I avui, al Ja Tardes, us proposem una situació vital.
Imagineu-vos com seria la vostra vida
si haguéssiu de passar amb menys d'un euro al dia.
Això, justament, a més de 70 realitzadors
d'una vintena llarga de països
han intentat respondre aquesta pregunta, aquest repte,
ho han fet a través de la cinquena edició
del Festival de Curs Actua d'Intermonaxfam,
un festival núria que arribarà demà divendres i dissabte
aquí a la ciutat, concretament a la ciutat.
Al Caixa Fòrum, al Centre Cultural del Carre Colom,
s'ha fet una tria de 14 curs que seran els finalistes
i ara, bé, en volíem parlar, en volíem parlar
amb els nostres propers convidats.
Els nostres convidats que són a Mireia Freixas,
ella és coordinadora d'Intermonaxfam a Tarragona.
Mireia, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I també amb un dels realitzadors, el director reusenga Jaume Rofes,
que a més farà una mica de mestre de cerimònies
i presentarà el Festival de Cursmetratges.
Jaume, bona tarda.
Bona tarda.
Està molt difícil la feina de triar-ne 14,
ara dèiem 70 realitzadors de 22 països,
imagino que està complicat, no, triar-ne 14?
Sí, perquè, esclar, tots són curs que estan molt bé
i llavors, doncs, clar, es fa difícil escollir, no?
Però bé, tenim un jurat de gent que està al món del cinema audiovisual
que coneix molt bé aquesta temàtica.
Hi ha membres també d'Intermonaxfam
que també estan dintre el jurat
i llavors, doncs, suposo que,
malgrat que hagi sigut difícil,
doncs, hauran escollit els, sens dubte, els millors.
Mireia, suposo que al darrere d'aquest
Festival de Cursmetratges hi ha la voluntat,
primer que tot, de fer conscienciació social, no?
Exacte, exacte.
Per una part, diríem que és
aquest any, per això en diem
que és un festival temàtic, igual que els altres anys
hi ha hagut el tema de la fam,
el tema de l'aigua, l'any passat el tema de l'educació,
aquest any és el tema de la pobresa, no?
I el ser temàtic i parlar de la pobresa
és el que volem, doncs, denunciar
les situacions que es produeixen
en molts països empobrits, no?
Que la gent ja ho sap,
però bé, diuen que val més una imatge
que mil paraules, no?
I això és el que pretenem
amb aquesta plataforma del cinema, no?
Que la gent ho vegi de primera mà,
que vegi els diferents punts de vista
de tots aquests directors de curs,
que sensibilitzin
i, sobretot, que reaccionin
amb tot el que vegin, no?
I hi ha moltes persones, s'imaginem, no?
A nivell del món, doncs, que sobreviuen a això,
doncs, amb menys d'un euro al dia, no?
Exacte, exacte.
És molt fàcil de dir,
però si realment ho pensem,
què faríem nosaltres, no?
Menys d'un euro al dia
i pensem que realment
hi ha mil milions de persones que hi viuen, no?
I, esclar, està molt bé
que pensem la crisi,
que pensem la nostra pròpia situació,
però hem de pensar que
en el món, doncs, no només hi som nosaltres,
ni jo, hi ha molta gent
i nosaltres tenim molt a fer, no?
Es podran veure al Caixa Fòrum, eh?
Els curtmetratges escollits, aquests 14
i, de fet, hi haurà votacions
perquè es pugui escollir, doncs, entre els 14
el millor,
que escollirà el millor entre el públic, no?
Sí, sí, sí.
Això serà demà, demà divendres,
a partir de dos quart de set de la tarda
a Caixa Fòrum,
al carrer Colom número 2, el primer pis
i el dissabte també, dissabte 12,
dos quart de set, també al Caixa Fòrum
i, bé, la gent podrà anar venint
al llarg de la tarda
perquè hi ha gent que no pot estar, doncs, les tres hores,
però, bé, poden anar venint
i veient uns curs
i al final de...
quan s'acabi el festival
votaran el curt que més li agradi.
