallfosca,
que per abans,
el punt de contacte de les dos valls,
ara sempre per aquí,
per la muntanya i per la Vall d'Asua.
La geografia, sens dubte,
la natura marca moltíssim el vostre territori,
però també una bona excusa per visitar-vos
és la part artística o històrica.
Hem sentit a parlar d'una rèplica
que teniu del retaule d'en Viny.
Què té de singular?
Ja n'hem parlat aquests dies,
però explica'ns-ho tu.
Bueno, aquest retaule,
fins al principi del segle XX,
a l'altar major de l'Església,
per al llarg d'en Vinyo,
hi ha un interessant retaule gòtic
que era dedicat als gois de la Mare de Déu.
El retaule fó executat el 1490
pel pintor Pérez Pallargues,
que era un dels mestres més actius
a les Terres de Lleida a la Franja
a finals del segle XV.
Però, malauradament,
cap al 1909,
el retaule fó a vinyut
i avui es conserva
i dispersa entre la Hispanic Society
de Nova York
i Filadèlfia Museu.
Llavors,
van voler recuperar
i l'Ajuntament,
juntament amb el Isbat
i els veïns del poble,
vam aconseguir
que,
unit a les possibilitats
que oferien les noves tecnologies,
van donar com a resultat
la recuperació
en forma de còpia exacta
que es feia
amb una tècnica,
pianoer al món,
que es diu Pope Gel,
i vam recuperar la còpia
de les obres d'art
més emblemàtiques de la zona.
i avui torna a lluir
a l'altar major
de l'església d'en Viny,
el retaule aquest.
Més enllà de retaules,
també hi ha tot el que és
la població en si,
d'aquests petits pobles
que configuren
la Vall d'Aso
i també la Vall d'Au-Valllliu,
pobles també amb la seva singularitat,
perquè també trobaríem
esglésies romàniques,
trobaríem la pròpia gent
de cadascuna de les zones,
poder conversar amb ells,
aturar-se,
cedilló,
deixar una mica
que el temps flueixi, no?
Sí, sí, una mica,
perquè el temps
no té massa, massa,
aquí estressats,
n'hi ha poca de gent,
no?
Vull dir, si vas als pobles,
potser no hi queda massa gent,
perquè vull dir,
els pobles també són una mica
com segona residència,
i només hi queda la gent gran,
però, bueno,
aquesta gent t'explicaran
tota la manera de viure d'abans,
i des de,
parlem des de la manera
de treballar el camp,
fins a la cuina
que es feia en aquells moments,
o, en fi,
les festes que feien,
i el que volen és això, no?
Conversar i explicar coses.
Josep,
crec que ens has donat
prou motius
per visitar-vos,
i ara hem de saber
qui dels nostres concursants
té l'excusa perfecta,
perquè a més
li regaleu
un cap de setmana
en un allotjament rural,
més un circuit d'Hípica,
més entrada al Museu
de les Papallones.
Per cert,
l'allotjament de Calenton
a Pujol
és un poble petitó, no?
M'han dit
uns 30 habitants,
Josep, més o menys?
Sí, uns 30 habitants,
Pujol,
des d'on està ubicat
al Museu
de les Papallones,
i, clar,
aquest poble petitó
ara s'ha trobat
amb tot,
amb les milers
de visitants
que venen aquí,
al museu aquest
tan important.
I, bueno,
aquí hi ha
aquesta casa rural
de Calenton
que,
amb unes vistes magnífiques,
amb tota la vall,
i amb unes excursions
que es poden fer
des d'aquí,
doncs,
el gust de tothom.
I es menja molt bé,
més a la pesa de Calenton,
eh?
Ens han dit que es menja molt bé.
I es menja,
clar,
i es menja molt bé.
I es menja molt bé.
A tots els restaurants
d'aquí al Pallars
trobaré una cuina fenomenal.
Doncs ja us donem les gràcies
de part de la persona
a qui li toqui
aquest premi.
Un dels nostres concursants,
et farem fer una miqueta
demà innocent.
T'explico com va el concurs,
eh?