Això nosaltres ho passem a Madrid,
és a dir, totes les ciutats participants
ho passen a Madrid
el divendres a la nit
i el dissabte el jurat
ja, doncs, agafarà totes les votacions
i es decidirà el premi
i el públic.
Respecte a edicions anteriors,
en què es diferencia
aquesta cinquena ja edició del festival?
Doncs bé,
bàsicament,
amb el que...
un tret diferencial
és que,
pel que fa als membres del jurat,
on hi ha, doncs,
la Marc Coll,
que és director de cinema,
el Lluís Tosà,
que és actor,
Josep Esteban,
que és director de curs també,
directors de festival
del Cala de Nares,
com us he dit abans,
són gent molt professional,
doncs,
aquest any hi ha un comitè assessor
i en aquest comitè assessor
hi ha gent també,
altra gent
que no està dins del jurat,
que és del món audiovisual
i després hi ha dues persones
d'Intermonoxfam
perquè així poden donar
els dos punts de vista,
el punt de vista més temàtic
del món de la cooperació
i el punt de vista més tècnic,
el que seria el curtmetratge en si,
tal com està fet,
Aprofitant que tenim
un dels directors aquí,
el Jaume Rofes,
ell ha fet un curtmetratge
de 12 minuts,
12 minuts no crec que dura,
que es diu
El cuento mas antiguo del mundo,
explica'ns com ha anat
la idea prèvia de fer-lo
i com ha anat també la realització,
i de què parles en aquest documental,
en aquest curtmetratge?
Bé,
és un curtmetratge d'animació,
me l'he fet allò
en plan una mica autodidacte,
domèstic,
saps?
I bé,
el que volia era tractar
el drama de la immigració il·legal,
d'aquesta gent que s'arrisca
creuant l'estrat amb una patera
i no sap si arribarà a l'altra banda,
però volia fer-ho d'una forma simbòlica,
volia fer alguna cosa molt genèrica,
que no fos només tractar un cas particular,
i vaig fer una animació
que volia ser molt didàctica,
com si li expliquessis a una criatura
el per què succeeixen aquestes coses,
i és una animació
sense personatges concrets,
molt generalista,
que la pot entendre qualsevol persona del món,
no té diàlegs,
és completament visual,
i bé,
jo crec que es retrata bastant bé
el per què
arribes amb aquests punts
de desesperació,
quina és la real profunda,
que ve a ser
quan un grup humà
vol el que té l'altre,
i portat per la codícia,
li fot tot,
directament,
i no et queda més remei
que arribar amb aquests límits.
Ell, que per cert,
també farà una mica de...
Mireia ha de fer el conductor,
no?,
en l'acte de demà
i de dissabte.
Sí, efectivament,
efectivament li hem demanat,
i ell ha accedit molt amablement
a venir a presentar al festival,
i demà, concretament,
a dos quarts de set,
estarà rebent
a tots els assistents
que vinguin al festival
i farà
una petita presentació,
no?,
del que ha sigut una mica
la seva trajectòria.
Mireia, suposo que tu ja has pogut
fer una previsió, no?,
d'aquests de 14 curtmetratges
seleccionats.
Sí, bé.
Perquè hi deu haver missatges
més positius,
més negatius,
la mateixa temàtica
o el mateix límit
ha agafat des de perspectives
molt diferents.
És així?
Sí, efectivament.
Si tu abans em preguntaves
què hi ha hagut de diferent,
jo t'he dit, doncs,
aquest comitè assessor,
per altra banda,
jo el que he vist de diferent
aquest any
respecte als altres quatre
és que, clar,
els altres,
com us he dit abans,
es parlava de la fam
i, clar,
tot anava en torn de la fam.
Es parlava de l'educació,
tot anava en torn de l'educació,
no?,
però aquest any
l'anava la pobresa,
clar,
quan parlem de pobresa
podem parlar
de moltes coses diferents,
no?,
i veient els curs,
que he tingut l'oportunitat
de veure'ls,
doncs,
esclar, no?,
cada un ha agafat
un de tots aquests temes
dels quatre anys,
no?,
s'ha englobat
tots aquests quatre anys
que han parlat
de tots aquests
diferents temes,
no?,
i bé,
doncs, esclar,
al ser, doncs,
un de Japó,
l'altre d'Alemània,
l'altre de la Índia,
un altre d'Irlàndia,
Austra,
són països,
són països molt diferents,
i llavors,
doncs,
també la visió,
la manera d'un nau,
ja com a curt de ficció
o com a documental,
doncs,
també és molt diferent
d'un país
amb un altre,
no?,
la veritat és que són tots
molt interessants,
uns més que altres,
però són visions
molt diferents
i interessants.
Què passa després
amb els curtmetratges
seleccionats,
finalistes,
o fins i tot amb el guanyador?
Tenen circuit?
Poden continuar?
La idea també,
suposo,
és per escampar,
no?,
aquest missatge,
doncs,
que puguin anar
a tants llocs
com sigui possible.
Sí, sí, sí,
a partir d'aquí,
aproximadament
en 15 dies,
als curtmetratges
se'n fa difusió d'això,
a veure,
les diferents ciutats
que els volen tenir
poden accedir
a aquests curtmetratges
i bé,
llavors ja depèn
una mica
de la sortida
que els hi vulguis donar,
ja, no?,
com a mètode
d'educació,
mètode
de sensibilització,
amb sales de cinema
o amb diferents altres entitats,
no?,
però sí, sí,
a partir de què ha passat
el festival
se'n fa difusió,
a part que es penja
a la nostra pàgina web,
intermonoxfam.org
i es poden veure tots,
se'n fa difusió.
Per cert,
la pàgina web
la tenim linkada
al nostre Facebook,
si voleu accedir directament,
perquè també es pot votar
des de la pàgina internet,
la d'intermonoxfam
en la part d'aquest festival,
podeu votar directament
a l'actua
entrant doncs a la web,
és a dir,
que entreu al Facebook
del programa,
busqueu ja tardes
i podeu linkar directament
doncs per anar
doncs al lloc on sa mare,
on s'explica doncs
que entre demà i dissabte
seran 25 ciutats,
tot l'estat espanyol,
on es faran doncs això.
28,
28?
Sí, sí, sí.
Cada any van augmentant
i l'any passat eren 24
i aquest any
ja són 28
que simultàniament
farem tot això,
no?
I després, bé,
pensar que en 22 països
doncs també
s'estarà fent això
a la vegada
doncs
és interessant,
no?
Jaume,
creus que és una bona eina
en aquest cas de l'audiovisual
o a través de la curmetratxa
o en fi
d'altres formats
per fer denúncia social,
per denunciar
doncs aquestes
mancances
que hi ha a nivell mundial?
és una gran eina
és una gran eina
tant en l'aspecte
de ficció
com en l'aspecte documental
perquè
et permet implicar-te
més directament
que si ho veus
d'una forma molt llunyana
com t'ho puguin posar
les notícies
són molt fredes
les notícies
o de la forma
que t'ensenyen generalment
tots els desastres
del món, no?