És una mica una tonteria,
però és que ens fa gràcia
també que ens ajudis.
Mira,
tenim els 13 concursants
d'aquesta setmana,
posats els 13 números,
són boles de bingo,
que el Pep,
no sé si sents el soroll,
el Pep les està agitant,
sí?
Quan tu diguis prou,
Josep,
el Pep para el bombo
i treu una bola,
i llavors ens hauràs ajudat
a triar la sort.
D'acord.
Ah,
prou?
Prou, Pep,
prou, prou.
Prou, prou, prou.
Prou, prou, prou.
Atenció, atenció.
13 persones,
13 concursants,
i tenim el número...
Doncs mira, tenim el número,
atenció,
el número 4.
El número 4,
doncs ja ho podem dir,
el número 4,
bé, ja ho saben,
cadascú sap el número
que li toca,
correspon al Josep Maria Martorell,
que ara tot seguit
ens posarem en contacte amb ell
i li donarem la bona notícia.
Moltes gràcies,
ja de part del Josep Maria Martorell.
Molt bé.
Josep Colom,
moltes gràcies.
Per cert,
qui vulgui pujar esquieu
ho té perfecte, no?,
aquests dies.
Sí, sí,
ara fins a Setmana Santa
tindrà neu assegurada,
perquè hi ha un bon gruix, eh?
Molt bé.
I si ens aguanta ara
aquest solet que fa,
això ja és magnífic.
Ah, jo t'he de preguntar una cosa,
Josep,
abans de tancar,
que li preguntem a tothom,
escolta,
per al Josep Maria Martorell,
en aquest cas,
que és qui us visitarà,
o qualsevol tarragoní,
que us vingui a veure,
quina expressió teniu
o quina és la cosa tradicional
que ha de fer
per poder passar
com un mes del poble?
Una expressió tradicional?
Sí, una paraula que digueu molt,
allò que sigui molt autòctona,
no?,
que no es noti que es guiri.
L'alcalde,
la setmana passada,
l'alcalde se'n va dir una,
ja,
l'alcalde de sort.
Sí.
Sí,
ens va...
Hi ha moltes exclamacions,
mai tant.
Ah,
és el que ens va dir,
és el que ens va dir.
Ah,
ens va dir ell això,
el més,
sí,
per ser la més.
Bueno,
podem buscar una altra,
una expressió...
Ai...
El mai tant,
el mai tant ja és prou singular,
eh?
El dia amb nosaltres ja,
se'ns ha quedat.
Ah,
ja el dia.
Ara ja el dia amb nosaltres i tot.
Ho has de dir incorporat,
aquest.
O alguna beguda que s'hagi de demanar...
Bueno,
aquí hi ha la ratacia,
eh?
Ah,
doncs...
Ratafia,
mira.
Doncs mira,
que demani ratafia...
Que demani ratafia,
que aquí dalt és ratacia,
a Mesa,
eh?
Ratafia?
Ratafia.
A Mesa,
mira,
doncs ja està,
ja ho tenim.
I així...
La ratacia,
que la fan aquí dalt,
al Pallars,
bueno,
que es feia abans
a les antigues cases de poble.
Sí.
Ho feien les mestresses de casa.
Clar.
I normalment diu que era la beguda
que es feia servir per lligar tractes,
no?
Mira que bé.
Perquè es veu que abans
tenia més força la paraula
i una apretada de mans
que tots els papers,
no?
Si llegaven un tracte
de compra o venda,
diu que era la ratacia
que vol dir tracte fet,
no?
Ah,
molt bé,
curiós.
Molt xulo.
Si havien vingut la copeta,
vol dir que el tracte estava lligat.
Molt bé.
Doncs mira,
ens apuntem ratacia,
amb essa.
Molt bé,
Josep Colón,
moltes gràcies.
I escolteu-me,
que vagi molt bé.
Gràcies per confiar en Tarragona Ràdio
i, en fi,
fins a la propera,
fins aviat.
Molt bé,
gràcies a vosaltres.
Adéu, adéu.
Adéu,
bona tard.