Tots els conflictes
en canvi aquí
és una visió
molt particular
que o s'entra
en un personatge
que crea una empatia
amb l'espectador
o s'entra
en persones reals
que també creen
una empatia
i una proximitat
amb l'espectador
i això és essencial
per arribar
a donar un missatge
efectiu
és el que jo crec
a més avui dia
amb la possibilitat
que hi ha
de linkar-los
o d'incloure-los
en diferents plataformes
en xarxa
vaja
vull dir
que es poden veure
en poca estona
pràcticament
tot el món
si se convé
amb l'internet mateix
això a la pàgina
d'intermonoxfam.org
vull dir
pot veure qualsevol
pot assistir
diguem-ho
que al festival virtual
i ho pots veure
doncs no sé
quant de temps
ho tindreu penjat
però pot anar-ho
anant veient
tot i que sempre
és aconsellable
a veure-ho
amb una bona pantalla
i que vinguin demà
al Caixa Fòrum
i també he passat demà
i per nosaltres
per a Intermonoxfam
ben bé
el festival internacional
de curtmetratges
és com una eina de canvi
perquè el que volem
és això
que la gent
a part que puguin votar
per internet
realment el que volem
és que vinguin allà
i que ho vegin en directe
que coneixin el Jaume
que ens coneixen
nosaltres també
la feina que fem
també dir
que nosaltres
en què moment
Intermonoxfam
això neix
des del departament
de campanyes
vosaltres sabeu
que nosaltres treballem
diferents eixos
el que és cooperació
o comerços
però el que és
el festival actua
realment
surt o neix
del departament
de campanyes
i en què moment
tenim la campanya
per la presidència espanyola
a la Unió Europea
que és la que estem
treballant
en què moment
i fem pressió
al president Zapatero
perquè realment
s'impliqui
en els compromisos
per l'erradicació
de la pobresa
tots sabeu
en què moment
bé
és un moment de crisi
hi ha hagut
una retallada
molt important
de 600.000 euros
en tema de cooperació
i clar
això ja no s'està complint
llavors
a través del festival
també volem fer
seguir fent
aquesta
aquesta pressió
aquesta pressió
i a més a més
de cara al mes de setembre
hi ha la cimera
de les Nacions Unides
i és un moment
important
és un moment
clau
de cara
als objectius
del mil·lenni
que es van
promulgar
l'any 2000
queden 5 anys
per complir
aquests 8 objectius
que van assumir
aquests 192 països
i la veritat
és que
o es posen les piles
o ho tenim
francament cru
llavors per això
volem que la gent
vingui
que la gent miri
que la gent opini
que la gent sigui
crítica
que es comprometi
amb el que nosaltres
estem fent
i comprometes
diràs
què vol dir
comprometes?
doncs bé
pot ser participar
en campanyes
amb recollides
de signatures
o amb tota la pressió
política
que estem fent
noteu que hi ha
més solidaritat
en situacions
com la que estem vivint
ara
que sembla que la crisi
inundi tots els sectors
de la societat
hi ha més solidaritat
o al contrari
la gent potser es preocupa
més per les seves coses
i ho a veure
suposo que la festa
que vau fer
no fa gaires setmanes
a la Rambda
no vol dir l'esperança
bé
nosaltres
la valoració
que estem fent
en aquest moment
és que
per exemple
els socis
o col·laboradors
que sempre hem tingut
o que habitualment tenim
els seguim tenint
vull dir
és una gent
que és fidel
perquè ens segueix
sap
quina és la nostra trajectòria
com treballem
i el seguim tenint
el que passa
que clar
és evident
la gent
pensa en aquest moment
amb la seva pròpia butxaca
lògicament
pensa en la seva feina
pensa en la seva família
i clar
és lògic
que
els països
una mica llunyams
diguem-ne
per no dir el tercer món
perquè això ja
jo diria que és una paraula
que ja l'hem de treure
de circulació
doncs esclar
la gent
tothom hi pensa
ho veu
però també pensa
jo què no
i està bé
però
hem de pensar
que tothom
tothom
té dret a tenir
una vida digna
i nosaltres
des d'aquí
hem de fer el que podem
Has fet una apreciació
interessant Mireia
per què dius
que ja no podem parlar
de països del tercer món
no perquè
nosaltres pensem que
esclar
per què són de tercera
no
és a dir
qui és de primera
qui és de tercera
ells
nosaltres
nosaltres
els hi tenim
que ensenyar coses
a ells
ells a nosaltres
senzillament
països empobrits
nosaltres en diem
ara no
i també en lloc
de parlar de pobresa
cada vegada
parlem més de desigualtat
no
perquè pobresa
bueno
què és pobresa
podríem parlar
de molts termes
que són pobresa
no
parlem de desigualtat
que realment
és el que interessa
no
i clar
quan veus els governs
en què moment de crisi
dius
bé
què és una crisi financera
una crisi
generacional
una crisi ciutadana
quin tipus de crisi és
no
els bancs
ja sabem com han anat
en un moment determinat
molts puntuals
s'ha fet una injecció
que a mi em fa molta gràcia
aquesta paraula
una injecció de diners
perquè bé
perquè els bancs
no patissin
i en conseqüència
la ciutadania
no
però
i els països empobrits
quina injecció
de diners
se'ls hi fa
si constantment
estan
en situacions crítiques
en situacions de crisi
no
clar
tot això
és per reflexionar
llavors nosaltres
instem els governs
a que realment
tinguin
la voluntat política
que han de tenir
i que realment
posin èmfasi
més en les generacions
que en les eleccions
que a vegades
és fàcil
caure en aquest parany
no
això
jo crec que està
en les mans
entre cometes
dels grans
poders factics
del món
és a dir
dels grans
pols
de poder
d'aquest món
o no?
sí
sí
sí
efectivament
és així
per això
diem
que es posin
les piles
i que realment
vegin
què és l'important
i quan hi ha
aquestes retallades
com en aquest moment
estem nosaltres
reclamant
aquests 600.000 euros
que s'està retallant
amb cooperació
doncs
que realment
que vegin
què és important
i què no és important
i els compromisos
que s'han assumit
amb totes les cimeres
que s'han fet
anteriorment
i actualment
i que obrin
amb conseqüència
i amb coherència
jo voldria afegir
només un petit comentari
i és que crec que
el gran poder
fàctic del món
som nosaltres
és la gent del carrer
el que passa és que
no ens ho creiem
ens pensem
que nosaltres
no tenim cap poder
que la nostra veu
no l'escoltarà ningú
però escolta
és que
tot ho fem nosaltres
els que treballen
som nosaltres
ells depenen de nosaltres
no nosaltres d'ells
i és qüestió
de creure
que tens
t'has de creure
que tens aquest poder
i llavors canviar les coses
però és que tenir primer
la voluntat
que ho vols fer
no és que no podrem fer res
no
els poders fàctics
ho manen tot
nosaltres què hem de fer
doncs bueno
per la meva petita vida
no canviaré res
i és a la inversa
som nosaltres
que tenim el poder
són els poders fàctics
que depenen
de la gent del carrer
sense nosaltres
ells no són res
és a la inversa
i és la gent
que ha de prendre consciència
d'això
i aquest jo crec
que és el primer pas
també per canviar les coses
Jaume jo t'hi veig aquí
un altre curtmetratge
sí
amb aquest motiu
no?
sí, sí
es fa difícil
a dirigir
bé
crear no?
tot un curtmetratge
sentint tan visceralment
el tema
perquè suposo que tu
pel que intueixo
el tema de la pobresa
el fet de vull col·laborar
amb Intermonoxfam
deu ser algo molt personal
i llavors treballar condicionat
fer un curtmetratge
condicionat
per aquest sentiment
es fa més difícil
que si és un tema neutre
que no et toca tant de prop
depèn
depèn
no ho sé
depèn de
és molt difícil
de respondre aquesta pregunta
perquè depèn de cada
de cada curtmetratge
de cada projecte
aquest va sortir molt rodat
sí
mira va sortir així
va sortir rodó
allò de dir
vull fer això
tinc aquesta idea
suposo que ja arrencava
d'un còmic
que havia fet abans
primer era en format còmic
i ja el vaig traduir
amb
amb curtmetratge
no?
i estava plasmat
amb imatges
com si fos un storyboard
previ
però no
en aquest cas
no m'ha costat
però és cert
que quan vols
donar un missatge
qualsevol obra
sigui escrita
o audiovisual
o com sigui
sempre costa més
perquè el missatge
l'astre
és com un lastre
a l'hora
que allò
entri fàcilment
en el teu
públic destí
per dir-ho d'alguna manera
no?
és un lastre
no sé com explicar-ho
no sé si m'ho heu entès
és difícil donar un missatge
i que el mateix temps
sigui rodó
i com a obra
sigui una obra atractiva
no?
jo en el sentit
amb això que deia el Jaume
aprofitaria per dir que
que és clar
que en aquests moments
no?
de crisi
no?
que tothom
tots ho veiem
com a molt negatiu
no?
no ens queda d'altre
ho vulguem o no
que ser positius
no?
i mirar sempre endavant
evidentment
però ens ho hem de creure
no?
i jo penso que
el curt del Jaume
no sé si vosaltres dos
ho tingueu a l'ocasió
de veure'l
però a mi em va agradar molt
perquè ho va tractar
d'una manera
com a molt fresca
diria jo
o sigui
a vegades
aquests curs
dius
ai aniré allà
veuré 14 curtmetratges
i sortiré
penso jo
la gent pot
pot tenir la tendència
a pensar
ai com sortiré jo
si ja ho veu per la televisió
i em queda enfonsat
no?
bueno
hi ha gent que no
perquè estan
a vegades
tu passen per la televisió
i estem com immunitzats
tristament
jo penso que altra gent no
per això estem treballant
en el món de la cooperació
des de fa molts anys
però jo diria que no
perquè jo que els he vist
doncs
realment és molt interessant
veure les diferents visions
d'uns mateixos problemes
no?
i com es poden
positivitzar
no?
i bueno
enfatitzar més
això que diu ell
de la mobilització social
no?
quan diem
jo també no hi ha paraula
o no hi ha frase
que m'agradi menys
quan s'ho sento
la gent que diuen
veus jo des d'aquí
què puc fer
no?
jo els dic
és que podem fer molt
mobilitzar-nos
no?
hi ha moltes maneres
d'actuar
primer que tot
doncs bé
posat en contacte
amb gent
com
jo que sé
intermòlegs
o moltes altres
ONGs
entitats
associacions
que es dediquen
a això
i que saben
com
com fer-ho
no?
i ens podem remetre
amb campanyes
que hem fet
anteriors
que realment
hem anat aconseguint
moltes coses
gràcies a la mobilització social
estava veient el conte
ara mateix
el curtmetratge
perdó
el curtmetratge
del Jaume
l'estem veient
a través d'internet
és aquest d'aquí
Jaume el teu
surt en això
un curt d'animació
amb tot de personatges
en fi, és qüestió
d'entrar a internet
a la pàgina
d'intermòlegs
el link hereu
i podreu veure-ho
és a dir
amb els 14 aquells
seleccionats
només cal
que apreteu un botonet
per poder veure-ho
com ho estem fent nosaltres ara
vull dir que si voleu
fer la visualització prèvia
ho podeu fer també
a través d'internet
però l'interessant seria
anar-hi
anar-hi demà divendres
a partir de quina hora?
2.45
2.45
doncs demà divendres
2.45 al Caixa Fòrum
al Centre Cultural
del Torre Colom
i també dissabte
dissabte també
serà divendres
a quina hora?
efectivament
a dos quart de set
els dos dies
o dos quart de set
passarem tots els curtmetratges
i entremig
també farem una petita pausa
farem un cafetó
menjarem unes galatetes
de comerç just
perquè la gent també ens coneixin
vull dir que serà una tarda
i jo penso que molt agradable
avui hem volgut parlar
sobre la cinquena edició
del Festival de Curs Actua
d'Intermonoxfam
i ho hem fet
amb la coordinadora
d'Intermonoxfam
a Tarragona
la Mireia Freixas
i amb el Jaume Rofes
director
d'un d'aquests curtmetratges
que entren en el festival
us ho esperem demà